¡Descarga La Evolution de la Constitucion Española: Desde Isabel II hasta la Constitucion de 1978 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 2
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
1. El Constitucionalisme històric espanyol i la Constitució de 1978.
Períodes constitucionals i vigència : s. XIX : 1a Constitució. Cadis (1812).
5 períodes constitucionals :
- Constitució de 1812. Primera Constitució. Precedent : Estatut de Bayona 1808.
- Regnat d’ Isabel II. Diversos textos :
- Estatut Reial 1834.
- Constitució 1837.
- Constitució 1845.
S’ acaba amb procés revolucionari.
- Constitució de 1869. (Sexenni revolucionari).
- Projecte de 1873 : Constitució de la Primera República.
- Restauració borbònica. En la persona d’ Alfons XII. Constitució de 1876.
- Constitució de la Segona República el 1931.
La vigència d’ aquestes constitucions són molt desiguals.
Constitucionalisme espanyol :
- Liberal (1812) : - Conservador (1834,1845,1876) - Progressista (1837, *1869)
- Constitució amb característiques del que seria una Constitució democràtica
La majoria de les Constitucions que duren són conservadores. La Constitució de Cadis va viure tres períodes diferents :
• Del 1812 al 1814 : Vigor fins que torna Ferran VII (absolutisme)
• Del 1820 al 1823 : Trienni liberal : Ferran VII jura Constitució que li limita
poders. En aquest marc històric hi ha la invasió de la Santa Aliança, dels 100.000 fills de St. Lluís, amb el vist i plau del Rei que al tenir el poder, aboleix la Constitució.
• Del 1836 al 1837 : Entra en vigor la Constitució de 1812.
La de 1837 és una Constitució progressista.
Les constitucions progressistes, a diferència de les conservadores, tenen una vigència més curta. A l’ Estat espanyol hi va haver tres períodes de predomini de la dreta.
- Període moderat : 1845 – 1869
- Restauració : 1876 fins a la Segona República.
- Franquisme : Leyes Fundamentales del Régimen.
L’ alternança entre constitucions conservadores i progressistes hi és.
Característiques de les constitucions
Constitució de 1812 : Abans d’ aquest Estatut de Bayona de 1808, imposat per la voluntat de Napoleó a la zona ocupada de la Península. No es pot integrar en el marc de les constitucions espanyoles perquè no és ni una constitució ni un acord entre assemblea i Rei. Text no pròpiament espanyol. Fou provada formalment en territori francès. És el primer moment en que s’ introdueix el Constitucionalisme a l’ Estat espanyol, tot i que aquest text no arriba a tenir una vigència efectiva. Aprovat el 7 de juliol de 1808 i és abolit degut a la derrota de l’ exèrcit francès el dia 21 del mateix mes.
Temes :
El passiu és censatari ; només el reconeix als que estan a un cens (uns pocs). L’ actiu és universal, masculí i indirecte en 4t grau : els electors elegien a uns compromissaris, aquests a un electors parroquials que elegien a uns electors del partit judicial que aquests, elegien, ja en última instància, a un diputat.
També fou important perquè va influenciar a Europa i Amèrica. Element de prestigi. És també important perquè a partir d’ ella neixen constitucions liberals, conservadores o progressistes.
Segon període : Regnat d’ Isabel II (1833 – 1869)
3 textos constitucionals (1834,1837,1845)
Primer : Estatut de 1834.
Al 1937 es realitza una Constitució, que reforma i amplia la de 1812 :
• Sobirania entre Rei i Corts, que són bicamerals.
• Monarquia Constitucional. El Rei / Reina té importants funcions de direcció
política. Comparteix la potestat legislativa amb les Corts.
• Declaració de drets liberals i estableix una certa tolerància religiosa.
• Sufragi directe però censatari, no universal, restringit.
La Constitució de 1845 : Isabel II accedeix a la majoria d’ edat en època de moderats conservadors. És una reforma de la de 1837. Estableix el següent :
- Sobirania compartida entre Rei i Corts. Incrementa els poders de la Corona. Un d’ aquests poders és el de designar senadors (en part).
- Reconeix uns drets però de manera restringida.
- Confessionalitat catòlica de l’ Estat.
Aquesta Constitució, es mantingué en vigència fins al 1868. 1844 – 1854 : Moderada. Projecte de Constitució. Període progressista 1856.
Tercer període : La Constitució de 1869.
Setembre de 1868 : Revolució democràtica. Isabel II abandona el país. El govern provisional fa una convocatòria a Corts constituents. És una Constitució influenciada per l’ americana, per la de 1812, i també, per la belga (1831).
Estableix :
• Sobirania Nacional.
