¡Descarga Tema 1. Dret d'Índies y más Apuntes en PDF de Historia del Derecho solo en Docsity!
Historia 2n quatri
Tema 11. El Dret d’Índies:
1552 en el llibre de historia de las indias. En el pròleg dedicat a Carles: la mayor cosa despues de la creacions del mundo sacando la encarnacion y muerte del q lo crep es el descubrimiento de las indias, el nuevo mundo. La Edat Moderna comença amb el descobriment d’Amèrica. El Dret Indià moltes vegades s’entén com a sinònim de Lleis d’Índies, però nosaltres com a juristes entenem que: Les lleis d’índies són el conjunt de normes legislatives i disposicions de govern dictades pel rei o autoritats delegades per a establir i configurar el regim jurídic especial de les índies. (concepte estricte, legislatiu). Però el Dret d’índies és molt més que això, el dret de les índies va molt mes enllà de les lleis d’índies. El dret d’índies és un dret especial dintre de l’ordenament jurídic castellà, dintre de la corona castellana. El dret d’índies engloba no només les lleis d’índies , sinó a més altres disposicions normatives: Les capitulacions de la conquesta, signades entre els monarca i els descobridors, conqueridors, exploradors, colonitzadors, pobladors. Tenen el seu origen en Santa Fe (1492), primeres capitulacions signades entre els reis catòlics amb Cristòbal Colon. Els costums indígenes també seran acceptats com a part del dret, sempre que no siguen contraris a la Corona i a la religió. Les butlles pontifícies (molt importants), són unes disposicions normatives del Papa. El Papa és autoritat moral i jurídica, que arbitrava en els conflictes. Costums criolls, els costums propis de la població europea (dels espanyols europeus nascuts a Amèrica). També el Dret de Castella, com a Dret Supletori. Partidas i Dret privat. Tot este Dret entès dintre del món de la cultura jurídica heretada del Dret Comú en la Baixa Edat Mitjana que, anirà evolucionant amb la Il·lustració en el segle XVIII. El Dret Indià es fonamentalment Dret Públic. És el Dret Castellà vigent en les Índies. La naturalesa jurídica de la capitulació no és realment un contracte sinó, una concessió del monarca. (+-com una concessió administrativa). Les capitulacions ja no existeixen en l’actualitat. Així, per a poder entendre el Dret Indià hem d’entendre la conquesta, la conquesta te un doble motor, dos factors:
- Factor econòmic: fonamentalment es buscava or.
- Factor religiós: la conversió dels pagans, dels infidels, el salvament de les ànimes. La evangelització. D’una banda tindrem els senyors de la conquesta i d’altra les ordres religioses. La conquesta és una empresa econòmica duta a terme pels particulars, autoritzada pel monarca però controlada per l’Església (supervisa el tracte als indis), en la que el monarca deposita la seua confiança.
Per tant, aquests dos factors que entraran permanentment en conflicte, són necessaris per a entendre el Dret d’Índies. LEGITIMACIÓ. Ara bé, la monarquia té un conflicte, la necessitat de legitimar davant de la comunitat internacional (sobre tot Portugal), la presència i el domini sobre terres i indis. La forma de fer- ho serà amb els Justos Títols de Conquesta (doctrina). La forma de legitimar el seu domini sobre les terres (que no seran suficients les formes del dret romà x ser dret privat). Acudeixen a Partidas, i per a Partides la sobirania, el domini sobre terres s’adquireix a través d’uns dels següents títols: herència (no serveix), elecció dels súbdits (no serveix), casament (no serveix), o atorgament de l’emperador o papa i, és ací, on entra en joc les butlles pontifícies. Els monarques acudeixen al papa per a que atorgue les butlles que legitimen el seu domini, la sobirania sobre les terres. Sobre els indis és una qüestió mes complexa, perquè els indis no eren infidels, no eren com els musulmans que neguen la divinitat de Jesucrist, que són coneixedors i neguen, i contra aquests sí cap la Guerra Santa. Però els indis no neguen a Jesucrist, simplement no el coneixen, per tant, com els pagans no neguen a Jesucrist, no es pot fer la Guerra Santa contra ells. Per tant, la forma de legitimar el seu domini sobre els indis serà mitjançant les butlles. Els cristians són vassalls i súbdits de la Corona, per tant, el monarca amb les butlles concedides pel papa te la obligació de la evangelització, i així d’aquesta forma tots aquells que es converteixen al cristianisme es convertiran en súbdits i vassalls de la Corona. Per tant, en un primer moment, les butlles seran la forma de legitimar el domini sobre les terres i els indis, en la realitat de 1493. 03/02/ BUTLLES PAPALS Butlles papals per al domini sobre les terres: Inter caetera 3 i 4 de maig 1493: donació de tot el descobert i x descobrir, privilegis i Eximiae devotionis , 3 de maig. la línia de separació a 100 llegues Cabo Verde. Tordesillas 1494, s’allarga la línia que separa entre els territoris que correspon a la monarquia hispànica i a Portugal, ja no esta a 100 llegues des de les Açores sinó que estarà a 370 des de Cabo Verde. Més per a Portugal. Tractat d'Alcaçovas 1479: Canàries x a Castella i la resta de costa africana x Portugal. Aeternis Regis 1481 Així, el possible problema entre la monarquia hispànica i la corona de Portugal quedarà resolt amb les butlles. ** Per què dintre de la monarquia hispànica les índies van ser incorporades a la corona de castellà i no a la corona aragonesa? No està clar, però tot sembla indicar que va ser així per què el dret de castellà és més beneficiós per als interessos de la monarquia que el dret de la corona aragonesa. En castellà ja
