Tema 11: Segona República | Resúmenes de Historia de España

Tema 11: La segona república i la Catalunya autònoma (1931-1936)

1. Per què unes eleccions municipals van dur la república?

12 d'abril del 1931 els resultats de les eleccions municipals convocades pel Govern de

l'almirall Aznar van tenir un caire plebiscitari, de suport o de refús de la monarquia. A les

capitals de província i als principals nuclis urbans hi va triomfar la conjunció

republicanosocialista, partidària de la instauració d’un règim republicà.

A Catalunya, triomfaren les candidatures republicanes. El partit vencedor fou Esquerra

Republicana de Catalunya. El 14 d'abril Francesc Macià, màxim dirigent d'aquest partit,

proclamà la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.

El mateix dia, Alfons XIII renuncià al poder reial i abandonà Espanya. A Madrid els

representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià (republicans

conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs) van constituir

un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

La iniciativa dels dirigents catalans provocà un conflicte amb el govern provisional de la

República perquè els acords de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l'Estat

quedaria establerta per la Constitució. El govern provisional espanyol va demanar a Macià

que sotmetés la seva decisió sobre l'estructura de l'Estat a la futura decisió de les Corts

Constituents, a canvi de la concessió immediata d'un règim d'autonomia.

El govern de la República va decretar mesures d'urgència:

- Amnistia general dels presos polítics.

- Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals.

- Designació d'alts càrrecs de l'Administració.

Van convocar eleccions a Corts Constituents que es van celebrar el 28 de juny amb la victòria

de la conjunció republicanosocialista. Cap partit va aconseguir majoria per poder governar en

solitari; però el PSOE va esdevenir el principal grup parlamentari seguit pel Partido

Republicano Radical de Lerroux i les organitzacions de l’esquerra republicana

L'executiu va quedar en mans de la coalició republicanosocialista, que va aprovar en el

càrrec el cap de govern (Niceto Alcalá-Zamora) i els ministres del govern provisional.

2. El nou règim republicà

2.1.La Constitució del 1931

Les Corts Constituents van inaugurar les sessions el 14 de juliol del 1931; van veure ben clar

que la nova Constitució respondria als criteris de la majoria parlamentària, formada per

socialistes i republicans d'esquerra.

La Constitució, tenia un caràcter democràtic i progressista:

- Espanya hi va ser definida com una República de treballadors de totes les classes

socials.

- Caire idealista i pacifista reflectit en la renúncia de la guerra com a instrument de les

relacions internacionals.

- L'Estat es configurava de manera integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir

governs autònoms en algunes regions.

Establia el principi de la sobirania popular:

- La forma de govern republicana.

- Unes Corts de caire unicameral.

- Divisió de poders molt accentuada.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 11: Segona República y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

Tema 11: La segona república i la Catalunya autònoma (1931-1936)

Per què unes eleccions municipals van dur la república? 12 d'abril del 1931 els resultats de les eleccions municipals convocades pel Govern de l'almirall Aznar van tenir un caire plebiscitari, de suport o de refús de la monarquia. A les capitals de província i als principals nuclis urbans hi va triomfar la conjunció republicanosocialista , partidària de la instauració d’un règim republicà. A Catalunya, triomfaren les candidatures republicanes. El partit vencedor fou Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril Francesc Macià, màxim dirigent d'aquest partit, proclamà la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. El mateix dia, Alfons XIII renuncià al poder reial i abandonà Espanya. A Madrid els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià (republicans conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs) van constituir un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora. La iniciativa dels dirigents catalans provocà un conflicte amb el govern provisional de la República perquè els acords de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l'Estat quedaria establerta per la Constitució. El govern provisional espanyol va demanar a Macià que sotmetés la seva decisió sobre l'estructura de l'Estat a la futura decisió de les Corts Constituents , a canvi de la concessió immediata d'un règim d'autonomia. El govern de la República va decretar mesures d'urgència:
- Amnistia general dels presos polítics.
- Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals.
- Designació d'alts càrrecs de l'Administració. Van convocar eleccions a Corts Constituents que es van celebrar el 28 de juny amb la victòria de la conjunció republicanosocialista. Cap partit va aconseguir majoria per poder governar en solitari; però el PSOE va esdevenir el principal grup parlamentari seguit pel Partido Republicano Radical de Lerroux i les organitzacions de l’esquerra republicana L'executiu va quedar en mans de la coalició republicanosocialista , que va aprovar en el càrrec el cap de govern (Niceto Alcalá-Zamora) i els ministres del govern provisional.
El nou règim republicà 2.1.La Constitució del 1931 Les Corts Constituents van inaugurar les sessions el 14 de juliol del 1931; van veure ben clar que la nova Constitució respondria als criteris de la majoria parlamentària, formada per socialistes i republicans d'esquerra. La Constitució, tenia un caràcter democràtic i progressista :
- Espanya hi va ser definida com una República de treballadors de totes les classes socials.
- Caire idealista i pacifista reflectit en la renúncia de la guerra com a instrument de les relacions internacionals.
- L'Estat es configurava de manera integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions. Establia el principi de la sobirania popular :
- La forma de govern republicana.
- Unes Corts de caire unicameral.
- Divisió de poders molt accentuada.

