Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Anatomía del Esqueleto Apendicular: Cintura Escapular y Articulaciones Glenohumeral y Crom, Apuntes de Anatomía

La anatomía del esquelet apendicular superior, enfocándose en la cintura escapular y las articulaciones gleno-humeral y cromio-clavicular. Se explican las estructuras básicas de la escápula, clavícula, húmer y el rol de cada una en las mencionadas articulaciones.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 09/02/2021

nuriagomar_
nuriagomar_ 🇪🇸

5 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 3: ESQUELET APENDICULAR
Esquelet de les extremitats, tant inferiors com superiors.
CINTURA ESCAPULAR:
L’esquelet apendicular superior està unit a l’esquelet axial mitjançant la cintura escapular.
Formada per: la escàpula i la clavícula. En realitat la única unió òssia es dona a través de la
clavícula que s’articula amb l’estern formant l'articulació esternoclavicular.
Clavícula: os allargat amb forma lleugerament de S. Hem de
distingir l’extrem acromial i l’esternal que es el que s'articula
amb l’estern.
Escàpula: os pla amb forma triangular amb la base a nivell superior i el vèrtex al inferior:
- Cavitat glenoide: estructura que és com una
petita depressió que es troba en la porció
lateral. És la superfície articular que s'articula
amb l’humer.
- Apòfisi coracoide: protuberància òssia a prop
de la cavitat glenoide.
- Acromi: protuberància òssia situada a nivell
posterior i per sobre de la cavitat glenoide. És en realitat la continuïtat de l’espina de
l’escàpula. L’acromi és l’estructura amb la que s’articula la clavícula formant
l’articulació acromioclavicular.
- Espina de l’escàpula: relleu o cresta ossi que creua l’escàpula en diagonal i delimita
un territori superior (fosa supraespinosa) i un inferior (fosa infraespinosa) i estan
ocupades per uns músculs que reben els mateixos noms.
HÚMER:
És un os llarg que presenta una apífisi proximal, una apífisi distal i entremig la diàfisi.
Apífisi proximal: trobarem les estructures que
s’articulen amb la cavitat glenoide.
- Cap de l’humer
- Tubercle major: protuberància de la
regió lateral, es pot veure des de la
regió anterior i posterior
- Tubercle menor: protuberància regió
anterior de l'húmer.
*Els tubercles serviran per la inserció de músculs*
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Anatomía del Esqueleto Apendicular: Cintura Escapular y Articulaciones Glenohumeral y Crom y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!

TEMA 3: ESQUELET APENDICULAR

Esquelet de les extremitats, tant inferiors com superiors.

CINTURA ESCAPULAR:

L’esquelet apendicular superior està unit a l’esquelet axial mitjançant la cintura escapular.

Formada per: la escàpula i la clavícula. En realitat la única unió òssia es dona a través de la clavícula que s’articula amb l’estern formant l'articulació esternoclavicular.

Clavícula: os allargat amb forma lleugerament de S. Hem de distingir l’extrem acromial i l’esternal que es el que s'articula amb l’estern.

Escàpula: os pla amb forma triangular amb la base a nivell superior i el vèrtex al inferior:

  • Cavitat glenoide: estructura que és com una petita depressió que es troba en la porció lateral. És la superfície articular que s'articula amb l’humer.
  • Apòfisi coracoide: protuberància òssia a prop de la cavitat glenoide.
  • Acromi: protuberància òssia situada a nivell posterior i per sobre de la cavitat glenoide. És en realitat la continuïtat de l’espina de l’escàpula. L’acromi és l’estructura amb la que s’articula la clavícula formant l’articulació acromioclavicular.
  • Espina de l’escàpula: relleu o cresta ossi que creua l’escàpula en diagonal i delimita un territori superior (fosa supraespinosa) i un inferior (fosa infraespinosa) i estan ocupades per uns músculs que reben els mateixos noms.

HÚMER:

És un os llarg que presenta una apífisi proximal, una apífisi distal i entremig la diàfisi.

Apífisi proximal: trobarem les estructures que s’articulen amb la cavitat glenoide.

  • Cap de l’humer
  • Tubercle major: protuberància de la regió lateral, es pot veure des de la regió anterior i posterior
  • Tubercle menor: protuberància regió anterior de l'húmer. Els tubercles serviran per la inserció de músculs

Apífisi distal: trobem una estructura que serveix d’articulació per altres ossos, el cúbit i el radi. Distingim 2 porcions:

  • Tròclea humeral: forma de diabolo (regió anterior)
  • Còndil Humeral: forma d’esfera (regió anterior, més lateral)
  • Fossa olecraniana: depressió just per sobre de la tròclea humeral (regió posterior)

ARTICULACIÓ GLENOHUMERAL:

Rodet glenoïdal: com que la superficie d’articulació del cap de l’humer és major que la de la cavitat glenoïdal. Per ampliar la superficie articular d’aquesta última trobem una especie d’anell que s'insereix al voltant de la cavitat glenoide.

