¡Descarga Tablas propiedades minerales y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Mineralogía y Procesamiento de minerales solo en Docsity!
CONCEPTE CLAU TETRAEDRE OCTAEDRE DODECAEDRE
Element (catió) es coordina amb X O
SILICATS
Es caracteritzen per: Principalment estan formats per Si i O que, per la relació de radis, presenten una geometria tetraèdrica. Tenen un enllaç covalent-iònic que uneix els Si i O, aquest enllaç és molt difícil de trencar i això té afectes en la exfoliació. El grup aniònic (SiO4) té càrrega -4 i per donar a minerals han de ser neutres, per tant, mitjançant combinacions amb ions o polimerització ho assolirem. La polimertizació consisteix en compartir O per unir-se. Cal tenir en compte que existeix una repulsió entre Si (càrrega +) que condiciona per on estan units els tetraedres (només vèrtex, MAI per cares o arestes). PROPIETAT NESOSILICATS SOROSILICATS CICLOSILICATS INOSILICATS FIL·LOSILICAT S TECTOSILICATS Polimeritzaci ó No Sí Sí Sí Sí Sí Tetraedres Aïllats Dobles (parelles) Anells Cadenes simples i dobles Capes Total (xarxa en 3D) O compartit Cap 1 compartit 3 no 2 si 2 no 2 (simples) 3 (dobles) 3 amb 1 lliure (un sol Si) Tot compartit Tetraedres polimeritzats Cap 2 3, 4 o 6 - - Tots Tenen càrrega Sí Sí Sí Sí Sí Poden no tenir- ne (quars) Fórmula TECTOSILICAT Característiques principals: Tenen una polimerització TOTAL, és a dir, comparteixen tots els O. Formant com una xarxa tridimensional Només estan formats per Si i O però, a vegades, el Si pot ser substituït per l’Al i això provoca que hi hagi una càrrega PROPIETATS SILICE FELDSPATS FELDSPATOIDS Proporcions substituïdes Cap Potassi: 1 Al: 3Si Plagiòclasi: 2 Al: 2 Si
Càrrega cap -1 i -2 - Formació Roca rica en sílice Roca rica en sílice Roca pobre en sílice Exemples Quars, coesita, cristobalita, tridimita Monoclina, sanidina, ortosa. (K) Albita, anortita. (Na i Ca) Leucita Fórmula SiO2 (catió Al Si2 o 3 O8) - Grup sílice:
Es caracteritzen per: Tots els minerals d’aquest grup tenen la mateixa composició (SiO2) però diferent estructura i, per tant, són polimorfs. La fase més estable és el quars de P i T baixes. Cal recordar que a més de 1800º ja no hi ha fase sòlida i només trobem fase líquida estable. A P altes tenim sòlids estables, a diferencia de les T altes. La simetria de les estructures varia segons la P i la T: Quan més T= més simetria. La coesita és la fase d’alta pressió del quars. PROPIETAT QUARS TRIDIMITA CRISTOBALITA COESITA STHISHOVITA Simetria hexagonal Hexagonal cúbica monoclínica Tetragonal Estat oxidació Si +4 +4 +4 +4 + Estructura com és Tetraedres en diferents orientacions semblant com una hèlix Estan molt ben orientades i les capes coincideixen (ordenades, no alternades) Les capes són com les de la tridimita però estan alternades. Semblant anells de 4 tetraedres. Semblant rombes separats Duresa Si, 7, ens permet tallar Exfoliació No en té perquè no té plans de debilitat Color Incolor Empaquetament +P=+dens= +compacte Formació Aigües calentes (ambient hidrotermal) Magmes (roca ígnia àcida) Vapors carregat de sílice (ambients magmàtics) Ambients metamòrfics Geodes-quars: a partir de fluids saturats. Els podem trobar en: Filons Cavitats ( poden cimentar gresos) Superfície Profunditat Si tenen espai es poden formar cristalls idiomorfs. Usos Joieria Ganga (que s’explota) d’un jaciment, estudiem les condicions de formació del quars per trobar més minerals com aquest i trobar plaers. Aplicació industrial: vidre Cristalls sintètics Piezoelectricitat i Piroelectricitat: per una deformació creant un camp elèctric. El quars de T alta , té un forat en forma de hexàgon si només veiem una capa. Els quars de baixa T , té un forat en forma de triangle amb les puntes planes.
