Teatre isabelià, Apuntes de Literatura

¡Descarga Teatre isabelià y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

LITERATURA (UB)

TEATRE ELISABETIÀ + THOMAS KYD (THE SPANISH

TRAGEDIE) I CHRISTOPHER MARLOWE

, JOAN 16-

Teatre elisabetià

Elisabet I (1533-1603) vida ; (1558-1603) regnat

Durant el regnat d’Elisabet I es va convertir Anglaterra en la primera potència naval i va deixar de ser-ho Espanya. Ambient propici perquè surti un geni com Shakespeare. L’home renaixentista s’oposa a l’home medieval i hi ha tres grans invents que intervenen en aquest moment:

1- La impremta : permet acostar la cultura a un públic molt més ampli, difondre la lectura. 2- La pólvora : fa les guerres més ràpides. 3- La brúixola : facilita la vida respecte els viatges.

L’Infern Dantesc ( Divina comèdia 100 cants): té forma de piràmide invertida. Com més greu és el pecat més avall estàs (on es troba Satanàs, Brutus, Judas...). Al cant 26 de l’ Infern trobem Ulisses i Diomedes (gran heroi grec) en una flama. Dante fa una remodelació d’Ulisses i l’agafa com si fos un home del Renaixement que vol explorar més món (no pas tornar a Ítaca). Ulisses convenç els seus companys, després de vint anys a la guerra, d’anar més enllà del món que ningú no habita , cap a l’estret de Gibraltar. Quan passen les columnes d’Hércules, la mar es revolta i aquesta és la fi de l’Ulisses de Dante. (Dante creu que Ulisses no va tornar mai a Ítaca)

Antecedents de Shakespeare

Thomas Kyd (1558 – 1594) La primera obra que mereix la consideració d’obra mestra és The Spanish Tragedie or Hieronimo is mad againe (1587). Aquesta obra es consideraria un “pre-Hamlet”. És una obra d’horror, odi i venjança, que va fer molta fortuna. Conté elements purament anglesos però també de la literatura clàssica: el tràgic suïcidi de Dido quan Eneas marxa (cant IV).

També s’utilitza el recurs de la ironia tràgica perquè hi ha diversos moments en què només el públic és conscient de quin és el veritable final al que conduiran els crims, els horrors i les venjances que estan presenciant. Per exemple, quan Hieronimo planeja representar una obra de teatre en la qual participaran Lorenzo, Bel-Imperia i Balthazar amb el propòsit de venjar en aquella obra la mort del seu fill Horatio: les morts no seran fingides, seran reals.

Sèneca , conegut com a filòsof tenia una relació molt estreta amb un emperador romà, Neró, fins que aquest es va cansar i li va donar dues opcions: o et mates tu o et mato jo. Sèneca va escriure tragèdies com Agamèmnon i una que conté l’Èdip en versió llatina , en la qual introdueix el

A l’obra “real” Hieronimo mata a Lorenzo. Després Bel- Imperia mata Balthazar i després se suïcida. Hieronimo és l’únic que queda viu.

L’obra s’acaba amb l’arribada del duc de Castella que veu que els seus dos fills han mort. El duc demana explicacions a Hieronimo. Aquest s’arranca la llengua amb les dents i després mata el duc de Castella per sublimar l’odi que té contra el poder que va acabar amb el seu fill Horatio. Finalment, Hieronimo se suïcida.

Un altre paral·lelisme amb l’obra que posteriorment escriurà Shakespeare és que Hieronimo entra en un estat de bogeria ambigua que no sabem fins a quin punt és real o fingida.

Els tres personatges principals d’aquesta obra van inspirar Shakespeare:

 Hieronimo inspirarà a Shakespeare per crear el personatge venjador de Hamlet. Però a la inversa, ja que en el Hamlet, és el fill qui venja la mort del pare.  Bel - Imperia inspirarà a la gran heroïna tràgica Lady Macbeth.  Lorenzo serà la inspiració d’un dels grans dolents de Shakespeare, un conspirador maquiavèl·lic.

Christopher Marlowe (1564- 1593) Va anar a la universitat de Cambridge i aquí es va graduar. Com no assistia a moltes classes no volien graduar-lo, però el govern (com que Marlowe treballava als serveis secrets del govern, al Intelligence Service ) va obligar a què el graduessin. Va morir assassinat a causa d’una baralla en una taberna. Va escriure set drames en sis anys quan encara no tenia ni trenta anys. Si ell no hagués mort tan jove, potser seria un altre Shakespeare. Per això se’l considera el gran predecessor de Shakespeare. Marlowe va deixar al teatre anglès dues grans contribucions:

Una vas ser el vers blanc, que era una forma mètrica que ja existia però Marlowe la va remodelar per complet creant doncs el pentàmetre iàmbic: u – u – u – u – u –

To be or not to be: that is the question (és un pentàmetre iàmbic, i després del pentàmetre iàmbic una síl·laba simple era permesa).

Un altre element molt interesant de les seves obres va ser la creació del que es denomina l ’heroi Marlowià. És l’home que no es conforma amb les imposicions de la societat i les infringeix destruint tot impediment físic i moral per aconseguir el seu objectiu final. No obstant, quan ho aconsegueix el seu destí és sempre fatal. La caiguda després de transgredir totes les lleis,

tant les imposades per Déu com les establertes pels homes, sempre serà profundament amarga. Possiblement el tret primordial que caracteritza aquest heroi és la lluita constant que es produeix al seu interior entre les ensenyances i les creences medievals amb les noves tendències renaixentistes.

Faust és l’obra que millor expressa la confrontació entre tendències medievals i renaixentistes. Aquest llibre està inspirat en la història alemanya del Doktor Faustus , que va néixer realment a Alemanya i era alquimista, mag, astròleg, senador, endeví, etc. I va morir en una explosió al seu laboratori buscant la pedra filosofal. En l’obra de Marlowe, The tragicall History od Dr. Faustus , es produeix una lluita interna en el personatge entre l’ànima renaixentista i medieval. El Doctor era a la vegada un home renaixentista i medieval. La part medieval té por de pecar , no vol cap pacte amb el diable. La part renaixentista el fa segellar un pacte amb el diable , el qual ha d’ésser signat amb sang. El tall que es fa, però, se li coagula i no raja perquè la part medieval li està impedint. El diable desfà el coàgul amb foc, i això implica la mort de l’home medieval. Signen el pacte, en el qual Faust accepta que Mefistofil, el diable, estarà al seu servei durant 24 anys però després estarà condemnat per sempre, i li garanteix que tindrà molta fama. Quan ja quasi han passat 24 anys se’n adona de què ha fet i se’n penedeix. La societat que envoltava Faust no era millor que ell. Faust era culpable als ulls de la gent i als de Déu.

Johan Wolfgang van Goethe (posterior a Shakespeare i precursor del romanticisme alemany) va escriure també un Faust però el de Marlowe és més conegut.