Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


TEMA 2: poder aprender, Apuntes de Psicología Educacional

Tema 2 psicologia de la educación

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 30/12/2022

c1474
c1474 🇪🇸

5

(5)

46 documentos

1 / 14

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
TEMA 2: PODER APRENDRE
Com podem mesurar la intel·ligència? L’entorn determina quines competències necesssites i saber aprendre i
portar a terme aquestes competències.
Perspectives en l’estudi de la intel·ligència
1. Perspectiva estàtica: tests d’intel·ligència
- 1920 s’inicia aquest interès per mesurar la intel·ligència
- El 1r test psicomètric → Stanford-Biner
Permet identificar l'edat mental com a substitut de l’edat cronològica
CONSEQÜÈNCIES EN L’ENSENYAMENT:
- Etiquetatge → “Un QI justet...”
- Test psicomètric per saber el que el nen no és capaç (innatisme) de fer. No es en compte els
aprenentatges possibles.
- Determinisme → Determinar si es pot o no aprendre a partir del QI
- Delegació de la responsabilitat de l’aprenentatge exclusivament a l’alumne
Stern → Introdueix el concepte de coeficient d’intel·ligència
Spearman La intel·ligència és un sumatori de factors (habilitats i capacitats, numèriques, verbals,
raonament..) i un factor General (FG)
Catell :
- Intel·ligència fluïda: Raonament abstracte
- Intel·ligència cristal·litzada: Més cultural, vocabulari…
- Es critiquen aquests instruments i la concepció sobre la intel·ligència
2. Perspectiva dinàmica: Les capacitats son heretades, però en temes d’aprenentatge o adaptació a
l’entorn, és molt més important el context
- Habilitats cognitives, estratègies d’aprenentatge i metacognició
- Competències.
CONSEQÜÈNCIES EN L’ENSENYAMENT:
- No hi ha etiquetatge, la capacitat no és quelcom estàtic
- Conèixer el COM s’aprèn, l’ús de les ajudes
- No hi ha determinisme, clara concepció del canvi, tot està en evolució constant. Saber aprendre.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TEMA 2: poder aprender y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ TEMA 2: PODER APRENDRE Com podem mesurar la intel·ligència? L’entorn determina quines competències necesssites i saber aprendre i portar a terme aquestes competències. Perspectives en l’estudi de la intel·ligència

1. Perspectiva estàtica: tests d’intel·ligència - 1920 s’inicia aquest interès per mesurar la intel·ligència - El 1r test psicomètric → Stanford-Biner ● Permet identificar l'edat mental com a substitut de l’edat cronològica CONSEQÜÈNCIES EN L’ENSENYAMENT:

  • Etiquetatge → “Un QI justet...”
  • Test psicomètric per saber el que el nen no és capaç (innatisme) de fer. No es té en compte els aprenentatges possibles.
  • Determinisme → Determinar si es pot o no aprendre a partir del QI
  • Delegació de la responsabilitat de l’aprenentatge exclusivament a l’alumne Stern → Introdueix el concepte de coeficient d’intel·ligència Spearman → La intel·ligència és un sumatori de factors (habilitats i capacitats, numèriques, verbals, raonament..) i un factor General (FG) Catell :
  • Intel·ligència fluïda: Raonament abstracte
  • Intel·ligència cristal·litzada: Més cultural, vocabulari…
  • Es critiquen aquests instruments i la concepció sobre la intel·ligència 2. Perspectiva dinàmica: Les capacitats son heretades, però en temes d’aprenentatge o adaptació a l’entorn, és molt més important el context
  • Habilitats cognitives, estratègies d’aprenentatge i metacognició
  • Competències. CONSEQÜÈNCIES EN L’ENSENYAMENT:
  • No hi ha etiquetatge, la capacitat no és quelcom estàtic
  • Conèixer el COM s’aprèn, l’ús de les ajudes
  • No hi ha determinisme, clara concepció del canvi, tot està en evolució constant. Saber aprendre.
  • La responsabilitat de l’aprenentatge és compartida, hi intervenen molts factors → Triangle interactiu
  • Ajustar-se a les característiques individuals → Atenció a la diversitat Feuerstein → Teoria de modificabilitat cognitiva La intel·ligència es construeix amb les ajudes que rebem dels demés:
  • Mediació (Vigotsky) P er saber si una persona té capacitat d’aprendre, no interessa tant saber allò que sap, sinó conèixer la possibilitat que té d’aprendre (ZDP) La intel·ligència i la possibilitat d’aprendre s’expliquen gràcies a la mediació.
  • La qualitat de mediació determina les possibilitats d’aprenentatge.
  • La mediació cognitiva dona eines per pensar, ensenya mecanismes per pensar. EX: Estudis científics sobre nens amb Síndrome de Down
  • Fa un instrument d’avaluació que substitueix els tests tradicionals LPAD
  • Fa un programa per a la millora de la intel·ligència PEI
  • Un dels primers autors en demostrar que la intel·ligència i la competència es modifica, i que no depèn tant de l'herència. Gardner Teoria de les intel·ligències múltiples
  • Intel·ligència musical
  • Intel·ligència cinètic-corporal
  • Intel·ligència lògic-matemàtic
  • Intel·ligència lingüística
  • Intel·ligència espacial
  • Intel·ligència interpersonal
  • Intel·ligència intrapersonal
  • Intel·ligència naturalista Edward de Bono El pensament creatiu o pensament lateral El pensament lateral se n’ocupa de canviar els conceptes i les percepcions. El canvi de percepcions i conceptes és la base de la creativitat, ja que implica el crear noves idees o pensaments. Tècniques:
  • 6 barrets per pensar
  • “Brainstorming”