• Dret de sufragi universal masculí. (Avenç cap a la democràcia)
• Recull una amplia declaració de drets oberts al reconeixement de llibertats.
• Llibertat religiosa amb un sol matís : obligació de mantenir serveis de l’ Església
Catòlica.
• Estableix una Monarquia Parlamentària : poder constituït amb poders fixats a la
Constitució.
• Sistema bicameral en el que el Rei no pot vetar les lleis.
Es tracta d’ un sistema de govern parlamentari i es reforça amb la independència dels jutges. S’ aprova la Llei Orgànica del Poder Judicial (1870).
Projecte de Constitució de 1873 : Projecte Federal sota la influència de Pi i Margall. Contenia una declaració de drets, sistema bicameral (una de les dues cambres, és de representació territorial). Projecte de Sobirania Popular i establia la llibertat de culte.
La crisi d’ Amadeu de Savoya desemboca en la Primera República (1869).
S’ acaba amb una Restauració Borbònica amb un període clarament conservador. 1875 : Cop d’ Estat. Restaura la monarquia en la figura d’ Alfons XII.
- Retorn de la sobirania compartida entre Rei i Corts.
- Monarquia Constitucional. El Rei torna a tenir dret de veto. El Rei adquireix una posició predominant en el conjunt del sistema polític.
- Les corts són bicamerals : Congrés i Senat. Els senadors són nomenats pel Rei i són membres nats.
- Comença a sorgir amb força la figura del President del Consell de Ministres.
Problemes històrics del Constitucionalisme espanyol.
Són problemes recorrents. Alguns d’ ells no es resolen fins a la Constitució de 1978. Són 7 problemes :
1. Falta de consens sobre un marc constitucional. Esdevé una de les característiques d’ aquest període, la inestabilitat constitucional. En poc més d’ un segle hi ha hagut 7 constitucions i molts projectes. 2. Absència de constitucions amb ple valor normatiu. La de 1931 és la primera que es pot considerar com a norma jurídica. No té valor normatiu : és un document amb eficàcia jurídica limitada. És un programa polític limitat per tres causes :
• Més política que jurídica.
• Suspensió reiterada de garanties constitucionals.
• L’ ús de pràctiques aconstitucionals per part dels sectors polítics.
3. Debilitat de l’ Estat al llarg del segle XIX. La Constitució és desenvolupada de manera eficaç, cal un Estat fort. Factors amb debilitat :
• Caciquisme com a forma d’ organització política. La força d’ interès local per
sobre de l’ estatal.
• Forta tradició nacionalista de l’ Estat en els segles XVIII i XIX. Contradictori amb
un sentiment nacional comú que afavoreix la creació d’ una política nacional única i el reforçament de l’ administració. Això va marcar.
• Factor ideològic : 2 corrents d’ oposició :
El Krausisme : limitar acció de l’ Estat i el seu poder. Consideren l’ Estat com un mal necessari. L’ anarcosindicalisme : L’ Estat considerat com a enemic a aniquilar. Forta oposició. Enemic del poble, de les lliertats.
A conseqüència també de la superficialitat del constitucionalisme, absència de valors normatius.
Superficialitat : no sentiment constitucional arrelat més enllà d’ unes èlits que estan properes al poder.
4. Intervenció constant de l’ exèrcit en la política.
- L’ exèrcit és el principal actor polític. Falta de supremacia del poder civil. No consolidada. Intervenció freqüent en canvis de règim : cops d’ Estat. Factor condicionant de la política del govern.