Presenten OH (hidratats). La coordinació de les capes catiòniques és octaèdrica (estan units amb les capes pels O que no estan polimeritzats). Presenten capes tetraèdriques i octaèdriques. Quan tenim cations trivalents (per exemples Al3+) formaran unes capes octaèdriques que s’anomenaran dioctaèdrica, la capa dioctaèdrica deixa uns buits al mig perquè no necessiten tants cations com els divalents per ser electrònicament neutre, els cations compensen els electrons lliures dels oxígens que no estan polimeritzats. Els octaedres formen anelles. Capes octaèdriques amb cations divalents (per exemple el Mg2+) les anomenarem trioctaèdrica. Tindrem tots els octaedres plens sense deixar cap buit, a tot arreu hi ha cations, ja que els cations són divalents i per compensar tots els oxígens necessitarem més cations. Dioctaèdriques: la relació catió-oxigen 1:2, calen menys cations perquè hi ha més càrrega, tindrem buits. Un exemple d’aquest és la Gibbsita mineral molt important perquè és d’on s’extreu l’alumini. Tindrem 1/3 dels octaedres bacants. Trioctaèdriques: la relació catió-oxigen és 1:3, necessitem tres cations divalents per compensar cada oxigen amb l’estructura, els magnesis queden envoltats per 6OH i un conjunt de 4 càrregues negatives. Ocupació completa dels octaedres. PROPIETATS SERPENTINITA ARGILES MIQUES CLORITES Fórmula química
Tipus de capes Capes tetra i triocta, presenten cations trivalents i OH (boles grogues del centre dels anells). Capes tant amb cations divalent com trivalents Van der Walls Si, entre les capes, es el pla d’exfoliació. Sí. Sí. Sí. Altres minerals Lizardita: és la més abundat i les capes són paral·leles a baixa T, les capes O són més grans perquè a alta T s’alternen i donen lloc a Caolinita: formada per cations trivalents. Estructura TO, com les serpentines; enllaços dèbils de Van der Whaals entre La biotita: secció hexagonal, hàbit tabular i de color fosc. Té cations a la seva estructura però a les capes octaèdriques tenim una Molt riques en magnesi i per això tenen un color més verdós. Entre TOT i TOT tindran cations petits envoltats d’oxígens que venen
estructures estables (Antigorita). Cristol: la capa O és més voluminosa i fibrosa això fa que no s’alterni i acabi enrotllada. Formen tubs. cada parell de capes TO. Mineral alumínic, només es formarà en ambients rics en alumini. Hidratat, presència de OH. Pirofil·lita: Estructura TOT, una mica més complexa que la caolinita; amb enllaços van der Whaals entre els entrepans TOT, mineral alumínic, cations trivalents = capes dioctaèdriques. Talc: capes trioctaèdriques (cations divalents), estructura TOT, té similituds químiques amb les serpentines (minerals fil·losilicats magnèsics), s’assembla a la pirofil·lita i a les miques ja que totes tres comparteixen una estructura TOT. barreja entre magnesi i ferro, rang de composició una mica flexible; tindrem biotites més verdoses o més marronoses segons tinguem més magnesi o més ferro. Al microscopi es veu marronosa. Paragonita: en comptes del catió potassi tenim sodi que també és bastant gran. Lepidolita: el liti substitueix un dels aluminis de la capa TOT però com té una valència reduïda necessita dos litis per compensar la càrrega del grup aniònic. Glauconita (imatge a baix a l’esquerra): composició una mica més complexa, substitucions d’alumini per silici, pot barrejar cations de potassi i sodi, rang de composicions molt més gran. Normalment es veuen cristallets molt petits de color verd costa tenir dels OH, són els que uneixen aquesta capa octaèdrica del mig amb els altres sandvitxos TOT. Els cercles blancs representen les H dels OH. S’assembla a l’estructura de les miques però tindran cations petits en comptes de grans i l’espaiat també serà diferent. Els anomenem pel nom del grup perquè costa distingir- los entre elles en el microscopi. El clinoclor serà la clorita del magnesi i la chamosita és la clorita de ferro, normalment tindrem barreges entre elles i trobarem composicions intermèdies. La nimita, és una clorita de níquel i la pennantita quan té manganès.
sondatge), per donar-li una certa resistència i que permeten lubricar les roques i, per una banda permet segellar les parets de les roques (fangs de sondatge) i a més a més permet a expulsar els cuttings (trossos de roca), ajuden a fer les perforacions de forma més segura. Per descontaminació, de manera que els contaminants es posin als buits de l’espai entre les capes. Es posa limonita amb altres minerals blancs (algunes argiles) per donar color vermell als cosmètics. Cal molt poca quantitat. Colors negres i grisos poden ser per la magnetita o goethites. INOSILICATS Es caracteritzen per: Estan formats per combinacions de (SO4)-4 amb altres (SO4)-4, és a dir, estan polimeritzats. Formant cadenes simples i dobles de tetraedres (1D). Hi predominen les posicions octaèdriques sobre les tetraèdriques. No tenen una estructura en capes sinó que són unes bigues, és a dir, dues fileres de tetraedres i una d’octaedres. Coneixem bigues positives (punta octa cap a baix) i negatives (punta mirant cap a dalt).
