¡Descarga Temari - Final y más Apuntes en PDF de Finanzas Empresariales solo en Docsity!
Com es transmeten les accions a les S.L. ¿? 1) Totes les transmissions de participacions es faran per escriptura pública (excepte judicial). 2) Comunicat a la societat la transmissió de la participació. 3) La societat té com a soci a l’adquirent quan se li ha fet la comunicació. 4) Totes les S.L. han de portar un llibre registre de socis on s’inscriurà bàsicament la titularitat. Restriccions El punt de partida és que estan legalment restringides, no com ales S.A. Tipus de transmissions a les S.L. 1) Transmissió Entre vius: A) Amb llibertat: es fa entre socis, al cònyuge, ascendents i descendents. Els estatuts no poden fer lliure la transmissió de participacions. B) Amb consentiment de la societat; mitjançant la Junta General de Socis. - El que vol transmetre ha d’haver comunicat a la junta el preu i les condicions de venda. - Es fa la junta i votaran Si o No. Només es podran negar en cas de que hagin vist alguna persona que els agrada més als socis (adquirent alternatiu). - Els socis de la junta tindran preferència en l’adquisició si iguala les condicions (si n’hi ha més d’un es repartiran les accions proporcionalment al capital aportat). – Si no hi ha cap comprador la societat compra les participacions (autocartera). 2) Transmissió Mortis Causa: - Es pot prohibir heredar a una persona sols si hi ha alguna disposició estatutària. – Termini de 3 mesos perquè la societat doni consentiment o No. – Passats els 3 mesos, si no volen que el legatari sigui soci hauran de pagar-li. Si hi ha acord, OK. Sinó, hi haurà auditors de comptes.
3) Transmissió forçosa: - En casos d’embargaments (la societat embarga les participacions al soci morós). Hi ha procés judicial i es fa subhasta pública. Si el guanyador de la subhasta no és del gust de la societat (“rematante”), els socis i després la societat poden subrogar-se (ocupar el lloc del rematant). Junta de General de Socis És la reunió dels socis de la societat. Les competències més importants són: A) Aprovació dels comptes anuals B) Nomenar i destituir els administradors C) Modificació dels estatuts de la societat D) Dissolució de la societat E) Aprovació de les operacions de liquidació. Convocatòries Segons llei: una anual ordinària (per aprovar comptes anuals, entre d’altres temes) i quan es consideri necessari. Tipus de convocatòries 1) Junta ordinària: la convoca l’administrador (dins els 6 mesos de l’exercici). Sinó es convoca en aquest termini, el soci pot demanar judicialment la convocació de la junta. El soci no pot convocar-la directament. Es pot convocar més tard dels 6 mesos, però els administradors tindran conseqüències. 2) Junta extraordinària: la convoquen els administradors obligatòriament quan la demanen socis amb un mínim del 5% de capital. Si els administradors no fan cas de la sol·licitud, es reclamarà judicialment. Formes de convocatòria 1) S.A. F 0E 0 2 anuncis de convocatòria: A) Borme B) Quadre de gran circulació en la província on la societat té el domicili social (es farà amb un mes d’antelació). 2) S.L. F 0E 02 anuncis de convocatòria: A) Borme B) Quadre de gran circulació en el terme municipal del domicili social. – Es poden substituir aquests sistemes en els estatuts i posar-ne un que sigui escrit i comprovable la recepció de la carta individual (es farà amb 15 dies d’antelació entre anunci i junta). Es poden celebrar juntes sense convocatòria: Junta universal: quan tots els socis estan presents en un lloc i es decideix unilateralment l’ordre del dia.
Elaboració de la Junta generals S’ha de constituir la junta general. Es constituirà la mesa de la junta on com a mínim hi hauran 2 persones. Qui forma part de la mesa ?¿
- President de la junta (qui la dirigeix) i el secretari que fa tasques documentals. Llista d’assistents Persones que assisteixen i capital que representen, de manera que, es fa constar la representació dels socis. Qui la representa ?¿
- S.A.: pot ser qualsevol persona i, si no es diu res, llibertat absoluta.
