¡Descarga TEMA 6: PROCEDIMENT ADMINISTRATIU y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
TEMA 6: PROCEDIMENT ADMINISTRATIU
El procediment administratiu és una seqüència ordenada de tràmits que ha de seguir l’AP per obtenir i processar informació necessària per adoptar un acte jurídic. Els seus instruments són els reglaments, els actes administratius i els contractes. Els darrers anys, el procediment administratiu es contraposa amb una actuació més ràpida i formal de l’empresa privada.
1. FUNCIONS
Permet dur a terme moltes funcions que connecten amb la clàusula d’estat social, democràtic i de dret. Garantia dels drets dels ciutadans i de la legalitat: ex: dret d’audiència, demanar el dictamen de l’òrgan consultiu. Estat de dret. Instrument de canalització de la participació ciutadana: qualsevol pot fer al·legacions. Estat democràtic. Element d’ordre intern: pautes que donaran seguretat als funcionaris. Garantia de l’encert i l’oportunitat de l’actuació administrativa: l’AP ha d’adoptar decisions de qualitat i oportunes. És un mitjà per a l’obertura de l’AP a l’entorn social, de participació dels ciutadans en funcions administratives, de col·laboració entre l’AP i els ciutadans, de major transparència... Facilitació de l’acceptació de les decisions administratives: pel fet que s’escolti als interessats. Instrument de cooperació interadministrativa: abans de prendre la decisió, l’AP que té competència ha de poder donar la seva opinió. Principi d’estat autonòmic.
2. REGULACIÓ
2.1. PRECEDENTS HISTÒRICS: LLEIS 19/10/1889 I 17/7/
La llei Azcárate (19/10/1889) va ser la primera regulació del procediment administratiu a Espanya (i Espanya va ser el primer país europeu en aprovar un petit codi administratiu). Va establir algunes bases del DA, com el dret d’audiència. Tenia eficàcia limitada, perquè els ministeris anaven creant lleis específiques. Va ser molt menys influent que la llei del 17/7/1958 (ex: situació de les dones enfront drets polítics), que va influir molt en altres països.
2.2. LA IMPORTÀNCIA DE LA CE DE 1978
La CE de 1978 va donar molta importància al procediment administratiu: 105 CE: s’estableix reserva de llei per regular el pocediment administratiu, sobretot el tràmit d’audiència. 149.1.18 CE: es reserva a l’estat la competència de regular el procediment administratiu comú (l’han de respectar les CA). Segons el TC, inclou també qüestions connexes, com el règim bàsic de validesa i el d’eficàcia dels actes administratius, els mitjans de revisió dels actes administratius... Les CA poden establir les especialitats necessàries als procediments administratius que derivin de la seva potestat (competència autonòmica).
2.3. LA LLEI 30/1992 I LA SEVA SUBSTITUCIÓ
La llei 30/1992 va derogar la llei del 17/7/1958, tot i que incloia molts dels seus preceptes. Va afegir l’aparició de les AA, però es critica que podria haveri inclòs regulacions més innovadores. Era aplicable a totes les AP i regulava el seu règim jurídic i el procediment administratiu comú. Va ser derogada i substituïda per les lleis 39/2015 (procediment administratiu comú: relacions externes) i 40/2015 (règim jurídic de les AP: relacions internes). La llei 39/2015 és la llei central del DA i conté petits canvis respecte la llei 30/1992: S’obligarà a dur a terme electrònicament tots els procediments: però s’espera a què les AP tinguin els mitjans La llei contindrà requisits mínims de tramitació per l’aprovació de reglaments : però tot i així el TC declara inconstitucionals alguns preceptes. En matèria tributària, caldrà aplicar directament la llei tributària: i supletòriament la llei 39/2015. Per temes concrets, aplicarem lleis sectorials: l’adjudicació de contractes la consultarem a la llei de contractes.
