¡Descarga Actitudes: Concepto y Componentes y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
ACTITUDS
El concepte d'actitud
Hi ha una part de la identitat que és molt personal, però també hi ha una part que té a veure amb lo social, ja que la nostra identitat es configura, emergeix amb les interaccions amb els altres. A més, el concepte de self ens indica que cada societat té un concepte del que significa ser persona dintre d’aquella societat. I ser persona home, ser persona dona... es a dir hi ha una construcció de quins tipus de persona podem ser, quines identitats es ponen en joc. De manera que la identitat no es pot separar de lo social. ¿Per què es possible aquest sentiment d’identitat social? Quelcom individual, quelcom social. El concepte d'actitud permet l'articulació entre allò individual i allò grupal en psicologia social. Puc tenir una actitud positiva o negativa cap a alguna cosa, com per exemple fumar o cap un grup de persones, però això també es grupal, el fet de que jo pugui desenvolupar una actitud positiva o negativa, un posicionament social, depèn del debat que es duu a terme en una societat sobre aquest tema. Del llatí aptus -preparat per l'acció- La paraula té una vinculació amb el comportament, amb l’acció. També te a veure amb l’art, amb l’escultura. Construïa l’ésser humà en una escultura com si estigués preparat per realitzar alguna acció. D’aquí ve la paraula actitud, de preparar- me per fer una cosa. L’actitud és quelcom abans de fer algun comportament- Fa referència a la relació entre la manera de sentir, pensar i actuar. Primer ve la part cognitiva (pensar), si pensem en algun grup social pensem que ser jo d’aquest grup i a partir d’aquí ens generarà unes emocions, uns sentiments (sentir), que poden ser positius o negatius i després tot això hem predisposa a actuar d’una manera determinada (actuar), llavors parlaríem de si hi ha discriminació o no Una actitud és una predisposició a comportar-nos d'una determinada manera davant una situació o objecte social. Té a veure amb que es quelcom previ al comportament, des de la psicologia es va pensar que era una bona manera de tenir un control sobre les persones. Primer puc predir el que farà la persona i després intentar canviar-ho, perquè si jo crec que hi ha una relació de coherència entre l’actitud i el comportament, si jo aconsegueixo canviar l’actitud de les persones podré canviar el comportament. Això es la demanda que feien els polítics als investigadors.
Característiques de les actituds
És un constructe teòric en tant que no es refereix a res que es pugui observar directament. No es quelcom que existeixi per si mateixa. En un context de ciència positivista, on el que és vàlid és allò observable, l’actitud no ho és, només es pot observar el comportament. La primera psicologia es constructivista. Té caràcter mediador al permetre explicar el vincle entre certs objectes socials i el comportament, no és una cosa sinó una relació. Conèixer l’actitud ens permet preveure quin serà el comportament, de manera que l’actitud és una relació, la relació entre l’actitud i el comportament.
Té caràcter dinàmic o orientador de la conducta. No és quelcom estàtic, perquè orienta la conducta. S'espera que la persona sigui coherent amb les seves actituds a l'hora d'actuar. Però no sempre és així, però això és dinàmic, per exemple una persona pot fumar encara que sàpiga que no es bo per la salut. Com es poden canviar les actituds o el comportament? S’anirà veient.
Components de les actituds: model tridimensional
És el model que ha tingut més impacte considera que les actituds estan formades per tres components:
- El cognitiu: conjunt d'idees o coneixements sobre l'objecte. ¿Qué información tengo sobre un determinado objeto? ¿Qué ideas, creencias he desarrollado de manera social respecto a un objeto, una situación o un colectivo?
- L'avaluatiu : sentiments positius o negatius envers l'objecte, situacions o col·lectius. Emociones; lo que me gusta, lo que no me gusta.
