¡Descarga Teoria comptabilitat ESADE y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
BLOC 2: ACTIU CORRENT/PASSIU CORRENT
EL TRACTAMENT DE LES EXISTÈNCIES AL PGC
1. EXISTÈNCIES
Són aquells actius que té l’empresa per a ser venuts en el curs normal de l’explotació, en procés de producció o en forma de materials, o subministraments per a ser consumits en el procés de producció o en la prestació de serveis.
Tipus d’existències
El PGC estableix com a existències (grup 3):
30. Mercaderies: béns adquirits per a ser venuts sense transformar. 31. Matèries Primeres: les que mitjançant elaboració o transformació, es destinen a formar part dels productes fabricats 32. Altres aprovisionaments: Elements i conjunts incorporables. Productes comprats ja fets que s’incorporaran al producte acabat. Exemple: la radio d’un cotxe. Combustibles: matèries energètiques susceptibles d’emmagatzemament Recanvis: peces per a ser muntades o incorporades en instal·lacions, màquines, etc que tinguin un cicle al magatzem inferior a un any. Materials diversos: altres matèries de consum que no s’incorporen al producte final. Exemple: els lubricants de maquinària, etc. Embalatges. Envasos. Material d’oficina, tret que l’empresa opti per considerar que el material d’oficina adquirit durant l’exercici és objecte de consum en el mateix. 33. Productes en curs. Es troben en una fase intermèdia del procés. 34. Productes semi acabats. Es troben en una fase “estable” del procés. 35. Productes acabats. Són el resultat habitual del procés. 36. Subproductes, residus i materials recuperats.
La problemàtica del tractament de les existències
Les existències estan en el nucli mateix del concepte de negoci d’una empresa comercial o industrial. L’ ingrés bàsic d’aquestes empreses acostuma a ser el que resulta de vendre articles per un preu superior al que ha costat comprar-los o fabricar-los.
El problema que es planteja és aclarir quin és el marge comercial (diferència entre el valor de venda i el de cost) assolit en les vendes de productes (mercaderies, productes acabats, subproductes, etc.).
2. TIPUS DE TRACTAMENTS POSSIBLES
Destacarem dues orientacions alternatives:
Determinació del marge comercial de cada operació a través del coneixement, en cada venda, del cost del producte venut. El marge comercial del període és la suma dels de les operacions realitzades durant el aquest període.
Ope- ració
Càlcul Resultat
n
Import de la venda 1 - Cost del producte venut Import de la venda 2 - Cost del producte venut Import de la venda 3 - Cost del producte venut
Import de la venda n - Cost del producte venut
Marge comercial op. 1 Marge comercial op. 3 Marge comercial op. 3
Marge comercial op. n
Total del període
Marge comercial total del període (suma dels marges de cada operació)
Aquest és un enfocament molt atractiu, que implica el manteniment permanent de l’inventari d’existències, i dóna molta informació detallada de la rendibilitat de cada operació, des del punt de vista comptable. Això permetria, sumant, obtenir informació sobre la rendibilitat d’un client, d’un sector, d’una zona geogràfica, etc.
Els mètodes que es basen en aquest mètode s'anomenen de permanència d’inventari. Precisament aquesta servitud d’haver de conèixer el cost dels productes lliurats al client a cada operació de venda fa que l’aplicació d’aquests mètodes sigui difícilment viable.
Exemple 2 Una empresa comercial inicia el període sense estoc i realitza compres i vendes. Al final de l’exercici comptable, una part de les compres encara no s’han venut. Això vol dir que si tractem totes les compres com a pèrdues cometem un error, ja que una part d'aquestes encara són al magatzem. Compensem l’excés de pèrdua comptabilitzada tractant l’estoc final com un guany.
Exemple 3 L’empresa te un estoc inicial al començar l’exercici. Durant aquest exercici s’han realitzat compres i vendes. Al final de l’exercici no queda estoc, ja que s’ha venut tot el que hi havia al principi més totes les compres. En aquest cas, és evident que el marge entre compres i vendes no es correspon amb la realitat (és excessiu), ja que no es té en compte que, en el decurs de l’activitat comercial de l’any, l’estoc inicial ha desaparegut. Aquesta desaparició de l’estoc s’ha de comptabilitzar com una pèrdua que compensi l’excés de marge.
Exemple 4 L’empresa tenia un estoc inicial, ha comprat i ha venut i, al final, té un estoc superior al que tenia al principi. En aquest cas, cal comptabilitzar, a més del marge per diferència entre vendes i compres, l’augment de l’estoc com a guany addicional.