- S.L.: només es pot atorgar la representació a certes persones, en concret, un cònyuge ascendent o descendent, o bé, un apoderat general per administrar tots els béns dels socis. Sistema d’adopció d’acords
- S.A. : hi ha un Quorum (quantitat de capital mínim que ha d’existir per celebrar la junta. Es pot fixar o canviar als estatuts). Hi ha dos sistemes: A) Ordinari: es divideix en 1) Primera Convocatòria ( ha d’haver un 25% de capital subscrit – la majoria serà més del 50 % del capital present) 2) Segona convocatòria ( No hi ha mínim de capital – la majoria serà més del 50 % del capital present).
Retribució El càrrec d’administrador serà gratuït excepte que els estatus diguin lo contrari. Estatuts determinen sistema de retribució Les dos més importants són 1) Quantitat fixe que determini cada any la junta general 2) Participacions en beneficis. A la S.L. no pot excedir el 10%. A la S.A. no podrà cobrar fins que s’hagi repartit un 4% dels dividends dels socis. Prohibició de competències als administradors Els administradors tenen prohibit fer activitats competitives (ser autònom, ser administrador d’un altre societat, participar en un altre societat amb la mateixa activitat social) amb la societat. Ara bé, si ja està exercint el càrrec i comença una activitat competitiva F 0E 0 serà destituït. També se’l pot autoritzar, correspon a la Junta General per la majoria que es fixi legalment F 0E 02/3 del total. Cessament del càrrec
- La junta pot destituir al administrador quan vulgui sense que consti.
- La decisió d’interposar l’acció social de responsabilitat presa per la junta de socis, significa la destitució immediata del administrador.
- L’administrador pot renunciar al càrrec quan ho cregui oportú, però amb un límit. Però, ho pot fer, però sense deixar l’administració sense administradors.
- Quan el nomenament és per un termini determinat. L’arribada final del termini suposa la destitució automàtica del administrador. Modificacions Estatutàries A) Règim general està composat per: 1) La competència per modificar els estatuts correspon a la junta general de socis, EXCEPTE quan es tracte de canviar el domicili que no cal que la faci la junta sinó que ho pot fer l’administrador. 2) La majoria per modificar l’estatut és la majoria reforçada 3) A l’hora de la convocatòria s’ha de constar les parts que es volen modificar 4) A totes les modificacions s’exigeix un informe justificatiu als administradors. Aquest informe i la nova redacció que es vol donar als estatuts han d’estar a disposició dels socis des que es convoca la junta. 5) Tota modificació estatutària ha de ser inscrita al R.M i feta en escriptura pública. B) Règim Especial: a més de les generals, consta de: 6) El canvi de denominació social en la S.A. (es demanarà la Denominació al R.M. Central i es donarà publicitat a través de 2 diaris) 7) Modificacions en el règim de les accions o participacions. Diferència entre S.A (els socis que no voten a favor, tenen un termini de 3 mesos els quals no se’ls hi aplica la modificació que s’ha produït) i S.L.( el soci que no ha votat a favor té un Dret de Separació , on aquest soci té dret a que la societat li compri les participacions a preu de mercat). Quan hi ha Dret a Separació ?¿ 1) Substitució del objecte social 2) Trasllat del domicili al estranger 3) Transformació de la societat 4) Pròrroga de la societat 5) Reactivació de la societat (quan surt de la liquidació) 6) Modificació del règim de les transmissions de les participacions Augment de Capital i Reducció de Capital Les modalitats de l’augment: A) Augmentar el valor nominal de les accions o participacions que tenim, implica imposar noves obligacions dels socis. B) Emetem noves accions, tenim més participacions. Apareix el dret de subscripció preferent. C) Contravalor de l’augment: allò que es posa per augmentar el capital: aportacions dineràries, No dineràries, Compensació de crèdits i Augment en càrrecs de reserves.
