Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Neuroanatomía: Desarrollo Filogenético del Sistema Nervioso - Prof. Torras García, Apuntes de Psicobiología

Una detallada explicación sobre el desarrollo filogenético del sistema nervioso, desde su origen en los invertebrados hasta su evolución en los vertebrados. Se abordan temas como la evolución de las células nerviosas, la cefalización y la mielinización. Además, se discuten conceptos relacionados con la organización del sistema nervioso y su relación con las capacidades cognitivas.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 19/03/2014

mariasole9733
mariasole9733 🇪🇸

3.8

(51)

16 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Bloc B. Neuroanatomia
T1. Desenvolupament filogenètic del Sistema Nerviós:
1. Evolució del sistema nerviós en els Invertebrats:
INVERTEBRATS
- No tenen SN
- Tenen cel.lules neuropitelials ( Esponges): Detecten canvis a l’exterior i reaccionen
les cel.lules on s’ha produït el canvi, però no hi ha comunicació amb la resta de
l’organisme.
- Tenen SN Reticular ( Cindaris: Hidra, meduses, coral, anemoras) Consisteix en una
xarxa nerviosa difusa, en aquest cas si que hi ha comunicació entre les diferents parts de
l’organisme. Tot i que el canvi es produeix en una sola part del cos, la reacció es
produeix a tot l’organisme. No hi ha diferenciació funcional en neurones ( axó i
dendrites). Funcionen per sinapsis elèctriques, bidireccional. No hi ha centres
reguladors.
- Tenen SN Ganglionar ( Cucs): El SN segmentacions ( metàmeres) és a dir,
agrupaments de neurones que controlen segments específics.
- Progressiva cefalització Agrupació de neurones que processen informació del seu
voltant i informació lligada a tot al cos de l’individu.
- Simetria bilateral del SN
- SN Compacte i Ventral No esta buit al centre i col.locat en la secció ventral.
- Unitat d’organització GANGLI
- Augment de la cefalització ( Moluscs i antropodes): Al augmentar es produeix un
repertori conductual molt variat, ja que es desenvolupa la part encarregada de coordinar
informació que l’envolta i informació de les altres parts del cos.
- Limitació en el desenvolupament:
Baixa velocitat de transmissió d’impulsos nerviosos Si el sistema esta
dissenyat per comunicar 2 cel.lules, com funcionarà comunicant 2.000.000?”
Per tant, els axons van augmentant la mida ( axó gegant de calamar) però, el
desgast energètic del axó gegant és poc sostenible.
Creació de la mielina: Fa que la velocitat i la qualitat de la transmissió sigui
millor, tot i que l’axó sigui petit.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Neuroanatomía: Desarrollo Filogenético del Sistema Nervioso - Prof. Torras García y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

Bloc B. Neuroanatomia

T1. Desenvolupament filogenètic del Sistema Nerviós:

1. Evolució del sistema nerviós en els Invertebrats:

INVERTEBRATS

  • No tenen SN
  • Tenen cel.lules neuropitelials ( Esponges): Detecten canvis a l’exterior i reaccionen les cel.lules on s’ha produït el canvi, però no hi ha comunicació amb la resta de l’organisme.
  • Tenen SN Reticular ( Cindaris: Hidra, meduses, coral, anemoras) Consisteix en una xarxa nerviosa difusa, en aquest cas si que hi ha comunicació entre les diferents parts de l’organisme. Tot i que el canvi es produeix en una sola part del cos, la reacció es produeix a tot l’organisme. No hi ha diferenciació funcional en neurones ( axó i dendrites). Funcionen per sinapsis elèctriques, bidireccional. No hi ha centres reguladors.
  • Tenen SN Ganglionar ( Cucs): El SN té segmentacions ( metàmeres) és a dir, agrupaments de neurones que controlen segments específics.
    • Progressiva cefalització Agrupació de neurones que processen informació del seu voltant i informació lligada a tot al cos de l’individu.
    • Simetria bilateral del SN
    • SN Compacte i Ventral No esta buit al centre i col.locat en la secció ventral.
    • Unitat d’organització GANGLI
  • Augment de la cefalització ( Moluscs i antropodes): Al augmentar es produeix un repertori conductual molt variat, ja que es desenvolupa la part encarregada de coordinar informació que l’envolta i informació de les altres parts del cos. - Limitació en el desenvolupament:
    • Baixa velocitat de transmissió d’impulsos nerviosos “ Si el sistema esta dissenyat per comunicar 2 cel.lules, com funcionarà comunicant 2.000.000?”
    • Per tant, els axons van augmentant la mida ( axó gegant de calamar) però, el desgast energètic del axó gegant és poc sostenible.
    • (^) Creació de la mielina: Fa que la velocitat i la qualitat de la transmissió sigui millor, tot i que l’axó sigui petit.

**2. Evolució filogenètica de l’encèfal dels vertebrats: VERTEBRATS:

  • SN dorsal i tubular**
    • Manté característiques dels invertebrats com: Segmentació medul.lar Simetria bilateral ( esta millorat i especialitzat) SN protegit per os
  • És un SN tubular perquè es una capa neural doblegada sobre si mateixa, formant el tub que es manté buit a l’interior.
  • Mitjançant el desenvolupament dels ganglis cap al cervell i de la millora de la capacitat de coordinació de funcions fa que es creïn areas localitzades d’especialització de funció ( que una area tingui implicació a una funció no significa que sigui únicament per això)
  • Mielinització de cel.lules en diferents graus.

Encefal dividit en 5 grans REGIONS:

Encèfal

  • Al pujar l’escala filogenètica es conserven les 5 estructures, però no es conserven en la mateixa proporció:
    • Gran expansió del Telencefal en els vertebrats més evolucionats. Es creen plegaments o circumval·lacions.
    • Al llarg de la filogenia de mamífers veiem el desenvolupament d’areas corticals d’associació ( regions relacionades amb execucions)

Telencefal

Diencefal

Prosencefal ( Anterior): Prop dels ulls Mesencefal ( Mitjà) Romboencefal ( Posterior): Prop de la cua

Metencefal

Mielencefal