Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Anatomía y funciones de la corteza cerebral: áreas primarias, secundarias y polimodales. (, Apuntes de Psicobiología

La estructura y funciones de la corteza cerebral humana, enfatizando en el isocortex y las áreas primarias, secundarias y polimodales. Se detalla la organización de las capas y las funciones específicas de cada una, así como las áreas sensoriales y motores primarias y las áreas de procesamiento superior. Se incluyen ejemplos de lesiones y sus consecuencias.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 28/05/2015

gimenotortosa
gimenotortosa 🇪🇸

4.5

(2)

3 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema B10. Escorça cerebral
1. Morfologia
Hi ha una gran superfície d’escorça per un volum cranial relativament petit. Per no augmentar
la mida del crani a mesura que l’escorça s’anava fent més gran, aquesta va anar doblegant-se
formant així cissures i circumvolucions. Les cissures son les parts de l’escorça on aquesta
s’enfonsa, i les circumvolucions són la part més externa que va de cissura a cissura.
1.1. Principals cissures
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Anatomía y funciones de la corteza cerebral: áreas primarias, secundarias y polimodales. ( y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

Tema B10. Escorça cerebral

1. Morfologia

Hi ha una gran superfície d’escorça per un volum cranial relativament petit. Per no augmentar la mida del crani a mesura que l’escorça s’anava fent més gran, aquesta va anar doblegant-se formant així cissures i circumvolucions. Les cissures son les parts de l’escorça on aquesta s’enfonsa, i les circumvolucions són la part més externa que va de cissura a cissura.

1.1. Principals cissures

1.2. Lòbuls

Hi ha 4 lòbuls principals: frontal , temporal , occipital i parietal. El lòbul frontal és el que està delimitat per la cissura central i la cissura lateral. El lòbul occipital és el lòbul més caudal de l’escorça.

A la cissura lateral hi ha una par de l’escorça amagada que forma un altre lòbul anomenat ínsula de Reil.

1.3. Principals circumvolucions

La circumvolució prencetral i la circumvolució postcentral es troben al voltan de la cissura central o de Rolando. I la circumvolució cingulada es troba al voltant del cos callós.

Escorça olfactòria primària. Es troba al lòbul temporal però en aquest cas no passa pel talem ja que va directe cap a l’escorça. Rep la informació directament del bulb olfactori.

o Àrea motora primària. Envia les ordres per tal que s’executin els moviments voluntaris. Estableix ordres motores de quan i com s’han de moure els músculs, però no origina programes motors.  Escorça motora primària. Es troba en el lòbul frontal, concretament en la circumvolució precentral. D’aquesta circumvolució sortiran les motoneurones a través del fascicle corticoespinal i el corticobulbar i arribaran al tronc de l’encèfal i la medul·la on es duran a terme els moviments voluntaris. Organització topogràfica. Una lesió en aquesta regió produeix paràlisi.

Àrees d’associació unimodal

Són àrees d’ordre superior i es troben al costat de les àrees primàries. Aquí es duu a terme un

processament més complexa de la informació: ens permet la percepció.

Si no tenim ben desenvolupades aquestes àrees podem tenir agnòsia, és a dir, incapacitat per

donar significat a la sensació. Una lesió en les àrees premotores d’associació pot provocar apràxia, que és la incapacitat de

duu a terme moviments sense existència de paràlisi o debilitat muscular.

Principals característiques:  Relacionades amb la percepció. Integren informació de diferents modalitats.  Estan relacionades amb funcions intel·lectuals superiors.  Són les més desconegudes ja que només es troben en humans.  Estan implicades en processos de memòria i de comprensió de la globalitat de les situacions.  No estan tan ben delimitades com les primàries. Són més plàstiques.  Estan relacionades amb psicopatologies més complexes que maduren més lentament.

Àrees d’associació polimodal

La major part de l’escorça del cervell humà són les escorces d’associació polimodal. Aquestes escorces fan pràcticament tot. Bàsicament son la diferencia entre nosaltres i la resta d’animals.

 Integren informació de diferents modalitats.  Són el nexe entre àrees sensorials i motores.  Capacitat d’atendre a estímuls, identificar-los, planificació de la conducta i inhibició de resposta  Capacitats que distingeixen als humans: llenguatge, escriptura, anàlisi lògic, imaginació, cognició social, judicis morals, etc.  Regulació de les emocions.

Fonamentalment tenim tres grans regions: escorça prefrontal dorsolateral, escorrça parioeto- occipital-temporal i escorça límbica.

o Escorça prefrontal dorsolateral. Es troba davant de l’escorça motora. Es on hi ha major diferencia entre nosaltres i altres animals. Principals implicacions funcionals:

  • Raonament abstracte.
  • Presa de decisions.
  • Memòria de treball ( memora ram : capacitat de fer coses alhora).
  • Capacitat de planificació. Quan hi ha una lesió en aquesta regió es produeix una dificultat per planejar accions, falta de previsió i desorganització temporal.
  • Flexibilitat de la resposta , és a dir, el saber si una resposta esta bé en aquella situació. Quan hi ha una lesió hi ha perseverança en la resposta, és a dir, manca de la capacitat de caviar la resposta. Li costa molt parar la primera resposta per acordar-la amb el segon problema proposat.
  • Atenció. Les lesions en aquesta zona produeixen dèficits atencionals (hiperactivitat) i manques de constància cognitiva.
  • Dèficits la programació motora (pot incloure apràxia i afàsia).

