Tema 4, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga Tema 4 y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

Curs 2010/

INTRODUCCIÓ

L'OFERTA, LA DEMANDA I EL MERCAT: APLICACIONS

DETERMINACIÓ DE PREUS EN MERCATS NO COMPETITIUS

EXTERNALITATS, BÉNS PÚBLICS I EL PAPER DEL SECTOR PÚBLIC

MODELS I AGREGATS MACROECONÒMICS

PRODUCCIÓ I MERCAT DE TREBALL

LA POLÍTICA ECONÒMICA7.

POLÍTICA FISCAL

POLÍTICA MONETÀRIA. EL SISTEMA FINANCER

POLÍTIQUES D'OFERTA. KEYNESIANS I MONETARISTES

ALTRES TEMES: MACROECONOMIA I GLOBALITZACIÓ,DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA, EQUITAT I JUSTÍCIA

^

4.1.1 Supòsits del model de competència perfecta.

Hipòtesis sobre els agents:•1.- Individualisme•2.- Comportament Racional

• persegueix finalitats coherents entre si• utilitza els mitjans més adequats per aconseguir-les•(Tenen informació perfecta) ⇒

Estratègia Maximitzadora del Benestar (utilitat / benefici). •1 + 2: conducta egoistaEls agents tenen unes dotacions inicials i poden intercanviar peraugmentar el seu benestar. 2 tipus d’agents: consumidors i productors.2 tipus de mercats: el mercat de productes i el mercat de factors.

Hipòtesis sobre els mercats:•^

1.- Drets d’apropiació ben definits.

Existeix la propietat privada i es pot transferir

lliurement.

•^

2.- Costs de transacció nuls (o irrellevants):- costs que no impedeixen que el bé sigui comerciat-

•^

Lliure concurrència

-^

Homogeneïtat del producte

-^

Absència de barreres

-^

Mobilitat.

-^

Transparència dels mercats.

^

4.1.1 Supòsits del model de competència perfecta.

2 tipus d’agents: consumidors i productors.2 tipus de mercats: el mercat de productes i el mercat de factors.

^

4.1.2 Incompliment dels supòsits.

Què passa quan no es compleixen els supòsits?a) Sobre els agents

Debat sobre la validesa dels

resultats del model

b) Sobre els mercats: 1.- Drets d’apropiació

Falles del mercat

ben definits

(externalitats ibéns públics.)

2.- Costs de transacció nuls

Concentració en el mercat

o irrellevants

(competència imperfecta)

T4^ T

^

4.1.3 Incompliment del supòsit....

En concret, què passa quan no es compleix la hipòtesi de:1.- Drets de propietat ben definits

Quan això passa el mercat és incapaç d’assignar de maneraeficient els recursos.L’activitat econòmica té efectes sobre tercers que no quedenrecollits pel mecanisme de mercat (preu):parlem d’externalitats.

^

4.1.5 Conseqüències de l'incompliment del supòsit

Què passa quan no estan ben definits els drets de propietat?

^

Com hem dit, les activitats econòmiques presenten

EXTERNALI-

TATS

o efectes sobre tercers que no queden recollits pel mecanis-

me (preu i quantitat) de mercat.

^

En aquest cas l’

òptim individual

del productor

és diferent de

l’òptim social

(el que seria desitjable des del punt de vista comú).

^

Així, aquests béns estaran

subaprovisionats o sobreaprovisionats.

^

Caldrà que intervingui l’Estat per a tractar d’assolir l’òptim social.

^

En el cas extrem, dels

BÉNS PÚBLICS

, aquests no s’aprovisionari-

en privadament ja que els productors no es poden apropiar delsbeneficis. Caldrà que sigui l’Estat qui produeixi aquests béns.

Les

externalitats

o

efectes externs

són efectes sobre tercers d’una acti-

vitat econòmica que no queden recollits pel mecanisme de mercat (preu iquantitat d’equilibri).
^

4.2.1. Tipus d’externalitats.^ 

Aquests efectes sobre tercers poden ser:

^

Beneficiosos,

parlem d’

externalitats positives

^

Ex:

si el meu veí posa la calefacció molt alta, el meu pis també s’escalfa una mica, i no he de pagar res.

^

Perjudicials,

parlem d’

externalitats negatives

^

Ex:

la contaminació que causa una indústria en un riu.

^

Les externalitats també poden ser:

^

Quantificables:

els hi podem donar un valor econòmic.

^

No quantificables:

el seu valor no es pot quantificar crematísticament.

