Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Macroeconomia, Profesor: , Carrera: Turismo + Administración y Dirección de Empresas, Universidad: URJC
Tipo: Exámenes
Subido el 23/10/2017
4
(1)9 documentos
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
QÜESTIONS TIPUS TEST
marc del model renda-despesa (45º). Si tenim que l'estalvi
planejat és més gran que la inversió planejada podem
assegurar que:
a) La renda nacional disminueix fins a arribar a l'equilibri
b) Hi ha més despesa que producció
c) La demanda de consum augmentarà
d) La renda nacional no varia perquè està en equilibri
impostos sobre la renda proporcionals en el marc del model
renda-despesa (45º). Si el govern decideix augmentar la
despesa pública de béns i serveis (G) en 100 unitats
monetàries (u.m.) i no canvia cap altre paràmetre, podem
assegurar que:
a) La renda d'equilibri disminueix en menys de 100 u.m.
b) El dèficit públic augmenta en menys de 100 u.m.
c) La recaptació impositiva disminueix en més de 100 u.m.
d) L'estalvi del sector privat disminuirà en 100 u.m.
marginal a importar positiva, amb sector públic i amb
impostos proporcionals sobre la renda en el marc del model
renda-despesa (45º). Si el govern decideix augmentar la
despesa (G) en 100 u.m. i augmentar la recaptació impositiva
total en 100 u.m. (recordi que dT= dT 0 + t dY = 100), podem
afirmar que:
a) Les exportacions augmentaran més de 100 u.m.
b) La renda nacional augmentarà 100 u.m.
c) La renda nacional augmentarà menys de 100 u.m.
d) La renda nacional disminuirà més de 100 u.m.
cuenta corriente:
a) también tendrá un superávit presupuestario del sector
público
b) presentará un gasto interno de inversión mayor que el
ahorro interno
c) tendrá también superávit en la balanza por cuenta de
capital
d) presentará un ahorro interno mayor que el gasto de
inversión interno
gasto (45º), con sector público e impuesto sobre la renta
proporcional, un aumento discrecional del gasto público (G):
a) empeorará el saldo presupuestario en la cuantía μ*ΔG
b) empeorará el saldo presupuestario en la cuantía
ΔG(1– t*μ)
c) mejorará el saldo presupuestario en una cuantía tμΔG
d) el saldo presupuestario quedará inalterado
de 45 º) en una economía cerrada, con sector público e
impuestos sobre la renta proporcionales, si aumenta el gasto
público en inversión en la misma cuantía en que disminuye
el gasto público en pensiones, podemos asegurar que:
a) el nivel de producción aumentará y no variará el saldo
presupuestario
b) el nivel de renta y el saldo presupuestario quedarán
inalterados
c) aumentará el nivel de producción y mejorará el saldo
presupuestario
d) disminuirá el nivel de producción y empeorará el saldo
presupuestario
gasto (45º), hay un cambio optimista en los hábitos de
consumo y la gente decide gastar en bienes y servicios de
consumo un porcentaje mayor de sus ingresos (ΔPMgC> 0).
Si, inicialmente, esa economía estaba en equilibrio, podemos
asegurar que después de ese cambio
a) La renta nacional habrá aumentado, pero el multiplicador
será el mismo
b) El multiplicador habrá aumentado, pero la renta nacional
será la misma
c) Han aumentado el multiplicador y la renta nacional
d) El consumo aumentará, pero la renta nacional será la
misma
impuestos proporcionales sobre la renta, en el marco del
modelo renta-gasto (45º). Si el gobierno decide conceder un
nuevo subsidio por desempleo por un total de 100 millones
de u.m. y lo financia con una cuota fija de 100 millones de
u.m. que se aplica al Impuesto sobre la Renta., podemos
asegurar que:
a) La renta nacional va a aumentar en 100 u.m. pero el saldo
presupuestario queda igual
b) No variarán ni la renta nacional ni el déficit público
c) La renta nacional disminuirá en 100 u.m y el saldo
presupuestario queda igual
d) Ninguna de las anteriores
corriente
a) También tendrá un déficit del sector público
b) También tendrá déficit en la balanza de capitales
c) Tendrá un gasto de consumo superior al ahorro interno
d) Ninguna de las anteriores
a) Es la taxa interna de rendiment que té actualment l'estock
de capital instal.lat.
b) Es una magnitud objectiva, calculable a partir de dades
empíriques internes i/o externes a les empreses.
c) Es una magnitud subjectiva, ja que depèn de les
expectatives d'evolució futura de la demanda, del tipus
d'interès, del preu dels béns d'inversió i dels factors de risc i
d'incertesa.
d) Són vàlides a) i c).
