Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 1: Els bioelements, Apuntes de Biología

Primer tema selectividad biología.

Tipo: Apuntes

2024/2025

Subido el 06/04/2025

lucy-bolivar
lucy-bolivar 🇪🇸

1 documento

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
APUNTS BIOLOGIA TEMA 1: LA BASE QUÍMICA DE LA VIDA
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules compostes per molècules i àtoms comuns a la matèria inert. El
que els fa especials és la forma i proporció en què s'uneixen aquests elements, generant molècules exclusives
de la vida. Per entendre la matèria viva, cal conèixer els seus elements, molècules i unions.
1. Els enllaços químics
Són unions entre àtoms (y entre molècules), causades per forces de atracció.
Forts Covalent - Iònic
Dèbils Ponts d’hidrogen – Van der Waals (forces intermoleculars)
El tipus d’enllaç depèn de la diferència de la electronegativitat entre els àtoms que s'enllacen.
- Electronegativitat : Força d'un àtom per atraure electrons (d'un enllaç amb un altre àtom)
cap a ell.
1.1 ENLLAÇ IÒNIC. Entre àtoms amb electronegativitats oposades: un és molt
electronegatiu i l’altre té una electronegativitat molt baixa. Un àtom tindrà llavors molta tendència a
guanyar electrons i l'altre a perdre'ls
es transfereixen electrons d'un a l'altre
es formen ions + i -
s'estableix una atracció electrostàtica.
No es formen molècules sinó agregats iònics a xarxes cristal·lines d'extensió indefinida.
1.2 ENLLAÇ COVALENT. Entre àtoms amb alta electronegativitat.
No hi ha transferència d'electrons d'un àtom a l'altre, sinó que es comparteixen els electrons de
l’enllaç. Cada àtom atrau (per la seva alta electronegativitat) a un electró de l'altre i aquests dos
electrons constitueixen ara un parell compartit.
Apolar: Entre àtoms iguals (H-H)
Polar: Entre àtoms diferents (H-Cl)
1.3 FORCES INTERMOLECULARS. Atraccions entre molècules covalents polars, per forces
electroestàtiques. Gràcies a elles, no totes les substàncies són gasoses.
1.3.1 Enllaç amb l’hidrogen: Ponts d’hidrogen.
1.3.2 Forces Van der Waals:
2. Els bioelements
Són 70, dels quals 25 són comuns a tots
Es combinen formant biomolècules o principis immediats
Tres grups per la seva abundància: primaris, secundaris, oligoelements.
Elements químics que formen part de la matèria viva.
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 1: Els bioelements y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

APUNTS BIOLOGIA TEMA 1: LA BASE QUÍMICA DE LA VIDA☘

Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules compostes per molècules i àtoms comuns a la matèria inert. El que els fa especials és la forma i proporció en què s'uneixen aquests elements, generant molècules exclusives de la vida. Per entendre la matèria viva, cal conèixer els seus elements, molècules i unions.

1. Els enllaços químics

Són unions entre àtoms (y entre molècules), causades per forces de atracció.  Forts  Covalent - Iònic  Dèbils  Ponts d’hidrogen – Van der Waals (forces intermoleculars) El tipus d’enllaç depèn de la diferència de la electronegativitat entre els àtoms que s'enllacen.

  • Electronegativitat: Força d'un àtom per atraure electrons (d'un enllaç amb un altre àtom) cap a ell. 1.1 ENLLAÇ IÒNIC. Entre àtoms amb electronegativitats oposades: un és molt electronegatiu i l’altre té una electronegativitat molt baixa. Un àtom tindrà llavors molta tendència a guanyar electrons i l'altre a perdre'ls → es transfereixen electrons d'un a l'altre → es formen ions + i - → s'estableix una atracció electrostàtica. No es formen molècules sinó agregats iònics a xarxes cristal·lines d'extensió indefinida. 1.2 ENLLAÇ COVALENT. Entre àtoms amb alta electronegativitat. No hi ha transferència d'electrons d'un àtom a l'altre, sinó que es comparteixen els electrons de l’enllaç. Cada àtom atrau (per la seva alta electronegativitat) a un electró de l'altre i aquests dos electrons constitueixen ara un parell compartit.  Apolar : Entre àtoms iguals (H-H)  Polar : Entre àtoms diferents (H-Cl) 1.3 FORCES INTERMOLECULARS. Atraccions entre molècules covalents polars, per forces electroestàtiques. Gràcies a elles, no totes les substàncies són gasoses. 1.3.1 Enllaç amb l’hidrogen: Ponts d’hidrogen. 1.3.2 Forces Van der Waals :

2. Els bioelements

 Són 70, dels quals 25 són comuns a tots  Es combinen formant biomolècules o principis immediats  Tres grups per la seva abundància: primaris, secundaris, oligoelements.

Elements químics que formen part de la matèria viva.

