Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 9 psicogenetica, Apuntes de Psicología

Apuntes del tema 9 de psicogenetica (psicosis y esquizofrenia), la profe no cuelga los apuntes. Apuntes con ejemplos de clase. Útiles para estudiar para los dos exámenes de la asignatura.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 06/06/2019

sandragranell
sandragranell 🇪🇸

3.9

(8)

26 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 9: PSICOSIS, ESQUIZOFRÈNIA
Concepte
És un trastorn del desenvolupament neuronal que comporta alteracions en la connectivitat sinàptica.
Hi ha un 1% d’incidència en la població (incidència alta). Hi ha una incidència 1%.
Estudis clàssics
S’ha vist que el risc de familiars de 1r grau és del 10%.
La concordança es diferent CMZ 46% > CDZ 14% (es més alta en els MZ que en els DZ, això indica que
es una malaltia multifactorial).
En quan a la CMZ el 75% és esquizofrènia greu i el 17% esquizofrènia lleu pel que indica que hi ha
una forta influència genètica; sobretot quan l’esquizofrènia és greu (tenen major base genètica les
esquizofrènies greus)
LA concordança de CMZ criats separats 58% i la de CMZ criats junts 60%
Aquests resultats són similars; ens indica que l’ambient compartit no intervé massa en l’esquizofrènia i
que no té una forta influencia. Hi ha una Influencia de l’ambient no – compartit (com per exemple el
consum de cànnabis).
Aquestes dades ens mostren:
Una relació directa entre severitat i risc genètic.
Que els factors genètics expliquen la major part de la variància del risc (80%)
El model de transmissió seria multifactorial poligènic (tot i que alguns autors proposen un
model mixt oligogènic).
Molts gens s’han relacionat amb l’esquizofrènia, de diferents cromosomes. Els més estudiats són:
DRD3 (cromosoma 3), COMT (cromosoma 22), HTR2A (cromosoma 13).
Estudis de lligament.
Per localització de susceptibilitat cromosomes: 1q, 5q, 6p, 8p, 10p, 13q, 18p, 22q.
S’han trobat anomalies cromosòmiques de translocació recíproca 1;11, relacionat amb el gen
DISC1 (disrupted in schizophrenia 1) aquest gen regula la proteïna que s’encarrega de la
diferenciació cel·lular, proliferació neuronal, la migració neuronal, etc.
Deleció 22q1, on es localitza el gen de la COMT (deleció 22q11, també és un síndrome que
cursa amb Discapacitat Intel·lectual).
Estudis d’associació al·lèlica.
Gens candidats funcionals:
Polimorfismes dels gens DRD3 (receptor de la domapina)(3q), 5HT2A (receptor de 5-HTT)
(13q) i COMT (enzim que degrada la dopamina, la 5-HTT i la neuroregulina) (22q). Els dos
primers codifiquen el receptor de DA i 5HT (respectivament); el tercer codifica l’enzim COMT.
Aquests serien part del component poligenètic (més que un paper oligogènic principal).
Gens candidats per localització: (estudis de lligament, major associació amb l’esquizofrènia).
Un dels gens és el Dysbindin (DTNBP1) (6p), que té una funció en la biogènesis dels orgànuls
relacionats amb els lisosomes (enzims necessaris en processos de neurodesenvolupament, com la
mitosis. Actuen a nivell primerenc).
Un altre gen és el Neuroregulin1 (NRG1) (8p), que codifica una proteïna que té a veure amb el
creixement grial, migració de les neurones de l’escorça cortical i les del cerebel. També està
relacionat amb la neurotransmissió dels receptors de NMDA, GABA i nicotínics.
Tots els gens estan relacionats amb problemes de neurotransmisio (Neuroregulina), plasticitat
(Neuroregulina) i sinaptogenesis (DISC1).
Un cervell sa es un cervell plàstic. LPT/LTD permeten que el cervell pugui canviar d’una seqüència de
comportament a una altra, adaptant-se.
Alteracions neuro-evolutives:
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 9 psicogenetica y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 9: PSICOSIS, ESQUIZOFRÈNIA

Concepte És un trastorn del desenvolupament neuronal que comporta alteracions en la connectivitat sinàptica. Hi ha un 1% d’incidència en la població (incidència alta). Hi ha una incidència 1%.

Estudis clàssics S’ha vist que el risc de familiars de 1r grau és del 10%.

La concordança es diferent CMZ 46% > CDZ 14% (es més alta en els MZ que en els DZ, això indica que es una malaltia multifactorial). En quan a la CMZ el 75% és esquizofrènia greu i el 17% esquizofrènia lleu → pel que indica que hi ha una forta influència genètica; sobretot quan l’esquizofrènia és greu (tenen major base genètica les esquizofrènies greus)

LA concordança de CMZ criats separats → 58% i la de CMZ criats junts → 60% Aquests resultats són similars; ens indica que l’ambient compartit no intervé massa en l’esquizofrènia i que no té una forta influencia. Hi ha una Influencia de l’ambient no – compartit (com per exemple el consum de cànnabis).

