¡Descarga TCI I Risc biològic y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
RISC BIOLÒGIC
Concepte de risc biològic
- Risc: Possibilitat de que les instal·lacions, equips o persones pateixin un dany com a conseqüència del seu treball.
- Risc biològic: Possibilitat de que les instal·lacions o persones pateixin un dany com a conseqüència de l’exposició a agents biològics en el seu treball.
Agents biològics:
Microorganismes, incloent els modificats genèticament (OMG), els cultius cel·lulars i els endoparàsits humans, susceptibles d’originar qualsevol tipus de infecció, al·lèrgia o toxicitat.
- Microorganisme: tota entitat microbiològica, cel·lular o no, capaç de reproduir-se o de transferir material genètic.
- Cultiu cel·lular: el resultat del creixement in vitro de cèl·lules obtingudes d’organismes multicel·lulars.
Microorganismes: Bacteris i virus La majoria de bacteris són inofensius o beneficiosos (exemple: flora intestinal), però alguns són patògens o patògens oportunistes: – Salmonella sp – Pseudomonas sp – Yersinia pestis.
Els virus són agents infecciosos que viuen parasitàriament a l’interior d’una cèl·lula. Hi ha de patògens pels humans – Virus de la grip – Virus de la immunodeficiència humana (VIH) – Virus Hepatitis B
Microorganismes: Protozous Viuen en medi líquid, sensibles a las variacions de pH, i a la dessecació, formen quists, disseminació pel vent, aus aquàtiques i altres animals. Pocs són patògens per l’home Risc principalment per a individus immunodeprimits, dones embarassades (fetus i nadons) Tots els treballs amb formes infeccioses cal fer-los dins de cabines de seguretat biològica.
Amebiasi: Entamoeba histolytica Disenteria: malaltia infecciosa de l'intestí, que s'inflama i s'ulcera causant dolor abdominal, febre i diarrea.
Giardiasi: Giardia lamblia Simptomes molt més suaus que l'amebiasi, però pot causar diarrea. És la infecció parasitaria més freqüent en humans, els hostes poden ser també animals domèstics. Prevenció: rentar mans després d’anar al lavabo.
Toxoplasmosi: Toxoplasma gondii La toxoplasmosi: causa infeccions lleus i asimptomàtiques, però de vegades mortals als fetus. A la majoria dels casos persisteix com quists als teixits. Afecta al 50% de la població. Símptomes: mal de cap, dolors musculars, inflamació dels ganglis limfàtics.
Leishmaniosi: Leishmania sp La Leishmàniosi: causa ulceracions a la pell, mucoses i a les vísceres (fetge, melsa). En humans, és la segona malaltia parasitària resultant en la mort dels afectats després de la malària. Afecta a altres mamífers incloent gossos (no te cura).
Malària (paludisme): Plasmodium falciparum La malària és la principal malaltia parasitària en un humans (uns 200 milions de cassos/any). Vector: femelles del mosquit Anopheles. Plasmodium infecta principalment eritròcits i hepatòcits. La seva forma suau, presenta cada dos o tres dies atacs de calfreds seguits de febre, mal de cap, nàusees i diarrea. Decaïment, apatia. La forma severa, pot presentar coma, anèmia severa i disfunció dels òrgans interns.
Organismes pluricel·lulars
Equinococcosi o hidatidosi (Echinococcus granulosus) Echinococcus granulosus: cuc cestode de la família dels platihelmints. En l’home no es desenvolupa com a tal sinó com a quist a fetge, i altres òrgans com pulmons, melsa, ronyons. Entrada per contacte amb material biològic infectat (femtes).
Tèniasi (Taenia solium i T. saginata) Taenia: cuc cèstode de la família dels platihelmints. Coneguda també com a cuc solitari ja que un únic exemplar molt llarg envaeix l’intestí. Entrada per consum de material biològic infectat amb larves de l’espècie (porcí T.solium, boví T.saginata): teniosi Entrada per consum de material biològic infectat amb ous. Les larves (o cisticerc) poden danyar teixits interns com musculatura, cervell i altres òrgans: Cisticercosi.
Risc Treball amb Animals:
Treball amb animals perillosos Els animals poden ser portadors de malalties que poden transmetre als seus cuidadors. Els animals poden transmetre malalties quan són utilitzats com a model d’investigació de fàrmacs, vacunes,... Animals transgènics poden tenir característiques singulars que els poden convertir en reservoris de malalties infeccioses pels humans
Químics Tètanus: és una malaltia infecciosa causada per Clostridium tetanii, la forma més freqüent de contagi és per lesions a la pell (ferides, pírcings i tatuatges realitzats amb materials no esterilitzats, agulles, etc.)
Legionel·losi o malaltia dels legionaris: causada per Legionella pneumophila, la transmissió és mitjançant la inhalació d'aerosols que contenen petites gotes amb els bacteris i entre les fonts més comunes s’inclouen les torres de refrigeració.
Serveis públics Hepatitis B, grip Residència malalts mentals Hepatitis B, grip Veterinaris i cuidadors d’animals Ràbia, tètanus Manipuladors aliments Hepatitis A Agricultors i ramaders Ràbia, tètanus Eliminació residus i escombriaires Tètanus, Hepatitis B
Informació: Fonts de infecció o infestació
- Fonts – en essers vius (homes, animals) – en residus biològics (dejeccions, carcasses).
- Formació – Per el correcte ús del material o instruments contaminats i la seva eliminació (xeringuilles, guants, recipients, bisturís, ...)
Informació: vies d’entrada
- Respiratòria.
- Cutània.
- Mucoses.
- Digestiva.
- Transfusions de sang.
- Transplantaments.
Informació i prevenció: neteja
- La transmissió de la malaltia pot ser per contacte físic directe amb la font de infecció o per contacte indirecte a través d’una tercera persona, materials contaminats, animals, aigua, aliments, etc.
- Les mesures de prevenció eviten la dispersió dels microorganismes des de la font al treballador: La principal mesura de prevenció és LA NETEJA. La desinfecció (cloració de aigües, amoníac, alcohol,...). La esterilització (autoclaus). Incineració. La desinsectació i la desratització.
Sensibilitzants
- ¿Què és un sensibilitzant respiratori? – Asma. – Alveolitis al·lèrgica extrínseca. – Rinitis.
- Conjuntivitis. – Síndrome de disfunció reactiva de la via respiratòria (RADS).
- ¿Què es un sensibilitzant dèrmic? – Dermatitis al·lèrgica de contacte
Quines són les característiques de la sensibilització?
- Temps d’aparició: minuts, hores.
- Relació amb el treball (detectar la causa).
- Apartar a la persona sensibilitzada del lloc de treball.
- No hi ha predicció.
- Exposicions prèvies sense efecte no vol dir que no es desenvolupi la sensibilització en el futur.
Sensibilitzants origen biològic:
- Origen vegetal: Pols de llavors i farines.
- Cultius, emmagatzematge, transport, mòlta, barreja, i ús.
- Microorganismes: Fongs que colonitzen vies respiratòries (Actinomicies, Pinicillium,...).
- Treballadors exposats: agricultors, formatgers,...
- Animals: Pols i aerosols produïts per animals.
- Animals i insectes d’ús en recerca, docència o laboratoris.
- Residus en estabularis d’ús en recerca i indústria farmacèutica.
- Orina i sèrum (Cuidadors i treballadors en instal·lacions amb animals, p.e. ramaders)
- Enzims (tripsina, quimotripsina)