Les bigues presenten un ordre TOT, tetraedre-octaedre-tetraedre, les diferents bigues que formen el cristall tenen alçades variades i s’alternen. Les posicions octaèdriques fora de la biga són més grans que dins la biga, la posició dels cations varia (M1 i M2). Cal tenir clar que, no tots els cations caben a totes les posicions M1 i M2. PROPIETAT S
PIROXENS AMFÍBOLS PIROXENOID
S
Fórmula química Cadenes simples Dobles Simples OH Sense Presents (F i B, també) Sense Posició catiònica: octa i tetra Poc de tot Presenta molts octes i pocs tetra - Bigues Clinopiroxens (extinció obliqua): totes orientades +. Ortopiroxens (extinció recta): alternat + i -. La diferencia dels tipus piroxens es basa en la orientació de les posicions octaèdriques d’una part de la biga. Veiem només 2 tetraedres. Presenten bigues dobles i, per tant, tenen més posicions octaèdriques. Les bigues són més gruixudes i la posició central és la A i M4 és la posició marginal entre bigues. OH és al centre de l’anell T, on O és una part d’octaedres de M1 i M3 (OH queden el centre de les cadenes dobles). Observem 4 estructures tetraèdriques. Clinoamfíbols (extinció obliqua): totes orientades +. Ortoamfíbols (extinció recta): alternat + i -. Les bigues no tenen dues possibles orientacions i per això la simetria és inferior. De fet, els diferenciem per el nombre de tetraedres necessaris per completar una volta sencera. Wollastonita (3) Rodonita(5) Piroxmangui ta (7) Exfoliació S’exfolien pels octaedres més grans que estan menys compactats (M2), són les superfícies de debilitat. Així, tenen 2 direccions d’exfoliació. Tenen dues direccions d’exfoliació però en angles de 60 i 120º (la diferència d’angles es fruit de l’engruiximent de la biga) Simetria Clinopiroxens: monoclínics. Ortopiroxens: ròmbics. El desplaçament Passa el mateix. Triclínica
d’alt grau. Hiperstena roques ígnies o en metamorfisme d’una roca ígnia. Pigeonita només volcàniques. Egrinia quan el magnetisme és alcalí o peralcalines (que tinguin sodi) Jadeita es donen per metamorfisme d’alta pressió Omafacita: alta pressió en condicions de mantell. ígnies. Usos Joieria o l’espodumena s’usa per extreure el liti per les bateries (es troba en pegmatites) Serveixen per construcció ornamentació (asbests) , minerals fibrosos, s’utilitzen per fabricar taulades o aïllament, ara ja no es fan servir perquè son nocius, els cristalls són petits i els podem respirar. Moltes roques ultrabàsiques poden desencadena a piroxens i amfíbols, els primers en cristal·litzar olivines, piroxens i més tard amfíbols. El gabre i d’altres tenen amfíbols i piroxens. Microscopi Tenen relleu i forma quadrada Tenen relleu i forma de rombe Secció basal CICLOSILICATS (anells de 6, 3 o 4 tetraedres) Les seves característiques principals són: Formats per Si i O Elements units per anells plans formats per tetraedres Els tetraedres poden tenir diferents orientacions (apical). Els anells estan apilats i intercalats (no estan uns sobre els altres). Els anells no comparteixen oxígens S’uneixen 2 oxígens del mateix pla superior però de diferents anells. Poden tenir anells amb 3 i fins a 12 tetraedres.
