¡Descarga Modelo IS-LM: Interacción entre Mercados Real y Monetario - Prof. Gras y más Apuntes en PDF de Macroeconomía solo en Docsity!
Tema2:Model Is-Lm
Mostra la interacció entre els mercats reals (corba IS) i monetaris (corba LM). El mercat real determina el nivell de renda mentre que el mercat monetari determina el tipus d’interès. Ambdós mercats interactuen i s’influeixen mútuament ja que el nivell de renta determinarà la D de diner ( i per tant el preu del diner o tipus d’i) i el tipus d’i influirà en la D d’inversió ( i per tant a la renda i la Producción real).
-preus són fixes a CT -la corba IS: a cada punt de la corba la inversió=estalvi -dda d’inversió: despesa que fan les empreses en noves maquines i planta.
La inversió depèn negativament del Tipus d’interés I=Î –bi b>
di= -1 pendent de la corba de dda Dî b
▼ interès ∆ inversió F 0E 0 per això és negatiu Com més alt és el i, més atractiu es per les empreses ficar els € al banc i no fer una inversió arriscada, per això el pendent es negatiu.
b: sensibilitat de la despesa d’inversió a un tipus d’interés.
Desplaçament de la corba d’inversió
- Si varia la I: desplaçament paral·lel
- Si varia la i: afecta al pendent de la corba
Si ∆ Î per qualsevol i; ∆despesa d’inversió
Obtenció de la corba IS: mercat de béns
La IS mostra combinacions del tipus d’interès i la renda per les quals el mercat de béns està en equilibri DA= Y ( en equilibri) Multiplicador de la despesa
Gràficament:
- representem l equilibri en el mct de béns
- Equilibri F 0E 0 DA=Y
- La corba Is representa punts d’equilibri al mct de béns.
- Si ▼i= ∆I= ∆Y= nous ∆ renda induïts pel consum = ∆ final del nivell de renda
Excés de demanda i excés d’S de béns
- Punt A: excés de demanda (DA>Y) ▼existències= ∆ Y
- Punt B: excés d’oferta. (DA<Y) ∆ existències▼Y
- Per obtenir el punt d’equilibri la producció s’ha d’ajustar al punt d’equilibri ( l’ajust és a través de la variació de les existències de l’empresa)
Pendent de la corba IS
Tipus d’actius:
- Actius financers: representen diners a canvi d’un pagament o rendibilitat futur ( són accions, bons, lletres de canvi....)
- Actius físics o reals: maquinaria,planta que fan servir les empreses per a produir... Només parlarem dels actius financers, s’agrupen en dos grups, així doncs els agents podran distribuir la seva riquesa entre:
- Diner(líquid)
- Bons (qualsevol actiu financer que no sigui el propi diner. Ofereixen liquiditat i rentabilitat que el diner no)
Càlcul de l’equilibri en els dos mercats: Llei de Walras
Calculem l’equilibri en els dos mercats a partir de la Llei de Walras, si tenim n mercats i (n-1) dels mercats estan en equilibri, el mercat que ens queda també ho estarà. Si el mercat de diner està en equilibri el de mercat de bons també ho estarà. El tipus de bons que considerarem seran perpetus, que ofereixen una rendibilitat nominal (cupó) constant (Qb) durant un nombre il·limitat de períodes.
Si puja la i, baixa Pb
Demanda del diner
-la demanda real no varia quan augmenta en nivell de preus. Importa la q de coses que podem comprar amb el diners que tenim.
- la demanda nominal si varia quan augmenta el nivell de preus. No importa la q de coses que podem comprar si no, la q de diner que tenim Motius pels quals la gent demanda diners:
- Transacció: els individus demanden diners per realitzar transaccions ( demanen liquidesa) passa perquè els ingressos i els pagaments dels indivus no estan sincronitzats (per pagar els pagaments es demana diners) l’altra part de diner que tinc dels meus ingressos es pots fer servir per comprar bons, deduïm doncs 2 coses: 1. quant més transaccions F 0E 0 més q de diner demandada ( pujen els ingressos o renda F 0E 0 augmetnen la q de diner dda). 2. com més alt sigui el tipus d’interès, més baixarà la demanda de diner ( cost oportunitat: a més interès, voldran més rentabilitat que és igual a comprar bons). Dependrà positivament del nivell de renda real i negativament del tipus d’interès. (L=DDA DINER) .Quan el i sigui alt ens interessa no comprar perquè el nostre diner augmenta al banc.
