¡Descarga tema 1 motivacion y más Apuntes en PDF de Emoción en Psicología solo en Docsity!
- Qüestions a tractar:
- Què ens aporta la psicologia de la motivació i emoció a la nostra comprensió de
l'ésser huma?
- Quina és la raó fonamental per la que ocorre la conducta?
- Per què el comportament varia en intensitat en la mateixa persona així com en
persones distintes?
- Aproximació a una definició consensuada de la motivació
- ¿Quines són les principals variables i teories implicades en l’estudi científic de la
motivació?
T. 1 Introducció al process motivacional
Assignatura: Psicologia de la Motivació i Emoció./ Prof. Mª J. Monteagudo Soto
Materials estudi i preparació del tema:
Guía de apunts classe
Material UOC Tema 1
Manual Abascal Capítul 13. (especialment per v.cognitives i v. de personalitat)
Manual Reeve Unitats 1, 2 i 3
Preguntes “eternes” que tracta de respondre la Psicologia de la Motivació
1. QUINA ÉS LA RAÓ FONAMENTAL DE
LA CONDUCTA?
1.1 ACTIVACIÓ
-Inici
-Persistència
-Força/Intensitat/Quantitat
1.2 DIRECCIÓ I CANVI DE DIRECCIÓ } i
-Preferències
-Finalització
2. PER QUÈ EL COMPORTAMENT
VARIA?
-VARIABILITAT INTRAINDIVIDUALNT RA-INDIVIDUAL
-VARIABILITAT INTER-INDIVÍDUAL
-MOTIUS
- Fisiològics
-Psicològics
1.1 PREGUNTA GENERAL QUINA ÉS LA CAUSA DE LA CONDUCTA? Per què (el, ella) s'ha he matriculat en psicologia? Per què m'he compromès amb un projecte sense ànim de lucre ?)
- No és senzill observar de manera directa les raons (subjacents) que han engegat una determinada conducta.- Preguntes més específiques: 1-Per què s ’ inicia una conducta? INICI Per què s'ha matriculat en psicologia? 2-Una vegada iniciada, per què es manté al llarg del temps? PERSISTÈNCIA Continuarà en psicologia fins a final d'aquest curs? I fins a finalitzar el Grau? 3-Per què la conducta es dirigeix a l'assoliment d'algunes metes, però és contrària a unes altres? Per què s'ha donat aquesta conducta i no altra? ADREÇA Per què ha triat aquest Grau i no un altre? 4-Per què la conducta canvia d'adreça? Per què en lloc de fer psicologia decidim estudiar medicina? 5-Per què cessa la conducta? Per què abandonem o acabem la carrera? FINALITZACIÓ.
4 1.1Definició de motivació Un concepte aparentment senzill , però difícil de consensuar una definició... Kleininnga i Kleininnga (1981) seleccionen 102 definicions de motivació de diferents procedències i proposen una classificació en deu categories: definicions fenomenológicas, fisiològiques, energètiques, direccionals, funcionals, vectorials, restrictives temporals, restrictives de procés, d'espectre ampli, etc 1 Les definicions globalitzadores o d'espectre ampli són probablement les mes completes Morgan, King i Robinson (1979): _"La motivació inclou tres aspectes:
- un estat impulsor dins de l'organisme que s'activa per necessitats corporals, estímuls ambientals o esdeveniments mentals (cognicions) com a pensaments o records;
- la conducta activada i dirigida per aquest estat; i
- la meta cap a la qual es dirigeix aquesta conducta"._ P.i cta de gana, d'estudi, d'ajuda… Una proposta final , podem definir la psicologia de la motivació com (1)... l'estudi de les variables personals (internes) i situacionals (externes) que determinen i regulen l'elecció de conductes, l'inici d'aquestes, i l'esforç i la persistència en la seva execució fins que s'aconsegueixen –o no- les metes que un s'ha proposat. I per tant (2)... L a psicologia de la motivació es pot concebre com l'estudi de les relacions entre les variables esmentades (determinants motivacionals) i certes característiques de la conducta: l'elecció, l'inici, l'esforç i la persistència
- Aproximació a una definició consensuada de la motivació
5
I Entre les variables (determinants) motivacionals distinguim tres categories
principals...
! Variables fisiològiques/organísmicas : constituïdes bàsicament pels impulsos i
l'activació o arousal
! Variables de l'entorn o situacionals, ctales : àmplia gamma d'objectes i
successos que se solen designar amb l'etiqueta comuna de ‘incentius’.
! Variables cognitives: expectatives, atribucions causals i valors i intencions de
meta.
