¡Descarga SUBORDINADES CATALÀ. y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!
CATALÀ
TRIMESTRAL 2na AVALUACIÓ
1. ORACIÓ COMPOSTA: CLASSIFICACIÓ I TIPOLOGIA. (pàg 36 – 55)
- COORDINADES: o COPULATIVES: Expressen suma (i, ni) o DISJUNTIVES: Expressen opció ‘obligada’ (o, o bé) o ADVERSATIVES: Expressen oposició / contrarietat (però, sinó, tanmateix, no obstant això, altrament, nogensmenys, etc.) o DISTRIBUTIVES: Expressen alternança / distribució (ara... ara, ni... ni, no solament... sinó, etc.) o IL·LATIVES: Expressen conseqüència (doncs, per tant, de manera que, etc.) o EXPLICATIVES: Expressen aclariment (és a dir, o sigui, etc.) o CONTINUATIVES: Expressen successió d’informació (fins i tot, i **encara, i a més, etc.)
- JUSXTAPOSADES** o No hi ha cap nexe , sinó signes de puntuació. **(,. : ; ...)
- SUBORDINADES** o SUBSTANTIVES SUBJECTE: 1. Generalment verbs de sentiment. (Agradar, molestar, interessar, etc.)
2. Construccions amb (ser + Atrib + Subj) el subjecte sol anar al darrere 3. Substituïm per ‘ això’ fent la prova de concordança. CD: 1. Verbs de dicció / ‘manera de dir o pronunciar’ (dir, respondre, exposar, afirmar, etc.) 2. Verbs de voluntat (voler, desitjar, esperar, etc.) 3. Són fàcils de reconèixer perquè depenen de verbs transitius i es poden substituir pel pronom feble ‘ ho’ i per ‘ això’. CRV: 1. Verbs que demanen preposició (recordar-se ‘de’, negar- se ‘a’, confiar ‘en’, etc.) ATRIB: 1. Verbs copulatius (ser, estar, semblar) CN: 1. Noms que denoten activitat psicològica i estan relacionats amb verbs (impressió, sensació, por, confiança, dubte, etc.) CADJ: 1. Estat d’ànim (content, segur, encantat, convençut, etc.) ESTRUCTURA COMPLETIVA: S’introdueixen amb la conjunció ‘ que’ , subordina la clàusula a un element de la matriu. ESTRUCTURA COMPLETIVA D’INFINITIU: El verb de la substantiva apareix en infinitiu perquè: 1. No presenten subjecte lèxic o explícit. a) Identitat del subjecte entre la matriu i la subordinada: b) Subjecte indeterminat, genèric: 2. No s’introdueixen amb la conjunció ‘ que’. En determinats casos poden admetre la preposició.
2. Temporals de posterioritat (després que, tan aviat com, tot seguit que, de seguida que, etc.) 3. Temporals de simultaneïtat (quan, mentre, cada vegada que, etc.) MODE: Indica manera de com es fa l’acció (com, com si, tal com, segons que, etc.) COMPARATIVA: Compara dos elements. Es divideix en 3 subapartats: 1. Igualtat (tant / tan... com, igual que, etc.) 2. Desigualtat a) Superioritat (més... que, millor... que, etc.) b) Inferioritat (menys... que, pitjor... que, etc.) 3. Proporcionalitat (com més..., menys / més, com menys... més / menys, etc.) CONDICIONAL: Indica una condició necessària per poder produir l’acció. (si, posat que, mentre, mentre que, en cas que, a menys que, etc.) només si? CAUSAL: Indica la causa de l’acció. (perquè, ja que, com que, vist que, a causa que, etc.)
- Att: Uxó FINAL: Indica la finalitat de l’acció. (perquè, per tal que, a fi de, per, etc.) CONSECUTIVA: Indica la conseqüència de l’acció. (de manera que, així que, tant / tan...que, massa / prou / molt... per, etc.) CONCESSIVA: Manifesta un obstacle per assolir l’acció. (encara que, tot i que, malgrat que, ni que, si bé, etc.) o ADJECTIVES: Es caracteritzen per: 1. Com a subordinades, depenen de l’antecedent. 2. Com a adjectives, fan funció de CN (complement del nom) 3. Com a relatives, el nexe és un pronom relatiu ( que, què, qui, on, el qual, la qual, etc.) que fa 2 funcions:
a) Conjunció : Uneix els dos elements (la subordinada i la matriu) b) Pronom : Fa funció dins l’oració de relatiu. CLASSIFICACIÓ SEMANTICAMENT:
1. Especificatives 2. Explicatives (va entre comes) SINTÀCTICAMENT: Només cal mirar l’antecedent, per poder saber quina és la funció del pronom dins la clàusula. L’ÚS DEL PRONOM RELATIU Que (que, art + que, art / dem + que) Personal: La professora [que et vaig recomanar] és inútil. No personal: La cançó [que li has posat] és una merda. Què (prep + què) No personal: La pala [amb què caves la teva pròpia tomba] pesa massa. Qui (qui, art / dem + qui, prep + qui) Personal: El noi [amb qui surto] té les idees clares. On (on, prep + on) Lloc: La ciutat [on va la Laura] és horrible. El qual / la qual / els quals / les quals (el / la / els / les qual/s, prep + el / la / els / les qual/s) Personal i no personal: El pare de la Maria, [el qual es para a la porta sense dir res,] porta ulleres. La qual cosa / cosa que (la qual cosa, cosa que) Global: No va presentar el treball, [la qual cosa significà un suspens.]