o Escorça parieto-occipito-temporal. Principals funcions:

  • Integració de les diverses modalitats sensorials i motora.
  • Aspectes de percepció complexes.
  • Funcions lingüístiques.
  • Comprensió relacions espacials.
  • Càlcul.
  • Atenció. Hi ha una lesió que es produeix en aquesta regió que produeix negligència contralateral. Es com si la meitat del món desaparegués. El que hi ha és una manca d’atenció a tots els objectes, fins i tot del propi cos, de la part contralateral a la lesió. Això només passa quan la lesió es produeix al parietal dret perquè quan fem una tasca que requereix activació visual en el camp esquerra fem servir (s’activa) el parietal dret, en canvi, quan ho faig al reves s’activen el dret i l’esquerre. Aquesta lesió també implica problemes relacionats amb aspectes espacials, impossibilitat per manipular satisfactòriament objectes en l’espai, incapacitat per reproduir una construcció senzilla formada per blocs, problemes lingüístics (temporal i parietal esquerres), problemes numèrics i de càlcul (acalcúlia) (parietal).

En aquest tema lo important és el concepte de dominància. Hi ha funcions que es troben en els dos hemisferis com la percepció, el control motor, etc. (a la part contraria del cos). Però hi ha d’altres que es troben més o menys lateralitzades. Més que lateralitat total normalment parlem de dominància. En moltes funcions un hemisferi té més capacitat que l’altre, més habilitat.

Principals diferències entre hemisferis:

 Hemisferi dret:  Processament analític, seqüencial.  Llenguatge (estructura gramatical)  Musica (lectura, escriptura i execució)  Càlcul  Percepció espai dret  Emocions de caire positiu

 Hemisferi esquerre:  Processament holístic  Llenguatge (prosòdia)  Música (comprensió)  Càlcul (aproximació)  Porcessament viso-espacial (part dreta i esquerra de l’espai)  Aspectes artístics  Reconeixement de cares  Emocions de caire negatiu

4.2. Àrees del llenguatge

Si fas el test de Wada resulta que no en el 100% de les persones el llenguatge esta en l’hemisferi esquerre. Esta en el 95% dels dretans i el 75% dels esquerrans.

A l’hemisferi esquerre hi ha les àrees primàries del llenguatge però no tota la funció. El llenguatge implica altres coses com per exemple ritme i el contingut emocional. Aquestes ultimes característiques resideixen bàsicament a l’hemisferi dret.

Principals àrees primàries del llenguatge:

o Àrea de Broca. Es troba just al davant de la regió de control de llavis i boca la qual es troba a l’escorça motora primària. Quan es produeix una lesió en aquesta regió i en les regions properes parlem d’afàsia de Broca. Els problemes que produeix aquesta afàsia venen de problemes en el programa motor anterior, on tots els moviments s’han de fer en una seqüència concreta d’una forma concreta. Les persones que pateixen aquesta lesió no tenen problemes de comprensió del llenguatge sinó que el seu problema es troba en que tenen una parla molt lenta i dificultosa. Aquesta parla dificultosa és a causa de que els hi costa generar, els hi és dificultós el moviment de llavis i llengua per generar paraules. Malgrat aquest fet el que aconsegueixen generar té sentit però amb elements estrictament necessaris, és a dir, es comuniquen amb llenguatge telegràgic. Les persones que pateixen aquesta afàsia són totalment conscient d’aquest fet.

o Àrea de Wernicke. La trobem al costat de l’escorça auditiva primària. o Àrea posterior del llenguatge. Es troba en la circumvolució angular.

Existeix un fascicle d’axons que comunica directament l’àrea de Wernike amb l’àrea de Broca que s’anomena fascicle arquejat.

L’àrea de Broca la podem considerar una àrea motora del llenguatge, mentre que les dues altres les podem lligar fonamentalment a la comprensió del llenguatge, encara que tinguin funcions diferents. L’àrea de Wernike la podem relacionar amb el reconeixement de les paraules i l’àrea posterior del llenguatge amb la comprensió d’aquestes.

Quan hi ha una lesió a l’àrea de Wernike i a l’àrea posterior del llenguatge parlem d’afàsia de Wernike. Aquesta lesió es caracteritza per la no comprensió del llenguatge, per la parla fluïda però sense sentit, per la bona prosòdia (entonació)i torns de paraula. Molt sovint les persones que pateixen aquesta lesió no són conscients d’aquest problema.

Quan hi ha una lesió focalitzada només al l’àrea de Wernike es produeix una lesió anomenada sordesa pura per les paraules. És un problema sensorial de l’àrea d’associació auditiva. No és que la persona que ho pateixi estigui sorda, sinó que és un trastorn que impedeix el reconeixement auditiu de les paraules. La gent que pateix aquest tipus de sordesa pot aprendre a llegir els llavis i llegir paraules escrites.

Quan la lesió es produeix només a la part posterior del llenguatge es produeix afàsia trancortical sensorial. Aquesta lesió implica manca de comprensó del significat de le paraules i dificultat per parlar. “Ni ho entenc ni són capaç de generar una resposta”.