- Conseqüència : manca de democràcia i llibertats. Les constitucions espanyoles sovint foren fruit de conspiracions i aixecaments militars. Domini de poders fàctics (exercit, església, poders terratinents...), va excloure de la política gran part de la població, es consolida l’ Estat autoritari, burocràtic i centralista. No govern constitucional estable de drets i llibertats. Cop d’ Estat : manca de llibertats i drets. 5. Resistència a acceptar la separació entre Església catòlica i Estat. Ex : Constitució de 1812. Religió catòlica com a única i vertadera. Amb l’ evolució, més tolerància. Església : aparell ideològic fonamental del segle XIX. Era una font de cultura, i la cultura, és poder. Aquesta relació entre església i estat es mantingué fins al 1978. 6. Problema monàrquic : Predomini del Rei. Fins al 1931, el Rei era el centre neuràlgic del sistema polític, excepte en la Constitució de 1812 i en la de 1869 a part de la de 1931. La constitució de la monarquia impedeix la implantació de monarquies genoïnament constitucionals, perquè la Constitució només és entesa com un límit extern dels poders del Rei. Uns poders originaris superiors a la Constitució. Rei : cap de l’ Executiu, i copartícep de la potestat legislativa. Aquesta concepció de la monarquia, és incompatible amb la idea d’ Estat de Dret. També incompatible per tant, amb democràcia. 7. Establiment d’ un centralisme uniformista que intenta imposar-se a les nacionalitats minoritàries. Aquest aspecte domina en tots els textos menys en el de 1873 i en la Constitució de
Per tant, no és un Estat Constitucional i tampoc té text constitucional. Va tenir 7 Leyes Fundamentales , que regulaven aspectes de l’ Estat. L’ última llei, és la que possibilita una certa transició que porta una constitució : “Ley de Reforma Política” : Llei franquista que reforma la llei franquista per a arribar a una altra cosa. Va modificant el règim. És la que inicia la transició. 20 de Novembre de 1975 : Mort de Franco. El franquisme no s’ acaba amb la mort de Franco. Amb la seva mort, dos dies després, aquell que havia designat com a successor, fou nomenat cap d’ Estat, Juan Carlos I, el 22 de Novembre de 1975. Mateixa posició que el dictador. El govern presidit per Arias Navarro, era continuista franquista pur i dur. Juan Carlos I : té tots els poders. Nomena nou President de Govern, confirma en el càrrec Arias Navarro, fins al juliol de 1976. Després d’ Arias Navarro, el cap de l’ Estat nomenà Adolfo Suárez, que era el Secretari General del Movimiento Nacional. Suárez, havia sigut Director General de la Televisió : element important per a la influència política. S’ havia de crear una bona imatge del successor.
Començà un nou període. Suárez : President de Govern. Inicia camí cap a la democràcia? No. Amnistia parcial : al març de 1977 i també a l’ octubre del mateix any. En aquella època, hi havia presos polítics. Suárez, al 1976, va tenir pressions internes per part dels sindicats, per tal d’ arribar a la tan desitjada democràcia. Pressió també internacional. Finals del 1970 : Estat amb taca negra que no podia continuar si no volia arribar a la Unió Europea. Suárez començà aquesta Amnistia Parcial i també la legalització d’alguns partits polítics, primer els més propers al règim, fins al Partit Comunista d’ Espanya. Això creà una certa crisi política :
- Dimissió del cap de l’ exèrcit. Pactes entres conformistes i continuistes. Guanyen els reformistes concedint coses als conformistes. Sorgí la Ley de la Reforma Política, que obrí alguna possibilitat de canvi del règim (1977).
Celebració de les primeres eleccions al cap de 40 anys. Són quasi bé democràtiques per :
• No tots els partits polítics foren legalitzats, com ara el que mostraven el seu
caràcter republicà. ERC no es va poder presentar a les eleccions constituents.
• Tampoc es van legalitzar els sindicats.
• Alguns partits van concórrer amb avantatge respecte d’ altres. Per exemple, la
UCD ja que era el partit fundat des del govern, amb ramificacions per tot l’ Estat. També tenia avantatge pel que fa a la informació. La televisió, estava en mans del govern. Les ràdios, havien de connectar amb els partes generals...
• No és lògicament el mateix, organitzar-se des del poder que fer-ho des de fora.
• Decret llei 20/77 sobre normes electorals.
• Els ajuntaments no eren democràtics. Els pobles petits eren un punt de pressió.
Eleccions : campanya electoral : totes les forces polítiques s’ autoimposen el deure de que el primer que hauran de fer serà una Constitució.
Resultat de les Eleccions :
Partit Escons UCD 165 PSOE 118 PCE – PSUC 20 APE 16 PSP 6 Pacte Democràtic 11 PNV 8
Abstenció : més alta de l’ esperada. Eleccions eren constituents. Això fou un símptoma important. Part d’ abstenció, vot de desencís, desencant. Bona part del desencís, encara s’ havia de produir, en el referèndum per aprovar la Constitució. Sorpreses :
• La UCD no aconsegueix la majoria absoluta i no pot actuar en solitari, haurà de
pactar per a fer una Constitució.
• La segona força política no és el Partit Comunista, sinó el PSOE, dirigit per
Alfonso Guerra i Felipe González.
• El partit que dominava els sectors nostàlgics, AP, més mal resultat de l’ esperat
(16 escons).
• Els partits nacionalistes, País Basc i Catalunya, obtenen resultats notables.
Es va acordar que treballarien amb confidencialitat per tal d’ evitar pressions externes, ja fossin per part de l’ exèrcit, església, sindicats... El text però, s’ acabà filtrant a la premsa per un dels 7. Arriben finalment a un text de mutu acord. Un avantprojecte publicat al Boletín Oficial de las Cortes del 15 de Gener del 1978.
