¡Descarga Tema 10: Residus (resum) y más Resúmenes en PDF de Desarrollo Sostenible solo en Docsity!
TEMA 10: RESIDUS
GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
Residus generats als: domicilis particulars , comerços i serveis ; no considerats residus especials, similar als produïts als llocs anteriors; procedents de la neteja de la via pública , zones verdes , àrees recreatives i platges , així com, animals domèstics morts (mobles, estris i vehicles) o runes procedents d’obres de reparació menors. Aquesta gestió és una competència municipal, tot i que, els aspectes fonamentals venen d’instàncies superiors (Generalitat, govern estatal, central o federal...).
COMPOSI CI Ó DELS RESI DUS A CATALUNYA
Gràcies a la seva composició, es poden detectar patrons de generació i recollida de residus, i generar-ne la planificació de la gestió. Components El nombre de components té a veure amb el sistema de recollida selectiva :
- Matèria orgànica: 36% dels RM totals. Formada per restes de menjar i de jardineria. Té molta humitat (≥70%) i és biodegradable. Fermenta fàcilment (en condicions aeròbiques i anaeròbiques) generant problemes d’olors i salubritat. ↑ ingressos (consumisme) ↓ % de matèria orgànica (↑ inorgànica) VIES DE GESTIÓ: Compostatge aeròbic (biodegradació controlada → adob)
- Vidre: 7% dels RM totals. Format de residus d’envasos. Té poca humitat i calor. No és biodegradable. Majoritàriament són envasos reutilitzables i/o reciclables. VIES DE GESTIÓ: Reutilització i reciclatge.
- Paper i cartró: 18% dels RM totals, varia molt segons l’ús d’envasos d’aquest tipus. Format per materials d’origen vegetal. Té poca humitat i molta cal or. És poc biodegradable. VIES DE GESTIÓ: Reutilització i reciclatge.
- Envasos lleugers: N’hi ha de dos tipus: Plàstics: 9% dels RM totals. Format per polímers orgànics de caràcter sintètic formant envasos, joguines, utensilis... Té poca humitat, molta calor i no és biodegradable. VIES DE GESTIÓ: Reciclatge. Metalls: 4% dels RM totals. Format per envasos (llaunes) o residus d’electrodomèstics. Té poca humitat, bastant calor, densitat alta i no és biodegradable.
- Altres: 27 % dels RM totals. Fracció heterogènia amb subfraccions sotmeses a vies específiques de gestió de residus. VIES DE GESTIÓ: Reutilització i reciclatge.
GENERACI Ó DELS RESI DUS MUNICIPALS A CATALUNYA
La generació de residus és important per avaluar el nivell de producció de residus d’un territori i comparar-lo amb ell mateix (evolució) o amb un altre, fent que es pugui veure si les mesures de prevenció establertes funcionen. Generalment, com més rica és la societat, més residus genera (és més consumista ), tot i així, si es té una preocupació pel medi ambient, aquesta generació per habitant es redueix. Es calculen en kg/hab./any o dia. Per a saber la generació de residus dels diferents components s’utilitza: generació total · percentatge de la component GESTIÓ INTEGRAL DELS RESIDUS MUNICIPALS Països industrialitzats: sistema d’eliminació control. (lineal)→sistema integral (cíclic) └ La prevenció de generació de residus i tenir alts percentatges de reciclatge segueixen sent reptes. Països menys industrialitzats: sist. cíclics preindustrials/d’eliminació incontrol. → sist. │ d’eliminació control./esquema de gestió integral └ La convivència de diferents models fa que la recollida pugui ser incompleta , poc selectiva , amb abocaments i incineracions que poden o no, anar amb sistemes de triatge i reciclatge. Segons el creixement de renda per habitant, els residus d’aquests països creixen més o menys.
MODEL I NTEGRAL DE GESTI Ó DE RESI DUS
Els residus municipals procedeixen principalment del consum de productes , per tant, actuant sobre el procés de producció i les hàbits de consum , es poden reduir aquests residus (prevenció) i fer-los més reciclables. La reutilització és un sistema recent dins la gestió. Els residus són classificats dins la llar i als punts de producció i es recullen per separat. La recollida convencional és la que es segueix per a la fracció de resta: els residus separats de les altres seleccions i el rebuig són processats a plantes de processament, separant residus reciclables en aquest procés (s’introdueixen al procés de producció). Un cop ja no es pot separar res més, s ’incinera obtenint energia i/o es gestiona en un dipòsit controlat. La matèria orgànica es tracta amb compostatge aeròbic/metanització obtenint un compost reutilitzable pel sòl. A tota la UE aquest model està en procés d’implantació , ja que molts països que l’han adoptat recentment, no disposen dels instruments necessaris per a fer la separació i reciclatge correctament.
