Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Test ejercicios Macro, Exámenes de Turismo

Asignatura: Macroeconomia, Profesor: , Carrera: Turismo + Administración y Dirección de Empresas, Universidad: URJC

Tipo: Exámenes

2016/2017

Subido el 23/10/2017

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

4

(1)

9 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MACROECONOMIA - II
Lectures:
L.L. Pasinetti (1974)
La teoría de la Demanda Efectiva
De la dinámica económica clásica a la keynesiana
Problemes i Qüestions:
MODEL RENDA-DESPESA I EXTENSIONS,
MODEL NEOCLÀSSIC
SISTEMA MONETARI-FINANCER
GRUP: A-4 (Economia)
Primer Semestre - Matí
Curs 2006-2007
Professor: Josep González i Calvet
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Test ejercicios Macro y más Exámenes en PDF de Turismo solo en Docsity!

MACROECONOMIA - II

Lectures:

L.L. Pasinetti (1974)

La teoría de la Demanda Efectiva

De la dinámica económica clásica a la keynesiana

Problemes i Qüestions:

MODEL RENDA-DESPESA I EXTENSIONS,

MODEL NEOCLÀSSIC

SISTEMA MONETARI-FINANCER

GRUP: A-4 (Economia)

Primer Semestre - Matí

Curs 2006- 2007

Professor: Josep González i Calvet

QÜESTIONS TIPUS TEST

MODEL RENDA-DESPESA I EXTENSIONS

  1. Consideri una economia tancada sense sector públic en el

marc del model renda-despesa (45º). Si tenim que l'estalvi

planejat és més gran que la inversió planejada podem

assegurar que:

a) La renda nacional disminueix fins a arribar a l'equilibri

b) Hi ha més despesa que producció

c) La demanda de consum augmentarà

d) La renda nacional no varia perquè està en equilibri

  1. Consideri una economia tancada, amb sector públic i amb

impostos sobre la renda proporcionals en el marc del model

renda-despesa (45º). Si el govern decideix augmentar la

despesa pública de béns i serveis (G) en 100 unitats

monetàries (u.m.) i no canvia cap altre paràmetre, podem

assegurar que:

a) La renda d'equilibri disminueix en menys de 100 u.m.

b) El dèficit públic augmenta en menys de 100 u.m.

c) La recaptació impositiva disminueix en més de 100 u.m.

d) L'estalvi del sector privat disminuirà en 100 u.m.

  1. Consideri una economia oberta, amb una propensió

marginal a importar positiva, amb sector públic i amb

impostos proporcionals sobre la renda en el marc del model

renda-despesa (45º). Si el govern decideix augmentar la

despesa (G) en 100 u.m. i augmentar la recaptació impositiva

total en 100 u.m. (recordi que dT= dT 0 + t dY = 100), podem

afirmar que:

a) Les exportacions augmentaran més de 100 u.m.

b) La renda nacional augmentarà 100 u.m.

c) La renda nacional augmentarà menys de 100 u.m.

d) La renda nacional disminuirà més de 100 u.m.

  1. Una economía que presenta un superávit externo por

cuenta corriente:

a) también tendrá un superávit presupuestario del sector

público

b) presentará un gasto interno de inversión mayor que el

ahorro interno

c) tendrá también superávit en la balanza por cuenta de

capital

d) presentará un ahorro interno mayor que el gasto de

inversión interno

  1. En una economía cerrada, en el marco del modelo renta

gasto (45º), con sector público e impuesto sobre la renta

proporcional, un aumento discrecional del gasto público (G):

a) empeorará el saldo presupuestario en la cuantía μ*ΔG

b) empeorará el saldo presupuestario en la cuantía

ΔG(1– t*μ)

c) mejorará el saldo presupuestario en una cuantía tμΔG

d) el saldo presupuestario quedará inalterado

  1. En el marco del modelo sencillo de renta-gasto (modelo

de 45 º) en una economía cerrada, con sector público e

impuestos sobre la renta proporcionales, si aumenta el gasto

público en inversión en la misma cuantía en que disminuye

el gasto público en pensiones, podemos asegurar que:

a) el nivel de producción aumentará y no variará el saldo

presupuestario

b) el nivel de renta y el saldo presupuestario quedarán

inalterados

c) aumentará el nivel de producción y mejorará el saldo

presupuestario

d) disminuirá el nivel de producción y empeorará el saldo

presupuestario

  1. En una economía cerrada, en el marco del modelo renta-

gasto (45º), hay un cambio optimista en los hábitos de

consumo y la gente decide gastar en bienes y servicios de

consumo un porcentaje mayor de sus ingresos (ΔPMgC> 0).

Si, inicialmente, esa economía estaba en equilibrio, podemos

asegurar que después de ese cambio

a) La renta nacional habrá aumentado, pero el multiplicador

será el mismo

b) El multiplicador habrá aumentado, pero la renta nacional

será la misma

c) Han aumentado el multiplicador y la renta nacional

d) El consumo aumentará, pero la renta nacional será la

misma

  1. Considere una economía cerrada, con sector público e

impuestos proporcionales sobre la renta, en el marco del

modelo renta-gasto (45º). Si el gobierno decide conceder un

nuevo subsidio por desempleo por un total de 100 millones

de u.m. y lo financia con una cuota fija de 100 millones de

u.m. que se aplica al Impuesto sobre la Renta., podemos

asegurar que:

a) La renta nacional va a aumentar en 100 u.m. pero el saldo

presupuestario queda igual

b) No variarán ni la renta nacional ni el déficit público

c) La renta nacional disminuirá en 100 u.m y el saldo

presupuestario queda igual

d) Ninguna de las anteriores

  1. Una economía que presenta un déficit externo por cuenta

corriente

a) También tendrá un déficit del sector público

b) También tendrá déficit en la balanza de capitales

c) Tendrá un gasto de consumo superior al ahorro interno

d) Ninguna de las anteriores

  1. El concepte keynesià d'eficiència marginal del capital:

a) Es la taxa interna de rendiment que té actualment l'estock

de capital instal.lat.

b) Es una magnitud objectiva, calculable a partir de dades

empíriques internes i/o externes a les empreses.

c) Es una magnitud subjectiva, ja que depèn de les

expectatives d'evolució futura de la demanda, del tipus

d'interès, del preu dels béns d'inversió i dels factors de risc i

d'incertesa.

d) Són vàlides a) i c).

  1. El Producte Nacional Brut a preus corrents de la

República de Can Pistraus val 1000 u.m. (unitats monetàries)

a l'any 1, 1210 a l'any 2 i 1331 a l'any 3. Si l'índex del

deflactor del PNB per als mateixos anys és 100, 110, 121,

podem assegurar que:

  1. En una economia neoclàssica, hi ha un canvi en les

preferències dels consumidors que els fa estalviar més, per

qualsevol nivell de renda i de tipus d'interès. Aleshores

podem assegurar que:

a) La producció i l'ocupació augmentaran

b) El tipus d'interès disminuirà

c) La producció disminuirà

d) La demanda de treball augmentarà

  1. En una economia que es comporta segons el model

neoclàssic hi ha un augment en la velocitat-renda del diner

degut a l'ús de les noves tecnologies en els pagaments.

Aleshores, si M no varia, podem assegurar que:

a) Augmentarà el nivell de producció de l'economia

b) Augmentarà el salari real de l'economia

c) El salari nominal de l'economia augmentarà

d) El nivell de preus de l'economia disminuirà

  1. En la mateixa economia de la pregunta anterior, la

introducció de les noves tecnologies fa més atractiu el treball

i la gent augmenta la seva disposició a treballar per a tots els

nivells del salari real. Però, malauradament, no hi ha cap

variació en la productivitat degut a l'efecte Wintel o efecte

Guillem Portes (que consisteix en anar treient noves versions

més complexes dels programes a fi que l'augment de

potència dels ordinadors no es tradueixi en més rapidesa de

treball i s'hagin de seguir comprant ordinadors més ràpids)

En aquest cas, podem assegurar que:

a) El salari real no canviarà

b) La producció i ocupació de l'economia augmentaran

c) El nivell de preus de l'economia augmentarà

d) El salari nominal de l'economia augmentarà

SISTEMA MONETARI-FINANCER

  1. Si el Banc Central realitza una operació de mercat obert

per la qual compra 100 u.m. de bons públics als Bancs

Comercials, es pot afirmar que

a) La circulació monetària de l'economia ha disminuït 100

u.m.

b) La Base Monetària ha augmentat 100 u.m.

c) El dèficit públic ha disminuït 100 u.m.

d) La quantitat de diner de l'economia ha augmentat 100

u.m.

27.Tenim les següents dades d'una economia: Dipòsits als

Bancs Comercials = 1000 u.m.; Base Monetària = 200 u.m.;

Reserves Bancàries = 100 u.m.; Crèdits dels Bancs

Comercials = 900 u.m.; Reserves Exteriors del Banc Central

= 150 u.m. La quantitat de diner de l'economia serà:

a) 1200

b) 1350

c) 1100

d) 1900

  1. Si l'Oferta Monetària (M

s ) depèn positivament del tipus

d'interès (M

s = M

s 0 +^ θ^ i ,^ θ^ > 0), i la Demanda de Diner en

depèn negativament ( d M

d / d i < 0), podem afirmar que, en

comparació al cas que la M

s és independent del tipus

d'interès:

a) Quan el Banc Central vengui bons en operacions de

mercat obert, el tipus d'interès pujarà molt més que amb M

s

independent de i.

b) Quan el Banc Central compri divises als turistes el tipus

d'interès baixarà menys que amb M

s independent de i

c) Quan el Banc Central doni crèdit als Bancs Comercials el

tipus d'interès serà el mateix que amb M

s independent de i

d) Totes les respostes anteriors són certes

  1. La demanda de diner per raons de transacció (M

d T)

a) Segons els clàssics, només depèn del tipus d'interès.

b) Segons els clàssics i Keynes, és proporcional al nivell

d'ingressos

c) Només depèn del nivell d'ingressos

d) És més gran quan més elevat és el tipus d'interès

  1. Tenemos los siguientes datos monetarios de una

economía:

coeficiente efectivo / depósitos: 0,

coeficiente de reservas / depósitos: 0,

Base Monetaria: 100 u.m.

Si el banco central compra bonos en el mercado abierto por

una cantidad de 5 u.m., los bancos comerciales podrán

mantener unos depósitos por valor de:

a) 1050

b) 1000

c) 1100

d) 1102,

  1. Si las autoridades monetarias desean mantener estable la

cantidad de dinero y el sector público acude al banco central

para financiar su déficit, ¿qué alternativa puede elegir el

banco central?

a) comprar bonos en el mercado abierto

b) disminuir el coeficiente de reservas legales

c) vender bonos en el mercado abierto

d) conceder más préstamos a la banca comercial

  1. Conocemos los siguientes datos monetarios de una

economía:

coeficiente de efectivo/depósitos = 6 %, coefiente de

reservas totales = 4 %

Reservas totales de la banca comercial = 100 u.m.

Si el banco central compra bonos por valor de 10 u.m.,

podemos afirmar que:

a) La base monetaria será de 260 u.m.

b) La cantidad de dinero de la economía (M1) será de 2500

u.m.

c) Las reservas totales de los bancos serán de 110 u.m.

d) El efectivo en manos del público será de 160 u.m.

