Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Psicobiología: Estudios de la Conducta Desde una Perspectiva Biológica - Prof. Miralbell, Apuntes de Psicobiología

La psicobiología es una disciplina emergida en el año 1950 que estudia las bases biológicas de la conducta, explicando qué procesos la impulsan, qué estructuras están implicadas, cómo se regula, su finalidad y cómo se han ido modelando a lo largo de la filogenia y ontogenia del individuo. La conducta, desde una perspectiva psicobiológica, es el conjunto de manifestaciones públicamente observables, reguladas por el sistema neuro-immuno-endocrino, mediante las que el animal se relaciona activa y adaptativamente con el medio ambiente. Este documento aborda temas como la continuidad de la conducta y de los procesos biológicos debido a un árbol genealógico común, las diferencias específicas de las especies en términos de biología y conducta que han evolucionado como adaptaciones a diferentes medios, los niveles de integración de la información en el sistema nervioso central (sn), y el papel de este sistema en la regulación de la conducta.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 11/11/2017

pppons
pppons 🇪🇸

3.4

(5)

11 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1. CONTROL NEUROENDOCRÍ DE LA CONDUCTA
1. Concepte de Psicobiologia
La psicobiologia és una disciplina que va començar al 1950 i té com a objectiu principal, estudiar les bases biològiques
de la conducta, explicant quins processos la posen en marxa, quines estructures estan involucrades, com es regula, quina
finalitat té i com s’han anat modelant al llarg de la filogènia i la ontogènia de l’individu.
La conducta, en termes psicobiològics, és el conjunt de manifestacions públicament observables, regulades pel sistema
neuro- immuno- endocrí, mitjançant les quals l’animal com un tot, en resposta a un estímul intern o extern, es relaciona
activa i adaptativament amb el medi ambient.
Els processos mentals
Però són objecte d’interès de la Psicobiologia, ja que si bé no
són conducta, són processos neurals que intervenen
decisivament en l’aparició del comportament.
1.1. Aproximacions fonamentals a l’estudi de la conducta
Perspectives:
1. Descriptiu:
Estructural: Quins tipus de memòria existeixen?
Funcional: Quin paper té la memòria de treball en l’aprenentatge?
2. Evolutiu (filogenètic): En quin context es va iniciar la memòria espacial?
A ) Continuïtat de la conducta i dels processos biològics degut a un arbre geneaològic comú
b) Diferències específiques d’espècie, en quant a biologia i conducta, que han evolucionat com a
adaptacions a diferents medis
3. Del desenvolupament (ontogenètic): Canvis en la memòria al llarg de la vida.
4. Mecanismes: Quines estructures cerebrals estan implicades en la memòria?
5. Aplicacions: Com actuen els anticolinesteràsics en la malaltia d’Alzheimer? Investigacions per millorar la salut
i el benestar dels humans
2. Nivells d’integració de la informació: sistema reticular,
sistema límbic i neoescorça
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicobiología: Estudios de la Conducta Desde una Perspectiva Biológica - Prof. Miralbell y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

TEMA 1. CONTROL NEUROENDOCRÍ DE LA CONDUCTA

  1. Concepte de Psicobiologia La psicobiologia és una disciplina que va començar al 1950 i té com a objectiu principal, estudiar les bases biològiques de la conducta, explicant quins processos la posen en marxa, quines estructures estan involucrades, com es regula, quina finalitat té i com s’han anat modelant al llarg de la filogènia i la ontogènia de l’individu. La conducta, en termes psicobiològics, és el conjunt de manifestacions públicament observables, regulades pel sistema neuro-‐ immuno- ‐endocrí, mitjançant les quals l’animal com un tot, en resposta a un estímul intern o extern, es relaciona activa i adaptativament amb el medi ambient. Els processos mentals

Però són objecte d’interès de la Psicobiologia, ja que si bé no són conducta, són processos neurals que intervenen decisivament en l’aparició del comportament.