El poder legislatiu el tenia el Parlament, amb un predomini sobre el Govern i el cap de l'Estat.
El president de la República havia d'exercir el mandat durant 6 anys i l’havien d’escollir els diputats i un nombre idèntic de compromissaris elegits directament pels ciutadans. Es reconeixia una àmplia declaració de drets i de llibertats , i s'expressava preocupació pels temes socials.
Garantia d’igualtat absoluta davant la llei, l'educació i la feina i la no-discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa.
S'establia l'educació primària obligatòria i gratuïta.
Es reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d'utilitat social.
Es definia el treball com una obligació social.
S'establia el vot a partir de 23 anys i, per primera vegada, es concedia el vot a les dones.
S'afirmava la laïcitat de l'Estat (separació Església-Estat) i es reconeixia el matrimoni civil i el divorci. 2.2.Els debats parlamentaris La defensa dels drets socials i individuals van provocar intensos debats entre dretes i esquerres sobre:
La regulació del dret de sufragi de les dones  al final, s’implantà el sufragi universal
La discussió dels articles relacionats amb la implantació del laïcisme.
La prohibició als ordres religiosos d'impartir l'ensenyament.
L'expulsió dels jesuïtes. La Constitució va ser aprovada el 9 de desembre del 1931. Va tenir el rebuig dels partits de dreta i dels sectors catòlics; tampoc tenia el suport dels republicans més moderats. Alcalá- Zamora va ser nomenat president de la República i Manuel Azaña el va substituir com a president del govern. 2.3.Sistema de partits i de sindicats ESQUERRA:

A Catalunya les eleccions generals a Corts constituents del 28 de juny van reproduir els resultats de les de l’abril, la qual cosa va reforçar l’aposta per l’Estatut de Núria. El 18 d’agost Francesc Macià el va presentar a les Corts per començar-ne la tramitació parlamentària, que no fou fàcil. En la discussió parlamentària s’hi van manifestar tres posicions:

La del govern central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada.
La dels parlamentaris catalans, que reclamaven una autonomia àmplia.
La de l’oposició de dretes, que considerava que l’Estatut posava en perill la unitat d’Espanya i la seva llengua, i situava Catalunya en posició de privilegi. La posició del president del govern Manuel Azaña a favor de l’autonomia i el rebuig dels republicans a l’intent de cop d’Estat militar del general Sanjurjo l’agost del 1932 van ser decisius per a l’aprovació a les Corts de l’Estatut el 9 de setembre de 1932. 3.3.L’Estatut del 1932 L’Estatut aprovat per les Corts era força diferent del de Núria tot i que conservava el Parlament i la Generalitat. Segons el text aprovat:
Catalunya es constituïa en regió autònoma dins de l’Estat espanyol, amb una sobirania limitada, i tant el català com el castellà eren declarats llengües oficials.
Les competències de la Generalitat eren plenes en dret civil propi i règim administratiu intern, i molt àmplies en ordre públic i justícia. Malgrat tot, la majoria de competències eren compartides amb l’Estat i el sistema de finançament resultava insuficient.
Els conflictes entre la Generalitat i Estat s’havien de resoldre per mitjà del Tribunal de Garanties Constitucionals. Tot i les limitacions l’Estatut fou molt celebrat a Catalunya, perquè significà el primer sistema autonòmic contemporani 3.4.Les forces polítiques d’àmbit català Amb la proclamació de la República una bona part de l’espai polític català va quedar ocupat per partits d’àmbit catalanista. Les forces conservadores estaven representades per la Lliga Regionalista que va acceptar la nova legalitat republicana i l’any 1933 va adoptar el nom de Lliga Catalana. El partit hegemònic era Esquerra Republicana de Catalunya, que agrupava nacionalistes independentistes, vells republicans històrics i petites formacions republicanes i nacionalistes. El seu programa de reformes polítiques i socials va atreure amplis grups. Els partits Partits marxistes estaven representats per dos grups socialistes i quatre grups comunistes, tots amb poca influència política. El 1935 el Bloc Obrer i l’Esquerra Comunista (grups comunistes) van constituir el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) de tendència antiestalinista. El 1936, quan ja havia començat la guerra, la unió dels altres grups comunistes i socialistes van formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Com va canviar la vida de les dones, la Segona República? Durant la Segona República, el moviment feminista va aconseguir mobilitzar una minoria de dones defensores de la no-discriminació per raó de sexe. La Constitució del 1931 establia la igualtat entre sexes. Tot i que l’aprovació del dret de sufragi femení va enfrontar les úniques diputades presents en aquell moment a les Corts:

