Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Cálculo del Potencial Eléctrico Generado por Distintas Configuraciones de Cargas, Esquemas y mapas conceptuales de Electromagnetismo

Documento que presenta el cálculo del potencial eléctrico generado por distintas configuraciones de cargas estáticas, incluyendo anillos, discos y esferas. cómo calcular el potencial en un punto específico y la circulación del campo eléctrico, así como el trabajo realizado por un agente externo para transportar una carga entre dos puntos.

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2020/2021

Subido el 15/10/2021

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

14 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2. Potencial elèctric. Dipol elèctric.
2.1 Un anell circular de radi a està carregat amb una densitat de càrrega λ uniforme. Determini
el potencial elèctric que crea en punts del seu eix.
El potencial creat per un dq de l’anell en el punt (0,0,z)
és:
22
00
11
44
dq dq
dV raz
πε πε
= = +
22
az+
és la distància del dq al punt on calculem el
potencial
El valor del dq és:
dq dl a d
λ λϕ
= =
22 22
00
11
44
dq ad
dV az az
λϕ
πε πε
⇒= =
++
Cal sumar la contribució de tots els dq, és a dir fer la integral:
2
22 22 22 22
00
000
11 2
44
42
anell
dq ad a a
Vaz az az az
π
λ ϕ πλ λ
πε πε πε ε
= = = =
+ + ++
∫∫
En termes de la càrrega total de l’anell:
22
0
24
Q
Qa V az
πλ πε
= = +
Si el punt està molt allunyat de l’anell:
22 0
0
4
4
QQ
za V z
az
πε
πε
⇒=
+
es comportaria com una càrrega puntual
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Cálculo del Potencial Eléctrico Generado por Distintas Configuraciones de Cargas y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Electromagnetismo solo en Docsity!

2. Potencial elèctric. Dipol elèctric.

2.1 Un anell circular de radi a està carregat amb una densitat de càrrega λ uniforme. Determini

el potencial elèctric que crea en punts del seu eix.

El potencial creat per un dq de l’anell en el punt (0,0, z )

és:

2 2 0 0

dq dq dV

πε r πε a z

2 2 a + z és la distància del dq al punt on calculem el

potencial

El valor del dq és: dq = λ dla d ϕ

2 2 2 2 0 0

dq a d dV a z a z

Cal sumar la contribució de tots els dq , és a dir fer la integral:

2

2 2 2 2 2 2 2 2 (^0 0 0 0 )

anell

dq a d a a V a z a z a z a z

π

∫ ∫

En termes de la càrrega total de l’anell:

2 2 0

Q

Q a V a z

Si el punt està molt allunyat de l’anell:

2 2 4 0 4 0

Q Q

z a V πε a z^ πε z

es comportaria com una càrrega puntual

2.2 Un disc de radi a està carregat amb una densitat σ uniforme. (a) Calculi el potencial

elèctric en els punts del seu eix. (b) A partir del potencial i de consideracions de simetria

determini el camp elèctric. (c) Determini el camp elèctric quan a → ∞.

Podem descompondre el disc en anells i, a partir del resultat del problema 2.1, utilitzarem el

principi de superposició per determinar el potencial creat pel disc.

Del problema 2.1:

2 2 (^40)

Q

V

πε r z

Podem considerar l’anell

com una corona circular

de radi interior r i radi

exterior r + dr. En aquest

cas, la càrrega d’aquesta

corona infinitesimal

seria:

dq = σ 2 π r dr

El potencial en (0,0, z ) creat per aquesta corona circular infinitesimal seria:

2 2 0

r dr dV r z

Per determinar el potencial en (0,0, z ) caldrà integrar per

tot el disc:

2 2 (^0 )

a r dr V r z

2 2 2 2 (^2 2 ) (^2 0 02 0 )

a (^) a r dr V r z a z z r z

Per a punts de l’eix z, donada la simetria del problema, el camp només tindrà component en

la direcció z.

Determinarem el camp elèctric a partir del gradient del potencial.

2.3 Una esfera de radi a té una càrrega Q uniformement distribuïda. A partir dels resultats

del problema 1.13, determini el potencial elèctric en funció de la distància r al centre de

l'esfera.