1.1. (^) Aproximacions fonamentals a l’estudi de la conducta Perspectives:

  1. Descriptiu:
    • Estructural: Quins tipus de memòria existeixen?
    • Funcional: Quin paper té la memòria de treball en l’aprenentatge?
  2. Evolutiu (filogenètic): En quin context es va iniciar la memòria espacial? A ) Continuïtat de la conducta i dels processos biològics degut a un arbre geneaològic comú b) Diferències específiques d’espècie, en quant a biologia i conducta, que han evolucionat com a adaptacions a diferents medis
  3. Del desenvolupament (ontogenètic): Canvis en la memòria al llarg de la vida.
  4. Mecanismes: Quines estructures cerebrals estan implicades en la memòria?
  5. Aplicacions: Com actuen els anticolinesteràsics en la malaltia d’Alzheimer? Investigacions per millorar la salut i el benestar dels humans 2. Nivells d’integració de la informació: sistema reticular, sistema límbic i neoescorça

1.2. El SN des de diverses presectives

  • El SN des d’una prespectiva descriptiva ✓ SN central encèfal i medul·la ✓ SN perifèric Nervis espinals i ganglis ✓ SN somàtic ✓ SN autònom/vegetatiu ✓ SN simpàtic acció ✓ (^) SN parasimpàtic repòs
  • El SN des d’una perspectiva ontogenètica

El SN des d’una perspectiva filogenètica El cervell humà el podem dividir en tres blocs funcionals ▲ Cervell rèptil les estructures més senzilles i simples, funcions primitives ▲ (^) Al·locòrtex Arxicòrtex: format per l’hipocamp i la circunvolució cingulada (3 capes) Paleocòrtex: escorça olfactòria formada pel bulb i l’escorça piriforme (sense capes). ▲ (^) Neocòrtex les escorces més noves (6 capes)

  • El SN des d’una perspectiva funcional

Hi ha tres grans blocs funcionals a. El sistema reticular b. El sistema límbic c. La neoescorça

EL SISTEMA RETICULAR

Principi general: jerarquia funcional els nivells més elevats donen major precisió i flexibilitat a la conducta

El sistema límbic: Organització i significat funcional

Quines connexions estarien implicades en aquests casos?

  • Tinc gana… però m’espero que queda molt poc per sopar…
  • Una persona acaba de sortir del cinema, entra a casa seva i recorda l’escena de terror de la pel·lícula que acaba de veure. S’augmenta el to muscular per si ha de sortir corrents
  • L’estimulació tàctil de quan el nadó està mamant pot provocar que l’hipotàlem porti a l’alliberació d’oxitocina
  1. Sistema endocrí, sistema nerviós i conducta

Aproximacions fonamentals a l’estudi de la conducta

  • Nivells d’anàlisi (3 eixos) Es busquen mostes representatives de la població, que tenguin X proporcions , controlant les variables o estudiant-les o observar-les.
  • imatges donades per la DTI imatge per tensió de difusió, nomes es fa servir en recerca, per veure quines xarxes estan involucrades en una funció.

RMf la funcional Vull buscar si l’àrea esta activa o no, m’és igual si està danyada l’estructura o no