Reducció de Capital: finalitat: 1) Reducció Voluntària : és una reducció que implica una devolució d’aportacions als socis. A les S.A. els hi dóna dret d’oposició als creditors (si no se’ls hi garanteix el crèdit). Dret a impedir la reducció. A les S.L. pot haver-hi Dret a Oposició (llavors serà igual que les S.A.) o si no preveuen res, llavors faran respondre al soci pels deutes de la societat en reducció durant un termini de 5 anys i fins el límit d’allò que se li ha reembolsat. 2) Forçosa : A) No hi ha devolució perquè són pèrdues B) Els creditors no tenen Dret a Oposició C) Òbviament, no poden reduir capital per compensar pèrdues D) A la S.A. obligats a fer-ho quan el capital és inferior a 2/3 del capital social, ha de durar més d’un exercici. E) S’ha d’acompanyar d’un balanç. Modificacions estructurals A) Transformació de la societat: es canvia la forma social, però s’ha de produir la continuïtat de la persona jurídica. B) Fusió: 1) per constitució de nova societat (“a” i “b” es fusionen per formar “c” amb el patrimoni i socis de “a” i”b”) 2) per absorció ( “a” absorveix “b” i el seu passiu i actiu va a parar a “a”) C) Escissió: 1) Parcial: la societat que s’escindeix no desapareix, sinó que una part va a parar a una nova societat o una que ja existia 2) Total: la societat escindida desapareix i els trossos van a parar a una nova societat o una que ja existia. * Els socis no es parteixen: tots seran socis de totes les parts, a no ser que s’acordi lo contrari. Dissolució, Liquidació i Extinció Dissolució: és el inici del fi. S’ha de liquidar i extingir. Tipus de dissolució: A) De ple dret: quan la societat té una durada determinada i ha arribat el termini final B) Voluntària: es dissol perquè volem C) Forçosa: pèrdues que deixen el patrimoni a la meitat i no s’augmenta o disminueix la xifra de capital. No és automàtica sinó que la junta ha de permetre la dissolució Liquidació : 1) La societat que està en liquidació ha d’anunciar-lo 2) Quan entra a liquidació, la societat deixa de tenir òrgan de liquidació. Els liquidadors poden ser els que abans eren administradors 3) La liquidació de la societat consisteix en liquidar els crèdits i determinar la quantia que li correspon a cada soci 4) En convocar la Junta de Socis, es presenta el balanç de liquidació. Una vegada fet l’aprovació es pagarà als socis. 5) Ens hem de donar de baixa i es fa a través de la cancel·lació de la societat al R.M. i l’escriptura pública d’extinció. Societat Unipersonal A) S’ha d’inscriure al R.M. (quan es sobrevinguda). Si passen 6 mesos i no s’ha inscrit, el soci únic esdevé responsable il·limitadament dels deutes socials B) A més, s’ha de constar al nom de la societat i la documentació: “ S.L.U.” C) S’ha de portar els llibres corporatius bàsics al Registre de Socis i els llibres d’actes , però a més, a les unipersonals hi ha el llibre registre del contracte que fan entre el soci i la societat. Societat Laboral (és al que té avantatges en el món fiscal laboral) A) És aquella que els seu capital està en mans dels treballadors indefinits de la societats (almenys el 51% del capital). B) S’ha d’inscriure en el R.M. però a més, s’ha d’inscriure en el Registre de Societats laborals del ministeri de treball. C) Hi ha dues classes de participacions: 1) Generals: tenen règim de transmissió segons la feina de la societat 2) Laborals: destinades als treballadors: règim molt limitat de transmissió. Societat corporativa (es la que està pensada per satisfer als socis) 1) Treball associat: donar feina als socis (treballadors) de la corporativa 2) Corporativa de consum: ven productes als socis a un millor preu que el de mercat.
