Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La Intervención del Estado y la Política Fiscal: Keynesians vs. Monetaristas, Apuntes de Administración de Empresas

Este documento analiza la intervención del estado en la economía y las diferentes opiniones de economistas sobre el tema. Los keynesians defienden la intervención fiscal para estabilizar la economía, mientras que los monetaristas o liberales creen que las fuerzas del mercado deben manejar la economía sin intervención gubernamental. Se discuten las teorías de j.m. Keynes, la política fiscal y su impacto en la actividad económica.

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 04/08/2013

david_rt-4
david_rt-4 🇪🇸

4

(4)

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 10 : La intervenció de l'estat i la política fiscal.
10.1 la intervenció de l'Estat i la política fiscal:
La por de que es produïssin noves recessions va provocar que s'augmentés de manera
apreciable la intervenció de l'Estat en l'activitat econòmica. Hi havia però economistes que
hi estaven d'acord i altres que no:
Sí a la intervenció (Els keynesians) No a la intervenció ( monetaristes o liberals)
- Els keynesians són els seguidors de les teories
de J.M Keynes.
- Rebutgen el supòsit que l'economia tendeix
lliurement a la plena utilització dels recursos
productius.
- Recomanen la intervenció de l'Estat mitjançant
les polítiques monetària i fiscal, especialment
aquesta última, amb l'objectiu d'estabilitzar
l'economia.
- Els monetaristes tenen l'origen en la tradició de
la Universitat de Xicago i, en concret, en l'obra
de Friedman.
- Confien en el lliure joc de les forces del mercat
com a instrument per situar l'economia propera a
la plena ocupació.
- La intervenció de l'Estat s'ha de reduir al
mínim possible: en essència, a controlar
estrictament la quantitat de diners.
A. La intervenció de l'Estat, els keynesians i els economistes clàssics:
Els economistes clàssics defensaven que les forces internes del mercat fan que
l'economia s'ajusti automàticament quan es produeix una pertorbació, per la qual cosa no
és necessària la intervenció de l'Estat. Aquestes idees van ser criticades per J.M Keynes.
B. La política fiscal:
La política fiscal es refereix a les decisions del govern sobre el nivell de la despesa
pública i els impostos. Mitjançant els impostos, es redueixen les rendes i s'influeix en la
despesa privada i en l'estalvi privat. S'utilitza per incidir en el creixement econòmic.
Les despeses del sector públic:
La despesa pública està formada per les despeses corrents i les despeses d'inversió.
Transferències : pagaments pels quals els que les reben no donen cap en
contraprestació cap bé o servei (subsidis d'atur, subsidi de jubilació...).
Els impostos:
Per poder finançar les seves despeses el sector públic estableix impostos:
Impostos: Imposició del sector públic als individus, unitats familiars i empreses,
perquè paguin una certa quantitat de diners amb relació a determinats actes
econòmics, com ara quan es consumeix un bé, quan s'obtenen ingressos pel
treball o quan les empreses generen beneficis.
A més de servir per recaptar diners, també s'utilitzen per disminuir la demanda de
certs productes (tabac), o bé per modificar la distribució de la renda.
C. La política fiscal i l'activitat econòmica:
Es poc probable que la DA sigui exactament la quantitat per obtenir el producte
potencial. Per això cal pensar en la despesa pública com a una variable d'ajust (augmenta
o disminueix la demanda agregada). Es poden utilitzar els impostos per incidir sobre la
demanda agregada.
La política fiscal expansiva:
Al augmentar la despesa pública o abaixar els impostos, es fa augmentar la demanda
agregada i es desplaça la seva corba cap a la dreta. Això fa que augmenti la
producció, l'ocupació i hi ha una pujada de preus. A llarg termini els seus efectes
desapareixen.
Política fiscal restrictiva:
Si s'augmenten els impostos i es redueix la despesa pública, es desplaça la corba de
DA cap a l'esquerra. Per tant es redueixen la producció, l'ocupació i els preus.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La Intervención del Estado y la Política Fiscal: Keynesians vs. Monetaristas y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

10.1 la intervenció de l'Estat i la política fiscal:

  • La por de que es produïssin noves recessions va provocar que s'augmentés de manera apreciable la intervenció de l'Estat en l'activitat econòmica. Hi havia però economistes que hi estaven d'acord i altres que no: Sí a la intervenció (Els keynesians) No a la intervenció ( monetaristes o liberals)
  • Els keynesians són els seguidors de les teories de J.M Keynes.
  • Rebutgen el supòsit que l'economia tendeix lliurement a la plena utilització dels recursos productius.
  • Recomanen la intervenció de l'Estat mitjançant les polítiques monetària i fiscal, especialment aquesta última, amb l'objectiu d'estabilitzar l'economia.
  • Els monetaristes tenen l'origen en la tradició de la Universitat de Xicago i, en concret, en l'obra de Friedman.
  • Confien en el lliure joc de les forces del mercat com a instrument per situar l'economia propera a la plena ocupació.
  • La intervenció de l'Estat s'ha de reduir al mínim possible: en essència, a controlar estrictament la quantitat de diners.
  • A. La intervenció de l'Estat, els keynesians i els economistes clàssics:
    • Els economistes clàssics defensaven que les forces internes del mercat fan que l'economia s'ajusti automàticament quan es produeix una pertorbació, per la qual cosa no és necessària la intervenció de l'Estat. Aquestes idees van ser criticades per J.M Keynes.
  • B. La política fiscal:
    • La política fiscal es refereix a les decisions del govern sobre el nivell de la despesa pública i els impostos. Mitjançant els impostos, es redueixen les rendes i s'influeix en la despesa privada i en l'estalvi privat. S'utilitza per incidir en el creixement econòmic.
    • Les despeses del sector públic:
      • La despesa pública està formada per les despeses corrents i les despeses d'inversió.
      • Transferències : pagaments pels quals els que les reben no donen cap en contraprestació cap bé o servei (subsidis d'atur, subsidi de jubilació...).
    • Els impostos:
      • Per poder finançar les seves despeses el sector públic estableix impostos:
        • Impostos: Imposició del sector públic als individus, unitats familiars i empreses, perquè paguin una certa quantitat de diners amb relació a determinats actes econòmics, com ara quan es consumeix un bé, quan s'obtenen ingressos pel treball o quan les empreses generen beneficis.
        • A més de servir per recaptar diners, també s'utilitzen per disminuir la demanda de certs productes (tabac), o bé per modificar la distribució de la renda.
  • C. La política fiscal i l'activitat econòmica:
    • Es poc probable que la DA sigui exactament la quantitat per obtenir el producte potencial. Per això cal pensar en la despesa pública com a una variable d'ajust (augmenta o disminueix la demanda agregada). Es poden utilitzar els impostos per incidir sobre la demanda agregada.
    • La política fiscal expansiva:
      • Al augmentar la despesa pública o abaixar els impostos, es fa augmentar la demanda agregada i es desplaça la seva corba cap a la dreta. Això fa que augmenti la producció, l'ocupació i hi ha una pujada de preus. A llarg termini els seus efectes desapareixen.
    • Política fiscal restrictiva:
      • Si s'augmenten els impostos i es redueix la despesa pública, es desplaça la corba de DA cap a l'esquerra. Per tant es redueixen la producció, l'ocupació i els preus.