Capacitat, habilitat, tècnica, estratègia, metacognició, autoregulació dels aprenentatges: → Conceptes de capacitat i habilitat : → Relació del concepte d’estratègia amb nocions afins:

→ Concepte d’estratègia d’aprenentatge: METACOGNICIÓ: Es basa en : ● Tenir consciència de:

  • Coneixement declaratiu → saber què
  • Condicional → saber per a què, com i quan
  • Procedimental → saber fer
  • Actitudinal → Saber ser ● Tenir consciència d’algunes capacitats ● Regular :
  • El control de la pròpia actuació
  • Planificar, regular i avaluar **AUTOREGULACIÓ:
  1. Planifiqueu el vostre aprenentatge
  2. Feu un seguiment del vostre pla
  3. Avalueu els resultats del vostre aprenentatge i del vostre pla de treball** Quins són els vostres objectius (què voleu aprendre, amb quin nivell de profunditat). Avalueu la vostra motivació inicial: grau d'interès (el tema us interessa, poc,molt, no ho sabeu...) nivell de dificultat que considereu representa per a vosaltres; quines Per exemple, podeu intentar dissenyar algun ingèrument (potser un petit qüestionari que podeu respondre ràpidament) que us permeti anar avaluant els resultats de cada una de les sessions de treball amb aquest mòdul. En quina mesura heu aconseguit els objectius que us veu proposar?. Quins aspectes creieu que us continuen resultant poc clars? Veu ser realistes en el pla que us

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ESCOLA INCLUSIVA

Què és l’escola inclusiva? Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre junts alumnes diferents, no només en un mateix centre, sinó també en una mateixa aula L’escola hauria de ser per a tothom, tots els alumnes hauriem ‘d'estar junts, hem de respectar les nostres diferències. Hem de crear estratègies de no segregació, sinó de que l’alumne ha d’estar sempre amb el seu grup classe i que els recursos han d’entrar a l’aula, i no el nen ha de sortir fora de l’aula. Cal normalitzar les diferències. Principis de l’educació inclusiva

  • Principi d’inclusió → tots els nens han d’estar dins
  • Principi de normalització
  • Igualtat d’oportunitats per a l'aprenentatge i la participació
  • Flexibilitat → Currículum obert i flexible
  • Atenció educativa de proximitat
  • Participació i coresponsabilitat → Interdisciplinarietat i treball en equip El principi d'Equitat LOGSE L'equitat educativa és un principi que, articulant la inclusió de la justícia educativa, es caracteritza per generar un procés educatiu orientat cap a l’èxit educatiu per a tothom. Un procés educatiu basat en l'equitat hauria d'afavorir condicions d'aprenentatge amb sentit per a tots, davant la necessitat de reduir l'escletxa de desigualtats socials i educatives de l'alumnat, i potenciar l'èxit educatiu. D'aquesta manera, l'equitat educativa reconeix el fet diferencial de l'alumnat i considera l'existència d'uns sabers fonamentals per a tots com a referents per ajustar la resposta educativa a l'alumnat. Els objectius de l’equitat educativa es poden concretar en tres: Necessitats educatives → que l'alumnat rebi un ajust de la resposta educativa a les necessitats, de manera que les decisions que es prenguin siguin les més adequades als seus interessos, ritmes i maneres d'aprenentatge i, també, a les seves expectatives en relació als sabers fonamentals.

Potencials educatius → que l'alumnat rebi els recursos d'accés, participació i supervivència educativa necessaris per desenvolupar el màxim de les seves possibilitats d'aprenentatge. Resultats educatius → que l'alumnat obtingui els sabers fonamentals en funció de les seves necessitats, potencials , interessos i expectatives , desenvolupant al màxim possible les seves capacitats. Tres raons a favor d’una escola per a tothom Aprendre junts alumnes diferents ÉS JUST

  • La inclusió, una qüestió de justicia
  • Les raons a favor de la inclusió son fonamentalment ètiques
  • La inclusió escolar -com la inclusió social- és un valor Aprendre junts alumnes diferents ÉS NECESSARI per a tothom si volem construir una societat més inclusiva.
  • Si aconseguim que aprenguin junts alumnes diferents, aconseguim quelcom encara més important: ● Que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts, que poden viure junts, que poden conviure malgrat les seves diferències Aprendre junts alumnes diferents ÉS POSSIBLE
  • Difícil, però possible
  • L’educació inclusiva com a repte → És normal que els alumnes siguin diferents, per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir grups homogenis (per reduir o per anul·lar les diferències), és més lògic preocupar-nos per com podem gestionar l’heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, malgrat siguin diferents.
  • Si aprendre junts alumnes diferents és just i necessari, també ha de ser possible

● Mesures i suports intensius → Pels alumnes concrets, és pot fer ús del pla individualitzat, materials específics, l’aula d’acollida, SIEI (USEE), entre d’altres. Mesures basades en la segregació: L’alumne ha d’aprendre aquelles habilitats que li permetin desenvolupar-se en un món paral·lel al “normal” o “dominant”.