ACTIVITAT ELÈCTRICA Electroencefalografia (EEG) i Magnetoencefaligrafia (MEG) Electroencefalografia: Registre de l’activitat elèctrica cerebral mitjançant la col·locació d’elèctrodes al crani. Els potencials evocats, en concret, són canvis breus en una senyal de EEG com a resposta a un estímul sensitiu. S’utilitza molt en recerca, perquè té molta resolució temporal, és no invasiva, mesura canvis a nivells de milisegons. No obté gaire resolució espacial, no s’obté imatge. Magnetoencefalografia: Anàlog magnètic al EEG, registre de l’activitat magnètica que produeixen un conjunt de neurones. Permet registre de l’activitat elèctrica i de la localització tridimensional. Es registra la activitat magnètica, No invasiva, investigació, la millor ressolució espacial que EEG. Et dona un mapa on quan hi ha més camp magnètic vol dir que hi ha mes activitat magnètica. HEMODINÀMICA de la sang (on s’acumula la sang) es mesura amb: Ressonància Magnètica funcional (RMf): Es basa en l’augment sanguini a una zona cerebral. Aquest es manifesta per un augment de la sang oxigenada que la RM detecta i és indicatiu d’activitat neural. No invasiva, d’elecció en investigació. La millor ressolució espacial entre tècniques funcionals. Temps de visualització (2ms) i reaccions cerebrals de 500 ms. La resolució temporal és més dolenta. Te poca fiabilitat Tomografia per emissió de positrons (PET): Mesura de metabolisme, flux i volum sanguini, O2, NT… Basat en la quantificació del nombre de rajos gamma emesos per l’encèfal després de l’administració d’una substància emissora de positrons (radioactiva, ex. F18). Aquests són captats per un PC que ho converteix en una imatge. Utilitzen substàncies ionitzants, radioactives. Més ressolució que SPECT i es pot analitzar quantitativament. Injecció de radioisòtops, baixa ressolució temporal (5- min) i alt cost econòmic. Tomografia per emissió de fotons (SPECT): Estudi de la perfusió cerebral mitjançant l’administració de radioisòtops (traçador) que emeten rajos gamma. Els traçadors queden atrapats al cervell (1h) i un PC registra els rajos emesos. La SG capta molt més que la SB. Hipocaptació indica zona necròtica. Detecta anomalies no detectables amb TC o RM. Injecció de radioisòtops, la més baixa ressolució espacial Casos de demència, en casos que fan dubtar, no tinc clar el que passa i m’ho vull mirar. no es fa a tothom perquè és car i radioactiu. LESIONS Lesions adquirides

Estudi dels canvis funcionals associats a una lesió adquirida (ex. ictus, traumatisme cranioencefàlic, tumor…) Si vull saber si una àrea esta relacionada amb una altra (fer lesió per veure si aquella part esta relacionada amb X) En humans farem lesions transitòries, no permanents. És Invasiu, en humans (evidentment), no es pot provocar a propòsit Estimulació Magnètica Transcranial (TMS) Modificar transitòriament una part mitjançant Estimulació elèctrica , aplicació d’un pols magnètic al crani que pot inhibir (efecte lesional transitori) o activar la regió cerebral on s’aplica. Estudi dels canvis funcionals després de l’estimulació S’aplica un pols magnètic a la mà, per veure si una àrea del cervell està relacionada amb el moviment de la mà, si ho està, s’activarà l’àrea edl cervell. Emprada en investigació, No es poden estimular regions subcorticals. 1.4. Sistema endocrí, sistema nerviós i conducta

Per la psicobiologia la conducta, és el conjunt de manifestacions públicament observables, regulades pel sistema neuro-immuno-endocrí, mitjançant les quals l’animal com un tot( , en resposta a un estímul intern o extern, es relaciona activa i adaptativament amb el medi ambient. Per entendre la conducta i els sistemes És un Sistema únic i integrat de defensa que té com a objectiu les finalitats adaptatives de l’individu, és a dir, la supervivència. Relacions entre el sistema inmunologic i la conducta El sistema endocrí Conjunt d’òrgans i teixits encarregats de la secreció d’hormones. És un sistema de comunicació, que utilitza la sang com a vehicle, i que en última instància està dirigit pel SNC. Les hormones viatgen per tot el torrent, no tenen aquesta especificitat, ja que arriba a tot arreu, no te receptors específics, perquè tinguin afecte hi ha d’haver uns receptors que siguin específics per aquesta. Estructura:

  • Hipotàlem: Encarregada de regular el sistema endocrí. Es troba al diencèfal, es una estructura del SN (1)
  • Hipòfisi: Rep ordres de l’hipotàlem i les envia a la resta de glàndules. Glàndula que forma part del sistema endocrí.(2)
    • -Anterior: Adenohipòfisi
    • -Posterior: Neurohipòfisi -Glàndules: Segreguen hormones(3,4,5,6...) Generaran un efecte en els òrgans. L’hipotàlem es comunica amb la hipòfisi, que esta formada per dos parts Adenohipòfisi i Neurohipòfisi L’hipotàlem li envia unes substancies que estimularan o inhibiran l’activitat de la adenohipòfisi, aquesta segrega hormones que van pel torrent sanguini, que hi ha algunes gandules tenen receptors i fa que s’estimulin. L’hipotàlem envia a la neurohipòfisi oxitocina i vasopressina (neurohormones) les allibera al torrent sanguini i van cap als òrgans. Hormones segregades per la adenohipòfisi: LH,JH,TSH, Com es fa la connexió entre l'hipotàlem i la hipòfisi es fa per un tracte infundíbul es una comunicació axonal i sanguínia.