2.4. LA LLEI CATALANA 26/
A Catalunya, la llei general de procediment administratiu és la llei 26/2010 (règim jurídic i del pocediment de les AP de Catalunya). Regula l’administració electrònica, les AP, els arxius, els drets dels ciutadans, la firma electrònica, el procediment administratiu i sancionador, el recurs contenciós-administratiu... És equiparable a la llei 39/2015 en l’àmbit estatal.
2.5. L’ART. 41 CARTA DF DE LA UE, RENEUAL I CODIFICACIÓ A LA UE
L’art. 41 de la Carta de DF de la UE (regula les relacions entre l’administració i els ciutadans) i reconeix el DF a una bona administració (només aplicable a l’administració de la UE, a diferència dels altres articles, que s’aplicaran a les administracions nacionals quan actuin en les activitats europees). Conté garanties procedimentals mínimes. Té eficàcia interpretativa tot i no ser de caràcter obligatori per l’estat. Una bona administració ha de ser imparcial i equitativa (tenir un termini raonable), oferir el dret a ser escoltat i a accedir a l’expedient, motivar les decisions, reparar els danys causats i utilitzar les llengües dels tractats. Hi ha un debat sobre si s’hauria d’aprovar un reglament que desplegués i desenvolupés u (almenys s’hauria de fer per evitar llacunes). El Parlament Europeu va realitzar una petició formal al 2013, que va ser denegada per la Comissió. Al 2016, va realitzar una altra basant-se en la petició de 2013 i en el codi acadèmic RENEUAL de procediment administratiu de la UE (fet per professors de DA de diferents països). També va incloure una proposta de reglament annexa de 30 articles. La Comissió ho va denegar.
- ELS SUBJECTES DEL PROCEDIMENT
3.1. L’AP
L’AP ha de garantir la imparcialitat. Existeixen causes d’abstenció i recusació (arts. 23 i 24 llei 40/2015) que permeten que un funcionari o un empleat públic s’abstingui o es recusi per no decidir en un procediment administratiu on pot haver conflicte d’interès. Abstenció: deure d’abstenir-se del funcionari o empleat públic (voluntari). Li haurà de comunicar al superior. Causes (art. 23.2): que el funcionari o empleat públic: o Tingui un interès personal: també aplica a alts càrrecs o Tingui relació de parentiu amb algun interessat: objectivat per la llei. Consanguinitat: 4t grau, Afinitat: 2n grau (ex: cunyada) o Tingui una amistat íntima o una enemistat manifesta amb algun interessat o Hagi intervingut com a pèrit o com a testimoni al procediment o Tingui una relació de servei amb la persona natural o jurídica interessada directament, o als darrers 2 anys Recusació: si concorren les causes d’abstenció i no s’absté, els interessats poden exercir el dret de recusació en qualsevol moment de la tramitació del procediment. Decidirà el superior jeràrquic. Acció suspensiva: se suspendrà la decisió final fins que no es decideixi si s’aparta al funcionari. Si aquestes causes són incomplides al llarg del procediment, es poden donar sancions disciplinàries i, fins i tot, l’anul·lació de la decisió que s’adopti, però la validesa no serà automàtica. S’haurà de valorar si el conflicte d’interès ha influit en la decisió. Hi ha altres mecansimes per garantir la imparcialitat: Règim d’incompatibilitats dels funcionaris públics: s’estableixen activitats que no poden realitzar perquè no quedin compromeses la seva imparcialitat i la seva independència. Lleis que regulen els règims dels alts càrrecs: normalment també estableixen restriccions, com prohibicions de treballar en empreses del sector.