3) Els crèdits deixen de cobrar interessos, excepte els creditors amb garantia real que seguiran meritant interessos fins que acabi la garantia. C) Efectes sobre els contractes: 1) Es mantindran vigents excepte que el jutge declari la seva ressolució D) Efectes sobre la massa perjudicial de la massa activa: es tracta de veure què passa amb aquells béns que han sortit del patrimoni del deutor perjudicant als creditors (ex: per donació, gratuïtament). L’administrador concursal pot exercir “accions de reintegració”. Permeten anul·lar contractes fets pel deutor amb un tercer i que perjudiquen a la massa activa fets els 2 anys anteriors a la declaració de concurs.( Ex : es ben un bé per la ½ de valor de mercat F 0E 0això perjudica a la massa activa. L’administrador Concursal pot rescindir el contracte. El bé torna a la massa activa i es tornen els diners (sóc el deutor i el malvenc per 20 milions. Això perjudica la massa activa perquè en comptes d’entrar 50 entren 20. L’administrador concursal demanda ala persona a la que e li ha venut el bé. S’anul·la el contracte tornant les prestacions, però com l’empresari és morós. Queda com un deute més.)). Determinació de la massa activa Per pagar els deutes disposem de: A) Separació: són béns dels que disposa el deutor però no serveixen per pagar els deutes, ja sigui perquè no són seus, o perquè són inembargables per llei. B) Inventari: cal fer un inventari detallat de la massa activa on hi consta una descripció completa del béns i el valor que se’ls hi dóna. Determinació de la massa passiva Es detallen els deutes. També ho fa l’administració concursal. Llista de creditors classificada en grups depenent del crèdit: 1) Crèdits de la massa: es generen una vegada declarat el concurs 2) Crèdits concursals: es generen abans de la declaració del concurs. Hi trobem: A) Crèdits especialment privilegiats (són especialment privilegiats perquè el creditor, per cobrar, pot utilitzar el bé associat al crèdit F 0E 0 Hipoteca : ven els immobles i el creditor serà el primer en rebre’ls ) B) Crèdits amb privilegi general (cobren després del Esp. Priv.): són els crèdits salarials i els crèdits de dret públic C) Crèdits ordinaris: els que no es poden incloure en altres categories D) Crèdits subordinats: són els crèdits comunicats amb retard, crèdits per interessos, crèdits per multes i infraccions i crèdits de persones especialment relacionades amb el deutor. (Quan el deutor és P.Física es considera relacionades al nucli familiar més pròxim. Quan és P.Jurídica es considera relacionades els socis que responen de manera il·limitada als deutes, socis amb el 10% del capital, administradors de la societat i les empreses que formin part del mateix grup de la societat concursal). Fase de conveni La idea és obtenir un conveni entre deutors i creditors. Només si el conveni no és possible F 0E 0 es liquidarà la empresa. 1) Qui el pot proposar ?¿ El proposaran els deutors i els creditors (que representen el 20% del passiu concursal). 2) En què consisteix el conveni ?¿ El conveni pot consistir en : A) Transmissió global de l’empresa B) Normalment la majoria de convenis són de “Quita”(perdó de part del deute, no més del 50%) y “espera”(aplaçament del deute a un temps no més gran de 5 anys). 3) Quin és el procediment d’aprovació ?¿ A) Es convoca la junta de creditors : el quòrum serà el 50% del passiu ordinari. B) Si es presenten diversos convenis, primer es celebra el del deutor, i després els dels creditors C) Els únics creditors amb dret a vot són els ordinaris. D) Si s’aprova el conveni pot passar: D.1) Que hi hagi alguna impugnació, llavors serà el jutge el que resolgui la impugnació D.2) Si no hi ha impugnació, el jutge l’aprova directament.
E) Quan el conveni queda aprovat, s’inicia la Fase De Compliment De Conveni F) Si no s’arriba a aprovar cap conveni, la solució és anar a la fase de liquidació de la societat. Fase de liquidació Liquidar és fer líquid tot el patrimoni de la societat per tal d’aconseguir diners i pagar els deutes de la societat. 1) La llei vol que la liquidació es faci amb certa rapidesa, és a dir, que no duri més d’un any. 2) Els administradors Concursals han d’elaborar un Pla de Realització, que consisteix en vendre els béns per treure el millor valor possible. 3) A l’hora de fer el pagament als creditors els primers en cobrar són els crèdits de la massa, després els crèdits de privilegi especial i el tercers són els de Privilegi General. Si no hi ha suficient per pagar a tothom, es Prorrateja, i es divideix. Qualificació de Concurs Consisteix a determinar si el concurs és Fortuït o Culpable. Per a que es qualifiqui el concurs s’ha de donar una de les següents condicions: A) Aprovació d’un conveni amb quites superiors al 30% o esperes superiors a 3 anys B) En cas d’obertura de la fase de liquidació Quan es declararà culpable ?¿ Quan en la generació o agreujament de l’estat d’insolvència hi hagi Dolo o Culpa Greu (i això passa quan hi ha irregularitats comptables) Conseqüències del concurs culpable 1) Inhabilitació per representar i administrar béns aliens 2) Pèrdua de drets sobre la massa 3) Els administradors es faran responsables amb el seu patrimoni dels deutes que la societat no pugui pagar.