Les mesures actuals que redueixen la generació són:
- Ús d’ envasos reutilitzables
- Imposició d’objectius de reducció a indústries productives (a Europa s’utilitzen objectius juntament amb programes).
- Tarifació diferenciada del servei de gestió de residus (segons la quantitat de resta lliurada → aprovada a EEUU). Alguns exemples de consum responsable que redueix la generació són: ✓ Compra de productes a granel guardats a recipients reutilitzables. ✓ Productes envasats en envasos grans (relació pes envàs/pes producte ↓ ). ✓ No usar bosses d’un sol ús al comprar. ✓ Rebutjar correu comercial. ✓ Usar les dues cares a l’imprimir (reutilitzar el d’una cara). ✓ Utilitzar mocadors, bolquers, tovallons... reutilitzables. ✓ Beure l’aigua de l’aixeta.
PREPARACI Ó PER LA REUTI LI TZACI Ó
Operacions de revisió, neteja o recuperació per mitjà la reparació on els productes o components d’aquests s’han convertit en residus i es preparen per tornar a ser usats , sense cap processament. Als països menys industrialitzats, es sol reparar els electrodomèstics ( ↓ cost). Als països industrialitzats se n’ha perdut la costum, però s’està intentant tornar a incloure (junt amb la venta de 2na mà). PRERECOLLIDA I RECOLLIDA SELECTIVA
PRERECOLLI DA
Per poder recuperar residus, es necessita un bon procés de triatge : si es recullen tots barrejats, es contaminen entre ells i perden qualitat. El triatge comença a la llar, on els residus es separen d’acord amb el sistema de recollida selectiva del territori, majoritàriament es separa en fracció orgànica , envasos lleugers , fracció “resta” ( rebuig ) i vidre ; a més dels components que s’han de dur a la deixalleria.
RECOLLI DA SELECTI VA: GENERALI TAT
A Europa la manera usual de recollida de residus és la recollida de residus municipals : hi ha directives europees que obliguen que sigui així per a tenir un alt percentatge de reciclatge i per prevenció de gasos d’efecte hivernacle. Per un costat es recullen els materials específics per separat (són reciclables), i per l’altre, tots els materials no reciclables conjuntament (fracció “resta”). Depenent de com s’implementi la recollida selectiva, la fracció “resta” pots utilitzar-se per no separar correctament. Es necessita una bona conscienciació, i polítiques de vigilància i sanció.
Contenidors i recollida domicilària Després de començar a implantar la recollida selectiva, es va veure que els contenidors eren poc atractius i eren fonts de males olors , és per això que, a molts llocs, s’ha començat a instaurar la recollida porta a porta: es recullen diferents tipus de residus cada dia. Això afavoreix també a trobar els usuaris que no fan una bona separació i denunciar-los o no acceptar-los la brossa fent que la taxa de reciclatge augmenti.
RECOLLI DA SELECTI VA A CATALUNYA
La recollida de residus a Catalunya és generalment amb contenidors al carrer, tot i així, també es poden veure contenidors soterranis i recollida pneumàtica (porta a porta). En referència a les fraccions recollides, n’hi ha de tres models:
- 5 fraccions (fracció orgànica/ envasos lleugers/ vidre/ paper-cartró/ rebuig)
- Residu mínim (fracció orgànica/vidre/paper-cartró/rebuig i envasos lleugers)
- Multicomponent (fracció orgànica / vidre / paper, cartró i envàs lleuger / rebuig) A Catalunya s’utilitzen contenidors de 1.110 L per a la recollida semiautomàtica i de 2.500 L per a l’automàtica. La recollida de matèria orgànica i fracció “resta” es fa en camions compactadors. També existeixen contenidors amb compartiments, que es buiden dins de camions amb les mateixes seccions. La recollida de reciclables (paper i cartró, vidre, envasos lleugers) es fa amb camions específics.