3.2. ELS INTERESSATS
Regulats als arts. 4-8 llei 39/2015. Cal tenir legitimació per ser una persona interessada en el procediment administratiu. Els interessats es veuen afectts de manera objectiva (no subjectiva) per les decisions que es puguin prendre. L’art. 4 llei 39/2015 estableix qui té la condició d’interessat i distingeix: Interessats necessaris : han de participar necessàriament. L’AP els ha de convocar per poder tramitar adequadament el procediment. Són titulars de drets subjectius. Ex: expropiació forçosa: l’expropiat. Interessats no necessaris : poden participar o no. L’AP només té l’obligació de convocar-los si coneix la seva existència, sinó no. Poden ser individuals (tenen un interès legítim, ex: veí afectat per obres) o col·lectius (no els afecten individualment però sí a un col·lectiu on s’identifiquen, ex: ONG, associació...). Novetat de la llei 30/1992. El principi pro actione el té en compte la jurisprudència per determinar els legitimats per impugnar un acte administratiu ferm. Fa una interpretació àmplia: en cas de dubte s’admet que les persones podran interposar un recurs contenciós-administratiu (recordar 24.1 CE). S’ha estès a la interpretació d’interessat al procediment administratiu, perquè qui hi participa estarà legitimat per impugnar-lo. Segons la jurisprudència, per ser interessat només és necessari poder-se veure afectat (beneficiat o perjudicat) de manera objectiva. El límit el trobarem en
Els empleats de les AP que vulguin realitzar qualsevol tràmit o actuació amb l’AP, en condició d’empleat públic Altres persones físiques que tinguin capacitat i que tinguin l’obligació de fer-ho Fins l’octubre de 2020 no va ser exigible: es podien presentar sol·licituds presencials en paper en les oficines d’assistència (persones no incloses a l’art. 14). L’art. 16.4 estableix els llocs de presentació de sol·licituds: Al registre electrònic de l’AP o l’òrgan a qui es dirigeix: i els registres electrònics dels subjectes de l’art. 2.1. A les oficines de correus, tal com s’estableix reglamentàriament: molt important. A les representacions diplomàtiques o oficines consulars d’Espanya a l’estranger A les oficines d’assistència en matèria de registres: qui no té obligació de relacionar-se per mitjans electrònics, pot anar al registre presencial i el funcionari escanejarà el seu escrit (digitalitzar-lo) perquè es pugui tramiar electrònicament. En qualsevol altre que estableixin les disposicions vigents Hi ha drets relacionats amb la sol·licitud: l’art. 13 recull els més generals i l’art. 53 els més concrets. Alguns són: No presentar dades ni documents (referents a ells) que l’AP ja té en el seu poder: no aportar documents que ja té. Estava a la llei 30/92 i s’amplia (digitalitzar els documents facilita la feina). Tenir informació i orientació sobre els requisits exigits per l’ordre jurídic per realitzar determinades activitats: no es pot veure reduit per l’administració electrònica (no tenir contacte). Utilitzar qualsevol de les llengues oficials del territori on es vulgui presentar la sol·licitud Ser tractats amb respecte i diferència per les autoritats i empleats públics Identificar a les autoritats i al personal de servei de les AP sota la responsabilitat dels quals tramitin els procediments Actuar assistits d’un assessor quan ho considerin en defensa dels seus interessos Qualsevol dels altres drets reconeguts a al CE i les lleis La iniciació té 2 efectes molt importants: Obligació de tramitació i resolució en el termini establert (art.21): l’AP ha de tramitar, resoldre i notificar en un termini màxim, establert en la norma reguladora del procediment corresponent. No podrà excedir mai els 6 mesos, excepte que una norma amb rang de llei estableixi un termini major. Quan les normes reguladores del procediment no fixin termini màxim, serà de 3 mesos. Aquest termini contarà: o Procediments iniciats d’ofici: des de la data de l’acord de la iniciació. o Procediments a instància de part: des de la dota en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic de l’AP o l’organisme competent. Possibilitat d’adopció de mesures cautelars/provisionals (art. 56): l’AP pot adoptar mesures cautelars/provisionals que podran restringir la llibertat individual quan siguin necessàries per assegurar l’objecte del procediment. Hauran de ser proporcionades, motivades i no podran causar perjudicis d’impossible o difícil reparació (no irreversibles). Amb la llei 39/2015, es podran adoptar mesures provisionalíssimes. Són mesures temporals que hauran de ser confirmades en un termini màxim de 15 dies per l’AP (decidirà si iniciar el procediment o revocar-lo i retirar les mesures). Abans la llei 30/92 només ho preveia quan una llei sectorial ho permetés, però ara es pot en tots els procediments.