Densos i durs Els ciclosilicats els classifiquem segons el nombre de Si i O (tetraedres). En el cas de la taula inferior, treballarem els Si6O18. PROPIETATS BERIL CORDIERITA TURMALINA Fórmula química Orientació dels tetraedres Composició i coordinació tetraedres Tetraedres formats per Si i O. Anells coordinats de manera octa amb un alumini (coordinat amb 6 O), el qual enllaça el pla superior amb el pla inferior de cada anell i uneix 3 anells diferents. El Be ocupa posicions tetra i està coordinat amb 4 O i uneix 2 anells. El Be i el Si tenen coordinació tetra. Els cations de Be i Al que envolten el Si formant una cavitat hexagonal. Mateixa estructura que el beril a altes T. Tetraedres units per posicions octa entre Fe i O. Tenen una orientació diferent dels tetraedres (veiem la bola al mig del triangle). Les cavitats que hi ha de Fe són molt espaiades i hi poden haver cations (Na, Ca o K). Presenta OH i B que formen unes anelles obertes de triangles. Els Al i Fe (o Mg) són grups octaèdrics. Posició catiònica (elements) Alumini Beril Magnesi i Alumini Na, Ca, K, Al, Fe o Mg, B Coordinació tetraèdrica Beril amb els oxígens i el Si Alumini, enlloc de Si i Be Si reemplaçat per B i Al Coordinació octaèdrica Alumini amb els oxígens Magnesi Fe, Mg i Al Impureses i colors Fe: color aigua marina Cr i V: color maragda. Cs: es queda a les cavitats Solució sòlida de Fe i Mg Fe: és molt fosca i negre.
andalusita) Fórmula química Composició i estructura
- Tenen la mateixa composició els 3 minerals però diferent estructura = polimorf. Segons la varaició de la T i P passem d’un a un altre Són nivells de cianita i nivells de AlFe2O2(OH)2. Per tant, és la cianita combinada amb nivells de Al, Fe i OH. Tetraedres Alineats i capiculats
- Distena: octa= Al i tetra= Si. Sillimanita : cadenes octa=Al i tetra= Al i Si. Andalusita : octa i piràmides= Al i tetra= Si. Els tetraedres són de sílice i comparteixen els seus O amb els octaedres de AlO6(-3). Posició i coordinació M1: encarat a les cares del tetraedre. M2: està al vèrtex de la coordinació. M1 i M2 poden ser Mg, Fe, etc. Els tetraedres (coordinació amb
- de Si poden estar substituïts per Al. Presenten Al en posició octaèdrica (coordinació amb 6 O) i Y en posició dodecaèdrica (coordinació amb 8 O). Les coordinacions dels diferents element varien i la simetria també. Fe(OH) octaedres. SiO4(-4) tetraedres. AlO6 (-3) octaedres. Simetria - Cúbica (alta simetria). Distena: triclínica. Andalusita i Sillimantia= ortoròmbica. Varia la simetria perquè varia la coordinació. Formació Roques ígnies màfiques i ultramàfiques (peridotites). En roques metamòrfiques, el mig d’un esquist o una pissarra. Es formen en roques metamòrfiques. En roques metamòrfiques. Usos Per fer puja el punt de fusió d’altres minerals ja que S’utilitza com a abrasiu (polir i trencar roques), és una gemma i Són bons indicadors d’índex metamòrfic, i es Indicador d’índex metamòrfic.
es refractari i és un segrestador de CO2 (=dona lloc a carbonats al fons marí). per les piles de liti. fan servir per forns de maons, en concret el tubs i motlles que estan dins del forn. Solució sòlida Entre Mg i Fe. Si tenim minerals rics en Mg vol dir que el magma de formació era ric en Fe, això passa perquè la T de cristal·lització és diferent. La densitat augmenta amb la presència de Fe.
