Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Comunicación: Evolución de la Comunicación Animal a la Humana - Prof. Gallifa, Apuntes de Comunicación

Universitat Ramon Llull (URL)Comunicación
Prof. Josep Gallifa

Este documento aborda el tema de la comunicación, enfocándose en la comunicación animal y humana. Se incluyen conceptos básicos como la evolución, la hominización y la humanización, así como los conceptos de fisiosfera, biosfera y noosfera. Se detalla la importancia de la comunicación en la supervivencia y se presentan diferentes sistemas de comunicación animal, como el tacto, el eléctrico y las metacomunicaciones. Se incluyen ejemplos de diferentes especies y se discuten funciones de la comunicación como la interacción agonística, los rituals de festejio y las senyalas relacionadas con el menjar y la alarmas. Se mencionan estudios relevantes en el campo de la comunicación animal y se presentan casos de animales que han sido ensenados lenguajes artificiales.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 27/09/2019

gisela-boj
gisela-boj 🇪🇸

3.7

(3)

6 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
COMUNICACIÓ I COGNICIÓ
TEMA 2: COMUNICACIÓ ANIMAL I COMUNICACIÓ HUMANA
CONCEPTES I DEFINICIONS
•EVOLUCIÓ: Procés general que afecta a tota una espècie. Té diferents direccions
(biològica, tecnològica...). Aquesta evolució va consolidant un desenvolupament de
capacitats lògiques, morals, artístiques, emocionals... Aquestes línies s’han anat
consolidant per l’evolució, i ha anat quedant après en el nostre cervell.
•HOMINITZACIÓ: Procés que acaba amb el sorgiment del homo sapiens (home
actual).
•HUMANITZACIÓ: Procés cultural de l’espècie humana.
• Fisiosfera, biosfera, noosfera: conceptes que es desenvolupen després desenvolupament
humà a nivell cultural.
FALTA: QUADRES
ALGUNS DETALLS DELS MOMENTS ANTROPOLÒGICS CLAU:
•Els Sapiens a l’Àfrica eren ja igual que nosaltres fa 150.000 anys.
• Els Sapiens van sortir fa 100.000 anys i els Neardentals els van expulsar.
• Els Sapiens van sortir de l’Àfrica fa 70.000 anys. (FALTA)
REVOLUCIONS QUE HAN DETERMINAT EL CURS DE LA HISTPRIA I
L’EVOLUCIÓ DE LA HUMANITAT
70.000 ANYS -------------------- Revolució cognitiva
12.000 ANYS -------------------- Revolució agrícola
9.000 ANYS --------------------- Revolució imperial
500 ANYS ----------------------- Revolució científica
200 ANYS ----------------------- Revolució industrial
30 ANYS ------------------------ Revolució de la informació i la comunicació
ACTUALMENT -----------------Revolució de la consciencia (autoconeixement de les nostres
capacitats).
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comunicación: Evolución de la Comunicación Animal a la Humana - Prof. Gallifa y más Apuntes en PDF de Comunicación solo en Docsity!

COMUNICACIÓ I COGNICIÓ

TEMA 2: COMUNICACIÓ ANIMAL I COMUNICACIÓ HUMANA

CONCEPTES I DEFINICIONS

  • EVOLUCIÓ: Procés general que afecta a tota una espècie. Té diferents direccions (biològica, tecnològica...). Aquesta evolució va consolidant un desenvolupament de capacitats lògiques, morals, artístiques, emocionals... Aquestes línies s’han anat consolidant per l’evolució, i ha anat quedant après en el nostre cervell.
  • HOMINITZACIÓ: Procés que acaba amb el sorgiment del homo sapiens (home actual).
  • (^) HUMANITZACIÓ: Procés cultural de l’espècie humana.
  • Fisiosfera, biosfera, noosfera: conceptes que es desenvolupen després desenvolupament humà a nivell cultural. FALTA: QUADRES ALGUNS DETALLS DELS MOMENTS ANTROPOLÒGICS CLAU:
  • (^) Els Sapiens a l’Àfrica eren ja igual que nosaltres fa 150.000 anys.
  • Els Sapiens van sortir fa 100.000 anys i els Neardentals els van expulsar.
  • Els Sapiens van sortir de l’Àfrica fa 70.000 anys. (FALTA) REVOLUCIONS QUE HAN DETERMINAT EL CURS DE LA HISTPRIA I L’EVOLUCIÓ DE LA HUMANITAT 70.000 ANYS -------------------- Revolució cognitiva 12.000 ANYS -------------------- Revolució agrícola 9.000 ANYS --------------------- Revolució imperial 500 ANYS ----------------------- Revolució científica 200 ANYS ----------------------- Revolució industrial 30 ANYS ------------------------ Revolució de la informació i la comunicació ACTUALMENT -----------------Revolució de la consciencia (autoconeixement de les nostres capacitats).