Exemple 5 L’empresa tenia un estoc inicial, ha comprat i ha venut i, al final, té un estoc inferior al que tenia al principi. En aquest cas, el marge entre vendes i compres torna a ser superior al real. Cal ajustar-lo tractant com a pèrdua la reducció de l’estoc.
Comptes que cal utilitzar
Els del grup 3 (Existències)
Els del subgrup 60 (Compres)
Els del subgrup 61 (Variació d’existències)
Els del subgrup 70 (Vendes)
Els del subgrup 71 (Variació d’existències)
Comptabilització (SENSE IVA per facilitar la comprensió)
En cada cas farem servir comptes similars segons quina sigui l’existència adquirida: mercaderies, matèries primeres, altres aprovisionaments, etc.
A. COMPRES a crèdit
(600 a 602) Compres , Compres de mercaderies a (400) Proveïdors
(606) Descomptes sobre compres per pagament immediat: descomptes i assimilats que li concedeixin a l’empresa els seus proveïdors, per pagament immediat, no inclosos en factura
(400) Proveïdors a Descomptes sobre compres per pagament immediat
(608) Devolucions de compra ,
(400) Proveïdors a Devolució de compres de mercaderies (*)
(609) Ràpels per compres : rebaixes aplicades pel proveïdor al marge de les factures, com a compensació per les condicions o el volum de compra
(400) Proveïdors a Ràpel per compres de mercaderies (*)
(607) Serveis integrants del procés productiu de l’empresa , que aquesta subcontracta a l’exterior:
Treballs realitzats per altres empreses a (400) Proveïdors
(*) Comptes de quatre dígits
B. VENDES a crèdit
(700 a 705) Vendes ,
(430) Clients a Vendes de mercaderies
a Material d’oficina (71) Variació d’existències de prod. en curs a Prod. en curs
(71) Variació d’existències de prod. semiac. a Prod. semiacabats
(71) Variació d’existències de prod. acabats a Prod. acabats
(71) Variació d’existències de subprod., etc. a Subproductes a Residus a Materials recuperats
En passar a guanys les existències finals
Mercaderies a Variació d’existències de mercaderies (61)
Primeres matèries a Variació d’existències de prim. mat. (61)
El. i conj. incorpor. Combustibles Recanvis Materials diversos Embalatges Envasos Material d’oficina a Variació d’existències d’altres aprov. (61)
Prod. en curs a Variació d’existències de prod. en curs (71)
Prod. semiacabats a Variació d’existències de prod. semiac. (71)
Prod. acabats a Variació d’existències de prod. acabats (71)
Subproductes Residus Materials recuperats a Variació d’existències de subprod., etc. (71)
NOTA: Els comptes del grup 3 (Existències) només s’utilitzen en els assentaments d’obertura, regularització d’existències i tancament. Mai no es fan servir en assentaments ordinaris de compres o vendes
4. VALORACIÓ DE LES EXISTÈNCIES
Valoració inicial
Segons el PGC (2ª part, norma 10), les existències es valoren en el moment inicial (en el moment de la seva compra) pel seu cost històric: preu d’adquisició o cost de producció. Si les existències han estat comprades, el seu preu d’adquisició inclou el preu de la factura després d’haver tret els descomptes que hi pugui haver en la mateixa factura, més totes les despeses necessàries fins que les existències estiguin a la nostra disposició (poden ser costos de transport, duanes, etc.). Per tant, tots aquests imports: factura, despeses necessàries, etc. estaran recollits en el compte de (60) “Compres de ...”, ja sigui en un únic assentament o en varis. (Hi ha algun altre concepte que es pot incloure en el preu d’adquisició que podeu llegir a la norma corresponent, però no hi entrarem en aquest curs).
Valoració final
En acabar l’any, les empreses han de calcular el valor total de les seves existències, les que estan sota el seu control (el moment en el qual es traspassa el control de les existències queda establert entre proveïdor i client en el moment en que s’acorda la transacció).
El dia de tancament d’exercici, l’empresa fa inventari físic, és a dir, compta les existències (en unitats) que té al magatzem. A més a més, cal que es consideri:
Les existències que estan en camí procedents del proveïdor (o procedents del client en el cas de devolucions de vendes), sempre que estiguin sota el control de l’empresa. En aquest cas, s’hauran d’afegir a les de l’inventari físic.