4.2. INSTRUCCIÓ
És la fase central on l’AP practica els seus tràmits principals. Principis reconeguts a la llei 39/2015: No suspensió del procediment (22): no es pot suspendre per qüestions incidentals, com el requeriments de documentació, quan sigui preceptiu el pronunciament previ d’un òrgan de la UE, s’hagin de fer proves tècniques... Oficialitat (71.1 i 75.1) i deure d’investigació imparcial i diligent: un cop s’inicia, l’AP té l’obligació (preceptiu) d’instruir d’ofici el procediment i practicar tots els tràmits per conèixer el fons de l’assumpte. No és dispositiu, a diferència del procediment civil. Simplificació i celeritat (71-74): l’AP no ha de paralitzar les activitats econòmiques subjectes a autorització administrativa. Ha de tramitar el procediment amb la màxima rapidesa perquè el temps és valuós. Contradicció i igualtat (75.4): tots els interessats han de gaudir d’igualtat (mitjans per defensar-se, requisits...) Transparència i publicitat (71): els interessats tenen dret d’accés a l’expedient (53.1 i 83.2). Es relaciona amb el dret d’accés a la informació pública (art. 18 llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern: dret de les persones a l’accés a la informació elaborada per l’AP i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb la llei). El dret d’accés a l’expedient no és il·limitat: existeixen límits establerts a la
legislació de transparència. Pesarà molt el deure de defensa del ciutadà. Inclou el dret a tenir còpies de l’expedient. També relacionat amb el dret d’audiència (podran veure l’expedient). La llei 30/1992 el regulava restrictivament: impedia que tercers accedissin a expedients en curs (no finalitzats). Amb la llei 39/2015, qualsevol ciutadà (no cal que sigui interessat) pot accedir a documents concrets o a l’expedient sencer sobre un procediment que encara no ha finalitzat. S’hauran de ponderar interessos en joc. Els ciutadans i els interessats participen en la instrucció: Al·legacions (53.1 i 76): no són un tràmit, sinó un dret. Poden ser orals o escrites i poden venir acompanyades o no de documents. Es poden aportar dades de fet, de tipus jurídic o tècnic. Es poden fer tantes vegades com es vulgui, sempre abans del tràmit formal d’audiència. No seran vinculants, però l’AP les haurà de tenir en compte. Audiència (82): tràmit formal i obligatori que obre l’AP que està instruint el procediment i dóna l’oportunitat als interessats de realitzar al·legacions finals, a la vista de tot l’expedient. Termini de 10-15 dies hàbils. Solen ser escrites però poden ser orals. Només es podrà prescindir d’aquest tràmit essencial si l’AP a l’hora de decidir no tindrà en compte cap altra al·legació que hagi fet l’interessat (perquè s’ha pronunciat prèviament). Quan s’ometi, podrà comportar la invalidesa de la decisió. Informació pública (83): tràmit formal potestatiu (addicional). Qualsevol ciutadà pot consultar l’expedient i realitzar al·legacions sobre el procediment. L’AP té l’obligació de respondre a tothom que hagi participat al procediment, encara que sigui una resposta conjunta. Termini mínim de 20 dies hàbils. Cal difondre al diari oficial corresponent. Participar en aquest tràmit no implica obtenir la qualificació d’interessat: no podran impugnar la decisió. No confondre’l amb el dret d’accés a la informació pública. L’AP ha de realitzar les proves necessàries (principi d’oficialitat). Els interessats també tenen dret a practicar les proves oportunes. Ex: proves testificades, pericials... Els mitjans i període de prova els regula l’art. 77: Els fets rellevants per la decisió podran acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret: i la seva valoració es realitzarà d’acord amb els criteris establerts a la llei 1/2000, d’Enjudiciament Civil Quan l’AP no tingui per certs els fets al·legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi: l’instructor decidirà l’obertura d’un període de prova per un termini no inferior a 10 dies ni superior a 30 dies. Podrà decidir obrir un període extraordinari de prova a petició dels interessats, no