Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 2 dret processal, Resúmenes de Derecho Procesal

Apunts de classe i informació del manual del tema 2 de dret processal

Tipo: Resúmenes

2020/2021

Subido el 31/01/2022

judit03
judit03 🇪🇸

7 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2 - ELS ADR
Tipología de ADR
Hi ha sistemes alternatius a la justícia estatal per resoldre litigis jurídics. Tots ells són
voluntaris (els individus decideixen si utilitzar-los o no) i flexibles, ja que s’adapten a les
necessitats de cada cas. Els podem classificar en autocompositius i heterocompositius.
Autocompositius: les parts, de forma voluntaria, arribaran a un acord.
NEGOCIACIÓ: consisteix en què les parts solucionin el conflicte arribant a un acord.
Cadascuna haurà de cedir en algunes coses per poder arribar a l’acord.
MEDIACIÓ: consisteix en què les parts trobin una solució al conflicte. En la mediació també
participa un mediador, que ha de ser neutral i ha d’estar escollit per elles mateixes. Aquest
mediador ajuda a les parts a solucionar el conflicte sense imposar cap solució. Si s’arriba a
un acord es documenta com vulguin les parts i si no s’arriba el mediador redacta un informe.
Cal afegir que la mediació normalment es realitza a través d’institucions públiques o
privades. Té la durada que les parts volen però les mediacions institucionals duren 3 mesos.
En el nostre sistema la mediació s’utilitza en diversos casos:
- La mediació familiar: s’han creat serveis de mediació, als quals poden dirigir-se els
interessats, i es pot sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta. També hi ha un registre
de mediadors, al que poden inscriure’s persones formades per ser mediadores.
- La mediació en matèria laboral: presenta moltes variants i ocasions d’utilització.
- La mediació entre menors i víctimes: en els judicis penals que afecten a menors
d’edat.
- La mediació en assumptes civils i mercantils.
Parlem de la directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 21 de maig de
2008, que tracta sobre la mediació civil i mercantil i té cinc títols:
Títol 1: conté les disposicions generals, per exemple, l’àmbit d’aplicació de la llei.
Títol 2: principis informadors de la mediació (coses bàsiques com confidencialitat).
Títol 3: estatut mínim del mediador (com ha de ser el mediador i com ha d’actuar).
Títol 4: procediment de la mediació: hi ha una sessió informativa i una constitutiva.
Títol 5: execució dels acords de la mediació.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 2 dret processal y más Resúmenes en PDF de Derecho Procesal solo en Docsity!

TEMA 2 - ELS ADR

Tipología de ADR Hi ha sistemes alternatius a la justícia estatal per resoldre litigis jurídics. Tots ells són voluntaris (els individus decideixen si utilitzar-los o no) i flexibles, ja que s’adapten a les necessitats de cada cas. Els podem classificar en autocompositius i heterocompositius. Autocompositius: les parts, de forma voluntaria, arribaran a un acord. NEGOCIACIÓ: consisteix en què les parts solucionin el conflicte arribant a un acord. Cadascuna haurà de cedir en algunes coses per poder arribar a l’acord. MEDIACIÓ: consisteix en què les parts trobin una solució al conflicte. En la mediació també participa un mediador, que ha de ser neutral i ha d’estar escollit per elles mateixes. Aquest mediador ajuda a les parts a solucionar el conflicte sense imposar cap solució. Si s’arriba a un acord es documenta com vulguin les parts i si no s’arriba el mediador redacta un informe. Cal afegir que la mediació normalment es realitza a través d’institucions públiques o privades. Té la durada que les parts volen però les mediacions institucionals duren 3 mesos. En el nostre sistema la mediació s’utilitza en diversos casos:

  • La mediació familiar: s’han creat serveis de mediació, als quals poden dirigir-se els interessats, i es pot sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta. També hi ha un registre de mediadors, al que poden inscriure’s persones formades per ser mediadores.
  • La mediació en matèria laboral: presenta moltes variants i ocasions d’utilització.
  • La mediació entre menors i víctimes: en els judicis penals que afecten a menors d’edat.
  • La mediació en assumptes civils i mercantils. Parlem de la directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 21 de maig de 2008, que tracta sobre la mediació civil i mercantil i té cinc títols: ➔ Títol 1: conté les disposicions generals, per exemple, l’àmbit d’aplicació de la llei. ➔ Títol 2: principis informadors de la mediació (coses bàsiques com confidencialitat). ➔ Títol 3: estatut mínim del mediador (com ha de ser el mediador i com ha d’actuar). ➔ Títol 4: procediment de la mediació: hi ha una sessió informativa i una constitutiva. ➔ Títol 5: execució dels acords de la mediació.

CONCILIACIÓ: serveix per resoldre un conflicte entre dues parts en un entorn amigable amb l’ajuda d’un tercer. També serveix per evitar un judici o per acabar un que ja s’ha començat. En el nostre sistema, s’utilitza en els següents casos:

  • Abans de començar un litigi civil.
  • En l’audiència previa al judici civil ordinari.
  • Abans d’un judici laboral davant del servei administratiu corresponent (estatal o autonòmic).
  • Al començament de l’acte d’un judici laboral. Realment la manera en què s’utilitza la conciliació en el nostre sistema no és útil: ➔ S’ha de treure de l’escenari judicial, ja que les parts quan arriben al judici ja no estan tan predisposades a arribar a un pacte i la conciliació en un tribunal es produeix amb pressió de temps. ➔ La conciliació ha de ser voluntaria, si les parts no volen és inútil fer-la. ➔ La conciliació ha de ser prèvia al judici, però no s’ha de veure com una conciliació que hi ha abans d’un futur judici, sinó com una conciliació que es fa per poder estalviar-se el judici. ➔ També cal que es compleixi amb els ritus de l’acte. TRANSACCIÓ: contracte que té com a objectiu finalitzar un judici. Heterocompositius: el tercer donarà la solució al conflicte. ARBITRATGE: entre els mètodes alternatius per resoldre litigis és el més desenvolupat legislativament i en la pràctica. Ofereix un sistema segur i fiable de resolució de litigis, equivalent al sistema que s’obté a través d’un judici. A més a més, és el mètode alternatiu que més s’assembla al judici. L’arbitratge ajuda a resoldre un conflicte entre dues parts a través d’un àrbitre, que actua com un jutge. Pot aplicar-se a molts sectors jurídics i s’adapta a qualsevol necessitat o objectiu. Parlem de l’arbitratge en el nostre sistema: ● S’utilitza en matèries de dret privat (regulat en la llei 60/2003, de 23 de desembre): l’arbitratge serveix per resoldre litigis en la majoria dels temes del dret privat. Però de vegades els àrbitres han de col·laborar amb els tribunals perquè l’arbitratge té limitacions. ● S’utilitza en matèria de consum (es regeix pel Real Decreto 231/2008, de 15 de febrer). ● Arbitratge internacional: està regulat per les lleis nacionals de cada país, però que coincideixen en algunes coses, que estan regulades en convenis internacionals.

l’àrbitre resolgui el cas afegint matisos en les regles si és necessari (arbitratge d’equitat). (Si no es fa menció d’això al conveni es segueixen les normes jurídiques). ● Es poden afegir multitud de previsions al conveni. Les més usuals són: nombrament d’àrbitres, termini per resoldre el litigi, procediment a seguir, idioma a utilitzar, etc. Àrbitres: per resoldre un litigi mitjançant l’arbitratge primer cal designar l’àrbitre: ● Qualsevol persona natural que estigui en ple exercici dels seus drets civils (que no estigui condemnada per algun delicte) pot fer d’àrbitre. Com que es vol assegurar que l’àrbitre és independent e imparcial es permet l’abstenció (l’àrbitre pot no acceptar el càrrec) i la recusació (apartar l’àrbitre del procés perquè no és imparcial). ● El nombre d’àrbitres ha de ser imparell, per tant, hi pot haver un sol àrbitre o diversos però no poden ser ni 2, ni 4, etc. sinó que poden ser 3, 5, 7, etc. ● L’àrbitre el poden designar les parts, un tercer, una institució arbitral o un tribunal estatal. ● Els àrbitres són lliures d’acceptar exercir d’àrbitres i tenen dret a una compensació per la seva feina. Model de judici arbitral: les parts poden fixar el model de judici arbitral que vulguin per resoldre el litigi. Però cal que respectin les garanties d’igualtat, audiència, contradicció i les seves repercussions en el dret de defensa. A més a més, l’arbitratge ha de complir el protocol de qualitat fixat per les garanties constitucionals. Parlem del model de judici arbitral: ● És flexible, per tant, hi ha les etapes que volen les parts (al·legació, proves…). A falta d’acord, els àrbitres decideixen segons el seu criteri. ● El judici arbitral dura el temps que diguin les parts. En cas que les parts no marquin un termini la llei fixa sis mesos. ● L’àrbitre resol la controvèrsia mitjançant un o diversos laudes. ● El laude equival a una sentència d’un tribunal estatal. Parlem de la col·laboració d’àrbitres i tribunals estatals: tot i que l’arbitratge exclou els tribunals té limitacions que fan que hagi de col·laborar, en algunes matèries, amb aquests: ● Els àrbitres no tenen poder de coacció, però els tribunals estatals sí. Per això, els tribunals s’encarreguen de l’execució forçosa del laude. ● Els tribunals no poden intervenir en l’arbitratge, però hi ha una excepció: els tribunals poden anular el laude (ex:l’àrbitre no ha estat imparcial i cal anular el laude).

Els ADR a Espanya : mediació, conciliació, transacció i arbitratge. Mediació

  • RD 5/2012, de 5 de març, de mediació en assumptes civils i mercantils.
  • Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit de dret privat a Catalunya.
  • Acord sobre Solució Autònoma Conflictes Laborals: Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA).
  • Mediació en justícia juvenil, LO 5/2000, de responsabilitat penal dels menors, de 12 de gener: quan un menor ha d’anar a judici pot fer una mediació en comptes d’anar a judici per estalviar-se el judici, ja que és molt més traumàtic un judici. Conciliació
  • Preventiva o extraprocessal (arts. 139-148 Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària) / (arts. 63 a 68 LJS): Servei de Mediació Arbitratge i Conciliació.
  • Intraprocessal (arts. 414 i 415 LEC) / Inici acte judici (art. 82-84 LJS): hi ha casos (pocs) en què enmig del procés les parts es posen d’acord. Transacció (arts. 1809 i ss. CC) Arbitratge: L'60/2003, de 23 de desembre, i sectorials
  • Art 31. Llei 16/84 General per a la Defensa de Consumidors i usuaris, de 19 de juliol; modificada per Llei 44/2006 de 29 de desembre, de millora de la protecció de consumidors i usuaris. arts. 57 i 58 text refós RD Legislatiu 1/2007 de 16 de novembre. Desenvolupament reglamentari: RD 231/2008 de 15 de febrer: com que els arbitratges te’ls has de pagar tots tu existeixen arbitratges de consum gratuïts (per petites reclamacions estan bé).
  • Conveni de Nova York 1958, que regula el reconeixement i execució de sentències arbitrals estrangeres en molts països.
  • ATC 259/93, de 20 de juliol declara la seva constitucionalitat.
  • STC 174/95, de 23 de novembre, inconstitucionals els obligatoris.