Discussió : Primer text ponència : s’ hi van presentar 1000 esmenes. Es van discutir dins la Comissió, després al Ple. Aquest, va aprovar, després de discutir-ho, el 21 de juliol de 1978. Text amb modificacions respecte a la ponència.
Discussió del Senat : El Senat presentà més de 1000 esmenes. Discussió primer a la Comissió del Senat i posteriorment al Ple del Senat, que acabà les discussions el 5 d’ octubre. El Senat aprova algunes modificacions.
Conciliació : entre el text aprovat ple Congrés i pel Senat. Conciliació de les diverses divergències. Es redactà una proposta unificada.
Aprovació per cadascuna de les cambres : Resultats de la votació : El Congrés : SI : 325 94% NO : 6 1’8 % El Senat : SI : 226 94% NO : 5 2,3% NS/NC : 8 3%
Els que van votar que no, hi havia diverses opcions. N’ hi havia que no volien democràcia, o n’ hi havia que deien que la Constitució s’ havia quedat curta, no reconeixia determinats drets.
6. Referèndum popular : 6 de desembre El 31 d’ octubre del 1978 : Aprovació de les 2 cambres. Referèndum entre tots els ciutadans majors d’ edat. Reforma de la llei : baixava la majoria als 18 anys. Només hi participà un 67%. Afirmativament : 87 % dels que havien partipat.
Negativament : 7’ 83 % Vots en blanc : 3’ 55 % Vots nuls : 0’ 75 %
Del total dels electors possibles, només van votar a favor un 58 %. Una abstenció per tant, del 42 %. Al país basc, l’ abstenció fou d’ un 55 %. La força majoritària, el PNV, demanà als simpatitzants que s’ abstinguessin.
Entre els que varen votar :
• A favor un 74 %.
• En contra, un 25 %. Fou el percentatge més alt de tot l’ Estat.
El número de vots en contra més l’ abstenció, era superior als que estaven a favor.
El conjunt de l’ Estat però, era el que contava. S’ aprovà. No feia falta una xifra mínima. Només era necessari que n’ hi hagués més a favor que en contra.
Promulgació i publicació :
• Aprovada.
• Promulgada pel Rei el 27 de desembre de 1978.
• Publicació el dia 29 del mateix. La Constitució entrà en vigor el mateix dia de la
seva publicació al BOE en Castellà, Gallec, Català i Basc.
Aquestes Corts que havien aprovat la Constitució es van dissoldre d’ acord amb la pròpia Constitució.
1 de Març de 1979 : Eleccions legislatives. Primera legislatura constitucional.
Tres grans característiques del procés constituent :
1. Consens
2. Llarga durada del procés
3. Constitució va ser el fruit condicionat d’ una transició política que no es va
escapar d’ algunes herències del franquisme.
Negociació i transacció entre totes les forces fou sempre present i element gràcies al qual s’ aprovà amb gran majoria. Factors que portaren el consens :
• Cap partit polític aconseguí majoria absoluta.
• UCD tingué que pactar amb AP, PSOE i PCE.
• Lliçó d’ experiència a l’ història constitucional espanyola. Normalment, la
Constitució era una imposició de les forces armades, que imposaven el seu programa. Idea d’ un cens : Procés constituent es caracteritzà per la reforma i no pas per la tortura. Una reforma que no trencava formalment amb el passat però que acabà essent una ruptura amb el passat. Canvis respecte al franquisme. El procediment d’ elaboració de la Constitució incideix sobre la legitimitat d’ aquesta Constitució. Depèn de com es faci, tindrà, d’ origen, més o menys legitimitat. Una Constitució també té legitimitat d’ exercici que deriva del respecte i de la voluntat dels poders públics a aquesta Constitució. Acceptació en cada moment històric per part dels ciutadans, als quals, en una democràcia, ha de emanar el poder.
Influències de la Constitució :
Constitucionalisme espanyol : Difícilment gaires influències de constitucions espanyoles en el segle XIX ja que els constituents del 1978, volien una Constitució democràtica. Tots els textos menys el de la II República no eren democràtics. Només quedava l’ alternativa de l’ exterior. Tot i així, algunes influències :
• Bicameralisme : excepte en els textos de 1812, 1931 i durant el franquisme.
• Corona : títol II de la Constitució espanyola. En especialitat, la successió.
• Constitució de 1931 : 4 grans influències :
- Tema d’ autonomia. Caràcter polític de l’ autonomia.
- Tribunal de Garanties Constitucionals.
- Recurs d’ emparament de drets fonamentals.