superior a 10 dies. L’instructor només podrà rebutjar les proves proposades: quan siguin manifestadament improcedents o innecessàries, mitjançant resolució motivada. Quan la prova consisteixi en l’emissió d’un informe d’un òrgan administratiu, organisme públic o entitat de dret públic: tindrà caràcter preceptiu (obligatori) Quan la valoració de les proves pugui constituir el fonament bàsic de la decisió: per ser imprescindible per la correcta avaluació dels fets, haurà d’incloure’s a la proposta de resolució. L’art. 78 estableix la pràctica de prova: L’AP haurà de comunicar als interessats amb l’antelació suficient, l’inici de les actuacions per realitzar proves A la notificació hauran de constar: el lloc, data i hora en què es practicaran Si les proves són a petició de l’interessat i l’AP no ha de suportar les despeses: aquesta podrà exigir un avanç, a reserva de la liquidació definitiva, una vegada practicada la prova. S’han de sol·licitar aquells informes (79-81) que siguin preceptius per les disposicions legals i els que es considerin necessaris per resoldre, i s’han de citar el precepte que els exigeix o fonamentar la conveniència. S’hauran de tramitar per mitjans electrònics i el termini de l’AP serà de 10 dies (art. 26), però les normes sectorials podran establir terminis diferents. De no emetre’s l’informe dins del termini, es poden prosseguir les actuacions, excepte si és un informe preceptiu. Els òrgans podran ser actius o consultius. Els informes podran ser: Preceptius: l’AP està obligada a demanar-lo (sinó: vici de procediment). Ex: Consell d’Estat. Serà un dictamen. o Procediments de responsabilitat patrimonial: informe del servei que hagi ocasionat la pressumpta lessió indemnitzable. S’emetrà com a màxim els 10 dies següents. Quan les indemnitzacions siguin iguals o superiors a 50.000€ o a la que s’estableixi a la legislació autonòmica, serà obligatori sol·licitar el dictamen del Consell d’Estat en un termini de 2 mesos. o Reclamacions sobre responsabilitat patrimonial de l’Estat pel funcionament anormal de l’Administració de Justícia: dictamen del Consell General del Poder Judicial en un termini de 2 mesos. o Vacunes COVID: dictamen de l’Agència Europea del medicament per la seva aprovació. o Productes transgènics a la UE: dictamen de l’European Food Safety Authority
Existeixen formes anormals de finalització del procediment: Impossibilitat material de continuar el procediment (art. 84.2): per causes sobrevingudes. La resolució ha de ser motivada. Ex: sanció a algú que mor posteriorment. Desistiment i renúnicia de l’interessat i l’AP: o Per part de l’interessat (art. 84.1 i 94): pot desistir del procediment (no renuncia al dret i pot tornar a iniciar el procediment) o pot renunciar al seu dret (desisteix del procediment i del seu dret (no podrà tornar a iniciar el procediment, només quan ho determini la llei). Si l’escrit d’iniciació l’han formulat 2 o més interessats, el desistiment o la renúncia només afecta a qui l’hagi formulat i posa fi al procediment, llevat que hi hagi tercers interessats (es pot fer per qualsevol mitjà que permeti la seva constància, sempre que incorpori les signatures). L’AP ha d’acceptar per complet el desistiment o la renúncia i ha de declarar finalitzat el procediment, llevat que tercers interessats es personin i instin la continuació en el termini de 10 dies des que van ser notificats del desistiment o la renúncia. Si la qüestió comporta interès general o s’ha de definir i aclarir, l’AP pot limitar els efectes de desistiment o renúncia i continuar el procediment. o Per part de l’AP (art. 93): l’AP pot desistir del procediment, de manera motivada. En alguns casos haurà d’indemnitzar a l’interessat. Ex: procediment de contractació de servei de respiració assistida a Catalunya. Caducitat per l’AP o interessats (arts. 84.1, 95 i 25.1.b): en els procediments iniciats a instància de part es pot produir la caducitat. L’AP li haurà d’advertir que transcorreguts 3 mesos es produirà la caducitat si en aquest termini l’interessat no realitza les