H gran: pendent reduït H petita: pendent alt.
- Precaució: mantenir diner per a despeses imprevistes (relació positiva en les transaccions i relació negativa en l’interès)
- Especulació: es manté el diner com a dip+osit de valor, en època d’incertesa, el diner líquid és l’actiu més segur que existeix.
Oferta de diner
El banc central controla M ( oferta nominal del diner) quina q de diner hi ha a l’economia en un moment determinat i no depèn de res. Els individus es fixen en els saldos reals M/ P ( preus fixes). Oferta de diner independent de i.
Obtenció de la corba LM Mercat de diner
És la corba d’equilibri del mercat financer, de diner. Mostra combinacions del tipus d’interès i renda real per a les quals la demanda de saldos reals és igual a la oferta.
oferta de diner - F 0E 0^ F 0D Ffunció de dda de diner
∆Y=desplaçament L a la dreta (motiu transacció)=voldran + diners=vendre + bons= ▼preu del bons=∆i bons= individus volen – diners= tornem a l’equilibri. La dda de diner es decreixent. Quan augmenta la i , baixa la dda de diner.
Excesos de demanda-oferta
Casos extrems de la demanda de diner
- Cas clàssic (h=0) No dependrà de la renda. La dda de diner serà una recta vertical doncs només tindre una renda d’equilibri, només hi ha un punt de producció, hi haurà una corba sobre l’altre,perquè si no no es poden creuar. Quan la dda de diner es totalment insensible al tipus de i. Només hi haura un nivell de renda del mercat en equilibri L=M/ P
- Corba LM en el cas clàssic: Ajuntem les dues corbes, tenim una sobre l’altre i Un sol punt de producció. El i pot ser qualsevol La demanda no es sensible al canvi del tipus d i.
- Trampa de la liquiditat (h= infinit): Dda de diner molt sensible a les varicions del tipus d’interès. Quan l’i baixa per sota del tipus d’i esperat, la decisió serà menterni l’efectiu, no comprar
- LM trampa de la liquiditat
LM plana, l’interès és tan baix que la gent demana qualsevol saldo real del diner. Si baixa la i, es creuran que pujarà la i en el futur, així voldran tenir diner.
Desplaçament de la corba LM
a) Canvis en la massa monetària:
Puja la M= desplaçament a la dreta de la LM, baixa la i i =Y. Canvis en la q de diner, afecten a la s monetaria. Al gràfic hi ha un augment de massa monetaria on la corba es desplaça cap a la dreta, no podem mantenir el mateix i.
- Canvis en la demanda del diner
Es redueixen les preferències de les famílies per la liquiditat. Volem tenir menys diners en efectiu, afectarà a la demanda de diner. Es mou cap a l’esquerra, pert tant es creara exces de s i baixara i, pujara el preu dels bons. Baixa i, baixa L=baixa LM
3. Equilibri
Quan els dos mercats estan en equilibri. Amb aquest model la renta d’equilibri no depèn del que passa en el mercat de béns sinó també
Empitjorament de les expectatives empresarials
Baixa les expectatives, baixa la I F 0E 0 baixa la DA, baixa la IS, baixa Y, baixa L, baixa i, augmenta inversió no autonoma.
