PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
TEMA 2: PODER APRENDRE
Com podem mesurar la intel·ligència? L’entorn determina quines competències necesssites i saber aprendre i
portar a terme aquestes competències.
Perspectives en l’estudi de la intel·ligència
1. Perspectiva estàtica: tests d’intel·ligència
- 1920 s’inicia aquest interès per mesurar la intel·ligència
- El 1r test psicomètric → Stanford-Biner
●Permet identificar l'edat mental com a substitut de l’edat cronològica
CONSEQÜÈNCIES EN L’ENSENYAMENT:
- Etiquetatge → “Un QI justet...”
- Test psicomètric per saber el que el nen no és capaç (innatisme) de fer. No es té en compte els
aprenentatges possibles.
- Determinisme → Determinar si es pot o no aprendre a partir del QI
- Delegació de la responsabilitat de l’aprenentatge exclusivament a l’alumne
Stern → Introdueix el concepte de coeficient d’intel·ligència
Spearman → La intel·ligència és un sumatori de factors (habilitats i capacitats, numèriques, verbals,
raonament..) i un factor General (FG)
Catell :
- Intel·ligència fluïda: Raonament abstracte
- Intel·ligència cristal·litzada: Més cultural, vocabulari…
- Es critiquen aquests instruments i la concepció sobre la intel·ligència
2. Perspectiva dinàmica: Les capacitats son heretades, però en temes d’aprenentatge o adaptació a
l’entorn, és molt més important el context
- Habilitats cognitives, estratègies d’aprenentatge i metacognició
- Competències.
CONSEQÜÈNCIES EN L’ENSENYAMENT:
- No hi ha etiquetatge, la capacitat no és quelcom estàtic
- Conèixer el COM s’aprèn, l’ús de les ajudes
- No hi ha determinisme, clara concepció del canvi, tot està en evolució constant. Saber aprendre.
