ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA
ESTRUCTURA DE LES CLÀUSULES SUBORDINADES SUBSTANTIVES
1. QUE conjunció + oració
2. (Prep) + SI conjunció + Oració
3. (Prep) + Pronom o Determinant Interrogatiu + Oració
4. Oració d’INFINITIU
5. (Prep) + (det) Pronom Relatiu + Oració
FUNCIONS DE LES CLÀUSULES SUBORDINADES SUBSTANTIVES:
SUBJECTE / CD / ATRIBUT / CI / CRV / C NOM / C ADJECTIU / C ADV
ACLARIMENTS:
1. Si la clàusula introduïda per la conjunció QUE ve d’un TAN-TANT-TANTS-
TANTES / MÉS / MENYS / IGUAL, no és substantiva sinó adverbial.
2. Si la conjunció SI indica condició, la clàusula és adverbial.
3. Si l’infinitiu va precedida de les preposicions EN / PER / SENSE, la clàusula és
adverbial.
4. En català la conjunció QUE no pot portar mai al davant una preposició (aquesta
és una diferència amb la llengua castellana).
Per això, quan trobem una clàusula subordinada substantiva introduïda per la
conjunció QUE, mirarem si no va precedida de preposició perquè no n’ha de
portar o bé perquè ha caigut. Tenint en compte això, veurem que:
a. Si la conjunció QUE no porta preposició perquè no n’ha de dur, la
clàusula només pot fer la funció de Subjecte / CD / Atribut.
b. Si la conjunció QUE no porta preposició perquè ha caigut, la clàusula
només pot fer de CRV / CN / CAdj / CAdv
Per tant, només cal mirar a quina paraula complementa o dona sentit.
5. A vegades l’infinitiu porta al davant una preposició que s’anomena de reforç.
Sabrem que és de reforç perquè, si l’eleminem, l’oració continua tenint el mateix
sentit.
Per això, quan trobem una clàusula subordinada substantiva d’infinitiu amb
preposició davant, mirarem si la preposició és imprescindible o de reforç. Tenint
en compte això, veurem que:
a. Si la preposició es pot treure, o sigui és de reforç, la clàusula d’infintiu només
pot fer la funció de Subjecte / CD / Atribut, igual que si l’infinitiu no portés
preposició.