Clara Campoamor era partidària del vot de les dones.

Victoria Kent i Margarita Nelken argumentaven que seria un error implantar-lo immediatament, perquè la influència de l’Església entre la majoria de les dones i el seu escàs nivell d’instrucció beneficiarien els sectors més clericals i reaccionaris. Finalment, es va impulsar la idea de que es tractava d’un fet de justícia elemental i les dones van poder votar per primera vegada a Espanya a les eleccions del 1933. Es van implantar altres mesures que també van afavorir als drets socials i polítics de les dones i del seu paper en la societat. Es va donar accés a les nenes a l’educació i això va reduir l’analfabetisme femení. Però la brevetat d’aquesta experiència republicana i l’arrelament dels prejudicis i d’una mentalitat tradicional van fer que fins i tot durant la Segona República es mantinguessin situacions discrimadores (ensenyament, àmbit laboral, política, separació per sexe a les aules...).

El bienni reformista (1931-1933) Durant el bienni d’esquerres es va desenvolupar una política de reformes impulsada pel govern de Manuel Azaña que es basava en l’aliança entre la burgesia republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista. Tots els polítics van tractar de modernitzar i equiparar Espanya amb la resta de països europeus més avançats. Tots els polítics van tractar de modernitzar i equiparar Espanya amb la resta de països europeus més avançats. 5.1.Reformes sociolaborals i qüestió agrària L’arribada de la República i gràcies al socialista Largo Caballero es va aprovar una nova legislació sociolaboral. Diverses normes (establiment de la jornada màxima laboral de 8h, etc.) van entrar en vigor acompanyades d’una complexa però eficaç legislació que pretenia millorar i dignificar la situació dels treballadors. Una de les lleis:

La Llei de Reforma Agrària 1932: el seu objectiu era crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions i que havien de ser (per la seva capacitat d’estalvi i de consum) els qui incentivessin la sortida de l’endarreriment industrial. La llei permetia: o Expropiar sense indemnització les terres de la noblesa o Expropiar indemnitzant als propietaris les terres que estaven conreades d’una manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que podent ser regades no ho eren. L’aplicació d’aquesta llei es va encarregar a l’Institut de la Reforma Agrària (IRA), que disposava d’un pressupost anual per indemnitzar els propietaris expropiats i s’encarregava de facilitar els assentaments de famílies pageses. Les complexitats legals i burocràtiques i les limitacions pressupostàries no van trigar en convertir la reforma en una decepció per a la pagesia pobra, que veia com s’allunyava la possibilitat de millorar les seves condicions de vida. Aquesta llei va tenir l’oposició dels grans propietaris agrícoles i propietaris amb menys de 100ha de terreny, que van mostrar un rebuig rotund a la República. 5.2.Església i laïcisme Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l’Església i secularitzar la societat espanyola. La Constitució va estipular la no-confessionalitat de l’estat, la llibertat de culte i la supressió del pressupost de culte i clero. Es va permetre el divorci i el matrimoni civil.

La República va dedicar molts recursos a la reforma de l’ensenyament per intentar consolidar un ensenyament d’organització estatal obligatori i gratuït. S’establí un sistema d’educació laic i es va introduir la coeducació. Es van incrementar les places de mestres, que havien de difondre els ideals del nou règim als escolars i tb als adults. La no-obligatorietat de l’ensenyament de la religió catòlica a les escoles i el caràcter laic de la reforma educativa va provocar una forta reacció (protestes) entre els sectors més conservadors i va donar peu a la “ guerra escolar ”. Es van impulsar, amb la col·laboració de nombrosos intel·lectuals, les Missions Pedagògiques pels pobles per tal de possibilitar l’accés a la cultura (biblioteques, conferències...) a sectors tradicionalment oblidats pels poders públics.

