¡Descarga Historia de la filosofia origen y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
TEMA 1: ELS ORÍGENS DEL
PENSAMENT FILOSÒFIC.
EL PAS DEL MITE AL LOGOS:
3.- EXPLICACIÓ RACIONAL DE LA NATURA: (PÁG 16-20)
La filosofia neix al segle VII i VI a.c al final de l'època arcaica. Dues primeres escoles filosòfiques → escola de Milet ( de Tales de Milet, situada a Milet) i l’escola Pitagòrica (de Pitàgores, situada a Cretona). A la frontera no hi havia control, per això va fer que hi hagués comunicació i això va donar lloc a la filosofia. Ja que la unió de Grecia eren polis (magna grècia) i eren mercaders (no guerrers). Pas de oral a l’escriptura. Els grecs van recollir la geometria i l’astronomia i van crear les teories. Època clàssica → naixement de la democràcia a Samos i es desenvolupa a Atenes per Pèricles i Soló.
3.1.- EL PRIMER BRESSOL: L’ESCOLA DE MILET:
Milesis (VII / VI a.c.) → # Tales de Milet
Anaximandre de Milet
Anaxímenes de Milet
Presocràtics → Filòsofs, abans que Socrates, no es conserva cap llibre, només s’han trobat frases, fragments i noticies.
TALES:
Va ser el primer (1r filòsof) que va buscar el saber de forma desinteressada i va intentar trobar respostes racionals a preguntes que fins llavors havien respost a través de la religió. No s’ha conservat cap escrit original seu i la major part de les coses que sabem ens han arribat de fonts secundàries. Va predir un eclipsi, per tant tenia coneixements sobre l’astronomia, geometria, etc. Es diu que Tales sabia predir canvis climàtics. Ell deia → És bo per l’home ajustar la seva vida amb l’ordre de l’univers. Al llarg de la seva vida va viatjar a Egipte on va aprendre geometria i va desenvolupar el teorema de Tales. Arjé → origen / causa. Tales deia que l’aigua és l’origen, que tot prové de l’aigua i que tot és aigua, rafarin-se que l’aigua és essencial per la vida i a partir d'això diu que la terra està sobre l’aigua. Pluralitat → Unitat = el gel i el vapor =aigua H2O. Aparença → Realitat. Les coses no son com tu veus, semblen diferents pero son el mateix.
UN ELEMENT MATERIAL ORDENA L’UNIVERS → MONISME MATERIALISME.
Tots els que defensen aquesta idea son Monoteistes materialistes.
ANAXIMANDRE DE MILET:
Es deixeble de Tales. Va tenir coneixements d’astronomia, geometria, etc. Segons ell l’arjé es apeiron (Aigua ← → Foc Aire ← → Terra). Ell deia que l’arjé no pot ser l’aigua perquè és un element massa determinat. Com pot ser que de l’aigua sortint coses tan diferents com la terra, l’aire o el foc. Diu que l’arjé ha de ser un element indefinit i indeterminat i ell ho anomena APEIRON. Apeiron → Es un element il·limitat sense definir, es el principi original de tot el que hi ha, per tant també integra les diferències entre contraris. L’origen de tot no és res, però ho és tot en potencia, aquests elements han sorgit d’elements contraris. Es la primera cosmologia (ordenació) racional sense aparició de deus. Terra = terra. Aigua = mar. Aire = atmosfera. Foc = estrelles. (primer hi ha la terra, després el mar, després l’atmosfera i finalment les estrelles). Ell no hauria dit això si no hagués volgut corregir a Tales, el seu mestre. Actitud crítica → Posar en dubte / qüestionar-se = la veritat s’ha de trobar.
ANAXÍMENES DE MILET:
Va ser deixeble d’Anaximandre, es el 3r i últim filòsof de l’escola de Milet. Anaximandre va considerar que l’arjé havia de ser una única substància infinita i il·limitada, pero a diferencia, aquest no podria ser indeterminada, en aquest sentit s’acosta mes a Tales.Per Anaxímenes la substancia ha de ser un element, conegut. (En aquest sentit s’apropa mes a Tales, perquè deia que l’arjé es l’aire). Deia que era l’aire per diverses raons:
- Deia que l’aire és imprescindible per a la vida, ja que el necessitem per respirar.
- També per una tradició ancestral grega en la que vincula l’aire amb l'ànima (quan algú treu el seu últim alè de vida, es quan la seva ànima se’n va). Aire → Està a tot arreu. L’aire pot passar per dos processos diferents:
- La rarefacció → Exemple: Foc.
- La condensació → Exemple: Elements més pesats, núvol, aigua, terra. II Expliquen → Els llampecs, pluja, neu, terratrèmols, etc. Segons Anaximenes, el primer que va néixer va ser la terra que és plana i està sostinguda per l’aire, la resta de cossos celestes van néixer de la terra i de la verificació de l’humanitat que aquesta despren, referin-se que l’aire ho engloba tot. Aquests 3 filòsofs de milet, van intentar donar una resposta racional a preguntes globals i ho van fer com assenyala “Popper” amb forma de “discussió crítica“, una de les característiques més importants de l’actitud filosofica.
- Idees → Tot flueix, filosofia del camí, la realitat està feta de processos (Planta rei). Tot està arribant a ser o deixen de ser, pero no esta. Ésser i no-ésser estan lligats. La realitat està en canvi perque es una guerra de contraris “La guerra es el pare i el rei”.
- Tot té el seu contrari i en aquesta guerra hi ha una harmonia oculta que es la dels contraris. Hi ha un logos / etern divi (equilibri entre contraris). L’univers és etern i es un foc que s'encén i s’apaga segons mesura.
- No hi ha una divisió absoluta oposat a oposat. La identitat només s'entén amb la contradicció. Cada parella d’oposats transforma una unitat, en necessitem un per entendre l’altre.
- Monista → Segons ell tot es foc.
- No-Monista → Segons ells l’univers ha existit sempre, és etern i és com un foc. A primera vista és caòtic de moviment constant, pero es harmonic i en realitat respon a les mesures que se li donen (equilibri dels contraris); combustible, oxígen, etc.
- No hi ha res permanent. No coneixes els límits de l'ànima humana. Tan grans son les nostres contradiccions que no les entendrem mai del tot. L’univers és fàcil de conèixer i l'ànima humana no.
PARMENIDES D’ELEA: (S.VI a.c / V a.c.)
Poema de Parmenides → via de l’opinió (sentits) → tot canvia → l'ésser i el no-ésser son. II via de la veritat (raó) II l'ésser és i el no-ésser no es → # El mateix es el pensar que el ser.
El no-ésser no es pot pensar ni dir.
- Per tant l'ésser ha de ser → # Un i únic. (L'ésser no pot ser més que "un", si fos una altra cosa diferent a "un" seria el no-ésser). # Etern. (L'Ésser no ha pogut ser engendrat, ja que llavors hauria estat creat pel No-ésser, i el No-ésser no existeix).
Inmóvil i immutable. (L'Ésser no pot canviar. Si l'Ésser
canvia o es mou deixa de Ser).
Compacte. (L'ésser és indivisible i compacte. El buit
seria el no-ésser, i el no-ésser no existeix).
Determinat. (L'Ésser és, si deixa de ser ja no podrà
ser el Ser)
Esfèric. (Perquè l’esfera és perfecte, segons
parmènides). Parmènides, es racionalista i va estar dins la secta dels pitagorics i tots els seus textos son crítiques cap els pitagorics.
- Paradoxa de Xenó d’Elea: → Zenó utilitza aquesta paradoxa per demostrar que parmenides tenia raó. El que planteja Parmènides es que hem de fer cas a la raó si volem la veritat, ja que els sentits no ens porten la veritat. RACIONALISTES → Algú confia en la raó i que desconfien dels sentits. EMPIRISTES → Algú que només es fia dels sentits. Parmènides desprecia els sentits per què implicaria acceptar que l'ésser i no-ésser i això no pot ser, és absurd. PARADOXA: Pas → ser / no ser. II → no ser / ser. El Ser (ésser) es pot pensar i imaginar, per tant existeix i l’anomena la veritat, pero el no-ser (no-esser) no es pot pensar ni imaginar i l’anomena il·lusió. La raó es basa en el principi de no contradicció si l'ésser és i el no ésser no es. L'ésser és permanent i no cambia, l’esser de les coses no se’t mostra a través dels sentits sino del pensament. El no-ésser no es pot pensar per tant no el podem anomenar. L'ésser és un i únic. El canvi no es un pas de ser o no-ser. L’univers ha de ser determinat, no pot ser finit.
3.4.- INTENTS DE CONCILIACIÓ ELS PLURALISTES (PAG 20):
Pluralistes → # Empedocles
Anaxàgores
Atomistes, Demòcrit d’Abdera (Leucid de Milet s.V a.c.)
3.4.1.- ATOMISME, DEMÒCRIT D’ABDERA (PAG 20):
Pluralistes, davant del conflicte d’Heraclit i Parmenides busquen la igualtat (conciliar). Ho fan eleminan / rebutjen l’arjé (monisme) i introdueixen el concepte d’element. ARJÉ → ELEMENT Plató li feia molta ràbia els atomistes perquè anaven en contra de demòcrit. Els atomistes son pluralistes i tenen rivals. Heraclit i Plutó diuen coses diferents, els pluralistes intenten donar la raó als dos. El canvi es la reordenació dels àtoms. Com van descobrir els àtoms, Heraclit tenia raò ja que els àtoms es mouen i també li donen la raó a Plató diuen que tot és etern (l’univers), i com que els àtoms son eterns, la teoria de Plató, sobre que l’univers és etern. Ésser → ple (àtom) = els àtoms es mouen per l’espai buit. No-ésser → buit.