DEI XALLES I ALTRES VI ES DE RECOLLI DA SELECTI VA
A més de la recollida selectiva al carrer, s’ofereix la recollida selectiva per mitjà d’altres opcions. Deixalleries Centres municipals on la ciutadania aporta components de residus municipals: des de residus usuals fins a altres elements de caràcter més ocasional: electrodomèstics, runa... Altres vies serien: recollida de piles a escoles, recollida de medicaments a farmàcies, contenidors/associacions de recollida de roba, recollida domiciliària d’electrodomèstics
TRACTAMENT BI OLÒGI C: COMPOSTATGE AERÒBI C
La fracció orgànica recol·lectada des dels habitatges té més qualitat, ja que no ha estat contaminada. Aquest tipus de residu és l’adequat per a fer compostatge aeròbic mitjançant el qual s’obté un adob per ús agrícola o jardineria. La fracció orgànica en brut , és fermentable, pot portar patògens (atrau insectes...)pot produir gasos tòxics, inflamables o males olors, a més conté elements com el N o el P orgànics, que no són assimilables per a les plantes. Utilitzant el compostatge aeròbic s’ estabilitza (convertida majoritàriament en H 2 O i CO 2 ), s’inactiven els patògens (per l’alta temperatura) i es mineralitzen els elements (convertits en fertilitzants → amoníac, nitrat i fosfat).
TRACTAMENT BI OLÒGI C: DI GESTI Ó ANAERÒBI CA/METANI TZACI Ó
La fracció orgànica provinent de la fracció “resta” , té menys qualitat que l’obtinguda a través de la recollida selectiva, és per aquest motiu que s’utilitza per a obtenir biogàs (emprant també l’energia) i fent servir les restes per a cobrir abocadors o restaurar terrenys. Això s’obté a través de la digestió anaeròbica : on els microorganismes fermenten sense oxigen obtenint així, metà, diòxid de carboni i sulfur d’hidrogen. Mecanisme
- Sòlids → molècules (mitjançant l’ hidròlisi ).
- Molècules → àcids carboxílics, H i CO 2 ( fermentació acidogènica ).
- Acetat i part de CO 2 → metà Procés
- Es tritura la fracció orgànica i es classifica per tamany mitjançant la seva suspensió a l’aigua (obtinguda de la deshidratació del residu final).
- La suspensió passa als digestors anaeròbics (on s’estabilitza la matèria orgànica i es produeix biogàs ).
- Es purifica el biogàs eliminant el gas sulfhídric.
- Es comprimeix i es destina a la generació d’electricitat.
RECICLATGE DE LES FRACCIONS INORGÀNIQUES DELS RESIDUS MUNICIPALS El paper, cartró i vidre sempre s’ha reciclat degut a la seva rendibilitat. Els punts bàsics d’aquests reciclatge són:
RECI CLATGE DEL VI DRE
Els envasos de vidre es poden reutilitzar: no perd propietats per l’ús de conserva d’aliments i begudes. Procés El reciclatge implica el processament mecànic i tèrmic del vidre:
- Neteja i separació per colors
- Trencament i trituració
- Garbellament: obtenció de la granulometria desitjada
- Processament: mesclar matèries primeres i fondre a 1.500ºC
- Emmotllament i refredament Avantatges ✓ Es reutilitza el material. ✓ S’estalvia energia i redueix emissions de gasos d’efecte hivernacle. ✓ Reducció del volum de dipòsit de residus. ✓ Compost més net. ✓ Combustible derivat de residus de més bona qualitat. Productes obtinguts
- Nous recipients.
- Llana de vidre.
- Aïllament de fibra de vidre.
- Material de pavimentació.
- Maons i rajoles.
- Formigó lleuger escumat.
RECI CLATGE DE PAPER I CARTRÓ
El reciclatge de residus paperers aporta avantatges ambientals importants. Aquest procés es realitza tallant i fibril·lant els papers obtenint fibres papereres, es degrada la resistència mecànica del paper fins a no poder-se reciclar més. Teòricament , el paper es podria reciclar de quatre a sis vegades. A la pràctica , es barreja fibra verge amb fibra recuperada per a poder tenir més bones propietats al producte final.
(cortines de dutxa, rajoles, testos, joguines...)
- Polipropilè (PP): Bosses → mobles de jardí, pals, tanques, bateries...
- Poliestirè (PS): Safates, envasos de iogurt... → accessoris d’oficina, aïllaments, recipients, safates per servir menjar...