ELS SISTEMES DE COMUNICACIÓ ANIMAL

  • Definicions:
    • Comunicació:
      • (^) Emissor
      • Missatge/senyals
      • Receptor
    • Comunicació animal/zoosemiòtica.
    • Hipòtesi: sociabilitat animal (cultura de l’espècie). Tendència a la cooperació i comunicació. Els sistemes de comunicació s’han desenvolupat perquè han sigut útils per sobreviure (estratègies). Permet sociabilitzar i enviar missatges a altres espècies. CAMPS O SISTEMES DE COMUNICIÓ
  • Químic Actuació de les feromones.
  • (^) Acústic. Producció de sons, crits o sons de baixa freqüència (sota l’aigua).
  • Visual: per percebre l’entorn.
  • Tàctil: intervenen les vibracions, calor...
  • Elèctric: corrent elèctrica com a comunicació d’espècies marines. FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ
  • (^) Interacció agonística: “lluites”, competició entre espècies (s’eliminen els febles).
  • Rituals de festeig: relacionat al instint sexual, aparellament i reproducció de l’espècie.
  • Domini/ territorialitat: dona seguretat i estabilitat.
  • Senyals relacionades amb el menjar
  • Senyals d’alarma: per la presencia de depredadors. Ha permès la reproducció de les espècies fortes.
  • Metacomunicacions: hi ha aspectes de la comunicació que no estan relacionats a la consciencia, son implícits (llenguatge no verbal). EXEMPLES DE DIFERENTS SISTEMES DE COMUNICACIÓ ANIMAL
  1. Colors aposemàtics
  1. Estímul-signe Obra un mecanisme desencadenador innat (Determinats trets d’un estímul poden ser suficients per desencadenar una pauta de comportament concret) L’escut anal de la daina
    1. La cua es belluga rítmicament d’un costat a l’altre: TRANQUILITAT
    1. La daina presumeix algun perill: ALERTA
    1. Conducta de precaució i fugida: AMENAÇA IMMINENT
  • (^) 4.L’enemic és decididament perillós: ALERTA MÀXIMA

Head-flagging Passar-se signes amb moviment del cap (estratègia discreta i comunicativa).

Exemple d’estimul-signe

Avisos d’alarma dels cercopithecus aethiops (mones verdes)

  • Avisos per l’albirament de tres depredadors principals: lleopards, àguiles i serps.
  • La resposta de fugida és diferent segons el crit específic.
  • Seyfarth i Cheney, a finals dels 70, seguint les recerques de Struhsaker a l’Àfrica oriental, demostren que els crits operen a mode de senyals representatius o semàntics (on el context és clau).
  1. Llenguatges artificials ensenyats a pòngids

Llenguatges artificials ensenyats a primats no humans

  • FURNESS (Orangutan que diu papa i cup )
  • YERKES (Imitació i condicionament)
  • KELLOG * (Ximpanzé Gua)
  • HAYES * (Ximpanzé Viki)
  • (^) GARDNER ***** Washoe ASL (Ximanzé femella d’un any d’edat aproximadament)
  • PREMACK ***** Sarah Fitxes (Ximpanzé femella d’uns cinc anys)
  • SAVAGE-RUMBAUGH Kanzi Ordinador (Bonobo mascle des del naixement)

Els GARDNER: l’aprenentatge del llenguatge gestual dels sords

  • Experiència realitzada a finals dels anys seixanta.
  • Desenvolupament del vocabulari actiu -gestos utilitzats de manera regular i permanent-: 6 mesos 2 gestos Exemples:
  1. Aprendre que les peces de plàstic serveixen per anomenar objectes. Se li introdueix el mot de plàstic NOM DE per a que prengui consciència que amb el llenguatge pot designar coses (funció metalingüística)
  2. Podem parlar ja de l’existència d’una representació interna (un triangle blau, per la Sarah, és un objecte vermell, rodó i amb tija; és a dir, una poma).
  3. Dels judicis simples a les analogies. El judici igual/diferent és un prerrequisit per l’adquisició del llenguatge. Després caldrà que el subjecte sigui capaç de comprendre i jutjar relacions entre relacions.