  • Escoles d’educació especial
  • Unitats d’adaptació curricular
  • Agrupació per nivells
  • Programes de desenvolupament individual
  • Programes de rehabilitació -reeducació
  • Programes de diversificació... Mesures basades en la integració : L’alumne ha d’aprendre aquelles habilitats que li permetin adaptar-se a un món “normal” o “dominant”.
  • Agrupaments flexibles
  • Aules de recursos
  • Talles-aules funcionals
  • Desdoblaments
  • Adaptacions curriculars
  • Contractes d’activitat
  • Sistemes de comunicació alternatius
  • Rampes Mesures basades en la inclusió : Tots els alumnes han d’aprendre aquelles competències que els possibilitin desenvolupar-se en un món compartit
  • Agrupaments flexibles dins l’aula
  • Crèdits variables o optatius
  • Ensenyament compartit
  • Treball per projectes
  • Aprenentatge cooperatiu
  • Avaluació per portafolis NEE / NESE (Necessitats específiques de suport educatiu: Alumnes amb trastorns permanents:
  • Discapacitat mental.
  • Discapacitat auditiva.
  • Discapacitat motriu.
  • Trastorn profund del desenvolupament (autisme, Ret, Asperguer).

Alumnes amb dificultats d’aprenentatge:

  • Retards en l’aprenentatge de la llengua escrita.
  • Trastorn específic en l’aprenentatge de la llengua escrita (lectura i escriptura; dislèxia)
  • Discalcúlies.
  • TDA o TDAH. Etc.... Nouvinguts... Fonts de diversitat:
  • Pla biofisiològic → Capacitats/genètica
  • Pla sociopsicològic → Accés a la pròpia cultura
  • Pla educatiu → Factors de diversitat psicopedagoga
  • Pla cultural → Entorn sociopsicològic ● Expectatives, valors i actituds

Suports personals: Coordinació amb serveis d’atenció a la infància i adolescència (treballs en xarxa) · Educatius:

  • EAP
  • CREDV
  • CREDA
  • CRP
  • SIEI
  • CRETDIC
  • CESIRE
  • CEEPSiR · Sanitaris:
  • CSMIJ
  • CDIAP
  • CAD
  • CAP
  • Hospitals de dia per adolescents
  • Aules hospitalàries
  • Atenció domiciliària · Social
  • Aules en centres educatius dependents de la DGAIA (EAIA)
  • Centres residencials d’acció educativa (CRAE)
  • Centres d’acollida
  • Serveis d’orientació i informació · Justícia:
  • Unitats de departament i justícia
  • Tribunal de justícia. Jutjats
  • Centres de menors Mites al voltant del concepte de diversitat Com més alta és la diversitat a l’aula, més baixa és l'excel·lència en l’aprenentatge Atendre l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge és tasca del psicòleg, no del professor. És injust fer exàmens adaptats per atendre l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge.

Plans individualitzats (PI) Un pla individualitzat és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes. Hi ha alumnat que és susceptible de cursar amb PI, des de l’inici de la seva escolarització, perquè requereix de suports molt específics, com les unitats de suport a l’educació especial (USEE), les adaptacions amb suport des de l’aula d’acollida per a incorporació tardana al sistema educatiu, etc. N’hi ha d’altres que, per circumstàncies diverses, en algun moment de la seva escolaritat, l’equip educatiu ha de plantejar-se la presa de decisió que cursin amb PI per assegurar el seu progrés, si abans ja s’han aplicat i revisat les mesures d’atenció a la diversitat aplicades des de l’aula i el centre. El pla individualitzat, l’elabora l’equip de mestres o de professorat coordinat, pel tutor/a i els professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne/a + EAP i Psicòleg o pedagog del centre. Estructuració d’un PI

  • Les dades personals i acadèmiques de l’alumne
  • La justificació
  • La planificació dels objectius i de les actuacions
  • Els criteris d’avaluació
  • L’horari de l’alumne
  • Els suports → ● Personals (fisioterapeuta, logopeda, auxiliar d’educació especial), ● Ajuts tècnics → Adaptacions de programari d’ordinadors, faristols, llum freda o d’altres, sempre que contribueixin a la millora dels aprenentatges i potenciin la participació de l’alumne a qui es destinen. Cal fer-ne un seguiment continu i, al final de cada curs, cal valorar el progrés de l’alumne envers els objectius programats, les mesures adoptades i suports oferts, l’establiment de prioritat i valorar la continuació no amb el PI.