- El conductual o conatiu : la predisposició a actuar davant l'objecte. Si pienso que los menas son un colectivo peligroso, probablemente mi comportamiento hacia ellos será negativo, porque mi actitud es negativa, provocará una discriminación hacia ellos. Les actituds englobarien un conjunt organitzat de conviccions o idees que predisposa favorable o desfavorablement a actuar sobre un objecte social. (Idees per experiències prèvies) Aquest és el model tridimensional, que ha tingut més impacte dins de la teoria de les actituds.
Components de les actituds: model unidimensional
Altres autors, en canvi constitueixen un model unidimensional. Prioritza el caràcter avaluatiu com a constitutiu de les actituds. La parte más emocional, de sentimientos. Igualen les actituds a l'avaluació emocional positiva o negativa de l'objecte. Consideren que els aspectes cognitiu i conductuals es relacionen amb les actituds però no serien part d'aquestes.
Components de les actituds: model bidimensional
Altres autors consideren que només hi ha dos parts en els components de les actituds. Donen importància a dos components:
- Cognitiu : Creencias, convicciones, información que tengo sobre la cuestión.
- Afectiu : Desarrollo un sentimiento positivo o negativo hacia el objeto en cuestión.
Son los que predisponen a la acción, pero la acción, el comportamiento ya no sería
parte de la actitud.
- Cobrir el continu de l'actitud: Que entre esos 20 30 hayan mitad más o menos favorables y desfavorables.
- Descartar els ítems ambigus. Que no se acaban de entender.
- Descartar els ítems irrellevants. No dan información tan importante sobre el objeto.
Escales d'actitud: Escala Likert
És un intent de simplificar l'escala Thurtone. Hacer unos ítems que también recojan unas ideas positivas y negativas. Més fàcil d'aplicar. En comptes de validar els ítems amb la col·laboració dels jutges es basa en les opinions dels subjectes. A l'escala es seleccionen els ítems que recullen millor els diferents rangs d'opinió. Se le pasa a una muestra esta escala con todos los ítems. Y entonces se cogen los ítems más relevantes. Es demana que la persona indiqui el grau d'acord o desacord amb cada ítem (totalment d'acord, d'acord, neutre, en desacord, totalment en desacord)
Formació de les actituds
¿Cómo se forman las actitudes? No son creencias que vienen dadas genéticamente o nacen de forma espontánea. Son aprendidas socialmente. Hay unos procesos que nos ayudan. Experiència directa:
- Hipòtesi de l'efecte de la simple exposició o familiaritat (Zajonc, 1968). Exponernos a un colectivo nos lleva a desarrollar una actitud determinada.
- L'efecte de l'experiència és més fort com més llarga i repetitiva, traumàtica o decisiva sigui. Contra más intensa la experiencia, repetitiva o traumática tendrá más poder para tener una actitud positiva o negativa. Factors d'aprenentatge:
- Condicionament clàssic. Experimento de Pavlov. Cuando los perros sabían que llegaba sabía que tendrían la comida (salivar). Ejemplo: si mi madre me enseña a tener miedo a los perros lo tendré, cuando ve uno y te aprieta la mano más fuerte, te aleja de él…
- Condicionament instrumental (experiment de Insko, 1965). Premio detrás, refuerzo positivo. Ejemplo: mi madre me enseña a jugar con un perro y me dice que no pasa nada si lo tocas. Ese rato positivo y divertido es el refuerzo positivo.
- Modelatge (Bandura, 1971) Seguir el modelo de los demás, como el de la familia. Si veo a mi madre alejarse cuando se encuentra con una persona de determinados rasgos la imitaré.
Formació de les actituds
Las actitudes también se forman a través de los agentes socializadores. Agents socialitzadors:
- La família. Importante, desde una edad más temprana nos está trasmitiendo sus valores y a pesar del condicionamiento de la adolescencia, estos valores que nos transmiten son los más difíciles de cambiar.
- L'escola. Importante, no únicamente nos enseña contenido, aprendizajes concretos, sino que también valores. El conocimiento no es neutral, está cargado de valores y actitudes.
