¡Descarga Sortides de camp - Botànica y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
BOTÀNICA: SORTIDES DE CAMP
Flora: conjunt d’espècies d’un territori
Vegetació: aspecte de les plantes més abundants. El que nosaltres percebem.
ARREL
Arrel fasciculada totes les arrels iguals. Típica de plantes anuals. Sistema radical fasciculat.
Arrel axonomorfa sistema radical axonomòrfic. Plantes anuals i altres.
FULLES
FILOTAXIS
Fulles simples cada fulla surt de la branca o tija Verticil·lades: fulles que es troben oposades, una en cada direcció
Fulles compostes cada fulla té folíols enganxats a un raquis
Fulles envainants abracen directament la tija. No tenen una unió amb la tija, sinó que están directament enganxades. No tenen pecíol
LA YEMA
Segons on tinguin la yema, les plantes es poden classificar: Faneròfits yema per sobre de 25 cm Hemicriptòfits la yema està al terra, creixen flors des del terra Criptòfits creixen les gemmes sota terra
VARIANTS FULLES
Estípulas: fulles petites, basals. Poden ser libres o soldades, i perennes o caduques Foliols: subunitats de les fulles compostes
NERVADURA
Ramificada Pinnada: un nervi principal i altres nervis secundaris que surten d’aquest Palmada: tots els nervis surten d’un mateix punt
MARGE
Dentat Serrat Llis
DURADA FULLES
Caducifòlies perden les fulles durant un periode vegetatiu Perennes no perden les fulles
TACTE FULLES
Glabra no té pèl Peloses tenen pèl
TIJA
Si és verd, és fotosintetitzador Si té espines , són formacions epidèrmiques de la tija Pot tenir agulló , que no estan irrigats i es desprenen amb facilitat
ESPINES
Caulinars Són espines que venen de les yemas que no han fet fulles Foliars són fulles que són espines
FLOR
Diferències:
- resistència de les fulles
- trams de creixement: veiem una cicatriu rodona on han crescut més fulles en les perennes. Les caducifòlies sempre surten fulles i branques noves
Asparagus acutifolius: monocotilefonia, no te fulles (són tijes modificades)
Cistus albidus: Faneròfit, cistàcies , fulles simples oposades, envainants, nervadures intemedies, tija circular, pelosa
Cedrus atlantica: macroblasts (branca central) i branquiblasts (branques curtes), fulles aciculars (agulla linear)
SORTIDA 2: COLLSEROLA
Alzinar amb marfull. Substrat àcid o bàsic. Famílies: fabàcies, rosàcies, cariofilàcies, oleàcies, cistàcies, ranunculàcia
Crataegus: família rosàcies , fulles pinnades lobulades estípula, modificacions d’estructures de la fulla quan es forma la yema, estípules duradores, flors 5 pètals, 15 estamps, calze soldat, ovari ínfer; fulla pinnaticomposta.
Sambucus nigra: família caprifoliàcies , inflorescència cimosa, paripinnades, composta, fulles oposades, arbust/arbre
Pinus pinea: família pinacies , dos fascícules llargues, escates grans al tronc, vermelloses. Es cultiva per conservar sòls. Tolera sèquies, retén dunes.
Falguera : família de les hepàtiques. Tot el que es veu és una fulla sola, moltes vegades pinnada tripinnada. Foliols de triple ordre. Té sorus darrere les fulles Indusio: paret que envolta els sorus de la falguera
Llorer: família de les lauràcies. Mediterrani càlid, humit
Om: família de le lauràcies. Part del fruit està envoltat per una ala. Inserció alterna de les fulles i complanada. Es reconeixen perque les branques estan disposades de forma alterna. Té una base de la fulla disimètrica: un lòbul és una mica més gran que l’altre. Marge dentat o serrat.
Ranunculus bulbosus: família de les ranúncules. Nombre indeterminat d’estams, nombre ideterminat de pètals. Flors grogues, carpels ovari apocàrpic: enganxat sense soldar. Arrel amb bulb.
Hedera helix: família de les aralàcies. Liana elàstica d’alzinars numerosos. Pot produir arrel a qualsevol lloc de la tija.
Ruscus: “galzeran” família de les aralàcies. Fulles paralel·linervies, monocotiledonia, filodis no tenen fulles
Aladern: voltant de la fulla blanc cristal·lí. S’assembla a l’alzina, fulla composta.
Erica arborea: família de les ericàcies. Sòl àcid, la corol·la forma una campaneta, estams dins de la corol·la menys estigma i estil. Té un poro polinització amb abelles
Lonicera periclymenum: família de les lleguminoses. Fulles oposades soldades a la base. Bràctees.
Viburnum tinus: “marfull” família de les caprifoliàcies. Fruits blau fosc i flors blanques
Clematis flammula: família de les caprifoliàcies. Fulles bipinnades oposades
SORTIDA 3: GARRAF
Alzinar Sòl calcari cations de calci que dona característiques a les plantes. Zona d’incendis moltes cistàcies i pinus alepensis
Oficinarium planta medicinal
PLEOCASI INFLORESCÈNCIA EUFORBACIA: inflorescència central. La flor es diu ciat. Té una càpsula tricoca amb 3 carpels. Flors unisexuals: flor femenina rodejada de flors masculines.
Spartium Junceum : família de les fabàcies. No té fulles, flor groga papilionada. Propia de llocs secs. No evapora aigua per les fulles.
Dafne : família de les thymeleàcies. Baies verinoses
Erica multiflora : família de les ericàcies. Domina el substrat de l’entorn. Flors roses.
Chamaleros humilis : família de les arecàcies. És monocotiledonia. Es diferencia per l’arrel, la nervadura, el fruit i la flor. No tenen creixement en meristema.
Smilax aspera: família de les smilàcies. Planta enfiladissa, monocotiledonia. Cordicuerda forma de cor
Clematis clamula: família de les ranunculàcies. Composta bipinnada. “Hierba pordioseros”. Utilitza la fulla per enganxar-se. Planta enfiladissa.
Heliantemum: família de les cistàcies. Càpsula de 3 carpels i 5 pètals.
Aphyllanthes monspeliensis: família de les liliàcies. Monocotiledònia, 6 pètals. Flor blava. Inflorescència en espiga al final de la flor.
Anagallis arvensis , asplenium tricomanes, “uñas de gato”, sedum, coris monspeliensis, staelina rubia.
