¡Descarga El Imperio Asirio: Nacimiento, Expansión y Decadencia y más Apuntes en PDF de Historia antigua solo en Docsity!
Tema 6: L’Imperi Nou Assiri i L’Imperi
Neobabilònic.
6.1 L’Imperi Nou Assiri.
Aquest Imperi naix en el segle X aC després de que una sèrei d’ estats indepenents arameus a l’oest d’Assíria s’ajunten. Per a així, recuperar el control de les rutes caravanes que tenien durant el Mig Imperi Assiri. Però, aquestos Estats són incapaçòs de aconseguir aquesta recuperació. No és fins al segle IX aC, amb Assurbanipal II quan es comença aquesta tasca expansionista. Assurbanipal II ( 883 – 859 ) és el rei que s’encarrega d’inciar aquesta tasac que s’havia intentat portar a cap en el segle anterior. Aquest rei, a més va crear un sistema de tributs ; gràcies al seu afàn expansiu va recuperar el control de les rutes comercials expandint-se per Síria; i alhora, enfrentant-se amb la potència d’ Urartu^1. Assurnasirpal II es va construir un palau reial a la ciutat de Kalah. Aquest palau, no és més que una xicotet mostra de tots els edificis que es varen construir durant el seu regnat; sobretot en la part nort de Mesopotàmia , en concret en la ciutat de Nimrud. Gràcies a les seues campanyes militars va acumular moltes riquesses , a banda de la obtenció del seu nou estatus com Imperi , aquestes riqueses varen portar a la ornamentació d’edificis reals. També va establir una mena de vassallatge entre les colònies que conqueria. 1 Es troba situada entre el Llac de Van i les valls d’Armènia. Tenen un gran domini sobre les rutes comercials del metall anatoli. Són hereus de les tradiciocn hitites i mitànniques. Són un s grans bronzistes , tenen molta influència sobre el món grec a través de les colònies del Mar Negre.
Salmanasar III ( 858 – 824 aC ) amb aquest rei va desparèixer el Regne Arameu de Bit-Adini. També va fer diverses campanyes contra Zagros , Urartu i Síria - Palestina. A més va fer que li rendiren tributs els fenícis i els reis d’ Israel. ISRAEL Te 12 tribus ( mencionats per bíblia, com a jutges ) → eren contraris a la monarquia. L’arribada dels filisteus → arriben a la costa de la Palestina actual. Aquestos suposen un perill per als isralites → adapten la monarquia ( sent el primer rei Saül ), per a lluitar contra aquestos filisteus. A aquest Saül li succeix David ( el profeta ) i junt al seu fill Salomó → sorgeix l’època daurada política dels israelites. Salomó mor i es divideix en dos territoris : nord = Israel ( 10 de les 12 tribus ) i al sud = Judà ( les 2 tribus restants ). I quan s’expanen els asiris s’encontren amb aquestos dos regnes i es converteixen en dos tributaris als asiris. Shamsi- Adad V ( 823 – 811 aC ) es va proclamr Rei de Summer i Akad ; però com era menor d’edat va estar governat sa mare Semíramis. A açò se li va sumar la inestabilita tas la mort de Salmanasar III que va provocar una revolta nobiliària, la independència de territoris sotmesos al domini assir i l’auge d’Urartu → posant fi al control sobre les rutes d’ Annatolia. Van colapsar, principalment, els accesos als asiris, degut a l’expansió d’Urartu. Aquest poble al enfrontar-se als assiris, v aren portar cavalls de guerra ( els quals necessiten una alçada especifica ), i un gran ús de la metalúrgia. Finalment va acabar aquesta crisis dinàstica amb la pujada al tro de Tiglat-Pileser ( 744 – 727 ). Que és a qui comença, de veritat, el Nou Imperi Assiri. Una vegada puja al tro aquest rei, ja no buscava crear vasalls , com va fer el rei Assurbanipal II i els dos anteriors a Tiglat-Pileser → aquest volia fer províncies; però mediant batalles molt sagmats fent que els seus enemics tinguren por de quan ells arribaren ( terror psicològic ). Per a tindre més famas de sanguinaris, pintaven les seues matances en els llocs publics on anaven, per a que així quedarà testimoni. A més de jugar amb el terror, també eren un bons estrategues. Ja que una vegada conquerien un lloc, es portaven a les èlits a llocs molts dispersos entre si per a evitar que s’aliaren i feren una revolta → açò va provocar una aramització de l’Orient. Aquest rei, va conquerir Babilònia ( en ixe momnet estaven el IX dinastia babilònica ), anexinant-la al seu Imperi; però aquesta tenía una excepció. Es va posar un segon nom ( Pulu ) i així era rei dels dos llocs. Els descendents de Pulu varen fer el mateix ( un nom assiri i un altre babilònic ); ja que volien a Babilònia con un territori dins del seu Imperi i no com territori conquerit. d’aquesta forma aquestos reis assiris estableren la X Dinastia Babilònica.