TEMA 6 – Dret de la propietat industrial i de la competència
Defensa de la competència : garantir que hi hagi una competència suficient al mercat. Evitar pactes entre empresaris per anul·lar la competència. Competència deslleial –Llei contra la competència deslleial de 1991. Parts: A) Àmbit d’aplicació de les normes B) Clàusula General de deslleialtat (Art. 5 – Llei compt. Deslleial): es considera deslleial comportament objectivament contrari a les exigències de la bona fe. C) Actes concrets que es consideren deslleials: 1) Actes de comparació – només será lleial si compleix que: A) Que la comparació sigui vertadera B) Que siguin dades comprobables C) Dades rellevants (pot portar al consumidor a consumir el producte) 2) Actes d’engany: quan es fan conductes que enganyen al consumidor 3) Actes de confusió: és aquell acte del empresari que tendeix a generar confusió al consumidor amb un producte de la competència 4) Actes d’imitació: estan permesos excepte : A) Que el producte estigui emparat per drets d’exclusiva B) Quan aquesta imitació genera confusió o risc d’associació C) Quan hi ha intenció d’aprofitar-se de la reputació del producte original 5) Actes denigrants: manifestacions per fer perdre crèdit a un tercer 6) Actes d’explotació de la reputació aliena: publicitat adhesiva. Promociona el seu producte nombrant a una altra marca més comercial. 7) Violació de secrets: espionatge industrial (obtenir el secret de forma il·lícita i divulgar-ho) i persones amb accés lícit i amb obligació de reserva i que el divulguen. 8) Venda o pèrdua: està permès però es considera deslleial quan: A) Infringeix una llei de fixació de preus
Prohibicions Hi ha prohibicions: A) Absolutes: una marca no es pot registrar per a cap producte perquè no té caràcter distintiu B) Relatives: “Si crea confusió, és una mala marca, si NO crea confusió, és una bona marca. (Art. 6.9 Llei de marques.) Drets que ofereix la marca La marca ofereix principalment el Dret d’utilització exclusiva per distingir els seus productes i, per tant, impedeix que els altres utilitzin la marca: Dret d’Exclusiva. Límits del Dret d’exclusiva 1) Ús atípic de la marca: si algú utilitza el meu nom com a marca, jo no tinc perquè deixar de utilitzar-lo 2) Esgotament del Dret de Marques: posat un producte en el mercat, el fabricant per el control d’aquell producte. Això només és a nivell comunitari, fora de la U.E. es necessita un permís especial F 0E 0 NO puc comprar els productes a Costa Rica i vendre’ls a Itàlia. Obligacions del titular de la marca 1) Pagament de la taxa per sol·licitar-la i per renovar-la. 2) Obligació d’ús de la marca: s’ha de fer-la servir sinó caduca. Si en 5 anys no s’ha fet servir, caduca. 3) La marca és transmissible (la puc vendre amb l’empresa o sense l’empresa) i arrendable (el contracte de llicència, permet la utilització de la marca a un segon). La marca com a objecte de propietat 1) És transmissible 2) És susceptible de drets reals 3) És arrendable (pot cedir-la perquè un tercer l’exploti). Hi haurà: A) Llicències Exclusives: el titular de la marca només concedirà una llicència B) Llicències NO Exclusives: se’n poden fer vàries. Nulitat - Causes Pot ser: A) Absoluta: quan s’infringeix una prohibició absoluta B) Relativa: quan contradiu una prohibició Relativa Caducitat – Causes Pot haver-hi: A) Registrals: la NO renovació de la marca i la renúncia del seu titular B) Judicials: això inclou la falta d’ús de la marca i la vulgarització de la marca (quan té tant d’èxit que passa a denominar el producte que serveix F 0E 0Bambas) Defensa del dret sobre la marca El titular de la marca pot exercir les accions civils en defensa de la marca, davant de persones que la utilitzen indegudament. Hi hauran 3 accions: A) Acció de Cessació: que deixi de cometre la violació del dret B) Acció de indemnització: hi haurà una indemnització C) Acció de remoció: S’eliminen del mercat els productes que s’han utilitzat que violaven la marca. Noms Comercials Els noms comercials distingeixen una empresa d’una altre. Un exemple són els logotips comercials. El registre d’un nom comercial concedeix al seu titular el Dret d’Exclusiva ( és l’únic que el pot utilitzar i pot impedir l’ús a tercers). Invencions Tècniques Hi ha dos grans modalitats: 1) Patents d’invenció: Característiques per a ser patentades A) La invenció ha de ser nova. La novetat ha de ser universal, mundial. Serà NOVA quan NO està concebuda a l’estat de la tècnica ( serà tot allò que és conegut i ha estat fet públic fins el moment de la presentació de la sol·licitud).