SAVAGE-RUMBAUGH

Plafó de comunicació del Kanzi (meitat esquerra)

Investigacions psico lingüístiques amb bonobos i ximpanzés.

  • El Ximpanzé Comú té un règim omnívor, una cultura de cacera de tropa basada en mascles beta dirigits per un mascle alfa, i

relacions socials altament complexes.

  • El Bonobo, d'altra banda, té un règim principalment frugívor i un comportament igualitari, no violent, matriarcal i sexualment receptiu.
  • La pell exposada de la cara, mans i peus varia de rosa a molt fosc en les dues espècies, però és generalment més clar en individus més joves, enfosquint-se mentre s'arriba a maduresa.
  • El Bonobo té membres superiors proporcionadament més llargs i tendeix a caminar alçat més sovint que el Ximpanzé comú.
  • El Ximpanzé comú tendeix a mostrar nivells més alts d'agressió que el Bonobo.
  • Els ximpanzés es comuniquen d'una manera similar a comunicació no verbal humana, utilitzant vocalitzacions, gests de mà, i expressions facials.
  • Recerques al cervell de ximpanzés han revelat que la comunicació del ximpanzé activa una àrea del cervell del ximpanzé que està en la mateixa posició que l'àrea de Broca, el centre del llenguatge al cervell humà.

COMUNICACIÓ HUMANA I COMUNICACIÓ ANIMAL

  • Doble articulació (André Martinet): Expressions lingüístiques complexes descomposades en elements significatius (morfemes i paraules), que al mateix temps es poden descomposar en unitats més petites (fonemes) que afecten el significat. En animals no hi ha aquesta estructura dual (sons/paraules).
  • En general els senyals animals són resposta als estímuls externs, i no es poden referir a aspectes amb l’espai/temps canviat. La dansa de les abelles pot ser una excepció. No és clar fins a quin punt hi ha automatisme o hi pot haver intenció deliberada o comunicativa.
  • El llenguatge humà és après culturalment mentre la comunicació animal és majoritàriament instintiva.
  • Els sistemes de comunicació animal no poden normalment expressar generalitzacions conceptuals, es a dir, conceptes abstractes (excepció feta d’alguns cetacis i primats).
  • El llenguatge humà és creatiu. Bona part del creixement del llenguatge humà s’ha realitzat per que es basa en idees conceptuals i estructures hipotètiques. Menys freqüent en animals.

després del naixement.

  • Llarg període de criança
  • (^) Naixement prematur (el crani es més petit)
  • Connexions neuronals després del naixement (el cervell no queda tancat). Aquestes connexions es fan en un entorn social on hi ha so, llenguatge e interacció. Això facilita que s’acabi de formar el cervell i s’aprengui a parlar.
  • Estil de vida tècnic-social de l’espècie humana (Brunner).
  • (^) Es una espècie hàbil, que aprèn mitjançant l’acció i la repetició d’aquesta. Per tant, això implica una representació mental d’aquesta acció.
  • L’estil social humà.
  • Predominança de l’instint social
  • Instint sexual
  • (^) Instint de conservació
  • Us d’eines. La més sofisticada: el llenguatge un instrument comunicatiu. La intencionalitat en els processos de comunicació
  • La intenció en l’estructura de l’acció (Bruner).
  • Les imatges mentals
  • (^) Els signes i símbols (gràcies al desenvolupament d’eines)

Es va analitzar l’ADN de cada una de les poblacions, i es van mirar les diferencies en el cromosoma Y i X. Com més diferencies hi havia volia dir que havia passat mes temps, per tant, mes mutacions i més temps per anar d’una població a un altre. Tot aquest estudi va concordar amb l’estudi de les restes fòssils (Homo sapiens sapiens).

Es comprova que els agricultors van anar conquerint noves terres, avançant de manera progressiva i lenta des de fa més de 9 mil anys.

  • Sil.làbic: caràcters representen una sil.laba;
  • Alfabètic: caràcters representen un so elemental.
  • L’escriptura veritable o escriptura fonètica va ser desenvolupada independentment en vàries civilitzacions
  • L’escriptura cuneiforme sumèria i els jeroglífics egipcis són considerats generalment els sistemes més antics d’escriptura. Varen sorgir ambdós dels seus sistemes ancestrals de protoescriptura (3400–3200 AC) amb els textos coherents més antics entorn el 2600 AC.
  • (^) Els sistemes fonètics xinesos i mesopotàmics han estat influents especialment en el desenvolupament de sistemes d’escriptura actualment en us.