Resultats del problema 1.13:

Carrega distribuïda uniformement sobre la superfície:

r < a E = 0

2 (^4 )

r

Q

r a E a

πε r

Carrega distribuïda uniformement en el volum:

3 (^4 )

r

Q r r a E a

πε a

2 0

r

Q

r a E a

πε r

a) Com no hi ha càrrega a l’infinit, prendrem l’origen de potencials a l’infinit i

determinarem el potencial a partir de la circulació del camp.

Punts exteriors a l’esfera ( r > a ):

2 2 2 0 0 0 0 0

r r r r^ r

r

Q Q Q dr Q Q V r V V r E dl a dl dr

πε r πε r πε r πε r ∞ πε r

∞ ∞ ∞ ∞

∫ ∫ ∫ ∫

 ^  

Punts interiors a l’esfera ( r < a ):

2 2 0 0

2 0 0 0

r a r a r a

r a r a r a a

a a

Q Q

V r V V r E dl E dl E dl a dl dl dr r r

Q dr Q Q

r r a

< ∞ ∞ ∞ ∞

∞ ∞

∫ ∫ ∫ ∫ ∫ ∫

En resum:

0

Q

r a V r πε a

0

Q

r a V r

πε r

b) Com no hi ha càrrega a l’infinit, prendrem l’origen de potencials a l’infinit i

determinarem el potencial a partir de la circulació del camp.

Punts exteriors a l’esfera ( r > a ):

2 2 2 0 0 0 0 0

r r r r^ r

r

Q Q Q dr Q Q V r V V r E dl a dl dr

∞ ∞ πε r^ ∞ πε r^ πε ∞ r^ πε r^ ∞ πε r

∫ ∫ ∫ ∫

Punts interiors a l’esfera ( r < a ):

2 3 0 0

2

2 3 2 3 3 0 0 0 0 0 0

3 0 0

r a r a r

r a r a r r a a

a r a r a r

a a (^) a

Q Q r V r V V r E dl E dl E dl a dl a dl r a

Q Q r Q dr Q Q Q r dr dr r dr r a r a r a

Q Q

a a

< ∞ ∞ ∞

∞ ∞ ∞

  ^ 

∫ ∫ ∫ ∫ ∫

∫ ∫ ∫ ∫

 ^  ^  ^  ^  

( ) ( )

2 2 2 2 3 0

Q

a r a r

πε a

En resum:

( )

2 2 3 0

Q

r a V r a r

πε a

0

Q

r a V r

πε r

2

1

W ext = (^) ∫ Fextdl

Si el desplaçament de la càrrega és sense acceleració:

Fext + FE = 0 ⇒ Fext = − FE = − q E

( ) ( )

2 2 2

2 1 1 2 1 1 1 0

ext ext E

q a W F dl F dl q E dl q V V q V V

∫ ∫ ∫

 ^  ^  

Si la càrrega fos positiva, el treball seria negatiu. Això vol dir que la força que fa l’agent

extern s’oposa al desplaçament de la càrrega.

El camp faria que la càrrega s’accelerés anant d’1 cap a 2 i l’agent extern s’oposa a la força

del camp fent que la força total sigui nul·la.

2.5 En el model de Bohr de l'àtom d'hidrogen, l'electró gira al voltant del nucli en una òrbita

circular de radi R. Determini R a partir del valor mesurat de l'energia d’ionització (energia

necessària per separar l'electró) que és 13.6 eV.

L’energia total de l’electró és la suma de la seva energia

cinètica i la seva energia potencial.

L’energia potencial de l’electró és el producte de la càrrega

de l’electró pel potencial que crea el protó en el punt on hi

ha l’electró:

P

e U e πε R

L’energia cinètica de l’electró és la que li correspon a la

velocitat amb la qual orbita al voltant del protó:

U C = m ve

L’única força que actua sobre l’electró és la força atractiva entre protó i electró i, com el

moviment és circular, l’acceleració resultant és centrípeta:

2 2 2 2 2 (^4 0 )

p e e e

e v e F m m v πε R R πε R

− =^ =^ ⇒^ =

2 2 2 2

0 0 0 0

P C e

e e e e U U U e m v

πε R πε R πε R πε R

Aquesta energia és la que correspon a l’estat de l’electró. Per ionitzar l’àtom caldrà

proporcionar una energia d’aquest valor (amb signe positiu).