El sistema immunitari Sistema encarregat de desencadenar les respostes de defensa davant d’agents extranys. Format per òrgans i teixits limfoides que tenen una estructura integrada Estructura: -Òrgans limfoides primaris: Timus i medul·la òssia (generen cèl·lules immunitàries) s’encarreguen de la formació de les cèl·lules immunitàries. Leucèmia globus balncs transplant de medul·la -Òrgans limfoides secundaris: Bazo i el sistema limfàtic. Es per on s’acumulen i es distribueixen els glòbuls blancs. Tipus de respostes del sistema immunitari: Inespecífiques -Barreres anatòmiques (ex. amígdales) si jo no vull que entrin bacteris busquem una manera perquè ni entrin. Es una barrera que fa que l’aire no entri directament als pulmons. -Resposta inflamatòria inespecífica, totes les cèl·lules inmunitaries que ataquen -Especifiques -Linfocits -Anticossoscontra bactèries o virus, nosltres naixem amb pocs anticossos, els generem en resposta en entrar en contacte amb aquestes bactèries. El sistema inmunitari es molt fràgil, la mare a traves de la lactància transmet defenses al nen. Una vacuna és el virus una mica ateuat, perquè et teu cos generi anticossos, i quan estiguis en contacte amb la bacteria, ja estigui preparat per acatcar.

El sistema immunitari i la conducta Quan hi ha activació del sistema immunitari ✓ Disminució de l’activitat general ✓ Disminució de l’activitat exploratòria general ✓ Disminució d’ingesta del menjar ✓ Inhibició de la conducta sexual ✓ Empitjorament de l’aprenentatge ✓ Símptomes d’ansietat Per efecte de les citocines al SNC. La disminució d’activitats conductuals que es produeix en les persones malaltes podria ser una estratègia altament organitzada que relaxaria una reorganització a nivell central de l’estat motivacional Com creieu que interaccionen aquests sistemes? Modul·lació de l’activitat entre sistemes. L’hipotàlem és el centre encefàlic fonamental en la comunicació que s’estableix entre el sistema immunològic, el SN i el sistema endocrí ja que integra les respostes emeses per aquests sistemes El sistema endocrí – sistema nerviós

Els esteroides i les hormones tiroidees estan implicades en les primeres etapes del neurodesenvolupament Esteriodes en el diformisme sexual hormones tiroides

  • Amigadala - disminució espines dendritiques
  • Bulb olfactori - mort neural
  • Nucli estria terminal - dèficit de mielinització
  • Nuclis de l’hipotàlem Les hormones del sistema endocrí son neurotransmisssors del SN (adrenalina i NA) Sistema endocrí – Sistema immunitari Les hormones en sang arriben al teixit limfàtic Les cèl·lules immunitàries tenen receptors d’hormones
  • GH: Activació del sistema immune
  • Glucocorticoids: Inhibició del sistema immune (estrès crònic Sistema immunologic- Sistema nervios- Sistema endocrí
  1. Genètica i ambient: períodes crítics, plasticitat cerebral i reserva cognitiva Plasticitat cerebral és la capacitat de canviar (crear, eliminar, modificar sinapsis – estructura i fisiologia) segons la situació ambiental, ja sigui externa (ambient) o interna (hormones, anormalitats genètiques...). es manté al llarg de la vida, constituint un mecanisme basic de l’aprenentatge, creixement i desenvolupament.

L’exposició a un entorn enriquit, en contraposició a un entorn empobrit en la infància es relaciona amb dèficits cognitius Nens adoptats a romania: retard en el desenvolupament que millora quan conviuen en família. El factor clau de recuperació: EDAT ADOPCIÓ si és abans dels 4 mesos CI normal, si es fa a partir dels 19 mesos CI baix.

Tipus de plasticitat

  • Activitat ocupacional
  • Alimentació
  • Practica d’exercici
  • Activitat social
  • Activitat d’oci