Les que estan en camí cap al client (o cap al proveïdor en el cas de devolucions de compres), sempre que encara estiguin sota el control de l’empresa. En aquest cas, s’hauran d’afegir a les de l’inventari físic.
Les existències que, estan al magatzem de l’empresa no estan sota el control de l’empresa (perquè estan en dipòsit, per exemple). S’hauran de treure de les de l’inventari físic.
Al mateix temps que es recompta totes les existències que són propietat de l’empresa (les que estan sota el seu control), cal verificar que la comptabilitat s’ajusti a aquesta realitat: les compres ja han d’haver estat comptabilitzades i les vendes encara no. Per això, en alguns casos, caldrà fer alguns assentaments o corregir d’altres no s’han fet seguint aquest criteri. Alguns exemples:
5. VENDES NETES, COMPRES NETES. EL MARGE BRUT
Venda neta: És l’import de l’ingrés real obtingut en les vendes. Es calcula restant, de les vendes totals (brutes), les possibles devolucions de vendes per part dels clients i els ràpels (rebaixes per raons comercials) que s’hagin aplicat als clients. Cal retenir el fet que el PGC no només considera com a devolució de vendes l’abonament que resulta del retorn físic del producte venut prèviament; també inclou en aquest concepte els abonaments fets al client com a conseqüència de les seves reclamacions sobre les condicions en què la seva comanda s’ha atès (problemes de qualitat, puntualitat, especificacions tècniques, mides, colors, etc.), encara que, en compensació per la rebaixa, el client accepti no retornar el gènere.
Compra neta: És el valor comprat realment. Es calcula restant, de les compres totals, les devolucions de compres fetes als proveïdors i els ràpels que aquests ens apliquin. Les devolucions de compres inclouen els mateixos conceptes que s’han descrit a l’apartat anterior, a propòsit de les devolucions de vendes.
Cost del producte venut: És el valor del producte entregat al comprador a canvi dels seus diners o del compromís de pagament. Com que no es pot determinar per a cada operació, es calcula en termes globals mitjançant:
Valor del stock inicial + Compra neta – valor del stock final = Cost del producte venut
Marge brut (o marge comercial): Constitueix l’ingrés ordinari bàsic de tota empresa industrial o comercial. És la diferència entre la xifra de vendes netes i el cost del producte venut. El seu càlcul és, per tant, el següent:
Venda neta - Cost del producte venut = Marge brut
El model de compte d’explotació per marges és especialment atractiu, ja que permet visualitzar l’ingrés bàsic (marge brut), separat de la resta d’ingressos i despeses.
La presentació d’aquest format de compte d’explotació, en la versió més simple, és la que figura a continuació (entre parèntesis, els comptes que recullen cada concepte).
VENDA NETA (Subgrup 70) Venda bruta (Comptes 700, 701, 702, 703, 704 i 705)
- Descomptes (comptes 706)
- Devolució (Comptes 7080, 7081, 7082, 7083 i 7084)
- Ràpel (Comptes 7090, 7091, 7092, 7093 i 7094)
- COST DEL PRODUCTE VENUT
- Compres netes (Subgrup 60) Compra bruta (Comptes 600, 601, 602 i 607)
- Descomptes (comptes 606)
- Devolució (Comptes 6080, 6081 i 6082)
- Ràpel (Comptes 6090, 6091 i 6092)
+/- Variació d’existències (Subgrups 61 i 71)
= MARGE BRUT
+ ALTRES INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ
- DESPESES D’EXPLOTACIÓ
= RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
Terminologia de la cartera d’efectes
Efectes comercials en cartera: són efectes pendents de venciment en els quals l’empresa és el creditor (qui ha de cobrar) i són físicament en el seu poder. Efectes comercials en gestió de cobrament: són efectes pendents de venciment que han estat cedits al banc només per a que aquest faci els tràmits de cobrament. Efectes comercials descomptats: són efectes pendents de venciment cedits al banc, i aquest n’avança l’import a l’empresa. En realitat és un préstec amb garantia d’efectes. Efectes comercials impagats: són efectes vençuts i no pagats pel deutor. Efectes comercials protestats: són efectes vençuts i no pagats pel deutor. D’aquest impagament se n’aixeca acta notarial para que tingui futurs efectes judicials. Efectes reclamats: són efectes pendents de venciment i retirats de la circulació per a ser renovats (modificació del venciment, per exemple). Risc: efectes descomptats pendents de vèncer. Es refereix al risc de que no siguin pagats. Efectes comercials a pagar: són efectes pendents de venciment en els quals l’empresa és el deutor (qui ha de pagar).