Valors de l’aristocracia, l’educació consistia en música i gimnastica. La democràcia es el contrari de l’aristocracia. Per la democràcia aquesta educació no servia i desideixen que la retorica (el diàleg) es mes important i mes util ja que a traves de la retorica pots aconseguir el poder en una democracia. IDEES DELS SOFISTES:
Descobreixen el poder de la paraula sobre el pensament (retòrica), manipulasió a
traves de les paraules. No hi ha cap teoria prou solida que no pugui ser derrotada o questionada amb bons arguments, aixo es el que practiquen els sofistes. (eren mes aviat relativistes, no hi ha una veritat objectiva).
Per primera vegada distingeixen entre fisis i nomos i defensen el caracter
convencional de les normes morals i politiques (convencionalisme). Allò que és natural i allò que esta creat per el consum. Fisis → És natural, necessari, inavitable. Llei de la natura. Nomos → Dèpen d’un acord. No hi ha normes universals, les normes morals no les instauren les lleis, ni la natura. La natura li es igual la justicia. Antifont és molt convencionalista, no hi ha mes justicia que el que posa la ciutat, les lleis son acordades segons la majoria.
Elaboren les primeres critiques de la religió (agnocentrisme). No hi ha
coneixaments possibles de si els déus existeixen o no.
Questionen la veritat i el coneixament (esepticisme i relativisme). Posen en dubte
la veritat. Gòrgies → esceptisisme, nega que hi hagi una veritat que valgui per a tothom. Nega la veritat, el coneixament i la possiblitat de comunicar-la. Pròtagores diu que hi ha moltes veritats. L’home es la mesura (METRON) de totes les coses → fa referencia a que la unitat de mesura de totes les coses es l’home, aixo voldria dir que els homes estan agafan el lloc dels deus. L’home → la humanitat, els pobles, l’individu (allò que li sembli a cadascú és veritat per ell, veritat = aparença, tot val igual). 3 Caracteristiques → Incoherent, impracticable i perillosa politicament.
Elaboren les primeres critiques de les lleis i institucions democràtiques. Trasimac,
Calicles i Protagores. II Mite de Promateu → simbolitza el domini del foc = domini de la natura. Promateu → Els déus no volen donar el foc als humans. Foc = tecnologia. Jusiticia = diké. Sofistes de la primera època, eren positius, despres ve la crisi democratica.
- Calicles → Perque son fetes pel servei dels febles per tal d’evitar que els naturalment forts destaquin (llei democratica).
- Trasimac → Allò que li convé al mes fort. La justicia sempre es allo que conve al mes fort.
2.- SOCRATES (PAG 30):
Atenes al s.V a.c → 470 - 399 a.c. Fonts → Plató, Xenofont i Aristofenes.
Sòcrates no va escriure res, pero sabem sobre ell gracies a altres fonts. Amb la mort de Socrates, Plató va començar a escriure dialegs de Socrates i reivindica la imatge de Socrates. Xenofont critica una mica a Socrates i Aristofenes ridiculitza a Socrates i se’n riu d’ell. SOCRATES I ELS SOFISTES:
- Li agradava parlar amb els joves. Practicava la cura de l’ànima (gràcies a les seves converses). Deia que lo important és l’ànima i no el cos.
- Un tret que tenen en comú, socrates i els sofistes, era que es preocupaven per l’educació del ciutadà.
- Els sofistes diuen que es pot ensenyar l’excel·lencia, ells cobren per ensenyar Socrates diu que ell no sap res per tant no ensenya. Ell no cobra, perque diu que l’excel·lencia no es pot ensenyar.
- Les preguntes que fa Socràtes, son per tal d’aconseguir trobar la veritat o l’excelencia dintre nostre (inconsient), Socrates t’ajuda a buscar l’excelencia pero no te la ensenya.
2.2.- EL METODE SOCRÀTIC:
Socràtes utilitza el metode de la maieutica, en la que consisteix en fer preguntes, a traves del dialeg, per tal de contradir-se i apendre a buscar bons arguments de manera honesta. Fa servir dos estrategies → la ironia i la contradicció. Ell nomes pregunta, no respon, espera que els altres responguin de maner que s’acaben contradiguent.
2.3.- L’ÈTICA SOCRATICA:
Intel·lectualisme → # El savi actua bé necessariament l’home no es lliure triar el mal. II # El mal es la ignorancia. II # És millor patir una injusticia que no cometre-la. II # El fonament de la moral es la propia conciencia. II =====> Bé = Coneixament. Identificació entre el bé de l’home i el coneixament → el que ens fa bons es el coneixament. La moral depen de la conciencia. La veritat esta dins teu, en la conciencia moral. ASEBEIA → Impietat. ARETÉ (bé) = CONEIXAMENT. No hi han dos persones que entre dos mals trii el major mal, triara el menor mal possible, o entre un bé i un mal obtarà per triar el bé. Per tant el savi sempre tria el bé i actua en consequencia ja que es concient del bé i del mal. OBJECCIONS → # No hi pot haver un savi dolent? Socrates diu: No, perque no es un coneixament cientific ni tecnic, sino que es un coneixament moral, → coneix-te a tu mateix. No fa el mal, perque sap que el mal no es el bé. Una vida examinada, no val la pena, perque fas el que l’altre gent et diu. Pots aconseguir fer que les persones siguin mes reflexives, mes savies, pero no pots fer que