Què va fer la Generalitat republicana? Un cop aprovats l’Estatut i els traspassos de competències, la tasca de la Generalitat va ser força important, ja que el període efectiu d’aquesta va ser només del novembre de 1932 fins a l’octubre del 1942, quan l’Estatut i la Generalitat va ser suspesos pel nou govern de centredreta. Camps d’actuació:
- Econòmic: es van crear els serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En l’agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d’experimentació agrària i es va posar sobre la taula el problema dels pagesos arrendataris. Es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires (arrendataris de vinyes) pagaven als propietaris i es va elaborar la Llei de Contractes de Conreu (1934). La divisió territorial de Cat (model comarcalista) no es va aprovar fins el 1936.
- Política social: es va aprovar la Llei de bases (1934) que va permetre organitzar els serveis de Sanitat (prevenció de malalties com la tuberculosi, vacunació i higiene pública) i Assistència Social i es van crear organismes de suport social (ex: Centre de Treball).
- Ensenyament: es crearen moltes escoles primàries i d’ensenyament secundari i professional i es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres. Es va donar autonomia a la Universitat de BCN i es creà l’IES.
- Àmbit cultural: es va normativitzar i normalitzar la llengua catalana (publicació del Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra, 1932) i es va implantar el bilingüisme a les escoles primàries. L’ús del català va créixer notablement i es va convertir en una eina de comunicació social.
La crisi de la coalició d’esquerres Les reformes que empreses per la coalició republicanosocialista van ser contestades per:
- La dreta i els grups de pressió (patronals, Església i Exèrcit) mostraren gran resistència al procés reformista.
- L’esquerra obrera (anarquistes i comunistes), a qui les reformes semblaven lentes i insuficients, demanava dur a terme una revolució social immediata.
- L’opinió republicana de centre es va alarmar pel contingut d’algunes reformes, com la religiosa. Als problemes tradicionals de l’economia espanyola, s’hi van afegir les repercussions de la crisi econòmica del 1929. A més, la República va generar desconfiança entre l’empresariat industrial i els grans propietaris agrícoles, i la inversió privada es va esfondrar. D’altra banda, la política de contenció de la despesa i equilibri pressupostari adoptada pels governs es va traduir en un increment de l’atur.

El deteriorament de l’economia va fer augmentar la conflictivitat social i les vagues, que assoliren el punt àlgid el 1933 quan els més radicals de la UGT s’uniren als intents revolucionaris de la CNT. Això va comportar un increment de la violència política, topades contínues amb la força pública i una escalada de morts, ferits i detinguts que va anar erosionant l’autoritat dels governs. Azaña va haver de prendre mesures molt dures per restaurar l’ordre públic. La pèrdua de popularitat i el desgast de la coalició de partits que donava suport al Govern va anar augmentant durant la primavera-estiu del 1933. Amb la dreta en procés de reorganització, les repercussions de l’escàndol de Casas Viejas , els revessos a les eleccions municipals parcials de l’abril i els efectes de la crisi econòmica, la col·laboració entre republicans i socialistes es va anar fent cada vegada més difícil. Pel setembre Alcalà-Zamora retirà la confiança al Govern i va nomenar Diego Martínez Barrio president d’un nou gabinet amb la finalitat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions generals, fixades pel 19 de novembre del 1933. Casas Viejas (Cadis): enfrontaments entre pagesos, descontents pel retard de la reforma agrària, i les forces d’ordre públic.

El Bienni Conservador (1933-1936) 8.1.Les eleccions del 1933 i el canvi de govern Les eleccions del 19 de novembre del 1933 , les primeres en què van votar les dones a Espanya, van suposar un gran canvi en la composició de les Corts. La dreta, coalitzada, va formar una única candidatura, mentre que l’esquerra va presentar-s’hi en candidatures separades. La intensitat de la mobilització conservadora començada el 1931 i els efectes del sistema electoral majoritari van provocar una concentració del vot de centredreta i la dispersió de centreesquerra. A Catalunya la Lliga Catalana també va aconseguir imposar-s’hi. La CEDA de Gil Robles i el Partido Republicano Radical de Lerroux van aconseguir molts escons, però no tots els necessaris per governar en solitari. Es va formar un govern amb el suport dels radicals i d’alguns petits partits de centre, que va encetar una política revisionista de les reformes del primer bienni supervisada per la CEDA, que a canvi donava suport parlamentari al govern. 8.2.Els governs de centredreta El nou Govern va començar a capgirar la política reformista del bienni anterior.
- Va frenar la reforma agrària : es va establir la devolució de terres a la noblesa, es va anul·lar la cessió de terres mal conreades i es va concedir llibertat de contractació, cosa que va fer disminuir els sous dels jornalers.
- Va intentar contrarestar la reforma religiosa aprovant un pressupost de culte i clero i negociant un concordat amb la Santa Seu.
- Va aprovar una amnistia pels qui s’havien revoltat amb Sanjurjo el 1932 i el general va abandonar Espanya i es va instal·lar a Portugal.
- En l’educació el pressupost es va reduir considerablement.
- Va començar a destituir els ajuntaments (republicans i socialistes), que van ser substituïts per comissions gestores formades per membres de vells partits monàrquics.
- El govern topà amb la Generalitat de Cat per la qüestió agrària arran de la Llei de Contractes de Conreu, que causà un enfrontament obert l’octubre del 1934 davant la proclama insurreccional del president Companys.