Microscopi Té relleu, no té ni exfoliació ni color i té colors d’interferència alts. Hàbit equidimensional, no té exfoliació (no plans de debilitat), amb A sempre estan extingits. Sillimanita= fibrosa i tenen totes relleu alt. Presenta macles de dues direccions (extinció en moments diferents), té el relleu alt El grup dels granats es divideix en: PROPIETATS PIRALSPITES UGRANDITES HIDROGRANATS Elements de la fórmula del granat OH Absència Absència Presència Exemples - SULFATS Es caracteritzen per: La seva composició és (SO4)- Formen una estructura tridimensional com la del sílice i té dues càrregues per compensar. Les càrregues poden ser ocupades per Ba, Pb, Sr, Na, K i Al. Són incolors Duresa baixa Poden contenir aigua L’índex de refracció de les anhidres és major que la dels sulfats hidratats. En el cas de presentar Ba, Pb i Sr augmenta la seva densitat perquè són elements grans o pesants. SULFATS ANHIDRES
Usos És un retardant per la formació del ciment. FOSFATS Es caracteritzen per: Formen tetraedres de fòsfor i oxigen. Alguns grups de fosfats són isoestructurals a les de silicats. Presenta un enllaç iònic amb Ca, Cu, Al, Li, K, Y. També pot presentar OH, F, Cl i H2O. PROPIETATS GRUP DE L’APATITA Fórmula química Composició i estructura Presenten tetraedres de P i O units a Ca en dos posicions diferents i Cl, F i OH en una altre posició. Simetria Hexagonal Hàbit Tabular, prismàtic o massiu Duresa 5 Birefringència Baixa Figura interferència Uniaxial Signe òptic Negatiu Formació És molt abundant en roques sedimentàries i són d’origen orgànic (biomineralització). També són presents en roques ígnies (pegmatites, granitoides i alcalines). Usos Fertilitzant per la indústria agrícola i com a anticorrosius, ceràmiques, fungicides i cosmètics. CARBONATS Es caracteritzen per: Cristal·litzen en romboedres Els carbonats rics en Fe són marrons Malaquites i aragonites creixen i formen agregats aciculars, radials o en crosta. Els carbonats estan formats per 1 C i 3 O (per formar una roca necessitem un catió +2 o 2 amb càrrega -1). El grup aniònic (CO3)-2 té un forma triangular plana, NO és un tetraedre com els silicats. Existeixen dos models respecte la posició dels O i el C (és la mateixa o varia): iònic i covalent. L’estructura dels carbonats és una capa de C i O (cada traingle està unit a un altre d’igual formant una capa), una capa de cations (ex: calci) i una altre capa de C i O. Si la capa de cations de Ca parlem de calcita, si és de Mg i Ca parlem de dolomita. Alta birefringència, és a dir, si la llum és paral·lela a les capes estarà molt polaritzada i si la llum viatja de manera perpendicular, es polaritza poc. CARBONATS ANHIDRES (NO TENEN MOLÈCULES D’AIGUA) PROPIETATS GRUP DE LA CALCITA GRUP DOLOMITA GRUP ARAGONITA Fórmula química Cations Un sol tipus de catió (posició A i A2 el mateix). Cations possibles: Ca, Mg, Fe, Zn, Mn, Ni, Calci i un altre catió, segons els cations tenen un color o un altre (Fe: marró i Mn: rosa). Tenen un sol catió
Co, Cd, etc. OH Absència Absència Absència Coordinació i composició Cada calci està coordinat amb 6 grups aniònics. Cada triangle està coordinat amb 3 Ca. Cada Ca i Mg està coordinat amb 6 grups aniònics. Cada triangle de CO3 està coordinat amb 3 Ca o Mg. D’aquest manera s’intecalen les capes dels grups aniònics (triangulars planes) amb els romboedres dels cations (Mg i Ca, si és dolomita). No formen capes. Cada Ca es coordina amb 9 O a diferencia dels anteriors que es coordinen 1 a 6 (calcita). Simetria Romboèdric (la calcita no, el seu empaquetament és menys compacte=semblant al del NaCl, empaquetament cúbic centrat a les cares). Romboèdrica i al creixa també forma romboedres. Ròmbica. Duresa Varia segons si presenta Ca o no, quan menys Ca més alta és la densitat. La calcita és dura i poc densa (tirem àcid és descomposa). La duresa i la densitat són més altes que les del anterior grup. La duresa i la densitat són mitjanes. Reacció amb àcid Reacciona molt, fa bombolles. Efervescent, reacciona poc en comparació amb la calcita i per això és important portar l’HCl diluït. Efervescència amb àcid perquè el calci es separa del carbonat i, això es veu reflexat amb les bombolletes. Exfoliació Exfoliació romboèdric, els plans de debilitat estan en el Ca. Tenen 3 direccions d’exfoliació no rectes. La calcita s’exfolia en romboedres però no creix en romboedres. Té exfoliació en 3 direccions i, per tant, romboèdrica i es trenca per les capes de cations. Relleu i color Varia el relleu i és incolor. Varia i molts colors segons els cations. Relleu alt-mitjà Figura interferència i Uniaxial negatiu Uniaxial negatiu