primer rei d’aquest poble és Ciaxares. Aquestos dos nous pobes s’uneixen per a destruir el poble asiri.
6.1.2 Organització de l’Imper Neoasiri.
- El rei era una mena de representat del déu Assur ; també era conegut baix el nom de shangu que és una espècie de sacerdto administrador d’aquest déu. Sempre hi havia un problema amb la succesió després de la mort de cada rei; ja que des del segle IX hi ha un hereu però no hi és per primogenitura → sinó per elecció del rei → els dills a la seua mort no acceptaven aquesta decissió i s’entrava en una guerra civil o crisi dinàstica.
- El Adê → és un Jurament que feien tots els súbdits que consistia en que haurein de servir al rei.
- Sukkalu dannu → com un ministre o visir. En qui residia el control de l’administració.
- Territori dividit en províncies sota un governador o saknu.
- L’administració estava sempre al servei de les necessitats militars. ◦ El Turtanu és la màxima autoritat dins de l’exèrcti ( després del rei ). ◦ Amb el aps del temps es professionalitzcen → tenin territoris i mercenaris sotmesos. ◦ Es dividien en tres cossos: exèrcit fronter, guàrdia real i guarnciciosn en cadascuna de les províncies ◦ També tenen infanteria pessada, cavalleria i carros de guerra. ◦ Ús del terror com arma lògica
6.1.3. Sistema Fiscal.
- Els principals impostos es cobren en cereals i els bestiar^2.
- Comerç sotmès a les taxes i peatges impostos per l’administració.
- Impost recaptat en forma de bestiar + collites + prestacions en forma de trebal + or i plata → aquest impost era per a les províncies pagaren a l’Imperi.
6.1.4. Aspectes econòmics i socials.
- Agricultura i ramdeia com principals fonts de l’economia → gran desenvolupament de la hidràulica.
- Gran desenvolupament de la metal·lúrgia → sobretot d’ús militar.
- Gran control del comerç a llarga distància: ◦ Part Interna → dominada pels arameus. ◦ Part Marítima → dominada pels fenicis.
- Nishe ( persones humils ) vs Elit privilegiada. 2 Ganado.
- Grups socials vinculats a l’activitat de la ciutat.
- Importància menor econòmica que en Babilònia → en temples per a déus.
- Esclaus o urdani , composats per: ◦ Presoners de guerra i fills de famílies arruïnades. ◦ No hi ha una clara distinció entre les persones lliures i els que no. ◦ Tenen certs drets.
6.1.5. Aspectes Culturals.
- Gran desenvolupament de l’arquitectura. ◦ Amplació i construcció de ciutats i centres residencials: Kalah , Dur-Sharrukin , etc.
- Els assiris destaren en el camp de la Medicina i la “Química”^3.
- Tenen una iconografia molt influïda per les cultures orientals → especialment l’egípcia.
- Creació de gran biblioteques → que ajudaren a la perduració de grans obres literàries i cientifiques.
6.1.6. Religió.
- Assur → com déu principal i nacional d’Assiria.
- Sincretisme amb la tradició sumeri-acàdia ( Innana en lloc de Isthar ) i babilònica ( Marduk o Nabu ).
- Recepció i transmissió de la literatura religiosa anterior.
- Panteó completat amb divinitats d’hitites i hurrites ( Teshub i Hepat ). 6.2. L’Imperi Neobabilònic. Succeixen divereses coses abans de instaurar aquest Nou Imperi Babilònic. TRANSICIÓ DES DE LES INVASIONS ARAMEuS A FORMACIÓ D’UN NOU IMPERI
- Les pròpies invasions arameus.
- Instal·lació a la Baixa Mesopotàmia del grup arameu dels kaldu o caldeus.
- Successió de diverses "dinasties" efímeres. No continuïtat dinàstica fins a finals de segle X.