- Els mitjans de comunicació. También está cargado de valores tanto positivos como negativos. Constructores de esas actitudes.
- Els grups (grup de referència) El grupo al que pertenecemos, compartir los valores del grupo. El grupo de referencia también es importante, es el grupo al que me gustaría pertenecer y los valores también me parecen importantes. (Adolescente, común)
- Comparació social (Festinger) Cualquier persona necesita tener un convencimiento de que las actitudes que desarrolla son correctas y compartidas por las personas. Se comparten los valores y actitudes comparando para asegurar que hay más gente que las tiene.
Funcions de les actituds
Valor instrumental: són útils per alguna cosa.
- Funcions motivacionals
- Funcions cognitives Hacen referencia a las dos dimensiones; la cognitiva y la motivacional o emocional.
Funcions emocionals de les actituds katz (1960)
- Funció adaptativa: Ens permeten apropar-nos al que ens agrada i allunyar-nos del que ens resulta desagradable.
- Funció defensiva del jo: permeten defensar el concepte que tenim de nosaltres mateixos i ens permet acceptar-nos. També ens permet protegir-nos d'impulsos inacceptables o amenaces externes (prejudicis). Ejemplo: Si una persona siente atracción por alguien del mismo sexo, en una sociedad en la que no está bien vista, es probable que desarrolle una actitud negativa, un prejuicio hacia las personas que son homosexuales.
- Funció expressiva dels valors: s'obté l'afirmació de la identitat personal i consolida la nostra imatge (tribus urbanes). Una manera es expresar nuestras actitudes nuestro posicionamiento.
Convencer: argumentos que van dirigido a lo cognitivo, a lo mental, a la razón. Tiene que ver con lo racional, información que nos ayuda a construir creencias. Persuadir: tiene que ver también con lo emocional. Movilización de emociones. La publicidad es la primera que lo hace. Utiliza lo atractivo y utiliza el miedo. A parte de utilizar un mensaje que ya tiene que ver con lo cognitivo. Mensaje que va a la razón, a lo cognitivo y otro que va a remover las emociones. Por eso se piensa que el proceso de comunicación tiene esa fuerza para cambiar actitudes. Elementos que están presentes en un proceso comunicativo: la fuente, que es quien envía el mensaje; el mensaje en sí; y el receptor que es quien lo recibe. Donde está la fuerza de persuasión y convencimiento en estos elementos. ¿Cómo tienen que ser para que se consiga la persuasión? Primero hablan de la fuente:
Comunicació persuasiva: la font
- Credibilitat : Un expert no només resulta creïble en la matèria que domina sinó també en altres àmbits. Autocredibilitat, si la font es mostra segura de si mateixa és més persuasiva. Si tiene credibilidad puede contaminar ámbitos, en los que no tiene por qué ser experto. Ejemplo: un deportista anunciando cosas en las que no es experto.
- Atractiu de la font (aspecte físic, similitud) : Com més positivament es valora la font, més inclinada està la gent a acceptar els seus punts de vista. L'efecte de l'atractiu és major quan més impopular sigui el missatge. Ejemplo: cuando se anuncia cualquier cosa suele buscarse que las personas sean atractivas, normalmente físicamente, pero no tiene porqué ser físico, puede buscarse una similitud con el público al que va dirigido este anuncio.
- Intencionalitat : Es rebutja el missatge si es percep que la font té interessos. Rechazo cuando vemos que la fuente nos quiere convencer y tiene intereses concretos, porque pierde credibilidad.
- Autoritat : Si la font és percebuda com a capaç d'imposar sancions té més efecte. Els canvis a partir del càstig no són duradors. Si tiene la posibilidad de sancionarnos tiene más efecto. Ejemplo: anuncio de tráfico, también mencionan las sanciones como si no llevas el cinturón te quitan puntos o te multan. También utilizan las emociones, elementos que impacten. Por un lado la parte de autoridad y por otro la emocional.
