Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una introducción a las algas rojas y verdes, incluyendo su clasificación, características generales, evolución, organización, reproducción y sistemática. Se abordan los supergrupos archaeplastida, chlorophyta y charophyta, así como los grupos rhodophyta, chromalveolata y excavata. Se detalla la importancia económica y nutricional de algas como halymenia floresii, porphyra y lithophyllum, así como su reproducción sexual y asexual. Además, se mencionan los principales grupos de algas verdes, como prasinophyceae, ulvophyceae, trebouxiophyceae, chlorophyceae y charophyceae.
Tipo: Apuntes
1 / 22
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
1
Archaeplastida^ Chromalveolata
Rhizaria
Archaeplastida
Opistokont a
A b
Lane & Archibald (2008): arbre filogenètic dels sers vius
Excavata Amoebozoa
Halymenia floresii
Lithophyllum incrustans 3
Algues roges. Característiques generals.
citoplasmátiques (sinapsis) entre les cèl·lules. 2 tipus: primàries i secundàries.
4
Algues roges: reproducció
7
Espermatocistòfor
Tetrasporangi
Cistocarp 8
tetrasporangis
9
Classe Bangiophyceae
Classe Florideophyceae
Presència de sinapsis entre les cèl·lules vegetatives.
Creixement bàsicament apical. Tal·lus uniaxials i multiaxialsuniaxials i multiaxials, pseudoparenqui pseudoparenqui- BB màtics.
Plastidis allargats o discoides, parietals, desproveïts de pirenoides.
Reproducció: cicles trigenètics haplodi- plofàsics, isomòrfics o heteromòrfics. Tetrasporòfits, gametòfits i carposporò- fits
fits.
Sistemàtica: 17 ordres, destacant Batrachospermales , Acrochaetiales, Gelidiales, Cryptonemiales, Gigartinales, Rhodymeniales, Corallinales, Ceramiales. Ceramium sp. 13
Ordre Corallinales
Ampli registre fòssil des del Cambrià.
En els tròpics intervenen en la consolidació i cimentació delsconsolidació i cimentació dels esculls.
Àmpliament representades en el Mediterrani.
Tal·lus macroscòpics, erectes o incrustants, calcificats, multiaxials.
Parets cel·lulars impregnades de carbonat càlcic.
Conceptácles amb tetrasporangis zonats.
2 grans tipus: geniculades i no geniculades.
Corallina elongata^14
Lithophyllum dentatum
15
Palisada papillosa
Hypoglossum hypoglossoides
16
Interès medicinal:
Propietats generals de les algues roges: Aporten grans quantitats de fibra, proteïna i minerals, sent una gran font nutritiva. Ajuden a millorar el sistema immunològicAjuden a millorar el sistema immunològic.
Porphyra umbilicalis Kützing: Nori. Part utilitzada: tota l'alga Propietats: rica en proteïnes (30%) i enen VitaminesVitamines AA, B1B1, B2B2, B6B6, B12B12, Niacina i Vitamina C, en calci, ferro i potassi. Efecte remineralitzant. Hipocolesteriolemiante. Poder hidratant i reestructurant.
Chondrus crispus Stackh: Musgo de Irlanda.
Part utilitzada: tota l'alga Propietats: aliment ric en vitamina K, elevada quantitat de vitamina B9, rica en magnesi, expectorant, calma la tos seca iitamina B9 rica en magnesi e pectorant calma la tos seca i alleuja la faringitis. Antiinflamatori de les mucoses digestives. Regulador intestinal. Saciant. Redueix l'absorció intestinal de lípids i glúcids. Immunoestimulant. hipoglucemiant
Chlorococcum sp.
Hydrodictyon reticulatum
Pediastrum sp. 21
22
Filum Chlorophyta Classe Ulvophyceae
Predominantment marí.
Grup morfològicament divers. Alguns gèneres presenten unaAlguns gèneres presenten una organització sifonada i precipiten carbonat càlcic superficial.
Cèl·lules mòbils bi- i quatriflagel·lades. Sistema radical cruciat (CCW).
Cicles mono i digenèticsCicles mono i digenètics
Destaquen per la seua importància gèneres com Ulva, Caulerpa, Acetabularia , etc.
29
Oportunistes, nitrófiles, marees verdes. Consumides per herbívors.
30
31
Marines, majoritàries en aigües tropicals i subtropicales.
Organització cenocíticag o sifonada
Reproducció holocàrpica.
Cicle vital aparentment monogenètic diploide.
Per la seua diversitat i i tà i lò i
Codium fragile
importància ecològica destaquen gèneres com Codium, Caulerpa i Halimeda (aquest últim responsable de la formació d'abundant material detrític carbonatat).
Caulerpa racemosa 32
Classe Trebouxiophyceae
Reproducció asexual per autòspores o zoòspores. Sexualitat no observada directamentSexualitat no observada directament.
Trebouxia. Cocoides unicel·lulars, esfèriques, cloroplast únic i estrellat amb pirenoide. Hàbitats subaeris i com ficobionts en líquens.
Chlorella. Esfèriques o elipsoidals deq p 2-12 μm de diàmetre. Plastidi parietal . Endosimbionts d'invertebrats i protozous aquàtics.
36
V l
Clamydomonas
Classe Chlorophyceae
Inclou organismes model ( Chlamydomonas, Volvox, Scenedesmus )
Hàbitats d'aigües dolces o subaeris, alg nes planctòniq es marines (^) Volvox sp.
algunes planctòniques marines.
Inclou uns 350 gèneres i unes 7000 sp.
Cicles monogenètics haplofàsics.
Reproducció sexual mitjançant zigots amb paret engrossida (zigòspores)
Scenedesmus
p g ( g p )
Espècies unicel·lulars biflagel·lades o tetraflagel·lades, coccoides, colonials, filaments i paquets en matrius mucilaginoses. 37
Chlamydomonas sp.
Unicel·lulars flagel·lades. Organisme model.g Polifilètic (almenys 5 línies). 500 sp. descrites.
Altres gèneres:
Chlamydomonas sp.
Pandorina sp.
38
Haematococcus , Dunaliella (interès per l'elevada producció en glicerol i B-carotens).
Filogènia de las algues verdes: carófits.
Els caròfits es situen en la base de les plantes terrestres
Flagells asimètrics.
Alguns amb estructuresAlguns amb estructures multilaminades distinctives.
Trencament de la membrana nuclear durant la mitosi.
Según McCourt et al ., 2004
42
Fus mitotic permanent o fragmoplast
Presència de fitocrom
Filogènia de las algues verdes: cloròfits i carófits
Los caròfits semblen el grup basal de las plantes terrestres
Chlorophyceae (e.g., Chlamydomonas )
Trebouxiophyceae
Ulvophyceae
Ostreococcus Micromonas
Land plants (Embryophytes)
Stoneworts (Charophyceae)
Coleochaetales
Zygnema
Segóns Archibald, 2009. Green evolution, Green revolution. Science 324
Algues d'aigua dolça. Més de 4000 sp. Restes fòssils des del Carbonífer (300 m.a).
Característiques: Unicel·lulars i filamentoses.Unicel lulars i filamentoses. Uninucleades. Absència total de flagells La reproducció sexual és per conjugació.
Cicles monogenètics haploides, amb formació de zigòspores amb esporopol·lenina.
Zygnematales. Filamentoses, Z M ti S i )
Spirogyra sp.
Zygnema, Mougeotia, Spirogyra ).
Desmidiales. Unicel·lulars ( Cosmarium, Closterium, Desmidium, Micrasterias ). Perifíton. Aigües oligotròfiques o distròfiques.
Según Díaz-González et al ., (2004) 44
Meiosizigòtica
Micrasterias sp
istme
Unicel·lulars , algunes filamentoses Aigües dolces
Micrasterias sp.
Closterium sp.
Euastrum sp. Cosmarium sp.
Staurastrum sp. 45