  1. Debido a un saldo presupuestario positivo, el gobierno

amortiza 1 billón de u.m. de deuda pública en manos del

Banco Central ¿qué política puede aplicar el Banco Central

para mantener constante la cantidad de dinero?

a) Aumentar los coeficientes de reservas legales, para reducir

las reservas en 1 billón de u.m

b) Conceder préstamos a corto plazo a la Banca Comercial

por 1 billón de u.m.

c) Vender 1 billón de u.m. de su cartera de deuda pública

d) Vender reservas de divisas por valor de 1 billón de u.m.

  1. Si el Banc Central ven bons en el mercat d'actius

financers,

a) El tipus d'interès baixarà

b) Les reserves dels bancs tendiran a augmentar

c) L'efectiu en mans del públic augmentarà

d) La base monetària disminuirà

  1. Si l'efectiu en mans del públic és 80 u.m., el coeficient de

reserves totals de la banca comercial és 0,02 i els dipòsits a

la banca comercial són 1000 u.m., podem assegurar que:

a) La Base Monetària val 1080 u.m.

b) El multiplicador monetari val 10,

c) La quantitat de diner de l'economia és de 1280 u.m.

d) Les respostes a) i b) són certes

PROBLEMES

1 - En un model de Renda-Despesa, sense sector públic i

sense comerç exterior, suposem que la funció de consum és

la següent: C = 100 + 0,8 Yd. Si la inversió està fixada en

I = 50 ,

a) Quin és el nivell de renda d'equilibri?

b) Quin és el nivell d'estalvi d'equilibri?

c) Si, inicialment, la producció tingués un nivell de 800, quin

seria el nivell d'acumulació involuntària d'estocks?

d) Si la inversió augmenta fins a 100, ¿quin és el nou nivell

de producció d'equilibri?

e) ¿Quin valor té el multiplicador μ?

f) Representar gràficament (a) i (d).

2 - Si el comportament del consum varia respecte al primer

cas, de forma que tenim C = 100 + 0,9 Yd , tot i mantenint el

nivell d'inversió en 50,

a) Quin nivell de renda es pot esperar, més gran o més petit?

Calcular el nou valor de Y.

b) Si la inversió augmenta fins a 100 unitats, ¿quin és el nou

nivell de producció?

c) Perquè el mateix increment de I té un efecte diferent que

en el problema anterior?

d) Comparar gràficament la situació (b) d'aquest exercici

amb la (d) del problema anterior.

3 - Demostrar que la condició d'equilibri macroeconòmic Y =

DA , equival a la condició I = S.

4 - Calcular la funció d'estalvi de l'exercici 1 i trobar el nivell

de producció d'equilibri aplicant la condició I = S.

5 - En aquest exercici s'ha de tractar d'explicar l'anomenada

paradoxa de l'austeritat. A tal fi, suposem que I = I 0 i que

C = C 0 + c Y.

a) Quina és la funció d'estalvi?

b) Suposem que tothom decideix estalviar més a tots els

nivells de renda. Com ens queda la funció d'estalvi?

(dibuixeu en un gràfic la situació vella i nova).

c) Quin efecte té l'increment de l'estalvi sobre el nivell de

producció d'equilibri? Expliqui la paradoxa.

6 - Suposem ara que la funció de consum evoluciona amb

retard respecte de la renda d'acord amb la següent equació:

Ct = 100 + 0,8 Yt- 1. Si I = 10 ,

a) ¿Quina és la producció d'equilibri?

b) Si la inversió augmenta fins a 150, ¿quin és el nou nivell

de renda d'equilibri?

c) Descriure gràficament el procés d'ajust de (a) a (b)

d) Quants períodes es tardarà en arribar a l'equilibri? Quin

percentatge d'ajust tindrem després de quatre períodes?

e) Construir la taula dels valors que agafen la producció, la

inversió planejada, l'estalvi i inversió realitzada, i el

moviment de les existències a mesura que passa el temps.

7 - Quin problema presentarà una economia on la funció de

consum te un valor de la propensió marginal al consum

superior a la unitat? (Com a exemple, calculi la renda

d'equilibri pel cas que C = – 50 + 1,2 Y , amb una inversió al

nivell de 30 unitats. Suposi després un increment del consum

autònem de 10 unitats i expliqui perquè el nou nivell de

renda d'equilibri ha d'ésser inferior. Finalment discuteixi

l'estabilitat d'aquestes posicions d'equilibri).