ENVASOS LLEUGERS: PROCESSOS DE RECI CLATGE DE PLÀSTI CS
Reciclatge físic: processa el residu mecànica i tèrmicament obtenint gransa del material (utilitzat per fabricar productes de plàstic reciclat). S’aplica als plàstics termoplàstics. Reciclatge químic: es trenquen els enllaços del polímer recuperant els monòmer s productes de degradació i modificació del polímer. Aquests monò mers tenen una puresa elevada. A la planta de triatge: es separen els plàstics per tipus, es trituren , es renten i es centrifuguen després es granulen.
ENVASOS LLEUGERS: ALUMINI I MATERI ALS FÈRRI CS
L’ alumini i el ferro són els metalls més usats per a la fabricació d’envasos ( llaunes ). Tot i tenir altres aplicacions que també generen ferralla reciclable. Alumini: Permet estalviar molta energia. Inicialment s’obté per electrodeposició , i el reciclatge consumeix menys del 6,5% d’energia que en aquest procés, equivalent a un estalvi energètic del 95%. Les llaunes són separades de la resta d’envasos per separadors de Foucalt , després són triturats i es separen els recobriments externs i interns, seguidament es fonen , es laminen i es tornen a fer llaunes. Metalls fèrrics: Solen portar un recobriment d’estany que fa impossible el procés anterior. Es sotmeten a un procés de desestanyada , després es barreja amb altres metalls fèrrics i es fonen (alt contingut de carboni). TRACTAMENT FINAL / DISPOSICIÓ DEL REBUIG Rebuig: Fluix residual procedent del tractament de residus que té per destí la disposició final. Disposició final: Conjunt d’operacions que permeten el tractament finalista del rebuig en condicions de seguretat ambiental. El rebuig no pot tenir material valoritzable (recollida selectiva i processament incompletes/errònies). EL rebuig pot rebre 2 tractaments diferents:
INCI NERACI Ó DEL REBUI G – VALORI TZACI Ó ENERGÈTI CA
Mètode de disposició de residus que implica la seva combustió. Usant la calor emesa per obtenir energia elèctica. Per a complir la valorització energètica s’ha d’alliberar un 65 - 70% del poder calorífic total. Procés
- S’introdueixen els residus al forn de combustió de graelles.
- S’introdueix aire primari per la part inferior i després secundari.
- El forn alimenta el turboalternador que genera electricitat.
- Els residus sòlids precipiten a la part inferior ( escòries ).
- Els gasos de la combustió es depuren (+ del 50% de la instal·lació). a. Sistema de rentatge d’àcids b. Adsorció/destrucció de productes de combustió incompleta c. Sistema de reducció d’òxids nitrogen d. Captació de cendres (electrofiltres/filtres de mànegues) Avantatges ✓ Recuperació energètica ✓ Reducció de volum ✓ Poca ocupació de terreny ✓ A prop de nuclis urbans ✓ Tractament de residus diferents Inconvenients Generació de gasos contaminants Costos elevats Gestió alternativa (en cas d’avaria) Dipòsit controlat (per la cendra) ↓ flexibilitat i adaptació
DEPOSI CI Ó CONTROLADA
Sistema d’emmagatzematge ambientalment correcte del rebuig. La instal·lació s’anomena dipòsit controlat (pot ser a la superfície o sota terra). Anteriorment els dipòsits contenien el 100% dels RM , al veure que emetia molt metà , la UE va acordar la supressió progressiva de la matèria orgànica dins d’aquests, fent que actualment sigui gairebé nul·la.
CONSTRUCCI Ó I OPERACI Ó D’ABOCADORS ENERGÈTI CS
Es selecciona una localització a partir d’estudis geològics i hidrològics, entre altres. S’ aïlla el terreny hidrològicament , es tanca i s’impermeabilitza i es separa l’espai en cel·les. A mesura que s’omplen les cel·les, es cobreixen amb material de cobertura, alhora que es construeix una xarxa de drenatge de lixi viats (es tracten fisicoquímicament o biològicament) i d’evacuació de biogàs (se’n recupera l’energia). Segons els tipus de residus que admeti el dipòsit, els dipòsits de runes seran de classe l , classe ll (RM) o classe lll. Els impactes ambientals produïts pels dipòsits són: emissions de gasos d’efecte hivernacle, lixiviats , transport de residus i altres emissions i olors.
MODEL DE GESTI Ó CÍ CLI CA: GESTI Ó I NTEGRAL
La generació de residus forma part del cicle productiu. En una gestió correcta: ✓ Es minimitza/preveu la generació de residus. ✓ Es valoritzen els residus inevitables i es reintrodueixen els materials/energia recuperats. ✓ Es depositen els residus no valoritzables en dipòsits controlats (després de ser tractats). Aquest model també es pot anomenar sistema de gestió integral.