Equilibri matemàtic
4. Política fiscal
Són els canvis que duu a terme el Govern sobre la despesa pública (G), les transferències (TR) i el tipus impositiu (t). -canvis en G,TR F 0E 0 desplaçament IS -canvi en T F 0E 0 canvis en la pendent
Tipus de política fiscal:
- Expansiva: puja G o puja TR o les dos. ( expansió renda d’equilibri)
- Contractiva: baixa G o baixa TR o les dos ( contracció renda equilibri)
La contracció de  provocada per G provoca una variació de la renda més que proporcional (efecte multiplicador) Si s’incorpora el mct del diner l’efecte és negatiu. ∆ Y F 0E 0∆L F 0E 0∆i F 0E 0▼Î F 0E 0▼Y- efecte expulsió
Multiplicador de la política fiscal
renda d’eq
Efectivitat de la política fiscal i el pendent de la IS
Dependrà del pendent; L’efectivitat serà més gran quan:
- gran sigui h= sensibilitat de la demanda de diner al tipus d’interès F 0E 0 + plana és la LM
- petit sigui b—> sensibilitat de la despesa d’invesrisó a les variacions de i F 0E 0 més vertical és la IS
- Més petit sigui K F 0E 0 sensibilitat de la demanda de diner a la renda F 0 E 0 més plana és la LM
- I quant més gran és el multiplicador, més desplaçament horitzontal de la IS
Trampa de la liquidesa i el cas clàssic:
No efectivitat, si efecte expulsió puja i,=Y. L’efecte desplaçament és total, només s’aconsegueix variar el tipus d¡interés.
Parany de la liquiditat
Anàlisi de venta de bons
Hi ha massa diner en circulació venem bons. Afecta a la s de diner, baixant-la. Hi ha un desplaçament de s monetària a l’esquerra. Arribema E1, baixa el preu del bo, augmenta la i no hi ha equilibri hi ha excés de dda de diner, hi ha excés de s de béns te que haver un reajustament, baia inversió, baixa la renda, baixa DA, en situem a E equilibri d el’economia. Multiplicador de la política monetària
Efectivitat de la política monetària
Efectivitat de la política monetària i el pendent de la LM dependrà de:
- Pendents de la IS i LM
- El multiplicador
Serà més efectiva quan:
- Més petita sigui h (lm més vertical)
- Més gran sigui b ( més plana la IS)
Casos extrems
Pol mon inefectiva, el interès és tan baix que la gent prefereix tenir diner en efectiu. ( a la política fiscal si que es efectiu)
Política efectiva ( en poltíc a fiscal no)Nivell de renda nominal depèn de la q de diner que hi ha en circulació. La demanda no depèn de i. (Puja Y baixa i). La S i la dda no s’ajusten per un interès però si per la renda. Esta fonamentat per la teoria quantitativa del diner
M=K(PY)
Resum p.fiscal efectiva P. monetaria efectiva
Cas clàssic No Si
Parany liquiditat Si No
M/P
L 2 (K gran)
L 2 (K petita)
L 1
M/P
L, M/P
i 2
i 2
i 1
i
i
LM (k petita)
Y 2
Y 1
Y
LM (k gran)
M/P
L, M/P.
i 2
i 2
i 1
i
i
LM (h gran)
Y 2
Y 1
Y
E 2
E 1
L 1
L 2
M/P
LM 1
aldos reals
i i Y B C A
L (Y 1 )
B
C
A
Y 1
Y 0
i 0
i 1
i 0
i 1
IS 1
L (Y 0 )
M/P
IS 0
LM
quantitat diner
i
i
Y
B
Y 1
Y 0
C
A
i 1
i 2
i 0
i 1
i 2
i 0
C
A
B
IS
LM 1
L(Y 1 )
M/P 1
L(Y 0 )
M/P 0
LM 0
i
i
Y
i
i 0
IS1 plana
IS0 plana
Y1’
Y 1
Y 0
i
Y
L(Y 0 )
L(Y 1 )
Y 0
Y 2
Y 1
A
C
B
i 0
i 1
IS 0
IS 1
M/P
LM
Y
i
i
quantitat diner
LM
IS1 vertical
IS0 vertical
Y1’
Y 1
Y 0
i
Y
LM més vertical
LM més plana
IS 1
IS 0
i 1
i 0
IS 1
IS 0
Y
Y 0
i
LM
LM
