¡Descarga Características del Teixit Muscular: Musculatura Llisa y Estriada - Prof. Huguet y más Apuntes en PDF de Citología solo en Docsity!
Tema 3. Teixit muscular
Tipus de teixits musculars
- Musculatura llisa
Característiques del teixit muscular llis
- Conté làmina basal (matriu extracel·lular especialitzada) que envolta tota la cèl·lula muscular.
- Es localitza en l’intestí, úter, vasos sanguinis...
- Les cèl·lules del teixit estan unides per:
- Unions focals: que transmeten la força de contracció a tot el múscul
- Desmosomes: que control la tensió deguda a contraccions
- Unions GAP: sincronitzen la contracció
Funció contracció de la musculatura llisa
Funció: contràctil. Es passa d’una forma més allargada a una altre més contraguda. Aquesta contracció provoca l’escurçament de la cèl·lula i es dóna gràcies als feixos 1 de proteïnes contràctils formats per filaments d’actina i miosina.
- (^) Com es disposen? Entrecreuen el citoplasma i s’insereixen en punts d’ancoratge (formant cossos densos) a la membrana plasmàtica (tipus d’unió focal) o al citoplasma (tipus disc Z).
- Com es realitza? És diferent de la musculatura estriada, es duen a terme diferents mecanismes. Els filaments d’actina i miosina no es trobaran organitzats en sarcòmers.
Es dóna per l‘inervació del sistema nerviós autònom
Al teixit muscular llis s’hi troben unes invaginacions anomenades caveoles , que són continuacions de la membrana plasmàtica unides al reticle sarcoplasmàtic , que tenen coma funció acumular calci per la contracció
1 Conjunt de fibres musculars
Perquè la cèl·lula es contraigui rep un estímul nerviós involuntari (SNA=sistema nerviós autònom). Aquest estímul actua a través de les caveoles provocant un estímul al reticle sarcoplasmàtic que provoca l’alliberació de calci al citoplasma.
Si la [Ca] al citoplasma és alta els filaments d’actina es contrauran. Quan baixi aquesta concentració, els filaments es relaxaran i la cèl·lula deixarà de contraure’s. La força de contracció varia depenent de la [Ca]
- Regulació per hormones També es pot donar la contracció a través d’un estímul hormonal, que provoca l’obertura de canals de Ca 2+^ de la membrana plasmàtica que entren des de l’exterior.
Tipus de musculatura llisa
- Múscul llis multiunitari
Les cèl·lules no es troben unides per unions gap de manera que cada una ha de rebre l’estímul de manera autònoma. Estan relacionats a processos molt més controlats i independents (moviment de la pupil·la). Per tant, la contracció es controla de forma precisa
Múscul llis unitari Les cèl·lules es troben connectades per unions gap de manera que quan es contrauen ho fan de forma sincronitzada.
Musculatura estriada
Característiques teixit muscular estriat
- Contenen el feix de proteïnes contràctils organitzat formant sarcòmers. Aquests es disposen uns al costat de l’altre i formen miofibril·les
- Les cèl·lules contenen invaginacions profundes en el sarcolemma (membrana plasmàtica de la cèl·lula muscular) anomenades túbuls T 2. Disposicions: 1. A nivell de línia Z (en fibres cardíaques) 2. A nivell de bandes A-I (esquelètiques)
2 En cèl·lules cardíaques les invaginacions T són molt més profundes i el reticle sarcoplasmàtic units als túbuls T menys regular.
auricules amb les ventrícules). Allà el senyal es retarda i es dona primera la contracció de l’auricula i després del ventricle.
- Musculatura esquelètica
- Musculatura voluntària. Requereix d’un estímul nerviós voluntari perquè es contraigui.
A diferència del cardíac, tenim dos túbuls T per socórrer la gran quantitat de calci que prové del reticle sarcoplasmàtic
- La longitud i diàmetre de les fibres és molt variable , dependrà d’on estigui situat el múscul.
- Les seves cèl·lules contenen molts de nuclis situats a la perifèria. A la part central, on hi ha el citoplasma estan situades les miofibril·les (filaments d’actina i miosina) - Aquestes s’agrupen en feixos que acaben formant el múscul. No totes actuen de la mateixa manera algunes presenten més activitat oxidativa o menys per obtenir energia. D’aquí sorgeixen dos tipus:
■ Roges:
NADH deshidrogenasa (enzims oxidatius) més marcats per tant amb més activitat oxidativa.
Activitat ATPasa de la miosina 4. La isoforma de l’ATPasa es troba menys activa per tant la contracció és més lenta
■ Blanques :
Activitat NADH deshidrogenasa menys activa
Isoforma de la ATPasa de la miosina més alta , trobem una contracció més alta.
4 Funció de l’ATPasa. Permet metabolitzar l’ATP i permetre el moviment més accelerat dels caps de miosina sobre les cadenes d’actina, fet que provoca una major velocitat en la contracció. Mirar seminari GM
Les fibres musculars esquelètiques s’acumulen en fascicles. Envolten les fibres i poden tenir diferents disposicions segons el múscul on estiguin situats. Està format per:
- Perimisi envolta les fibres musculars
- Endomisi teixit connectiu lax
- Epimisi teixit connectiu dens, aguanta la consistència del múscul sencer.
Els vasos sanguinis i nervis arriben per l’epimisi i es ramifiquen al perimici gràcies al pas a través de l’endomisi
- Innervació fibres musculars Les cèl·lules musculars estan en contacte amb terminacions nervioses, aquest contacte s’anomena unió neuromuscular El neurotransmissor alliberat en aquesta unió s’anomena acetil colina i la seva funció és activar la contracció, provocant canvis de potencial a la membrana i alliberant calci. L’acetilcolinaesterasa és l’encarregat d’eliminar el neurotransmissor i per tant, aturar l’ordre La neurona pot ramificar la seva terminal axònica i contactar amb varies fibres musculars. De manera que:
- Si s’envia un senyal aquestes fibres es mouran alhora formant una unitat motora.
- Una altra innervació de la neurona, és la sensitiva. Aquesta innervació, envia informació cap al sistema central permet saber l’estat de la contracció del múscul. Aquestes innervacions formen el fus muscular que es situa entremig de els fibres musculars esquelètiques.
Nervi motor aferent: el senyal s’envia de la perifèria al sistema nerviós central Nervi motor eferent: el senyal s’envia del sistema nerviós central, al sistema nerviós perifèric.