activitats necessàries per a la continuació. L’AP acordarà l’arxiu de les actuacions, notificant-lo a l’interessat. Contra la resolució que declari la caducitat són procedents els recursos pertinents. La inactivitat de l’interessat no implica la caducitat si el procediment pot continuar sense els tràmits que ha omès (l’efecte és la pèrdua del seu dret al tràmit referit). L’AP pot decidir continuar el procediment (que no apliqui la caducitat) d’ofici per raons d’interès general o per definició i aclariment de la qüestió. La caducitat no comporta la prescripció: l’AP podrà iniciar o no un nou procediment depenent de si ha prescrit o no l’acció. Ex: a un procediment de responsabiliat patrimonial on es demani una indemnització però no es qantifica el dany, si és possible iniciar un nou procediment perquè no s’ha produit la prescripció, es poden incorporar els actes i tràmits (però caldrà executar els tràmits d’al·legacions, proposició de prova i audiència de l’interessat, art. 95). Silenci administratiu (art. 24 i 25.1.a): es produeix en casos d’inactivitat de l’AP en procediments favorables.
- L’OBLIGACIÓ DE RESOLUCIÓ EN TERMINI L’AP ha de resoldre el procediment en un termini màxim (principi de celeritat). Durada i dies a quo (art. 21): El termini concret ve determinat per la norma sectorial que reguli el procediment administratiu La norma sectorial que reguli el termini no podrà establir un termini superior a 6 mesos: excepte que la norma sectorial tingui rang de llei o sigui una norma de dret de la UE (directiva o reglament comunitari) Si la regla sectorial no estableix un termini, hi ha una regla supletòria de termini de 3 mesos Dies a quo dependrà de qui inicia el procediment: si és d’ofici, des de la data en què s’acorda l’inici. Si és a instància de part, des de l’entrada de la sol·licitud de l’interessat al registre de l’AP. L’AP pot suspendre el termini (art. 22) per causes potestatives (si es donen pot suspendre o no) o obligatòries si es donen ha de suspendre, ex: recusació). Casos: Quan s’hagi de requerir a l’interessat per l’esmena de deficiències o l’aportació de documents i altres elements de judici necessaris, pel temps que transcorri entre la notificació i el seu compliment pel destinatari, o si no n’hi ha, pel del termini concedit, sense perjudici de l’art. 68. Quan s’hagi d’obtenir un pronunciament previ i preceptiu d’un òrgan de la UE, pel temps que transcorri entre la petició (comunicar als interessats), i la notificació del pronunciament de l’AP (comunicar als interessats) Quan hi hagi un procediment no finalitzat en l’àmbit de la UE que condicioni directament el contingut de la resolució des que es tingui constància (comunicar als interessats) fins que es resolgui (comunicar als interessats) Quan se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de l’AP o d’una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició (comunicar als interessats) i la recepció de l’informe (comunicar als interessats). No pot excedir els 3 mesos. Si no es rep l’informe, el procediment segueix. Quan s’hagin d’efectuar proves tècniques o anàlisis contradictòries o diriments proposades pels interessats, durant el temps necessari per incorporar els resultats a l’expedient.
Quan s’iniciïn negociacions amb vistes a la conclusió d’un pacte o conveni en els termes de l’art. 86, des de la declaració formal i fins a la conclusió, sense efecte, si s’escau, de les negociacions referides, fet que s’ha de constatar mitjançant una declaració formulada per l’AP o els interessats. Quan per resoldre el procediment sigui indispensable un pronunciament previ d’un òrgan jurisdiccional, des del moment en què se sol·licita fins que l’AP en tingui constància s’ha de comunicar als interessats. L’AP pot ampliar el termini (art. 23), com a màxim podrà doblar el termini inicial, sempre que no es suspengui. Derà potestatiu, excepcional i motivada. Ex: problemes tècnics, baixes de treballadors... Contra l’acord que resolgui l’ampliació, que s’ha de notificar als interessats, no es pot interposar cap recurs.
