ESQUEMA COMPARATIU DE LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL s XIX
ESTATUT DE
BAIONA
(juliol 1807)
CONSTITUCIÓ DE
CADIZ
(març 1812)
ESTATUTO REAL
(abril de 1834) CONSTITUCIÓ DE
1837 (juny) CONSTITUCIÓ DE
1845 (maig) CONSTITUCIÓ DE
1869 (juny) CONSTITUCIÓ DE
1873 (juliol) CONSTITUCIÓ DE
1876 (juny) CONSTITUCIÓ DE
1931 (desembre)
Principis
generals:
caràcter
ideològic
Cert caràcter
liberal.
Conté elements
essencials pel
desenvolupament del
comerç, disminuir el
poder de la noblesa i
potencia la burgesia:
suprimeix privilegis
comercials
Llibertat d’indústria i
comerç
Supressió d’e
duanes interiors
Disminució de
fideïcomisos
Igualtat del sistema
de contribucions
Prohibició de
“puresa de sang”
per a càrrecs
Compromís entre
liberals i
absolutistes.
Controla l’actuació
del Rei
Caràcter molt liberal
Crea la Milícia
Nacional en
defensa dels
principis liberals
Estableix el servei
militar obligatori.
Sobirania nacional
Constitució molt
difícil de reformar:
molt rígida.
Es fonamenta en
les lleis tradicionals
de la monarquia i
rebutja la base
liberal.
El seu objectiu:
organitzar un règim
polític oligàrquic.
No diu res de la
sobirania, per tant,
per deducció
resideix en el Rei.
Pretén trobar un
terme mig entre la
Constitució de
Cadis i l’Estatut
Reial.
Intenció de ser
consensuada per
progressistes i
moderats.
Sobirania nacional
L’objectiu és fer un
règim polític
moderat que
asseguri el domini
polític i social de
l’oligarquia.
Consolida
l’hegemonia de
l’oligarquia agrària i
financera i margina
la burgesia.
Sobirania
compartida entre el
Rei i les Corts.
Pot considerar-se la
primera Constitució
democràtica.
Sobirania nacional
Constitució que no
es va aprovar.
L’interès més gran
és que proposa una
estructura federal
de l’Estat. Trenca
amb el centralisme
dels moderats.
S’organitza en
règim intermedi
entre
presidencialista i
parlamentari
Sobirania popular
Hi ha 17 Estats
federats i cada un
pot fer la pròpia
Constitució.
Les línies mestres
són les de la
constitució de 1845
amb alguns drets
del 1869
Model que permet
el predomini del
monarca, la
corrupció electoral i
la fabricació de
majories artificials.
República
democràtica de
treballadors.
Crea unes
institucions que
donen el màxim
protagonisme a les
Corts republicanes.
Es reforma
l’estructura de
l’Estat: preveu
l’existència
d’autonomies que
no poden federar-
se.
Preveu, però, la
primacia de l’Estat.
Les
Corts
El Senat
Reunides almenys
una vegada cada
tres anys.
Elaboren les lleis
Aproven el
pressupost per 3
anys i en controlen
l’aplicació.
Presentació de
queixes contra els
ministres.
172 membres: 25
clergat; 25 nobles;
62 del
poble(províncies i
colònies); 30 de les
ciutats; 15
representants del
comerç i 15 de les
universitats
(nomenats pel Rei)
Reunides almenys
cada 3 anys i
sessions secretes
Vitalici. Nomenat
pel Rei
Defensa de la
llibertat individual.
Decideix la
suspensió de la
Constitució
Unicameral
Institució central i
representativa
Es reuneixen
anualment (període
fixat)
Elaboren les lleis.
Pren decisions
respecte la
successió de la
Corona
Tractats
internacionals
Fixa les
contribucions
anuals
Controla l’Exèrcit
Etc
Els diputats són per
2 anys i és
inviolable.
Bicameral:
1.
Procuradores del
Reino (cambra
baixa) elegits
2.
Próceres del
Reino (una
mena de Senat)
format per
nobles en
nombre il·limitat.
Els seus
membres han de
posseir grans
rendes i són
nomenats per la
reina.
Funcions consultiva
i mig legislativa.
No pot debatre
assumptes no
plantejats per la
Corona
Té dret de Petició al
Rei.
Les lleis s’han
d’aprovar a les
dues Cambres i pel
Rei.
Bicameral
Aproven les lleis.
Aproven el
pressupost anual.
Poden censurar el
govern (això actua
com a contrapès a
la potestat reial de
nomenar ministres)
Nomenen el
Regent.
No existeix la
“moció de censura”,
però era una
pràctica
consuetudinària.
El Senat és
semielectiu
Bicameral
Ja no poden
nomenar el regent
Senat vitalici
totalment nomenat
pel rei entre altes
categories
(noblesa, exèrcit,
església, alts
càrrecs etc)
Bicameral
Congrés dels
diputats elegit per
sufragi universal i
directe sense
condicions per a
ser elegible.
Senat elegit per
sufragi universal
però amb algunes
condicions (tenir 40
anys, haver
ostentat un càrrec
important, tenir títol
superior, ser un
gran propietari
agrari...)
Posseeix la facultat
legislativa.
Ben regulats el
calendari de
reunions.
Interpel·len i
censuren el govern.
Bicameral:
El Congrés, amb
poders legislatius
superiors al Senat
El Senat: càmara
territorial (4
representants per
cada Estat)
No té capacitat
legislativa.
Té capacitat
suspensiva per 1
any
Controla la
constitucionalitat de
les lleis.
Bicameral: Congrés
i Senat
El Congrés i el
Senat tenen la
potestat legislativa,
junt amb el Rei.
Les Corts
posseeixen dret de
veto junt amb el Rei
Són convocades,
suspeses o
dissoltes pel Rei
Hi ha diversos tipus
de senadors: els de
dret propi (noblesa,
alts càrrecs de
l’exèrcit i
l’Església...); els
nomenats pel
Rei,.Tots vitalicis; i
els nomenats per
les corporacions i
grans els grans
contribuents.
Unicameral
El Congrés dels
diputats té molt
àmplies
competències
legislatives.
Es preveu la
participació popular
en les lleis
(referèndums i
iniciatives populars)
Tenen limitacions
derivades de les
competències dels
parlaments
regionals
autònoms.