Aquestes dades ens mostren:

• Una relació directa entre severitat i risc genètic.

• Que els factors genètics expliquen la major part de la variància del risc (80%)

• El model de transmissió seria multifactorial poligènic (tot i que alguns autors proposen un

model mixt oligogènic).

Molts gens s’han relacionat amb l’esquizofrènia, de diferents cromosomes. Els més estudiats són: DRD3 (cromosoma 3), COMT (cromosoma 22), HTR2A (cromosoma 13).

Estudis de lligament. Per localització de susceptibilitat → cromosomes: 1q, 5q, 6p, 8p, 10p, 13q, 18p, 22q.

• S’han trobat anomalies cromosòmiques de translocació recíproca 1;11, relacionat amb el gen

DISC1 (disrupted in schizophrenia 1) aquest gen regula la proteïna que s’encarrega de la diferenciació cel·lular, proliferació neuronal, la migració neuronal, etc.

• Deleció 22q1, on es localitza el gen de la COMT (deleció 22q11, també és un síndrome que

cursa amb Discapacitat Intel·lectual).

Estudis d’associació al·lèlica. Gens candidats funcionals:

• Polimorfismes dels gens DRD3 (receptor de la domapina)(3q), 5HT2A (receptor de 5-HTT)

(13q) i COMT (enzim que degrada la dopamina, la 5-HTT i la neuroregulina) (22q). Els dos primers codifiquen el receptor de DA i 5HT (respectivament); el tercer codifica l’enzim COMT. → Aquests serien part del component poligenètic (més que un paper oligogènic principal).

Gens candidats per localització : (estudis de lligament, major associació amb l’esquizofrènia).

• Un dels gens és el Dysbindin (DTNBP1) (6p), que té una funció en la biogènesis dels orgànuls

relacionats amb els lisosomes (enzims necessaris en processos de neurodesenvolupament, com la mitosis. Actuen a nivell primerenc).

• Un altre gen és el Neuroregulin1 (NRG1) (8p), que codifica una proteïna que té a veure amb el

creixement grial, migració de les neurones de l’escorça cortical i les del cerebel. També està relacionat amb la neurotransmissió dels receptors de NMDA, GABA i nicotínics.

Tots els gens estan relacionats amb problemes de neurotransmisio (Neuroregulina), plasticitat (Neuroregulina) i sinaptogenesis (DISC1). Un cervell sa es un cervell plàstic. LPT/LTD permeten que el cervell pugui canviar d’una seqüència de comportament a una altra, adaptant-se. Alteracions neuro-evolutives:

Establiment de connexions sinàptiques errònies durant la formació del cervell, en l’època prenatal i en la infància. Quan al final de l’adolescència s’usen aquestes connexions errònies es produeix un col·lapse (pot donar lloc a un brot psicòtic). Es poden produir de diversos tipus (s’estableixen des de la gestació):

• Migració neuronal pobre

• Selecció sinàptica inadequada.

• Innervació pobre

• Ofensa tòxica o genètica.

La CNV (copy number variation) de determinats gens és diferent a 2 copies (no necessàriament tenim dos al·lels Aa), això no és causa d’una malaltia per se. Les CNV poden ser heretades o aparèixer de novo. Poden estar relacionades amb malalties (com el càncer), i doncs s’anomenen CNA (copy number alteration), o poden no implicar cap malaltia.

Tècnica CGH(comparative genoma hibridation): és una hibridació in situ de matrius d’ADN amb l’objectiu de trobar CNV. Els CNV representen el 12% del genoma humà, és més comú del que es pensava: sobretot amb gens relacionats amb el sistema immunitari, el desenvolupament i activitat cerebral (hi ha més copies, ja que és més adaptatiu). Pel contrari, hi ha menys CNV en les del desenvolupament primerenc i en la divisió cel·lular (no canvia entre individus).

Estudi de Caspi: GxA Major risc: VAL/VAL + consum de cànnabis. La forma val/val és una alta activitat de l’enzim COMT, que degrada la DA més eficaçment.

Endofenotip Es treballa per endofenotip en tres categories: neurotransmissors, sinaptogènesis i plasticitat.

L’endofenotip es fa necessari ja que el fenotip tan complex pot ser un indicador imperfecte del genotip. Hi ha molta heterogeneïtat. S’ha vist que el mateix genotip pot produir diferents fenotips; i que un mateix fenotip pot provenir de diversos genotips.

Amb l’endofenotip es simplifica en:

• Afectació de la memòria de treball

• Alteració ocular – motora

• Simptomatologia positiva

• Anomalies cèl·lules grials.

• Etc.