- Existència d’ una diputació permanent.
- Franquisme : Art. 8 de la Constitució : trasllació pràcticament literal de l’ article 37 de la Ley Orgánica del Estado. Encomana la missió de les forces armades.
En conjunt, poques influències. Ley Reforma Política establí congrés i senat i algunes característiques que han perdurat en la Constitució espanyola.
Constitucionalisme europeu :
1. Alemanya : (1949). Influència en 4 línies :
- Concepte d’ Estat Social i Democràtic de Dret.
- Constitucionalització de la concepció iusnaturalista dels drets fonamentals (art. 10. CE).
- Adopció de mecanismes que pretenen reforçar l’ estabilitat del Govern. Moció de censura constructiva, destituir govern, però a la vegada constructiva, en la que s’ elegeix un nou candidat per majoria absoluta.
- Organització de la Justícia Constitucional en general i en particular, configuració del Tribunal Constitucional. 2. Itàlia : 4 aspectes (1947).
- Adopció de l’ article 9.2 de la CE : clàusula d’ igualtat real i efectiva entre tots els ciutadans.
- Establiment de condicions parlamentàries amb seu legislativa plena. Art. 75.2 CE. Aquestes comissions són aquelles que per sí mateixa poden aprovar una llei.
- Sistema d’ autogovern del poder judicial mitjançant el Consell General del Poder Judicial. Aquest, no és un tribunal, és una organització de govern administratiu.
- Va servir d’ una certa inspiració per a l’ organització territorial de l’ Estat. A Itàlia, l’ Estat Regional. Constitució italiana s’ havia inspirat en aquest aspecte en la Constitució de 1931. Al 1978, els espanyols, en alguns aspectes, es fixen en la italiana, juntament amb la de 1931. 3. Portuguesa : 1976. Revolució social :
- Concepció àmplia i progressista dels drets fonamentals, introduint per tant, nous drets econòmics, socials i culturals. Aquesta Constitució portuguesa, era una constitució dirigent.
- Consell d’ Economia i Social : aparell consultiu del govern en aquestes matèries. 4. Monarquies nòrdiques :
- El Rei regna però no governa. (Sistema de Monarquia Parlamentària). La Constitució espanyola constitucionalitza pràctiques constitucionals que molts d’ aquests països no tenen constitucionalitzades.
- Incorpora la figura del defensor del poble (Out put man), per tal de no ser vulnerats els drets dels ciutadans per part de l’ administració.
3. Jurisdiccionals :
- emparament ordinari dels drets davant del poder judicial.
- emparament judicial davant del Tribunal Constitucional. 4. Dret internacional :
- Tribunal europeu de drets humans.
- La Constitució ordena els drets fonamentals. Els drets pròpiament fonamentals es troben dels articles 15 al 29. Aquests drets tenen les màximes garanties. Els altres drets, no tenen aquesta especial protecció. Secció primera dins del capítol 2n del títol 1r : drets fonamentals. L’ article 53 de la Constitució ordena els drets en funció de les garanties.
3 ). La Constitució estableix els principis propis de les democràcies occidentals. Recull el contingut del constitucionalisme i adopta la forma més evolucionada de l’ Estat fins ara : Estat Social i Democràtic de Dret.
4 ). La Constitució adopta un sistema autonòmic per a l’ organització territorial a l’ Estat. Aquesta, és una novetat relativa perquè estava inspirat en la de 1931, però sí que és una certa novetat en el panorama internacional. És un estat unitari amb autonomia de naturalesa política. És un sol estat però amb autonomia.
5 ). Constitució amb ple valor normatiu. És una norma jurídica, però no és un document polític.
6 ). Preveu un sistema de defensa de la Constitució per tal d’ assegurar el valor normatiu i la norma suprema. Justícia Constitucional de caràcter concentrat. Control de les lleis. El Tribunal Constitucional també s’ encarrega dels conflictes entre Estat i Comunitats Autònomes.
7 ). La Constitució no exigeix una militància, no exigeix una adhesió al seu contingut ideològic, és una Constitució oberta i totalment reformable. No conté cap precepte que digui que és irreformable. Ara bé, és una Constitució molt rígida i que per tant, requereix un procediment molt complex en cas de que es vulgui reformar.
8 ). La Constitució està preparada per a l’ integració europea. En el seu article 93, es prepara per als supòsits d’ integració europea com també de la OTAN. És un article que preveu l’ obertura a Europa, la integració en ella.
9 ). La Constitució, possibilita o facilita un procés ràpid i profund de transformació del poder i de la societat. La Constitució ha possibilitat un gran desenvolupament de la nostra societat. Té mecanismes per a transformar – la.