És una articulació esferoidal o enartrosi: presenta moviment en múltiples eixos amb una gran mobilitat a expenses de la seua estabilitat, ja que l'articulació és molt mòbil pero poc estable per això és bastant fàcil luxar aquesta articulació.

Presenta la seua càpsula sinovial fibrosa reforçada per lligaments propis glenohumerals.

ARTICULACIÓ CROMIOCLAVICULAR

Articulació sinovial reforçada per lligaments extrínsecs coracoclaviculars :

  • Hi ha uns que uneixen la clavícula amb l’escàpula i donen estabilitat a l’articulació
  • Un que s'estén des de l’apofisi coracoide a l’acromi unit-los i és el lligament coracoacromial més important perquè per baix passa un múscul que a vegades es lessiona per la presència d’aquest lligament.

CÚBIT

És un os llarg.

Posició: medial

Estructures:

  • A nivell de la seua apífisi proximal: presenta 2 protuberàncies òssies que formen una especie de estructura en forma de C que sobresurten: olécran i l’ apofisi coronoide.
  • A nivell de la seua apífisi distal: trobem el cap del cúbit que presenta una protuberància: el apofisi estiloides

RADI:

És un os llarg.

Coxal: format per 3 ossos:

  • Ili
  • Isqui
  • Pubis:
  • Articulacions :
  • Posteriorment: amb el sacre mitjançant les articulacions sacroiliaques.
  • Anteriorment: els dos coxals s’articulen entre si através d'una articulació cartilaginosa formada per fibrocartílag: símfisi púbica.
  • Cresta ilíaca: estructura en forma d’arc que es troba a la part superior, es pot palpar a través de pell.
  • Acetàbul : depressió, es la superficie articular del fémur.
  • Forat obturat: forat buit format pel pubis i l’isqui.
  • **Escotadura ciàtica major.
  • Superficie articular del sacre i de la simfisi púbica.**

ARTICULACIONS COXOFEMORALS:

El coxal s'articula amb el fèmur.

Articulació sinovial de tipus esferoidal que presenta una elevada mobilitat i estabilitat ja que presenta la càpsula articular i lligaments molt desenvolupats que reforcen la càpsula que s'estenen entre el coxal i el fèmur.

  • Rodet acetabular: estructura que envolta l’acetàbul perquè aquest s’adapte millor al cap del fèmur
  • Lligament rodó del fèmur: lligament intraarticular que es troba dins de l’articulació banyat en el líquid sinovial que uneix el cap del fèmur amb l’acetàbul.

FÈMUR:

Os llarg (el més gran del cos).

Estructures:

  • A nivell de l’apífisi proximal: trobem una esfera que es el cap del fémur que s'articula amb l'acetàbul. Inferior al cap del fèmur trobem una regió més estreta: el coll del fèmur. Després trobem unes protuberàncies òssies: trocànter major i menor.
  • A nivell de l’apifisi distal: trobem superfícies articulars: una per l’articulació de la ròtula i una altra pels còndils (medial i lateral) que s’articularan amb la tibia.

OSSOS DE LA CAMA:

Peroné o Fíbula: posició lateral. Os llarg.

  • A l’apífisi proximal l’anomenem cap.
  • L’apífisi distal presenta una protuberància: mal·lèol lateral ho podem palpar a la regió lateral del turmell.

Tibia: posició medial.

  • L’apífisi distal presenta un mal·lèol medial o intern i el podem palpar a nivell de la cara interna del turmell.
  • L’apífisi proximal tenim dos superfícies articulars: còndil lateral i medial , que serviran per l'articulació dels condils femorals. A la part interior d’aquesta apífisi trobem una tuberositat òssia molt marcada: tuberositat de la tibia que serà la zona d’inserció d’un tendó d’un múscul molt potent. També hi ha una aresta o marge ossi molt marcada: marge anterior que es palpable (la espinilla).

Ròtula: a la part anterior del genoll.

  • És de tipus sesamoide ja que es forma a l’interior del tendó d’un múscul: el del quàdriceps.
  • Per la part posterior s’articula amb el fèmur.

ARTICULACIÓ DEL GENOLL:

S’estableix als còndils femorals i els condils tibials.

A nivell femoral hi ha una 3a superficie articular: la tròclea femoral que es la que s’articula amb la cara articular de la ròtula.

El peroné no participa en la formació de l'articulació del genoll, sino que el cap del peroné s’articula amb l’apífisi proximal de la tibia formant una articulació de tipus sinovial.

Reforços:

  • Càpsula sinovial
  • Lligaments laterals: es disposen a nivell intern i extern
  • Lligaments intraarticulars: son els lligaments encreuats: anterior i posterior