MODEL ACTUAL
Països industrialitzats → Sistema de gestió similar al model integral cíclic. └ Hi ha fluxos que segueixen el model lineal → A Catalunya: 73% de RI s’han valoritzat. Països en vies de desenvolupament (industrialització recent/incontrolada) → model lineal (amb mancances ambientals: recollida parcial de residus, abocament incontrolat/deficient, incineració incontrolada… ). MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS A CATALUNYA Hi ha implicats els següents agents: Agència de Residus de Catalunya (ARC): Organisme públic de control i inspecció de residus (tant municipals com industrials, sanitaris o agropecuaris (no radioactius). Productor: Usuari que fa una activitat que produeix residus i fent operacions de tractament previ , modifica la naturalesa/composició d’aquests. Posseïdor: Usuari productor de residus sense condició de gestor de residus. Ambdós estan obligats a tenir un responsable de residus (interlocutor amb ARC) que asseguri que es compleixen les l leis de gestió de residus , promogui les tecnologies netes i porti un registre dels residus generats. Laboratoris acreditats: autoritzats per l’ARC a prendre mostres i analitzar les característiques físiques i químiques dels residus. Gestor de residus: Usuari que emmagatzema, valoritza i/o tracta residus. Garanteix que durant la gestió dels residus no s’exposa la salut dels treballadors ni el medi ambient així com sorolls i olors (impacte mínim) sense perjudicar el paisatge/espais protegits. Transportistes autoritzats de residus: Usuari que fan l’operació de recollida i transport de residus industrials dins de Catalunya.
Quan un residu generat per una indústria no pot ser assimilat pels RM, s’ha de:
- Codificar el residu segons el Catàleg europeu de residus (CER).
- Classificar-lo (especial (amb * ) o no especial).
- Es pot presentar una analítica que consideri la reclassificació del residu.
- Codificar-lo segons el Catàleg de residus de Catalunya (determina el tractament/valoració més òptim).
- Elecció de la gestió del residu a partir de la CRC(per el productor).
- Es pot presentar una analítica que consideri la reclassificació del residu.
- Contactar amb un gestor autoritzat per tractar/valoritzar el residu.
- Contactar amb un transportista autoritzat per portar el residu del productor al gestor.
- Omplir la documentació de control (abans de transportar). Un residu que es considera subproducte , és una altra gestió correcta d’aquest residu. Subproducte: Residus emprats com a substituts de productes comercials/matèries primeres. No necessiten cap tractament. Per què un residu industrial pugui ser-ho, l’ARC ha de fer una resolució de la qüestió.
DOCUMENTACI Ó DE CONTROL
Els productors han de fer inventari dels residus produïts de l’any anterior i presentar - lo a la DARI. Ha de constar: ✓ Quantitats de matèries primes i productes auxiliars utilitzats. ✓ Descripció dels processos productius. ✓ Quantitats, tipologia i tipus de gestió interna/externa experimentada pels residus (a la gestió externa ha de constar el gestor i el transportista). ✓ Quantitat de residus gestionats com a subproducte i empresa receptora d’aquest. ✓ Quantitat de residus emmagatzemats. Qualsevol empresa que desenvolupa una activitat industrial amb processos de fabricació ha d’estar inscrita com a productora i fer la declaració anual de residus industrials (DARI). Les empreses de serveis i comerços no han d’estar inscrites i només han de fer la DARI si superen les 10 tones de residus perillosos. Les empreses de producció d’envasos (envasadors) han d’informar el nombre d’envasos/productes envasats produïts durant l’any sencer (31 de març) i la quantitat que són reutilitzables. Per facilitar la donació de la informació s’ha elaborat la Declaració anual d’envasos (DAE). Per facilitar la feina de l’ARC, tots els agents han d’emplenar la Declaració anual de residus: ✓ Full d’acceptació (FA): Acord normalitzat (cada residu) entre el productor i el gestor. ✓ Full de seguiment (FS): Document de transport individual de residus al recorregut. ✓ Full de seguiment itinerant (FSI): Document de transport de fins a 20 productors de residus. Es formalitza a l’efectuar les recollides independentment de la quantitat transportada (menys paper/cartró, ferralla, vidre, plàstic/pinyolada o sansa).
- Dipòsits de classe l (residus inerts)