Comunicació persuasiva: missatge
- Intel·ligibilitat. Ser capaz de construir un mensaje que se entienda para que pueda persuadir.
- Efecte de primacia : si es presenten 2 missatges seguits, té més efecte el primer. Estructuración. Más tendencia a recordar el primer mensaje, las primeras informaciones.
- Efecte de recència : si es presenten 2 missatges separats per un interval temporal, el darrer és el que més impacta. Estructuración.
- Organització del contingut : si l'auditori té instrucció resulta més persuasiu que el missatge contingui les diferents posicions sobre el tema. Si l'auditori no té instrucció és més efectiu donar una sola cara de l'argument. Información sobre el grupo al que va dirigido para construir el mensaje de una manera u otra para poder persuadirlo.
Comunicació persuasiva: missatge
To emocional del contingut : per tal d'incrementar els efectes del missatge s'intenta provocar emocions. McGuire va trobar que si es provoca poca por no crida l'atenció, si és provoca massa por genera rebuig. Y si no hi ha un comportament alternatiu poc provocar efectes no desitjats. Emoción en el contenido para persuadir. McGuire se dio cuenta de que el miedo era una emoción potente para el cambio. Si hay mucho miedo puede paralizar y si daba poco miedo no llamaba la atención pero podía provocar rechazo, porque era una situación incómoda. También se dio cuenta de que si en el mensaje intentamos cambiar el comportamiento pero no damos un mensaje de cómo se produce el cambio no sirve. Ejemplo: anuncio de tráfico; produce miedo y también te indica lo que no debes y lo que debes hacer, como no bebas.
Comunicació persuasiva: auditori
Les persones amb baixa autoestima són més influenciables ja que poden dubtar més de les seves opinions. Las personas que tienen menos conocimiento son más fáciles de persuadir. Si l'auditori ja ha expressat públicament la seva posició abans serà més difícil que la canviï. Si alguien ha dicho estoy a favor de públicamente, es difícil que cambie de opinión o al menos públicamente, porque se contradice a sí mismo y pierde credibilidad. Ejemplo: lo utilizan los partidos políticos, sobre todo si no tengo muy definida mi opinión.
Comunicació persuasiva: canal
- A través del canal se envía ese mensaje. Els missatges cara a cara semblen ser més persuasius.
- Una part important de l'impacte dels mitjans de comunicació té a veure amb que proporcionen arguments per a les discussions cara a cara. Son persuasivos porque generan conversaciones cara a cara, se comentará y estas discusiones son las que tienen la capacidad de cambiar nuestras actitudes. Si conoces las ideas y la actitud de una persona puedes predecir su comportamiento.
Canvi d'actitud: Teoria de la dissonància cognitiva
- La inconsistència entre les cognicions i el comportament genera malestar psicològic (dissonància). Aquest malestar i la necessitat de recuperar l'equilibri explica el canvi d'actitud. (Para resolverlo o se cambia la actitud o el comportamiento)
- Com més elements dissonants, més dissonància. Muchas creencias en un sentido y el comportamiento es contrario hay más presión. Ejemplo: fumador, elementos disonantes; me canso mucho, huelo mal, gasto mucho dinero, las cosas no me saben igual… Elijo cambiar esa
- Dissonància per contradicció d'expectatives en situació grupal : quan tenim expectatives del futur i no acaba passant el que esperàvem ens sentim confusos. Quan aquesta situació es dóna en grup, els membres del grup són capaços de donar-se prou suport per a reduir la dissonància i mantenir les creences.
Resistència a la persuasió
- Teoria de la inoculació de McGuire (1964) Hace una analogía con las vacunas (inoculación). Si estamos cerca de argumentos que van en contra de nuestra manera de pensar que no son muy fuertes, al oírlos vamos desarrollando contraargumentos (que son como los anticuerpos), vamos fortaleciendo nuestra manera de pensar frente a estos argumentos que quieren cambiar nuestra opinión.