L’energia d’ionització és:

19 18 U (^) i 13, 6 eV 13, 6 1, 6 10 2,18 10 J

− − = = × × = ×

2 2 11

0 0

5,3 10 m 53 pm 8 8

i i

e e U R

πε R πε U

− = ⇒ = = × =

2.7 Tres càrregues puntuals de valor q estan situades als vèrtexs d’un triangle equilàter de

costat a. Determini: (a) l’energia potencial d’una càrrega pel fet d’estar en presència de les

altres dues, (b) l’energia del sistema de les tres càrregues.

a) Determinem l’energia potencial de la càrrega q 1 pel fet d’estar

en presència de les altres dues:

U 1 (^) = q V 1 1 (^) = q 1 (^) ( V 21 (^) + V 31 )

V 1 és el potencial en el punt on hi ha la càrrega q 1

V 21 és el potencial creat per la q 2 en el punt on hi ha q 1

V 31 és el potencial creat per la q 3 en el punt on hi ha q 1

2 2

21 31 1 0 0 0

q q q V V U

πε a πε a πε a

Anàlogament l’energia potencial de les altres dues càrregues seria:

( ) ( )

2

2 2 2 2 12 32 3 3 3 3 13 23 1 2 3 (^20)

q U q V q V V U q V q V V U U U πε a

b) L’energia del sistema format per les tres càrregues no serà la suma de les tres energies

potencials. Estaríem comptant dues vegades cada interacció:

U ≠ U 1 + U 2 + U 3

Per a determinar l’energia potencial del sistema, hem de calcular el treball que cal que faci

un agent extern per constituir-lo, és a dir, per portar les tres càrregues des de l’infinit fins

als 3 vèrtexs del triangle.

El treball per portar la primera càrrega és el valor de la càrrega q 1

multiplicat pel potencial en el vèrtex on s’acabarà situant.

W 1 (^) = q V 1 1

Però com no hi ha cap altra càrrega, el potencial en el vèrtex és nul:

W 1 = 0

El treball per portar la segona càrrega és el valor de la càrrega q 2

multiplicat pel potencial en el vèrtex on s’acabarà situant.

W 2 (^) = q V 2 2

El potencial és el degut a la càrrega q 1 , que és l’única que ja hi ha:

2 1 2 12 2 2 12 2 (^4 0 )

q q V V W q V q

πε a πε a

El treball per portar la tercera càrrega és el valor de la càrrega q 3

multiplicat pel potencial en el vèrtex on s’acabarà situant.

( )

2 1 2 3 3 3 3 13 23 3 0 0 0

q q q W q V q V V q πε a πε a πε a

El treball total per a constituir el sistema (l’energia potencial del

sistema) és:

2 2 2

1 2 3 0 0 0

q q q U W W W W

πε a πε a πε a

Aquest treball el podem escriure com:

( 1 1 2 2 3 3 )

U = q V + q V + q V

V 1 és el potencial en el punt on hi ha la càrrega q 1 , creat per les càrregues q 2 i q 3

V 2 és el potencial en el punt on hi ha la càrrega q 2 , creat per les càrregues q 1 i q 3

V 3 és el potencial en el punt on hi ha la càrrega q 3 , creat per les càrregues q 1 i q 2

b) Com el camp no és uniforme i l’àtom d’oxigen (amb càrrega negativa) és el més proper

al catió, la força és atractiva:

Si el camp estigués produït per un anió de càrrega − e , el camp tindria el sentit contrari, però

també el dipol s’orientaria segons el camp:

Com el camp no és uniforme i els àtoms d’hidrogen (amb

càrrega positiva) són els més propers a l’anió, la força també

és atractiva

c) L’energia requerida per invertir l’orientació de molècula és la diferència entre l’energia

en la situació final menys la inicial:

( )

( )

19 2 0

19 2 0

0 1, 43 10 J

1, 43 10 J

inicial

final

p e U U r

p e U U r

= = = − = − ×

= = = + = + ×

19 2 2 2 0 0 0

2,86 10 J

final inicial

p e p e p e U U U

πε r πε r πε r

∆ = − = + −  − = = ×