Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Procesos Judiciales: Tipos y Medios de Comunicación, Apuntes de Derecho Procesal

El proceso judicial y los tipos de comunicaciones que se realizan entre las partes y los tribunales. Se detalla el papel de las comunicaciones en el activo de una instancia judicial, los conceptos básicos y los tipos de comunicaciones utilizados. Además, se menciona quién realiza las comunicaciones, cómo se realizan y en qué ocasiones.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 11/01/2020

Ariadna-Domingo
Ariadna-Domingo 🇪🇸

16 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
DRET PROCESSAL
Tema 10: Les comunicacions
Procés son actes processals que duen a terme les parts i els òrgans judicials, els testimonis I els perits també. Les
comunicacions es posar en coneixement determinades actuacions principals.
Les parts I els òrgans judicials han de tenir coneixement de totes les actuacions.
Des d ela perspectiva de posar coneixement, el procés s’activa amb una instancia de part o d’ofici, la segona part
es posar-ho en coneixement a la part acusada, es la mes difícil. El fer be o malament el primer accionament amb
el subjecte passiu, hi ha en joc un element molt important, el fer be la primera comunicac hi ha en joc la
indefensió, la garantia d’audiència i contradicció
CONCEPTES I TUPUS DE OCMUNICACIONS
un acte de comunicació es un acte mes, la seva finalitat es posar en coneixement d’alguns dels subjectes que han
d’entrevindre, alguna necessitat del judici. posar en coneixement a algú. Comporta alguna informació necessària
pel devanit en el judici.
COM ES COMUNIQUEN’
Excepció la comunicació directa, com que ha de tenir coneixement el tribunal, fins que no et doni validesa, no
estarà aprovada la acció. Aleshores es un procés mes lent i no es àgil i eficaç. Per casos que no son comunicacions
de l’expedient digital.
COM ES COMUNIQUEN ELS TRIBUNALS AMB ELS PARTICUALRS.
Son les parts i altres tercers, com testimonis perits..
Son les notificacions en general. Llavors en sentit estricte es desglossen en 4 tipus:
Notificacions donar la noticia d’una resolució o actuacio
Emplaçament ve de termini. Tipus d’acte de comunicació que dona un termini a les parts per fer una
actuació. Per personar-se o per dur a terme una activitat dins d’un termini. Ex: Et donem 20 dies per
respondre a la demanda.
Citació ens diuen un dia data i hora exacte per fer una actuació. Ex: les vistes, el judici. Per comparèixer i
actuar.
Requeriment demanar alguna cosa. Demanar a alguna part que facin alguna cosa, conducta o activitat.
Ex: aquella persona que no ha complert la sentencia es comença amb un requeriment a que es demana
que ho faci.
QUI FA LES COMUNICACIONS?
El secretari judicial s’encarrega de fer les notificacions.
En moltes poblacions s’organitzen per Decantos de los tribunales, un Servicio comun processal d elos actos de
comunicacion, que gestiona totoes les comunicacions de totes les perosnes d’auella població. Esta destinat a fer
mes ràpid el rpoces.
En les grans poblacions hi ha també el servei comú de notificacions, organitzat pel col·legi de procuradors, es per
facilitar als procuradors de les comunicacios
ON ES FAN LES COMUNICACIONS?
En el lloc de treball habitual i en el domicili on estiguis empadronat.
Quan avança el procediment les notificacions es fan en el procurador si hi ha.
A la seu del tribunal pot ser per dues raons, una perquè ens trobem allà, en els casos de judici ordinari,
hi ha una audiència prèvia i allí un cop en s’han admet les proves, allí mateix ens fan les comunicacions.
També a traves d’un procurador que es trobi allla. I el destinatari si no hi ha procurador. Per últim tenim el
taulell d’anuncis, que es quan no es troben a les persones i s’ha fet tot el possible per poder comunicar, es
penja en els taulells d’anuncis.
El serveu comú recepció notificacions col·legi procuradors
Direcció electrònica
Domicili dels litigants serveix quan no son parts. es important pel primer emplaçament, no hi ha
procurador, entrega directa i el destinatari no es troba a la seu del tribunal
COM ES LOCALITZA A UN LITIGANT?
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Procesos Judiciales: Tipos y Medios de Comunicación y más Apuntes en PDF de Derecho Procesal solo en Docsity!

DRET PROCESSAL

Tema 10: Les comunicacions Procés son actes processals que duen a terme les parts i els òrgans judicials, els testimonis I els perits també. Les comunicacions es posar en coneixement determinades actuacions principals. Les parts I els òrgans judicials han de tenir coneixement de totes les actuacions. Des d ela perspectiva de posar coneixement, el procés s’activa amb una instancia de part o d’ofici, la segona part es posar-ho en coneixement a la part acusada, es la mes difícil. El fer be o malament el primer accionament amb el subjecte passiu, hi ha en joc un element molt important, el fer be la primera comunicació hi ha en joc la indefensió, la garantia d’audiència i contradicció CONCEPTES I TUPUS DE OCMUNICACIONS un acte de comunicació es un acte mes, la seva finalitat es posar en coneixement d’alguns dels subjectes que han d’entrevindre, alguna necessitat del judici. posar en coneixement a algú. Comporta alguna informació necessària pel devanit en el judici. COM ES COMUNIQUEN’ Excepció la comunicació directa, com que ha de tenir coneixement el tribunal, fins que no et doni validesa, no estarà aprovada la acció. Aleshores es un procés mes lent i no es àgil i eficaç. Per casos que no son comunicacions de l’expedient digital. COM ES COMUNIQUEN ELS TRIBUNALS AMB ELS PARTICUALRS. Son les parts i altres tercers, com testimonis perits.. Son les notificacions en general. Llavors en sentit estricte es desglossen en 4 tipus:

 Notificacions donar la noticia d’una resolució o actuacio

 Emplaçament ve de termini. Tipus d’acte de comunicació que dona un termini a les parts per fer una

actuació. Per personar-se o per dur a terme una activitat dins d’un termini. Ex: Et donem 20 dies per respondre a la demanda.

 Citació ens diuen un dia data i hora exacte per fer una actuació. Ex: les vistes, el judici. Per comparèixer i

actuar.

 Requeriment demanar alguna cosa. Demanar a alguna part que facin alguna cosa, conducta o activitat.

Ex: aquella persona que no ha complert la sentencia es comença amb un requeriment a que es demana que ho faci. QUI FA LES COMUNICACIONS? El secretari judicial s’encarrega de fer les notificacions. En moltes poblacions s’organitzen per Decantos de los tribunales, un Servicio comun processal d elos actos de comunicacion, que gestiona totoes les comunicacions de totes les perosnes d’auella població. Esta destinat a fer mes ràpid el rpoces. En les grans poblacions hi ha també el servei comú de notificacions, organitzat pel col·legi de procuradors, es per facilitar als procuradors de les comunicacios ON ES FAN LES COMUNICACIONS?  En el lloc de treball habitual i en el domicili on estiguis empadronat.  Quan avança el procediment les notificacions es fan en el procurador si hi ha.

 A la seu del tribunal pot ser per dues raons, una perquè ens trobem allà, en els casos de judici ordinari,

hi ha una audiència prèvia i allí un cop en s’han admet les proves, allí mateix ens fan les comunicacions. També a traves d’un procurador que es trobi allla. I el destinatari si no hi ha procurador. Per últim tenim el taulell d’anuncis, que es quan no es troben a les persones i s’ha fet tot el possible per poder comunicar, es penja en els taulells d’anuncis.  El serveu comú recepció notificacions col·legi procuradors  Direcció electrònica

 Domicili dels litigants serveix quan no son parts. es important pel primer emplaçament, no hi ha

procurador, entrega directa i el destinatari no es troba a la seu del tribunal COM ES LOCALITZA A UN LITIGANT?

Depenent del tipus de relació jurídica es mes fàcil. A l’hora de muntar una demanda tu l’has d’identificar amb tot el que tinguis. Si es una empresa registrada, no pots presentar una demanda dient que no saps e seu domicili. El tribunal t’ajudarà en allò que tu no pots arribar. si no te èxit, es converteix en rebel·lia, passa a formar part en el registre central dels rebels civil que passen a una comunicació per edictes. COM ES PRACTICA LA COMUNICACIO?  Com es fa el primer emplaçament? El primer pas es el correu. Pot valer com alternativa, que ho rebi algú altre en el seu lloc. Ha de ser de major de 14 anys. El pot rebre el porter de la finca. I en la feina, qualsevol company de la feina.  També per telèfon, burofax, correu, telegrama, mitjans electrònics, informàtics i similars. Va entrar en vigor els mitjans electrònics l’1 de gener de 2016.

 L’entrega física les persones físiques ho poden fer per escrit però les persones jurídiques no han de fer

tot telemàticament. si no funcionen les entregues per correu es farà de fora física.

 Els edictes es la ultima opció quan totes les dames han fracassat. Es publica en el taulell d’anuncis es

penja en forma d’edicte. COM ES COMUNIQUEN ELS TRIBUNALS AMB ELS FUNCIONARIS I AUTORITATS? Col·laboració amb la justícia Manaments son les comunicacions de notaris i registradors, que son els que comuniquen als que compren bens embargats. Oficis quan els jutges s’han de dirigir a autoritats i funcionaris d’un altre ordre Exposicions ministeris i cosos colegiadors. COM ES COMUNIQUEN ELS TRIBUNALS ENTRE SI? Cooperació judicial Poden tenir necessitats de cooperar entre si. Si es necessita fer una videoconferència on el testimoni per exemple es troba en un altre país, els tribunals hauran de cooperar per que es pugui realitzar. Exhorts es demana que es facin coses perquè per exemple el testimoni no es pot desplaçar o es troba en un altre país etc.. reclamació de col·laboració. Comissió rogatòria internacional depenent del país pot ser me so menys fàcil, dins d ela UE hi ha molts convenis de col·laboració. Fora d ela UE poden haver contractes bilaterals entre dos països. Si no hi ha convenis moltes vegades els tribunals hauran de deixar-ho i la comunicació haurà de començar a traves de vies diplomàtiques.