! Variables de personalitat: motivació implícita, p.e motiu d’assoliment
¿Quines són les principals variables en l’estudi científic de la motivació?
EL cicle “ideal” de la Motivació Carpanta parteix d'una necessitat fisiològica, que crea un estat d'excitació en ell que li ACTIVA, IMPULSA per recuperar la seva homeòstasi a bucar estratègies per sadollar el seu apetit. ( v. biològiques ) Aquesta cerca d'actuació, es veu ajudat pels Incentius entorn del menjar “ el valor de donar-se un banquet”, que li porten a DIRIGIR la seva conducta,
executar l'acció i “ devorar el pernil”. (v. conductuals)
Finalment se sent SATISFET, ha complert les seues
expectatives, ha aconseguit la seua meta, ha tingut èxit i no
experimenta frustració. (v. cognitives).
Però no tot és tan fàcil
d'aconseguir com en les tires
còmiques de Carpanta
8
PERSPECTIVA BIOLÒGICA
- Localitzar mecanismes i estructures neurobiológiques que controlen l'activació en l'organisme i que regulen la conducta motivada.
- Localitzar les bases neurobiológiques i funcionament cerebral implicats en la motivació per aproximar-se a un objecte, i en la motivació per allunyar-se d'un objecte concret.
- Anàlisi de l'estat de necessitat biològica generat en l'organisme i amb la reducció d'aquesta disfunció.
- Determinar les estructures genètiques de la conducta motivada Variables biològiques
- Instint
- Homeòstasi
- Impuls
- Activació
10
L'homeòstasi: característiques
Homeòstasi: Propietat dels éssers vius per mantenir les constants
biològiques dins d'uns límits , malgrat les alteracions que puguin
exercir agents externs o interns.
" La conducta motivada es desencadena per un desequilibri intern
que resulta desagradable. Aquesta conducta sorgeix a fi de
posar fi a l'estat de desequilibri.
" Els organismes poden no solament reaccionar i mantenir les
funcions en un nivell constant, també anticipen.
" La alostasis : procés de regulacio dinàmic. Els organismes
anticipen demandes i s'ajusten activament al context.
P.i si entrem en una cambra refrigeradora, el nostre cos es defensa contraient els
capil·lars sanguinis, tremolant, etc.
-Si, per contra, entrem en una sauna, la temperatura del cos es manté a través de la
dilatació dels gots sanguinis i la suor.
Aquests mecanismes són molt eficaços, ja que la temperatura corporal no canvia
encara que existeixin grans variacions en la temperatura ambiental. (Tendència de
tots els organismes a l'homeòstasi fisiològica)
IMPULSO ESTÍMUL
(incentiU)
"Tanto los estímulos como los impulsos responden a las NECESIDADES de los individuos" ImpúlsImpúls:: Mecanisme que induix o activa a executar les conductes apropiades per a la reducció
de la necesitat.
La relació positiva entre impúls i acció està mediatizada per altres variables: tendencia de acció
o hábits, incentius. (Tª Hull)
- Crítiques a les teories de l'homeòstasi i de l'impuls L'homeòstasi resulta irrellevant per a alguns motius humans. Exemple sed de coneixement Pot haver-hi motivació, encara que no hi hagi un impuls : Exemple: No sempre mengem per gana.
IMPÚLS
Mecanismes corticals SNCMecanismes corticals SNC## activitat cerebral, p.e EEGactivitat cerebral, p.e EEG Mecanismes conductuals# musculatura esquelética, p.e EMG, cambios tono muscular Mecanismes conductuals# musculatura esquelética, p.e EMG, cambios tono muscular Mecanismes autónomes# SNA, p.e frecuencia cardíaca, presió sanguínea, activitat eléctrica y temperatura de la pell. Mecanismes autónomes# SNA, p.e frecuencia cardíaca, presió sanguínea, activitat eléctrica y temperatura de la pell.
Activació
“arousal”
Activació
“arousal”
-Constructo motivacional de caràcter més estrictament fisiològic. -És resultat de factors fisiològics, cognitius o conductuals i és el procés que mobilitza els recursos perquè es produeixi la conducta desitjada -Considerada de múltiples formes: font d'estimulació, estat o rasge, resposta a l'estimulació, variació endogena, intensitat de l'acció -Ús en contextos psicològics amplis : diferències individuals, psicopatologia, ritmes biològics, estrès, conducta social i organizacional, motivació i emoció. -Mesures múltiples : psicofisiològiques, bioquímiques, conductuals i auto-informe. La reinterpretació de la teoría de la Pulsió: La importancia de la Activació Conducta Efectes de la activació Inici/ finalització
Activació inicia comportaments. < activació finalitza comportaments. Manteniment > Activació > persistencia Intensitat Activació > INTENSITAT a. Manifestacions obvies: entusiasme, vitalitat b. Manifestacions meyns obvies: estableixement de prioritats c. Necesitat més forta = Més intensa acció
14 L'activació central : SNC: Grau de alerta de la C. Cerebral, intensitat mesurat per EEG L'activació perifèrica/autonòmica: SNA Grau d'activitat del sistema nerviós autònom (regulador de les constants vitals), sobretot en la seva branca simpàtica , Mesurat forma indirecta Mecanisme Responsable de mantenir l'activació: La formació reticular En les investigacions de psicología de la motivación s'estudia la activació com a variable independent, p.e la relació entre diferents intensitats d'activació -induïdes experimentalment de vegades mitjançant la ingesta de substàncies com la cafeïna-, i el rendiment. Activació L'activació, per se , també és un factor motivacional Els nivells ‘moderats' d'activació coincideixen amb estats agradables. Nivells baixos es relacionen amb avorriment, inacció, malestar emocional i deterioració cognitiva (p.i. estudis sobre efectes de la *deprivación sensorial) Nivells excessius solen produir estrès, tensió i malestar. Mantenir un nivell d'equilibri per a cada persona i/o evitar nivells extrems pot ser un element que motiva conductes per aconseguir aquest objectiu..
16 Models explicatius i categories d'anàlisis de la motivació
Determinants
conductuals
Determinants
conductuals
Determinants
cognitius
Conducta motivadaConducta motivada
*Determinants
Personalitat
Determinants
biològics
17 CONDUCTUAL PERSPECTIVA AMBIENTAL CONDUCTUAL
- Aquelles conductes associades a la sensació de plaer (hedonisme) tenen una major probabilitat d'ocurrència
- La conducta que permet la reducció de l'estat de necessitat és la que és reforçada i té major probabilitat d'aparèixer en condicions similars. La conducta apresa no es manifesta mentre no hi hagi un incentiu adequat.
- La conducta motivada és considerada com una reacció a les condicions de l'ambient.
- Les variables ambientals exerceixen un paper determinant com a instigadors o incentius de la conducta.
- Els motius s'adquireixen. No són universals.
- Teoríes anys 60: (Bolles, Young) Perqué les persones s’aproximan cap als incentius postitius i eviten els negatius? Caja Skinner
- La conducta motivada ja no s’explica per la reducció de la necesitat sino per l’obtenció de l’incentiu.
- Relació amb posicions hedonistes en psicología (James Old) (Circuit del plaer)
- Teoría Clasica de Hull
Quan alló que ens motiva més que la reducció de la
necesitat ( Teoríes biológiques)
es aproximar-nos a “senyals” de plaer i evitar el dolor
Conducta =^ ImpulsImpuls X HábitHábit
- Aporta vigor o intensitat
- La reducció del impuls es el element crític per a que es puga produir l’aprenentatge Dirigeix l a conducta Cap a metes específiques que reduixen l’impuls L’ IMPULS i L’INCENTIU: teoría motivacional de Hull sEr = sHr x D x K sEr – la força de la conducta cap un estímul específic. sHr – la força del hábit D – impuls. K – valor de incentiu X IncentiuIncentiu característiques de objeto-meta (qualitat i quantitat) Aspectes més importants del concepte d'impuls de Hull: Les condicions antecedents de l'impuls són les necessitats biològiques P. e privació de menjar L'impuls energiza o activa la conducta, però no la dirigeix. L'efecte energizant de l'impuls es manifesta a nivells diferents: en l'execució de les conductes instrumentals; en l'execució de les conductes consumativas, i en l'increment de l'activitat general. La reducció d'aquest impuls representa el reforç suficient perquè es produeixi l'aprenentatge
La força de la tendència d'acció estarà determinada per:
- Els hàbits apresos. Quantitat de vegades que ha estat reforçada una conducta. -L'impuls. Necessitats amb una base biològica. -La motivació és major com més gran és l'INCENTIU i/o quant millor s'ajusta a les necessitats del subjecte. Incentius Consisteixen en objectes o esdeveniments, en general externs al subjecte i que activen o inhibeixen l'execució d'aquesta conducta En la majoria dels casos els incentius no estan físicament presents quan el subjecte duu a terme la conducta. El que està present durant l'execució de la conducta és l'anticipació mental ( expectativa ) dels incentius. P.e: la bona nota en un examen ocorren després de la realització de la conducta corresponent.