República de Can Pistraus val 1000 u.m. (unitats monetàries)
a l'any 1, 1210 a l'any 2 i 1331 a l'any 3. Si l'índex del
deflactor del PNB per als mateixos anys és 100, 110, 121,
podem assegurar que:
preferències dels consumidors que els fa estalviar més, per
qualsevol nivell de renda i de tipus d'interès. Aleshores
podem assegurar que:
a) La producció i l'ocupació augmentaran
b) El tipus d'interès disminuirà
c) La producció disminuirà
d) La demanda de treball augmentarà
neoclàssic hi ha un augment en la velocitat-renda del diner
degut a l'ús de les noves tecnologies en els pagaments.
Aleshores, si M no varia, podem assegurar que:
a) Augmentarà el nivell de producció de l'economia
b) Augmentarà el salari real de l'economia
c) El salari nominal de l'economia augmentarà
d) El nivell de preus de l'economia disminuirà
introducció de les noves tecnologies fa més atractiu el treball
i la gent augmenta la seva disposició a treballar per a tots els
nivells del salari real. Però, malauradament, no hi ha cap
variació en la productivitat degut a l'efecte Wintel o efecte
Guillem Portes (que consisteix en anar treient noves versions
més complexes dels programes a fi que l'augment de
potència dels ordinadors no es tradueixi en més rapidesa de
treball i s'hagin de seguir comprant ordinadors més ràpids)
En aquest cas, podem assegurar que:
a) El salari real no canviarà
b) La producció i ocupació de l'economia augmentaran
c) El nivell de preus de l'economia augmentarà
d) El salari nominal de l'economia augmentarà
per la qual compra 100 u.m. de bons públics als Bancs
Comercials, es pot afirmar que
a) La circulació monetària de l'economia ha disminuït 100
u.m.
b) La Base Monetària ha augmentat 100 u.m.
c) El dèficit públic ha disminuït 100 u.m.
d) La quantitat de diner de l'economia ha augmentat 100
u.m.
27.Tenim les següents dades d'una economia: Dipòsits als
Bancs Comercials = 1000 u.m.; Base Monetària = 200 u.m.;
Reserves Bancàries = 100 u.m.; Crèdits dels Bancs
Comercials = 900 u.m.; Reserves Exteriors del Banc Central
= 150 u.m. La quantitat de diner de l'economia serà:
a) 1200
b) 1350
c) 1100
d) 1900
s ) depèn positivament del tipus
d'interès (M
s = M
s 0 +^ θ^ i ,^ θ^ > 0), i la Demanda de Diner en
depèn negativament ( d M
d / d i < 0), podem afirmar que, en
comparació al cas que la M
s és independent del tipus
d'interès:
a) Quan el Banc Central vengui bons en operacions de
mercat obert, el tipus d'interès pujarà molt més que amb M
s
independent de i.
b) Quan el Banc Central compri divises als turistes el tipus
d'interès baixarà menys que amb M
s independent de i
c) Quan el Banc Central doni crèdit als Bancs Comercials el
tipus d'interès serà el mateix que amb M
s independent de i
d) Totes les respostes anteriors són certes
d T)
a) Segons els clàssics, només depèn del tipus d'interès.
b) Segons els clàssics i Keynes, és proporcional al nivell
d'ingressos
c) Només depèn del nivell d'ingressos
d) És més gran quan més elevat és el tipus d'interès
economía:
coeficiente efectivo / depósitos: 0,
coeficiente de reservas / depósitos: 0,
Base Monetaria: 100 u.m.
Si el banco central compra bonos en el mercado abierto por
una cantidad de 5 u.m., los bancos comerciales podrán
mantener unos depósitos por valor de:
a) 1050
b) 1000
c) 1100
d) 1102,
cantidad de dinero y el sector público acude al banco central
para financiar su déficit, ¿qué alternativa puede elegir el
banco central?
a) comprar bonos en el mercado abierto
b) disminuir el coeficiente de reservas legales
c) vender bonos en el mercado abierto
d) conceder más préstamos a la banca comercial
economía:
coeficiente de efectivo/depósitos = 6 %, coefiente de
reservas totales = 4 %
Reservas totales de la banca comercial = 100 u.m.