Cartera passiva d’efectes
Són els efectes comercials que l’empresa està obligada a pagar. El moviment comptable és el següent:
Quan apareixen els efectes (acceptar la lletra o emetre el pagaré):
(400) Proveïdors A (401) Efectes a pagar
En vèncer i pagar-se:
(401) Efectes a pagar A (572) Bancs
Cartera activa d’efectes
Són els efectes comercials que l’empresa té dret a cobrar. Per a representar les diverses situacions utilitzem els següents comptes: a) 4310 - Efectes comercials en cartera b) 4311 - Efectes comercials descomptats c) 4312 - Efectes comercials en gestió de cobrament d) 4315 - Efectes comercials impagats.
Quan apareixen els efectes (obtenir acceptació de la lletra o rebre el pagaré):
(4310) Efectes comercials en cartera
A (430) Clients
En vèncer:
els cobrats (572) Bancs els tornats (4315) Efectes comercials impagats A^
(4310) Efectes comercials en cartera
En el cas dels efectes tornats, la comptabilització dependrà del que passi amb el deutor. L’efecte impagat es pot cancel·lar amb càrrec: A Tresoreria (Caixa o Bancs), en el cas de que pagui de seguida A un nou efecte en cartera, si es genera un nou efecte a un venciment més llarg A Clients de dubtós cobrament (amb simultània creació d’una pèrdua per deteriorament, com veurem més endavant), si creiem que es tracta efectivament d’un client morós
Efectes cedits a un banc en gestió de cobrament
És d’allò més habitual que els deutors d’efectes els paguin permetent que se’ls carregui en un compte bancari. Per aquest motiu, els creditors lliuren al seu banc els efectes a cobrar en el seu poder en qualsevol moment comprès entre la seva creació i uns dies abans del venciment. El banc els fa arribar al banc del deutor per a que siguin carregats en un compte corrent bancari.
Quan apareixen els efectes (obtenir acceptació de la lletra o rebre el pagaré):
(4310) Efectes comercials en cartera A^ (430) Clients
Quan apareixen els efectes (emetre les lletres o rebre els pagarés)
(4310) Efectes comercials en cartera a (430) Clients
En el moment de portar els efectes al descompte:
(572) Bancs (665) Interessos per descompte d’efectes a (5208) Deutes per efectes descomptats
(4311) Efectes comercials descomptats a (4310) Efectes comercials en cartera
En arribar el venciment, tant si el deutor paga com si no, cal fer l’assentament:
(5208) Deutes per efectes descomptats a
(4311) Efectes comercials descomptats
En el cas que el deutor no hagi pagat, el creditor només ho sabrà per l’arribada d’un càrrec bancari en el seu compte corrent, que comptabilitzarà així:
Nominal (4315) Efectes comercials impagats despeses devolució
(626) Serveis bancaris a (572) Bancs
nominal més despeses devolució
En el cas que el deutor hagi pagat, no caldrà fer cap assentament addicional.
2. VALORACIÓ DELS DRETS DE COBRAMENT
Igual que hem comentat pel cas de les existències, l’empresa té l’obligació de revisar la valoració dels seus drets de cobrament com a mínim a final de cada exercici. Segons la norma 9ª de la 2ª part del PGC, han de valorar-se al menor entre el nominal (pel qual va ser comptabilitzat si són a curt termini ), i el valor net realitzable (el que s’espera cobrar), i reconèixer la diferència com una pèrdua de valor (deteriorament). És a dir, quan hi hagi risc que no es rebi el cobrament en la seva totalitat, és necessari comptabilitzar una pèrdua que anomenem Deteriorament de crèdits , per valor de la diferència entre el valor net realitzable del dret de cobrament (crèdit) i el seu valor nominal.
Si aquesta pèrdua de valor és reversible , és a dir que hi ha alguna possibilitat de cobrament en el futur, per l’import difícilment realitzable l’assentament que cal fer és:
Pèrdues per deteriorament de crèdits per operacions comercials (694) a Det. de valor de crèdits comercials (49)
i
Clients dubtós cobrament(436) a Clients (430) (o el compte on estigui comptabilitzat, com Efectes impagats, per exemple).
Posteriorment, si és recupera el valor, és a dir, si desapareix el risc de no cobrar, o bé es cobra tot o part del deute pendent, per la part recuperada es farà:
