Tema 3 - Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal
1. El Pla general de comptabilitat. Normalització comptable
El Pla general de comptabilitat (PGC) és el text legal que estableix el marc tècnic de la
normalització comptable i té com a finalitat fonamental aconseguir que la informació
econòmica i financera de les empreses sigui fiable i comparable. Per garantir la fiabilitat
de la informació econòmica s’utilitzen diverses tècniques d’auditoria.!
Aquesta informació ha de poder ser interpretada i contrastada per tothom a qui hagi
d’arribar, com ara directius, propietaris i accionistes, treballadors de l’empresa mateixa,
creditors, auditors… A aquestes persones se les coneix com a grup d’interès. Perquè
això es dugui a terme, la informació s’ha d’homogeneïtzar, és a dir, hi ha d’haver unes
normes de funcionament comunes a tots els usuaris de la compatibilitat, que facilitin la
interpretació, l’anàlisi i la comparació dels informes comptables externs de les empreses. !
Actualment, el Pla general de comptabilitat és d’aplicació obligatòria per a totes les
empreses, sigui quina en sigui la forma jurídica, és a dir, individual o societària. !
Principis comptables
-Empresa en funcionament: l’aplicació de la normativa no va encaminada a determinar
el seu valor de liquidació, sinó que els estats financers es preparen prenent com a base
que l’activitat de l’empresa continuarà en un futur previsible. !
-Data del fet o meritació: implica el registre comptable de les transaccions i altres
esdeveniments empresarials, tenint en compte el corrent real que els origina (quan
succeeixen) i no al corrent monetari (quan es paguen o es cobren). !
-Uniformitat: obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adaptat per l’empresa
dins de les alternatives permeses. !
-Prudència: obligació de comptabilitzar únicament els beneficis fins al tancament de
l’exercici, mentre que els riscos de pèrdua, amb origen en l’exercici o en un altre
d’anterior, s’han de comptabilitzar tan aviat com siguin coneguts. !
-No compensació: les partides s’han d’anotar amb claredat i separadament en els
comptes anuals. Prohibeix la compensació de les partides d’actiu amb les de passiu, i
les de despeses amb les d’ingressos. !