^

Ex:

la contaminació d’una fàbrica suposa problemes respiratoris a la població, podem quantificar el cost dels tractaments a la sanitatpública, o les baixes laborals, però la pèrdua de qualitat de vida deles persones no es pot quantificar.

Oferta: cost privat

demanda

Òptimindividual

Òptimsocial

Q

cost social

El preu és més alt i la quantitat menor del socialment desitjable

P

Externalitats positives

^

4.2.2. Anàlisi microeconòmica de les externalitats^ 

Quan hi ha externalitats el productor no té en compte els efectes sobretercers de la seva activitat, de manera que el cost privat que té és menorque el cost social (o major, en cas d’externalitats positives)  L’oferta privada és més gran (petita) de la que tindria si comptés tots elscostos, els privats i els externs.

Ex:

les vacunes El preu i quantitat d’equili-bri només reflecteixen elcost privat, sense comptarels beneficis a tercers. Laresta de la societat surtbeneficiada sense haverde pagar.

Oferta:cost privat

demanda

Òptimindividual

Òptimsocial

Q

cost social

Oferta:cost privat^ demanda

Òptimindividual

Òptimsocial

Q

cost social

P^

P

Externalitats negatives

Externalitats positives

^

4.2.2. Anàlisi microeconòmica de les externalitats^ En resum:^ 

Externalitats negatives (ex: piles que contaminen) ^ Oferta privada més gran que la socialment desitjable ^ Preu més baix i quantitat major que la socialment desitjable:

sobreaprovisionament.

^

Externalitats positives (ex: un bosc net i ben cuidat) ^ Oferta privada menor que la socialment desitjable ^ Preu més alt i quantitat menor que la socialment desitjable:

subaprovisionament.

^

4.2.3. Solució al problema de les externalitats:internalització de l’externalitat^ 

Els impostos pigouvians

^

Es tracta d’imposar un impost a la producció de manera que el cost privats’assembli al cost social.

^

En cas d’externalitats positives es tractaria de donar una

subvenció pigouviana

,

de manera que el cost privat fos més baix, i s’assemblés al cost social.

Oferta: cost privat^ demanda

Òptimsocial

Q

cost social = cost privat + impost

P

Externalitats negatives

^

4.3.1 Característiques dels béns públics:

^

No Rivalitat:

a diferència dels béns privats, el consum d’un

bé públic per part d’un individu no afecta la disponibilitatd’aquest bé per a la resta.

Ex: un far: que un vaixell utilitza

no afecta la capacitat d’usar-lo de la resta. ^

No Exclusió:

a diferència dels béns privats, quan un bé pú-

blic és ofert per a un consumidor està disponible per a tots,sense poder excloure ningú del seu ús.

Ex: un far, no puc fer

que s’apagui per als que no paguen els impostos.

Els béns públics

són un

cas extrem d’externalitats positives.

Els béns pú-

blics beneficien de manera indivisible a tota la comunitat independentmentde si han pagat o no per obtenir-los.

Un bé públic pur compleix les característiques de no rivalitat enel consum i impossibilitat d’exclusió.

^

4.3.2 Problemàtica dels béns públics: el comportamentdel consumidor

free-rider.

^

En el cas dels béns públics els consumidors tendeixen a comportar-se com a

free-riders

o

consumidors paràsits

^

Els

free-riders

volen consumir el bé però no estan disposats a pagar

el preu. No estan

revelant les seves preferències.

^

Així, els béns públics tendeixen a estar

subaprovisionats,

i cal que

intervingui l’Estat.

Com que no es pot excloure ningú del consum,i si un altre consumeix el bé, aquest ja estaràdisponible per a tothom, per tant tendiré a“esperar” que sigui l’altre el que pagui el costdel bé. Ex: si el veí posa un llum a l’escala, no cal que elposi jo.

^

4.3.3 Solucions al problema del

free-rider

^

Una primera solució és intentar trobar maneres d’excloure elsque no paguen de l’ús del bé.

Ex:substituir els antics fars per

GPS, codificadors de televisió, ... ^

Quan aquesta solució no és possible, o és massa costosa, elsbéns públics han de ser aprovisionats col·lectivament, a travésde l’Estat, d’associacions... Ex:

els bancs del carrer són aprovisionats per l’estat, l’ascensor el paga l’associació de veïns, el far el posa una confraria de pes-cadors, ...

Cal no confondre’s: Un bé públic no és un bé que pertany a l’estat,però l’estat sol ser el qui proveeix els béns públics.