8 - Suposem ara que la inversió és una funció que no es fixa

exògenament, sinó que depèn del nivell de vendes. Com que

la xifra de vendes de tota l'economia coincideix amb la

despesa, la funció d'inversió agregada es pot escriure de la

següent forma: I = f(Y). Si utilitzem una forma lineal ens

quedarà que I = I 0 + ay Y , on ay = PMgI.

a) Quins valors prendrien el multiplicador i la producció

d'equilibri?

b) Quina seria la condició d'estabilitat del model? Fer una

representació gràfica.

9 - Suposem una economia, amb la mateixa funció de

consum i d'inversió que al problema 1, on hi ha sector

públic. Si sabem que T = 40 + 0,25 Y, G = 175, TR = 75 ,

calcular:

a) Quin és el nivell de producció d'equilibri?

b) Trobeu el valor del Saldo Pressupostari.

c) Si equilibrem el SP variant el nivell de despeses, quina

partida pressupostària modificaries per tal que el nivell de

renda i d'activitat econòmica fos el més gran possible? Quant

hauria de variar aquesta partida?

d) Si en la situació d'equilibri inicial el govern decideix

equilibrar el SP , però amb un nivell de renda 300 unitats més

gran, ¿en quines quantitats ha de modificar G i T 0?

e) Sense necessitat de calcular-ho, què passarà amb la renda

d'equilibri i el SP si t agafa un valor de 0,3 en qualsevol de

les situacions anteriors?

10 - Si l'economia del problema anterior estableix relacions

econòmiques amb l'exterior, de forma que:

X = 150 i M = 20 + 0,15 Y

es demana:

a) Calcular els nous valors de la producció d'equilibri i del

multiplicador.

b) Calcular el Saldo per Compte Corrent.

c) Calcular el Saldo Pressupostari.

d) Si el govern decideix reequilibrar el sector exterior,

¿quines partides del sector públic modificaria i amb quina

RESPOSTES

QÜESTIONS TIPUS TEST:

MODEL RENDA-DESPESA

1. A 2. B 3. C 4. D 5. B 6. C 7. C

8. B 9. D 10. C 11. D 12. B 13. C 14. A

15. B 16. C

Aclaració Pregunta Test N.3:

La condició ∆ T = ∆ G implica que:

∆ T 0 + t ∆Y = ∆ G

∆ T 0 + t (μ ∆G – c μ ∆T 0 ) = ∆ G

reordenant l'expressió tenim:

∆ T 0 (1 – t c μ) = ∆ G (1– t μ)

[1]

" T 0

=

1 # t μ

1 # tc μ

" G

Atès que es tracta d'una economia oberta amb una propensió

marginal a importar, 1 > m >0, tindrem que el multiplicador

és:

μ = 1 / (1 – c + c t + m)

Substituïnt el valor de μ dins l'expressió [1] ens quedarà el

següent:

[2]

" T 0 =

1 # c + ct + m

1 # c + ct + m

t

1 # c + ct + m

1 # c + ct + m

1 # c + ct + m

ct

1 # c + ct + m

" G =

1 # c + ct + m # t

1 # c + m

" G

L'augment de la producció serà:

∆ Y = μ ∆G – c μ ∆T 0

substituïnt ∆T 0 pel seu valor segons l'expressió [2], i el

multiplicador pel seu valor dóna:

" Y =

" G

1 # c + ct + m

c

1 # c + ct + m

1 # c + ct + m # t

1 # c + m

" G

Es treu el factor comú i el mínim comú denominador i resulta:

" Y =

1 # c + m

( 1 # c + ct + m ) ( 1 # c + m )

c ( 1 # c + ct + m ) # ct

( 1 # c + ct + m ) ( 1 # c + m )