5.1. EFECTES DE L’INCOMPLIMENT DEL TERMINI DE RESOLUCIÓ EN PROCEDIMENTS
FAVORABLES
Parlem de silenci administratiu quan l’AP no resol en el termini els procediments favorables (arts. 24 i 25.1.a). Si l’AP no resol en un procediment desfavorable iniciat d’ofici parlem de caducitat. Hi ha 2 tipus de silenci administratiu: Silenci positiu : la falta de resolució implica l’estimació de la sol·licitud (s’accepta). Ex: autorització administrativa. Silenci negatiu: s’ha d’entendre desestimada la sol·licitud. Abans era la regla general, fins que la llei 30/92 va invertir-la. L’art. 24.1 manté l silenci positiu però també les excepcions de quan el silenci és negatiu. o Quan algú exerceix el DF de petició (29 CE) regulat per la LO 4/2001 : Dret a demanar qualsevol cosa a L’AP, encara que no tinguis cap dret a demanar-ho. L’AP únicament pot contestar, pel que és negatiu. o Quan algú demani que se li transmetin facultats relatives al domini públic o als serveis públics o L’exercici d’activitats que causin danys al medi ambient o Responsabilitat patrimonial i l’AP no contesta o Procediments d’impugnació d’actes en via administrativa : silenci negatiu per als recursos administratius o Excepció de l’excepció : cas del doble silenci. Si s’interposa recurs d’alçada contra un silenci negatiu davant el superior jeràrquic i tampoc respon equival a silenci positiu- o Per una norma amb rang de llei, DUE o dret internacional que estableixi el silenci negatiu. Ex. llei de transparència. o En els procediments iniciats d’ofici favorables, si passa el termini i l’AP no resol : La naturalesa jurídica del silenci negatiu i del silenci positiu no és igual: Silenci positiu : acte presumpte que té el mateix valor jurídic que un acte dictat de forma expressa per l’administració (autèntic acte administratiu). És un acte declaratiu de drets. Només pot ser confirmatori, només pot dictar una disposició que sigui favorable. Si l’AP vol rectificar, només pot fer revisió d’ofici (només quan l’acte sigui nul de ple dret) i revocar la decisió. Silenci negatiu : no és un autèntic acte administratiu. És una presumpció legal que serveix per obrir la via de la impugnació. Implica que si l’acte és exprés, pot ser estimatori. L’interessat pot esperar que l’AP resolgui el procediment o si vol ja pot interposar els recursos corresponents. L’AP encara té l’obligació de resoldre, i si considera que l’interessat té dret a que se li estimi la sol·licitud podrà emetre una resolució favorable. L’AP té l’obligació d’emetre en 15 dies un certificat conforme s’ha produït el silenci positiu, si no ho fa el ciutadà pot demanar a l’AP el certificat i aquesta l’ha d’expedir en el termini de 15 dies. Aquest certificat no és un requisit d’eficàcia del silenci, ja que s’ha produït igualment, però és important acreditar-lo. Es podrà usar qualsevol mitjà de prova. El silenci és una patologia que s’ha de superar, no és una mesura de simplificació administrativa avançada d’un país desenvolupat. La patologia és la poca eficiència, l’incompliment de l’obligació bàsica de l’AP de resoldre els procediments administratius de forma motivada i raonada. Quan hi ha silenci administratiu positiu, concedeix un permís per a realitzar una activitat sense tenir en compte els possibles riscos a tercers. Aquesta figura és poc coneguda en molts països (si hi ha obligació de motivar, ho hauran de fer). Hi ha països on s’estableix un termini màxim de resolució, perquè l’AP ha de resoldre ràpid.