el general Domènec Batet va sufocar la insurrecció i va detenir el govern català i Azaña. La repressió no només va ser política i institucional, sinó que va tenir una dimensió d’escarment social. 10.El Front Popular (1936) 10.1. La polarització electoral L’esquerra va acudir a les eleccions el febrer de 1936 formant una gran coalició (republicans reformistes, PSOE, comunistes), el Front Popular. A Catalunya els partits catalanistes d’esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres. El programa es basava en:

L’amnistia per als empresonats pels fets d’octubre de 1934.
Restabliment de l’Estatut de la Generalitat.
Restabliment de la Llei de Contractes de Conreu.
Donar suport al programa del Front Popular que defensava l’aplicació de la legislació reformista que els governs radicalcedistes havien suspès. La CNT no va participar en el pacte, però va donar suport al Front Popular. Els partits dretans van reaccionar amb la formació del Front Català d’Ordre , coalició electoral organitzada per la Lliga. A la resta d’Espanya la dreta es va agrupar en l’anomenat Bloque Nacional, però no va aconseguir confeccionar una candidatura única per a tot Espanya ni redactar un programa electoral consensuat. 10.2. La victòria del Front d’Esquerres A les eleccions, el Front Popular va guanyar a la dreta i al centre. Falange Española, el partit d’inspiració feixista, no va aconseguir que el seu líder, José Antonio Primo de Rivera, revalidés l’acta de diputat. A Catalunya el Front d’Esquerres va obtenir una victòria rotunda. El nou govern quedà format només per republicans , mentre que la resta de partits de coalició es van comprometre a donar-los suport parlamentari. Azaña va ser president de la República i Casares Quiroga , cap de govern. 10.3. L’etapa del front popular El nou govern va endegar el programa pactat en coalició electoral. Es va decretar una amnistia i es va obligar les empreses a readmetre els obrers acomiadats arran dels conflictes del 1934. El Govern de la Generalitat va tornar al poder i es va restablir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor. Al País Basc i a Galícia van començar les negociacions per aprovar els estatuts. Esperançats amb les perspectives de canvi, els parits d’esquerra i els sindicats iniciaren una mobilització popular. Els anarquistes proposaven accions revolucionàries , i un sector del socialisme es va orientar cap a solucions radicals. A les ciutats es van convocar vagues i al camp els jornalers es van avançar a la legislació i van ocupar les terres. La dreta va rebre la victòria del Front Popular amb rebuig absolut. Molts propietaris de terres s’oposaren a les mesures del govern, alguns empresaris industrials expatriaren capitals i l’Església inicià noves campanyes contra la República. 10.4. La preparació del cop d’Estat La situació política i social es va arribar a fer molt conflictiva i es va generar un clima de violència social.

A Catalunya la radicalització política i social no era tan evident. Esquerra Republicana havia moderat els seus propòsits, la Lliga Catalana es va anar desvinculant de les postures d’extrema dreta i CNT adoptà caràcter + moderat. Des de feia mesos, oficials de l’exèrcit, convençuts de la proximitat d’una revolució, havien començat a planificar un aixecament armat liderat per Sanjurjo i organitzat pel general Mola, que en va ser el director. Els conspiradors eren de caràcter antidemocràtic i pretenien restaurar l’odre i l’autoritat i defensar la unitat d’Espanya i de la religió catòlica. L’assassinat el 13 de juliol del 1936 del líder dels monàrquics alfonsins José Calvo Sotelo a mans d’integrants de forces policials com a venjança per l’assassinat del tinent Castillo fet per la ultradreta va accelerar la insurrecció militar , que va començar el 17 de juliol al Marroc i va donar origen a una guerra civil que va durar tres anys.

Tema 11: Segona República, Resúmenes de Historia de España

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 11: Segona República y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

Tema 11: La segona república i la Catalunya autònoma (1931-1936)