$

%

&

'

(

)

" G

Reordenant l'expressió queda:

" Y =

( 1 # c + m + ct ) # c ( 1 # c + ct + m )

( 1 # c + ct + m ) ( 1 # c + m )

" G

Expressió que es pot simplificar i dóna el següent:

" Y =

1 # c

( 1 # c + m )

" G

És a dir, quan tenim un sector exterior amb importacions que

depenen del nivell de renda, el multiplicador del pressupost

equilibrat ja no és 1, sinó que és menor que 1. Això és degut al

fet que una part de l'expansió induïda per l'augment de la

despesa es filtra cap a l'exterior.

" Y

" G

" T = " G 1 > m > 0

1 # c

1 # c + m

EXTENSIONS DEL MODEL RENDA-DESPESA

17. A 18. B 19. D 20. D

EL MODEL NEOCLÀSSIC

21. D 22. B 23. B 24. C 25. B

SISTEMA MONETARI-FINANCER

26. B 27. C 28. B 29. B 30. A 31. C 32. A

33. B 34. D 35. B

PROBLEMES:

1. a) Y = (1/(1–0,8))*(100+50) = 750; b) S = 50;

c) Si Y = 800, el consum és 740, la Inversió planejada 50 i la

Inversió realitzada és 60 (IR = Y – C = SR). Això implica que hi

ha una acumulació involuntària d'estocs de 10.

d) Si I = 100, ∆Y = (1/(1–0,8))*(100+100) = 1000

e) μ=(1/(1–0,8))=

2. a) S'ha d'esperar un nivell de renda més gran, atès que la

propensió al consum és més gran i, per tant, el multiplicador

serà més gran. El nou valor serà:

Y = (1/(1-0,9))*(100+50) = 1500

b) Si I = 100, el nivell de producció d'equilibri serà 2000.

c) Perquè el multiplicador és més gran

d)

3. Atès que no hi ha impostos, ni transferències, Yd = Y

Y = DA = C + I = C 0 + c Y + I

⇒ Y = (1/(1-c))(C 0 +I)

S = Y – C = Y – C 0 – c Y = – C 0 + (1–c) Y = – C 0 + s Y

S = I

  • C 0 + s Y = I

⇒ Y = (1/s) (C 0 + I) = (1/(1-c)) (C 0 + I)

4. S = Yd – C = Y – C = Y – 100 – 0,8 Y

S = – 100 + 0,2 Y

S = I

– 100 + 0,2 Y = 50 ⇒ Y=(1/0,2)*150 = 750

5. a) S^0 = S 0 + s Yd = – C 0 + (1–c)Yd

b) S^1 = ∆S0 – C 0 + (1–c)Yd

C, I,

DA

Y

750 1000

150

200

Y

1000 2000

C, I,

DA

200

S, I

I

Y

S

0

S

1

  • C 0
  • C 0 +∆S 0

c) En equilibri, I = S

I = – C 0 + (1–c) Y + ∆S 0

Y = (1 /(1-c)) (I + C 0 – ∆S 0 ) < Y 0

∆Y = – ∆S 0 /(1–c)

6. a) En equilibri, Yt = Yt- 1 = Y. Anàlogament, Ct=Ct- 1 =C.

Per tant, el nivell de renda d'equilibri serà:

Y = C+I = 100 + 0,8 Y + 10

Y = 110 / (1–0,8) = 550

b) Si I = 150, aleshores:

Y = 250 / (1–0,8) = 1250

c)

d) Es tardarà infinits periodes en arribar a l'equilibri. Després

de 4 periodes la situació serà que s'ha realitzat un 59,04% de

l'ajust (veure taula)

t I C Y Sr Sp % ajust

El càlcul del S realitzat és: Sr= Yt – Ct

El càlcul del S planejat és: Sp = – C 0 + (1–c)Yt- 1

El percentatge d'ajust s'ha calculat com:

100(Yt – Y 0 )/ (Y–Y 0 ) = 100*(Yt–550)/(1250–50) =

= 100*(Yt / 700)– 100

7. Y = C + I = – 50 + 1,2 Y + 30 = – 20 + 1,2 Y

Y = (1/–0,2)(–20) = 100

Si ∆ C = 10, tindrem que

Y = (1/–0,2)(–20 + ∆C) = (1/–0,2)(–10) = 50

Aquest resultat ens diu que si augmenta la demanda, la

producció d'equilibri és més petita. Però el comportament de

les empreses no és aquest, sinó el contrari. Si augmenta la

demanda augmentarà la producció i, per tant, seguiran

augmentant la demanda induïda i la producció indefinidament,

ja que la producció en lloc de disminuir i acostar-se a l'equilibri,

està augmentant i, per tant, s'està allunyant de l'equilibri. El

problema és que aquest equilibri és inestable, degut al fet que el

multiplicador prèn valor negatiu. El valor negatiu és degut a

que la propensió a la despesa és més gran que 1. En altres

paraules, la condició d'estabilitat del model renda-despesa és

que el multiplicador tingui un valor positiu.

8. a) Y = C + I = C 0 + c Y + I 0 + ay I

Y =

!

1

1 " c " ay

( C 0 + I 0 )

!

μ =

1

1 " c " ay

>

1

1 " c

b) La condició d'estabilitat és:

1 ≥ c + ay ≥ 0

a) Y=(1/(1–0,8+0,80,25))(100+175+50+0,875–0840) =

b) SP = T–G–TR = 40+0,25*882,5– 175 – 75 = 10,

c) Si hi ha superàvit, la forma de reduir-lo que tindrà més

impacte sobre el nivell de producció i ocupació és augmentant

la despesa pública en béns i serveis (G). Per equilibrar el SP cal

que aquest variï en – 10,625. La variació és:

∆SP = – 10,625 = ∆T – ∆G = t∆Y – ∆G = tμ∆G – ∆G =

= (tμ__) ∆G

∆G = ∆SP / (tμ____= – 10,625/(0,25*2,5 – 1) = 28,

L'impacte expansiu d'aquesta despesa extra serà:

∆Y = μ∆G = 2,5*28,333333 = 70,

d) En primer lloc, la condició d'equilibri pressupostari amb un

nivell de renda 300 unitats més gran implica que:

SP = 0 ⇔ T – G + TR – ∆G + ∆T 0 = 0

40 + 0,25 (882,5 + 300) – 175 – 75 – ∆G + ∆T 0 = 0

85, 625 – ∆G + ∆T 0 = 0

85, 625 + ∆T 0 = ∆G

Per un altre costat sabem que:

∆Y = 300 = μ∆G – c μ ∆T 0

= μ(85, 625 + ∆T 0 ) – cμ∆T 0 =

= (1–c) μ∆T 0 + μ *85,625 = 300

En conseqüència,

∆T 0 = (300 – 85,625/0,4)* (0,4/(1–0,8)) = 171,

∆G = 171,875 + 85,625 = 257,

a) Y = 878,

b) SCC = X–M = 150 – 20 – 0,15*878,1818 = – 1,

c) SP = T–G–TR = 40+0.25*878,1818– 175 – 75 = 9,

d) El reequilibri del sector exterior mitjançant el canvi dels

paràmetres fiscals mantenint la màxima producció es pot fer

amb qualsevol instrument (T, G) atès que el nivell de

producció per SCC = 0 és el mateix en qualsevol cas.

e) Per reequilibrar el sector exterior, atès que X és fix, cal

disminuir M, que depèn del nivell de renda. La disminució de

renda necessari per a eliminar el superàvit del sector exterior

és:

∆ Y = ∆M / m = – 1,72727272 / 0,15 = – 11,

DA

Y = DA

250

110

550 1250

Y

C,I, DA

Y = DA

I 0

C 0

Y

C

C + I 0

C + I 0 + ayY