PRINCIPIS RECTORS (LLEIS DE BURGOS):
Per tant, el tracte que cal donar als indis ve detallat per les Lleis de Burgos, que es pot resumir en els següents principis rectors: els indis son lliures i han de ser tractats com a tals. els indis han de ser instruïts en la fe cristiana, entre altres coses x les exigències de les butlles papals. els indis tenen l’obligació de treballar del mode que siga mes profitós per a ells i per a la República. Els indis han de tenir un treball de manera que puguen suportar-lo i ha de anar acompanyat de les hores corresponents de descans i distracció. els indis han de tenir casa i hisenda pròpia i deuen tenir temps per al seu conreu i manteniment. els indis han de tenir contacte i comunicació amb els cristians. els indis han de rebre un salari just pel seu treball. Per tant, aquest dret serà el que està vigent, encara que la realitat és molt diferent... En l’antic règim no existia el treballador, existia el serf. És per això que diem que el dret indies es extravagant. Per als laboralistes un precedent del dret del treball al segle 19 és el dret d’índies. ...la realitat era la del permanent incompliment per part dels encomenderos i de la permanent denuncia per part de les ordres eclesiàstiques. En 1511 es crea la Sala d’Índies, però com que cada vegada Amèrica es mes gran, hi ha mes comerç, mes problemes, en 1524 es crea el Consell d’Índies. I la legislació continua, es creen figures noves com els virreis, les audiències... el dret públic va creixent, el dret privat no tant. LEYES NUEVAS El incompliment de les lleis es generalitzat, i les denuncies de ordres es cada vegada major. A pareix així la figura de Fra Bartolomé de las Casas, gran perseguidor de les injustícies, gran defensor dels indis que, repetidament publica denuncies, queixant-se davant de la Corona del maltractament als indis. I en 1552 les recopila i les publica en la Brevíssima recopilacion de la destruccion de las indias. Aquestes denuncies davant de la corona sorgeixen efecte i, el monarca Carles, convoca nova junta de teòlegs, filòsofs i juristes en 1542, aprofitant la convocatòria de Corts. L’objectiu era la revisió de la vigència i el compliment de les Lleis d’índies. És on es planteja la doble postura, les dues grans actitud respecte al indis. Parteixen d’una consideració molt diferent del indis:
- Fra Bartolomé d’un costat, gran defensor dels indis. Éssers nobles, senzills, innocents, treballadors...
- Juan Ginés de Sepúlveda, gran defensor dels encomenderos. Bàrbars, salvatges... No obstant, cap d’ells renega de les índies, cap d’ells nega el domini el domini de castellà sobre els indis, els dos legitimen el domini i la presencia sobre les terres i indis.
S’aproven un sèrie de 40 lleis noves i publiques, las leyes nuevas 1542, més normes de dret públic, administratiu, organització, burocràcia, funcionament, competències, justícia... A més a assegurar el seu compliment i el respecte als indis. Aquestes lleis son el resultat de la disputa entre Bartolomé i Ginés, on triomfa clarament la posició de Bartolomé. Se suspèn la concessió de encomiendas i declara extingibles les existents a la mort del seu titular, ja no s’hereten pels fills. No obstant, en Perú hi ha una revolta per part dels conqueridors cap a la monarquia que amenacen en convertir-se en independents. Hi ha una guerra civil. De forma que el monarca reposa el caràcter hereditari de les encomiendas en 1545. Però en 1549 paralitza la conquesta ja que son tants els problemes que es s’estan plantejant. Així, 1566 es reprèn la conquesta, ja que si no es la monarquia hispànica, seran altres. No obstant, ja no es parlarà de conquesta sinó de pacificació. 10/02/ Els JUSTOS TITOLS DE CONQUESTA amb els que s’intenta legitimar el domini i presència de la monarquia hispànica són: El dret al lliure trànsit i circulació x tot l’ordre. Obligació x als cristians de predicar l’evangeli. Legitimitat de la guerra justa quan els prínceps dels indis els obliguen a tornar a la idolatria. Legitimitat per a enderrocar al príncep que obliga als seus súbdits, que ja s’han convertit a la fe cristiana, a la idolatria. La legitimitat del papa de atorgar-los un príncep cristià. La legitima intervenció per a evitar la tirania i la antropofàgia. La llibertat per al pacte entre pobles. Incapacitat per a governar-se i la exigència per caritat cristiana de deposar el seu príncep i de imposar un príncep més benèfic. En 1549 quan paralitza la conquesta, convoca una nova junta, la junta de Valladolid 1550-1551. En aquesta junta el que es planteja és l’ús de la força, si es legitima o no. Ginés legitima l’ús de a força física i Bartolomé legitima la plena exclusió de l’exercit. El resultat es la falta d’enteniment i l’absència de conclusions. No naix legislació d’aquesta junta. Els debats s’eternitzen i no conclouen. La junta deixa es clausura i deixa de convocar-se. Els debats son irreconciliables. S’abandona poc a poc la necessitat d’acudir als justos títols de conquesta davant de la política dels fets consumats. Es a dir, la presencia del espanyols a les índies es inevitable, definitiva. Però podem dir que hi ha un canvi en la nomenclatura. Sempre atenent a una monarquia paternalista vers als indis. DRET INDIÀ I ORGANITZACIÓ: Dret per a les Índies, dret que naix en Madrid per a les Índies. El dret procedeix del monarca, no d les corts, és un dret públic. Per a dret privat ja existeix el dret castellà. L’administració de justícia tal qual existeix en castellà es trasllada a les Índies. Els costums romandran vigents els d els indis i apareixeran uns nous.