10.2 La política fiscal i el pressupost del sector públic:

  • El pressupost del sector públic és una descripció dels seus plans de despeses i dels ingressos que cal obtenir per finançar-los en l'exercici en qüestió.
  • Ingressos públics – Despeses Públiques = Pressupost del sector públic.
  • Si els ingressos superen les despeses hi haurà un superàvit pressupostari. Si les despeses superen els ingressos hi haurà un dèficit pressupostari.
  • Dèficit públic = Despeses públiques (compres béns) > Ingressos públics (impostos nets).
  • A. El pressupost com a instrument de la política econòmica:
    • Per a les administracions públiques, el pressupost és el marc jurídic i financer al qual han d'ajustar tota la seva activitat. Les despeses que recullen tenen caràcter limitador, mentre que els ingressos tenen un caràcter estimatiu.
    • El pressupost és un instrument clau de la política econòmica. Mitjançant la despesa pública es pot influir en la demanda agregada per expandir-la o retreure-la, i modificant el nivell d'activitat econòmica.
    • Els documents que integren els pressupostos generals de l'Estat contenen:
      • Objectius econòmics generals que pretén aconseguir durant l'exercici fiscal.
      • Despeses i ingressos detallats de cadascun dels organismes, institucions i empreses que constitueixen el sector públic.
      • Els instruments de la política microeconòmica que s'utilitzaran per complir els pressupostos.
  • B. El finançament del dèficit públic:
    • El finançament del dèficit públic se sol fer mitjançant l'establiment d'impostos, per mitjà de l'emissió de deute públic. L'Estat emet títols de deute públic els quals en un futur haurà de tornar la quantitat prestada més uns interessos pactats.
    • El dèficit públic i el deute:
      • Deute públic: Valor dels títols de deute emesos per l'Estat en mans del públic.
      • El dèficit és un flux de nou deute contret quan l'Estat gasta més del que recapta en impostos. 10.3 El pressupost públic i el cicle econòmic.
  • Per als economistes clàssics, l'economia té mecanismes autocorrectors que fan innecessària la política fiscal. Per això, defensen que la despesa pública es limiti tant com es pugui i que el pressupost es mantingui equilibrat anualment.
  • Per als keynesians, davant d'una recessió motivada per una demanda agregada insuficient, el sector públic ha d'intervenir i manipular les despeses i els impostos. Segons ells el pressupost s'ha d'equilibrar al llarg de tot el cicle. Per tant accepten que es tingui un dèficit temporal en una època de recessió, per després compensar-ho amb un superàvit.
  • Les fluctuacions cícliques i el dèficit públic:
  • Durant les recessions les transferències públiques augmenten i disminueixen els ingressos impositius, cosa que fa que el dèficit pressupostari s'incrementi (o que disminueixi el superàvit). Durant les expansions succeeix tot el contrari.
  • Em de dividir el dèficit en dos components:
  • Dèficit cíclic: És la part del dèficit pressupostari que varia amb el cicle econòmic: durant les recessions hi haurà dèficit i en les expansions superàvit.
  • Dèficit estructural: És la part del dèficit pressupostari que és independent del cicle econòmic; es deu a desajustos estructurals entre els ingressos i les despeses públiques. Dèficit quan la producció arriba al seu nivell potencial.
    1. Pressupostos de les societats estatals: Existeixen dos tipus de societats estatals, les mercantils on la majoria de societat pertany al Estat (ICO) i les entitats de dret públic les quals són privades (RENFE). Aquestes societats han d'elaborar anualment un pressupost d'explotació i un de capital.
    1. Pressupostos d'altres ens públics: Aquí incloem els sectors econòmics que no han aparegut en els apartats anteriors. 10.A.2 Contingut dels pressupostos generals de l'Estat:
  • Inclouen tres tipus de documents:
  • Estats de despeses: Llista de despeses amb les quantitats respectives.
  • Estats d'ingressos: S'hi inclou una previsió dels ingressos.
  • Estats financers de les societats estatals: Hi figuren els estats patrimonials i financers de les diferents societats estatals.
  • A. Classificació de les despeses:
  • Les despeses es classifiquen segons tres criteris:
  • Classificació per programes : reflecteix la finalitat de la despesa i els objectius del pressupost.
  • Classificació orgànica: Indica qui fa la despesa.
  • Classificació econòmica: Indica en que es gasten els diners. Divideix les despeses en tres grans grups: Despeses corrents, de capital i financeres.
  • B. La despesa pública segons la destinació:
  • Despeses corrents: Percentatge més elevat de despeses del sector públic. Es destinen a dotar de serveis públics a la societat. Es subdivideixen en dues categories:
  • Adquisició o lloguer de béns i serveis produïts per empreses.
  • Remuneració dels funcionaris i el personal que treballa a empreses, organismes i institucions públiques.
  • Despeses d'inversió: Es destinen a mantenir i ampliar el capital productiu del país (vies de comunicacions, ports,etc.).
  • Altres despeses: Despeses efectuades sense cap contraprestació: transferències (persones físiques) i subvencions (empreses).
  • C. Classificació dels ingressos:
  • Es poden classificar de dues maneres:
  • Classificació orgànica: Depèn de l'agent al qual s'imputen els ingressos. Hi ha quatre grups d'ingressos: de l'Estat, dels organisme autònoms, de les societats estatals i d'altres ens públics.
  • Classificació econòmica: Defineix l'objecte o la classe d'ingressos, i s'utilitza per a la seva imputació comptable.
  • Els ingressos fiscals i no fiscals:
  • Ingressos fiscals:
  • Els impostos directes, que recauen sobre el patrimoni i les rendes dels contribuents.
  • Els impostos indirectes que graven el consum dels béns i serveis.
  • Les taxes que són tributs que es paguen a canvi de la prestació dels serveis públics.
  • Ingressos no fiscals:
  • Transferències corrents que rep l'Estat d'altres entitats.
  • Ingressos patrimonials formats per les rendes que generen els béns patrimonials del Estat.
  • Ingressos generats per l'alineació d'inversions reals que recullen el producte de

les vendes de béns patrimonials de l'Estat.

  • Transferències de capital, bàsicament provinents dels fons estructurals de la Unió Europea.
  • Ingressos ordinaris i extraordinaris:
  • Des d'un punt de vista operatiu es poden classificar en:
  • Ordinaris : els que s'obtenen regularment al llarg d'un exercici fiscal.
  • Extraordinaris: Els que s'obtenen de manera puntual quan el sector públic necessita disposar de fons per atendre les seves necessitats. L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) :
  • Impost directe que es liquida anualment (maig-juny).
  • Impost progressiu, ja que el tipus impositiu augmenta a mesura que ho fa la renda del contribuent.
  • Impost personal que té en compte les circumstancies personals. Impost sobre el valor afegit (IVA):
  • Impost indirecte i no progressiu. S'aplica a les operacions de compra de béns i té un tipus impositiu fix.
  • Queden exempts de pagar-lo l'assistència sanitària, l'educació, algunes operacions financeres i la compra de terrenys no edificables. Les fases del pressupost de l'Estat:
  • Preparació: Elaboració dels pressupostos per part del Ministeri d'Economia i Hisenda.
  • Discussió i aprovació: S'han de presentar amb un termini de tres mesos abans de que finalitzi l'anterior, perquè pugui ser examinat, esmenat i aprovat.
  • Execució: Posada en pràctica dels pressupostos. Despesa es marquen unes quantitats fixes, ingressos es fa una estimació.
  • Intervenció i control: El govern controla que es compleixin aquests pressupostos, i quan finalitzen el Tribunal de Comptes comprova que tot s'hagi executat com s'havia previst.