2.1 Bioelements primaris  C, H, O, P, S, N  (6) o Carboni = base dels essers vius.  Molt versàtil – 4 valències o Enllaços estables i complexes o Unir-se amb ells mateixos o altres... o Localització cèntrica a la taula periòdica = variabilitat múltiple d’unions o Formen molècules molt ramificades – cadenes policarbonades  Els més abundants (96%). Degut a dos propietats: o pes atòmic. Permet:  Formar combinacions COMPLEXES i INESTABLES = Solubles en H2O o Abundància en les capes terrestres. Es troben en contacte amb els essers vius. (els E.V es necessiten formar d’elements que puguin accedir amb facilitat) 2.2 Bioelements secundaris  Ca, Na, Cl, Mg, K, (S)  Formen el 3% dels essers vius 2.3 Oligoelements  Mn, Fe, Cu, Zn, Co, Al...més  Formen menys del 0,1% dels essers vius  però la seva presència és important (pot conduir a seriosos problemes de salut)

3. Biomolècules

C i N: Posició central T.P  molta afinitat d’unir-se amb Hidrogen i Oxigen = oxidar-se fàcilment  N – fonamental en proteïnes i àcids nucleics S i P : Proporció important de proteïnes i àcids nucleics, fosfolípids, ATP... O: Principal OXIDANT (acceptor de receptors) + transferidor d’energia Ca: Precipitat en els ossos + en cèl·lules musculars (ajuda a la contracció muscular) Mg: Precipitat als ossos + fibres d’actina. Na, Cl, K: Participen en la transmissió de l’impuls nerviós. Fe: Forma part de la hemoglobina Cu: Forma part de la hemocianina (pigment verdós dels invertebrats, semblant a la sang) Mn i Zn: Catalitzador de Reaccions Químiques + sintetitzador clorofil·la Co i I: Necessari per la síntesi de vitamina B

Molècules constituents dels essers vius, formades per la combinació de bioelements

La majoria són macromolècules (grans molècules). Moltes són polímers; formades per la unió de molècules senzilles (monòmers, dels quals n'hi ha uns 30

Propietat Funció Capacitat d’hidratació Hidratar Molècula polar Dissolvent universal Gràcies a la polaritat, pot dissoldre compostos iònics i molècules polars mitjançant enllaços febles (ponts d'hidrogen). Alta calor específica Termoreguladora. L'H 2 O pot absorbir calor sense augmentar gairebé la seva Tº. Manté estable la Tº del planeta i dels éssers vius. Calor de vaporització elevat Refrigerant. La suor s'evapora absorbint calor i permet regular la temperatura corporal. Marge de Tº en estat líquid (0º-100º) Essers vius habiten en diverses temperatures. Gran poder dissolvent Mitjà de transport per a nutrients i substàncies de rebuig. També és suport per a reaccions metabòliques. Reactivitat química Intervé en reaccions metabòliques. Ex : la hidròlisi, trencant enllaços moleculars gràcies a la seva capacitat de dissociar-se en ions. Baixa densitat en estat sòlid Permet el desenvolupament de la vida sota el gel dels llacs, rius, etc., ja que el gel flota i aïlla tèrmicament l'aigua líquida. Alta cohesió i adhesió Facilita la capil·laritat (ascens de la saba bruta en plantes), la fluïdesa de líquids com la sang, i dona suport a estructures (turgència cel·lular). Incompressibilitat Esquelet hidroestàtic: la seva cohesió permet suport estructural intern en molts éssers vius.

DISSOLUCIONS I DISPERSIONS AQÜOSES

Compostos iònics i molècules orgàniques polar  es dissolen en H2O = Dissolucions  Dispersions COL·LOIDALS  molècules que gràcies a altres aconsegueixen dissoldre’s. Ex : Lactosa 3.2 Sals minerals  es classifiquen segons la seva SOLUBILITAT en H2O. Trobem les sals minerals als organismes de tres formes:  Dissoltes en el medi aquós  Ex: Cations i Anions (Ca 2+, Na+...)  Associades a altres molècules... (majoria orgàniques) Ex: Fe – al grup hemo, Cu- a la hemocianina.  Precipitades  Ex: Ca i Mg en els ossos 3.2.1 Sals minerals dissoltes FUNCIONS  Regulació de fenòmens osmòtics (HOMEOSTASI):  OSMOSI : Fenomen que es defineix com el contacte que formen dues dissolucions salines de diferent concentració a través d’una membrana semipermeable.  PRESSIÓ OSMÒTICA : La pressió que es crea per causa del pas de l’H2O a través de la membrana SEMIPERMEABLE.  EQUILIBRI ÀCID BASE o Protons (H+)  àcids o Ions hidròxid (OH-)  alcalins COM?  Sistemes ESMORTEIDORS/TAMPÓ. Conjunt de substàncies/sals minerals que mantenen el pH de l’organisme constant en una dissolució sense alterar altres molècules. H+ = OH-  medi neutre (pH = 7) H+ < OH-  medi àcid (pH < 7) H+ > OH-  medi alcalí (pH > 7)