B) Ha d’aplicar activitat inventiva. Allò que no és desprèn de forma evident de l’estat de la tècnica (òbviament, per un expert en la matèria F 0E 0 Einstein a la física, Schumacher a la F-1,etc.) C) Aplicabilitat industrial F 0E 0susceptible de ser aplicat industrialment, susceptible de ser repetit. Invencions tècniques que no es poden patentar A) Les que no compleixen algun dels requisits anteriors: teories matemàtiques, obres literàries, obres estètiques, descobriments,etc. B) Les que violen l’ordre públic: clonació d’ésser humans, manipulació d’embrions humans amb fins comercials,etc. Procediment de concessió de la patent. Les patents mai són secretes F 0E 0 en el moment que es fa pública una patent, es fa pública. S’ha de diferenciar entre el Dret de la Patent (es lo que pertany al inventor) i la titularitat de la patent ( Qui la pot explotar ?¿ El dret econòmic de la patent no va per al inventor sinó per a la empresa que finança l’inventor). Efectes de la patent A) La durada del Dret de la Patent és de 20 anys NO Prorrogables a partir de la data de sol·licitud B) Dóna un Dret exclusiu al seu titular C) El titular de la patent té l’obligació d’explotar la invenció patentada F 0E 0 4 anys des de la sol·licitud o 3 des de que se li concedeix la patent Transmissió del Dret de la Patent Pot ser: 1) Plena: Compra- Venda 2) Limitada: A) Llicència voluntària: són aquelles que el seu titular concedeix perquè vol. Cedeix la patent a un tercer. Ho farà a canvi de diners o gratuïtament. B) Llicència de ple Dret: llicència oferta a través del registre. Es tracta de que el titular està disposat a concedir una llicència d’explotació a tot interessat. Es reduirà la taxa registral a la meitat i és Important perquè la taxa es paga cada any, i cada any puja el preu. C) Llicència Obligatòria (tampoc és gratuïta): es concedeix sense la voluntat del titular. Hi haurà 4 casos: C.1) falta d’explotació de la patent C.2) Dependència entre patents F 0E 0 Jo tinc “”A” i un altre “B”, de manera que necessito “B” per a que funcioni “A”, per tant, puc demanar una llicència obligatòria. C.3) Per necessitats de l’exportació C.4) En cas de motius d’interès públic. Protecció del Dret de Patent Protecció des que es presenta la sol·licitud fins que es concedeix. Es tradueix en la possibilitat d’impedir que un tercer utilitzi una patent sense el consentiment del titular. Nulitat de la Patent Serà nula quan : 1) quan li falta algun requisit de patentabilitat 2) Quan fa la sol·licitud de la patent, no la descriu degudament o no presenta tota la documentació. Caducitat de la Patent La patent caducarà quan: 1) Finalitzi el termini per la que va ser concedida 2) Falta de pagament d’una taxa anual 3) Falta d’explotació de la patent, dintre dels 2 anys següents a la concessió de la llicència obligatòria.
- Models d’utilitat És una invenció menor comparada amb una patent. Els models d’utilitat juguen amb Noves Formes i Noves Utilitats. Es dóna als objectes una nova forma, que a l’hora ha de portar un avantatge en el seu ús. Requisits A) Ha de ser nova, però no a nivell Mundial, sinó Nacional. B) No ha de resultar de manera molt evident, de l’estat de la tècnica (òbviament per a un expert independent) C) Es manté l’aplicabilitat industrial: es susceptible d’aplicació industrial Durada Els models d’utilitat es concedeixen per 10 anys, i es paguen anualitats. El disseny industrial
persones que han firmat la lletra. Per cobrar la lletra per regrés, s’ha de protestar la lletra.