- Saber que ens enfrontem a un intent persuasiu. Si tenemos clara la idea de que alguien quiere persuadirnos seremos más resistentes. - Teoria de la reactància de Brehm (1966) Il·lusió de control. Las personas tenemos está ilusión de control, es decir nos gusta pensar que aquello que hacemos lo hacemos porque queremos hacerlo, que somos dueños de los comportamientos que tomamos. Cuando tenemos la sensación de que alguien nos quiere manipular para que actuemos de una manera determinada, esto nos genera un rechazo e intentamos hacer algo distinto, es como una forma de poner límites. “Anem cap a una societat de control”, cada cop més.
Les actituds des de la perspectiva discursiva
Les actituds no es veuen com a possessions mentals (com a la part cognitiu-conductual) que tenim les persones al cap sinó més aviat com a maneres de parlar que ens ajuden a donar sentit al nostre món (a interpretar el nostre món). Les actituds no s'estudien com si fossin produccions individuals influenciades per la societat sinó com que cal veure-les com a col·lectivament produïdes i es tracta de veure quin paper tenen en relació amb les persones. Les PD (perspectiva discursiva) es centren en la interacció quotidiana, en la parla, el discurs i les activitats que portem a terme quan donem sentit l nostre món. No se utiliza mucho el termino comportamiento se habla de lo que se va a hacer, de prácticas. No interessen les conductes sinó les pràctiques col·lectives (accions que tenen un significat per a les persones que hi participa). Els significats es negocien i construeixen en situacions concretes. Les actituds són vistes com a pràctiques avaluatives: maneres de parlar que comuniquen el nostre posicionament. Estar de acuerdo o en contra respecto un tema determinado.
Concepte de discurs
Conjunt d'idees, valors i opinions que s'articulen en pràctiques lingüístiques des de certes posicions institucionals, que està situat històricament i que construeix l'objecte d'una determinada manera. Las instituciones son las que marcan las posiciones de los discursos que se ponen en marcha socialmente. Al estar lligats a les institucions permeten mantenir relacions de poder i dominar i controlar a les persones. El llenguatge és vist com una pràctica, lluny de descriure de forma neutra fa coses: ordenar, ignorar, destacar, acusar, convèncer, etc. Capacitat per produir coses. Es rellevant veure que passa o què s'aconsegueix a partir del que la persona diu en un context i moment determina.
Context i variabilitat
- Les versions són sempre històries situades en un context particular que duen a terme accions concretes. Objectius diferents o contextos diferents poden produir actituds diferents
- Des de la PD la variabilitat no es problema, si pensem que el discurs fa coses les actituds i posicions de les persones dependran d'allò que volen aconseguir. Lo que era antes disonancia cognitiva para la psicología discursiva (PD) es variabilidad, hay discursos distintos varían.
- La variabilitat contrasta amb l'èmfasi de la coherència cognitiva.
- Analistes de PD trobem que és molt comú i que poques vegades es corregeix.
- La inconsistència és un repte argumentatiu que s'intenta resoldre a partir de discussions i arguments.
- En comptes de situar la inconsistència en l'àmbit cognitiu s'hauria de situar en un context d'argumentació (Retòrica) (Billig, 1987). ¿Cómo argumentamos para defender nuestra posición? Y cómo esa argumentación construye nuestra posición y la pueden modificar. (Varias posiciones, varios argumentos contradictorios, pueden haber dos discursos sobre un mismo aspecto que ponga énfasis en diferentes factores).
- Les justificacions i critiques són part integral de les actituds, sense aquest context argumentatiu no existirien. (Crítica de la psicología discursiva a la cognitivo conductual, por todo esto, las actitudes no están aisladas, están relacionadas con la argumentación).
- No es tracta d'estudiar les actituds aïllades sinó veure com s'articulen com a part de les discussions i polèmiques.
- Els qüestionaris i experiments segueixen una lògica ahistoricista, obliden el context discursiu i no recullen el significat que per a elles tenen les seves conductes i actituds.