Anió molt gran i catió molt petit. El radi iònic entre Mg, Na, Ca i K és fàcil t’intercanvia. Així doncs, els halurs presenten un catió un anió i aigua a l’estructura. PROPIETATS GRUP DE L’HALITA GRUP DE LA FLUORITA Composició Un catió i un anió. Un catió i un anió, però amb poca diferència de radis. Simetria i creixement Cúbica (molta simetria i molt compacte). Creixement cúbic. Per tant és isòtrop. Cúbica i és un mineral isòtrop. Hàbit Equidimensional, però en condicions particulars fibrós. Cúbic, fibrós o massiu Geometria de coordinació Un Na es coordina amb 6 Ca i a la inversa. Tenen una geometria de coordinació octaèdrica. Els anions (F) ocupen la posició tetraèdrica i el Ca té una coordinació hexaèdrica (coordinat amb 8 àtoms) i ocupa els vèrtex i els centres de les cares de la cel·la cúbica. Exfoliació Tenen exfoliació cúbica amb 3 direccions que formen angles rectes entre elles. Tenen exfoliació octaèdrica i formen cubs o octaedres. Presenta 4 direccions i dona lloc a triangles. Duresa i densitat Baixes i són molt solubles (inclús la nostre saliva). Més densos que el grup de l’halita. Relleu i color No tenen relleu i si tenen un color es perquè hi ha una impuresa. Poden ser acolorits. Formació Es formen en ambients evaporítics, és a dir, que hi ha més evaporació que aport d’aigua. Les impureses de l’aigua es queden el fons i precipiten. Al tenir baixa densitat fa que ascendeixin a nivells superiors a través de les venes i per la fluïdificació donant lloc a doms salins. Les roques evaporítiques són d’origen sedimentari. Les fluorites es donen per els fluids hidrotermals i això fa que tinguin molta matriu. Usos Halita. S’utilitza per cuinar i també com ha anticongelant (quan neva fa baixa el punt de fusió del gel). La silvita i la carnal·lita són font de potassi i és essencial per els fertilitzants. Fluorita és la font de fluor per fabrica àcid fluorhídric. El qual és molt utilitzat en processos industrials. És un dels minerals crítics per la seva necessitat i per el risc de subministrament. La carnal·lita i la bischofita són una font de magnesi per la formació de llaunes juntament en l’alumini i s’utilitzen com a anticongelants. CONCEPTE CLAU DEFINICIÓ
Cristall hopper Són uns cristalls que semblant escales o laberints que estan buits per dins i no es veuen com una estructura massiva. Es produeixen en condicions de molta saturació i són característics del grup de l’halita. ÒXIDS Es caracteritzen per: Presenten un catió i un anió (oxigen). 200 minerals són òxids Trobem més de 40 elements (metalls i de transició) que els trobem en forma d’òxid El gel es considerat un òxid perquè als pols trobem cristalls sòlids. La classificació dels òxids es basa en l’estructura i la combinació del catió amb l’anió La cuprita (-1) i la tenorita estan en diferents grups perquè el Cu que presenten té estats d’oxidació diferents. Hematites formen estructures globulars. PROPIETATS GRUP HEMATITES GRUP RUTIL GRUP ESPINEL·LA Fórmula química (^) la M pot ser Fe, Al i Ti. la M pot ser Ti, Mn i Sn. Geometria de coordinació El Fe es coordina amb 6 O de manera octaèdrica, però no és regular perquè els eixos no són tots iguals. El catió (Ti) té coordinació més o menys octaèdrica (amb 6 àtoms). En aquest cas, tenim 2 cations, un de trivalent que forma tetraedres i el divalent que forma octaedres. Simetria Romboèdric Trigonal en el cas del rútil. Cúbica Hàbit Prismàtic i tabular Curt i massiu Octaèdric, formen octaedres. Densitat i duresa Altes Altes Densitat mitjana i duresa alta. Reflectivitat Baixa, el grau de penetració de la llum dins del mineral és baix ja que com més opac menys travessa. Baixa perquè es gairebé opac. Baixa i es poden formar solucions sòlides a altes T. Minerals del grup Corindó: el mineral amb alumini i oxigen. En general té hàbit prismàtic o tabular, simetria romboèdrica i de densitat alta i duresa molt alta (9). És un mineral alumínic i, això ens pot donar informació sobre si el magma contenia alumini o no (origen igni). Té un relleu molt alt i les Cassiterita: és un mineral que té estany i té una lluïssor més vítria. Té la mateixa estructura que el rútil. Per tant l’estany es coordina de manera pseudooctaedrica. Simetria tetragonal, hàbit prismàtic i densitat i duresa elevada (7). Pot haver macles i zonacions (sinònim La cromita i la magnetita tenen les mateices propietats, però les diferenciem per la força magnètica i l’abundància. La cromita no és magnètica ni abundant, en canvi la magnetita sí. La magnetita es veu negre al microscopi amb i sense A. A més, pot estar alterada per hematites.