- Segle IX: Assíria imposa la seva hegemonia a la zona. Època de conflictes. IMPERI NEOBABILÒIC O IMPERI NOU BABILÒNIC. Es produrix una decadència de Assiria, provocnat la independeica de Babilònia al segle X aC, restablint el poder en aquesta ciutat. Comencet a gobernar els caldeus amb el seu rei Nabopolasar. A més, es dona una repartició entre els babilònics i els medos. En la ciutat de Babilònia, entre alters coses, es millora el sistema hidràulic. 3 Tan sols aplicada a la fabricació de taulels esmaltats.
Una vegada mort Nabucodonosor → s’obri una crisis dinàstica. Finalment, després d’aquesta crisis dinàstica, sorgeix la figura de Nabònido. Nabònido ( 555 – 539 aC ) Sembla que Nabónido va intentar canviar la religió tradicional de Babilònia , intento canviar el culte a Marduk^4 per intentar introduir el culte a Sin^5. Va estar fora de Babilònia prou de temps i va anar a la zona arabiga on va conèixer aquest culte. Açò li provoca enfrontament amb els classes sacerdotals. Té problemes perquè els b abilonis no volen adoptar aquest nou culte i a el mateix temps a la zona de Pèrsia, Ciro el Gran està formant l'Imperi persa, --> que acaba de derrotar els medes , i es troba amb l'oportunitat de llançar batalla als babilònics aprofitant aquests problemes interns. Va realitzar campanyes militars contra Egipte a la zona de Palestina. Probablement, Nabònido , provingui de l 'exèrcit. Hi ha algunes inscripcions en una crònica, anomenada la Crònica de Nabónido , que narra els anys de regnat d’aquest personatge i els primers anys de el domini persa sobre Babilònia. Hi ha un cilindre d’argila on es proclama a Ciro com a rei de Babilònia. Es diu que Ciro es trasllada a la ciutat Opis , a la banda del Tigris ( bastant a prop de Sippar ) --> ací té lloc batalla de l'exèrcit persa i el babilònic. Ciro té un gran èxit, i el que fa és esperar a Sippar a que s'obrin les portes de Babilònia sense necessitat de setge. I així es produeix l'entrada triomfal de Ciro per la Via Sacra. L'èxit de Ciro s'explica, d'una banda, pels problemes interns i, d'altra banda, perquè Ciro va començar una política d'amistat amb els pobles sotmesos, no segresta imatges, permet llibertat de culte i tradició. És en aquest moment quan es produeix l' alliberament dels jueus que tornen a la seva terra on construeixen un segon temple.
6.2.1 La Societat i L’Estat Neobabilònic.
Aquest nou Imperi te una gran importància en l’economia i en la construcció de temples. En la societat babiblònia arran d’això es converteix en dues societats paral·leles → una civil i una altra religiosa. Les elits de Babilònia, són grans propietaris de terres :
- Cedides als pagesos per a que les treballaren.
- Lliurades com a pagament dels servicis del temple. Aquestes elits també eren propietaries de tallers de manufactura i possein un control dels intercanvis comercials. 4 Marduk era el déu protector tradicional. 5 Procedent de la zona aràbiga
Se li dona molta importància a les activitats artesanals i comercials:
- Els artesans eren persoens lliures que estaven organitzades en associacions.
- Estaven dins del comerç → i formaven gran part de l’economia babilònica → que estava redistribuïda i controlada pel palau i els temples.
- També hi havia un comerç privat → organizat per les societats artesanes.
- Se li dona importància a les activitats creditíces → una part es trobava en mans dels temples. Pel que fa al sistema administratiu estatal → es trobava influït pel model assiri:
- El Rebi rebia un jurament dels seus súbdits → adu.
- Servei al monarca com a fonament de l’Estat.
- Problemes succesoris → institució de la corregencia del príncep hereu.
- Administració principal i provincial.
- Províncies sota comandament d’un governador → sharu o pihati.
- Confusió en les funcions civils i religioses en zones dominades pels temples → que es trobaven dirigits per un alt sacerdot.
6.2.2. Aspectes culturals.
- Babilònia → com hereva de la cultura sumèria acàdia.
- Gran desenvolupament científic → enginyeria, matemàtiques, geometria, astronomia, medicina, farmacologia → basada en coneiximents dels minerals i de les plantes.
- Cabal científic → conservat en les biblioteques situades en palaus i temples.