Si el banco central compra bonos por valor de 10 u.m.,
podemos afirmar que:
a) La base monetaria será de 260 u.m.
b) La cantidad de dinero de la economía (M1) será de 2500
u.m.
c) Las reservas totales de los bancos serán de 110 u.m.
d) El efectivo en manos del público será de 160 u.m.
amortiza 1 billón de u.m. de deuda pública en manos del
Banco Central ¿qué política puede aplicar el Banco Central
para mantener constante la cantidad de dinero?
a) Aumentar los coeficientes de reservas legales, para reducir
las reservas en 1 billón de u.m
b) Conceder préstamos a corto plazo a la Banca Comercial
por 1 billón de u.m.
c) Vender 1 billón de u.m. de su cartera de deuda pública
d) Vender reservas de divisas por valor de 1 billón de u.m.
financers,
a) El tipus d'interès baixarà
b) Les reserves dels bancs tendiran a augmentar
c) L'efectiu en mans del públic augmentarà
d) La base monetària disminuirà
reserves totals de la banca comercial és 0,02 i els dipòsits a
la banca comercial són 1000 u.m., podem assegurar que:
a) La Base Monetària val 1080 u.m.
b) El multiplicador monetari val 10,
c) La quantitat de diner de l'economia és de 1280 u.m.
d) Les respostes a) i b) són certes
PROBLEMES
1 - En un model de Renda-Despesa, sense sector públic i
sense comerç exterior, suposem que la funció de consum és
la següent: C = 100 + 0,8 Yd. Si la inversió està fixada en
a) Quin és el nivell de renda d'equilibri?
b) Quin és el nivell d'estalvi d'equilibri?
c) Si, inicialment, la producció tingués un nivell de 800, quin
seria el nivell d'acumulació involuntària d'estocks?
d) Si la inversió augmenta fins a 100, ¿quin és el nou nivell
de producció d'equilibri?
e) ¿Quin valor té el multiplicador μ?
f) Representar gràficament (a) i (d).
2 - Si el comportament del consum varia respecte al primer
cas, de forma que tenim C = 100 + 0,9 Yd , tot i mantenint el
nivell d'inversió en 50,
a) Quin nivell de renda es pot esperar, més gran o més petit?
Calcular el nou valor de Y.
b) Si la inversió augmenta fins a 100 unitats, ¿quin és el nou
nivell de producció?
c) Perquè el mateix increment de I té un efecte diferent que
en el problema anterior?
d) Comparar gràficament la situació (b) d'aquest exercici
amb la (d) del problema anterior.
3 - Demostrar que la condició d'equilibri macroeconòmic Y =
DA , equival a la condició I = S.
4 - Calcular la funció d'estalvi de l'exercici 1 i trobar el nivell
de producció d'equilibri aplicant la condició I = S.
5 - En aquest exercici s'ha de tractar d'explicar l'anomenada
paradoxa de l'austeritat. A tal fi, suposem que I = I 0 i que
C = C 0 + c Y.
a) Quina és la funció d'estalvi?
b) Suposem que tothom decideix estalviar més a tots els
nivells de renda. Com ens queda la funció d'estalvi?
(dibuixeu en un gràfic la situació vella i nova).
c) Quin efecte té l'increment de l'estalvi sobre el nivell de
producció d'equilibri? Expliqui la paradoxa.
6 - Suposem ara que la funció de consum evoluciona amb
retard respecte de la renda d'acord amb la següent equació:
Ct = 100 + 0,8 Yt- 1. Si I = 10 ,
a) ¿Quina és la producció d'equilibri?
b) Si la inversió augmenta fins a 150, ¿quin és el nou nivell
de renda d'equilibri?
c) Descriure gràficament el procés d'ajust de (a) a (b)
d) Quants períodes es tardarà en arribar a l'equilibri? Quin
percentatge d'ajust tindrem després de quatre períodes?
e) Construir la taula dels valors que agafen la producció, la
inversió planejada, l'estalvi i inversió realitzada, i el
moviment de les existències a mesura que passa el temps.
7 - Quin problema presentarà una economia on la funció de
consum te un valor de la propensió marginal al consum
superior a la unitat? (Com a exemple, calculi la renda
d'equilibri pel cas que C = – 50 + 1,2 Y , amb una inversió al
nivell de 30 unitats. Suposi després un increment del consum
autònem de 10 unitats i expliqui perquè el nou nivell de
renda d'equilibri ha d'ésser inferior. Finalment discuteixi
l'estabilitat d'aquestes posicions d'equilibri).
8 - Suposem ara que la inversió és una funció que no es fixa
exògenament, sinó que depèn del nivell de vendes. Com que
la xifra de vendes de tota l'economia coincideix amb la
despesa, la funció d'inversió agregada es pot escriure de la
següent forma: I = f(Y). Si utilitzem una forma lineal ens
quedarà que I = I 0 + ay Y , on ay = PMgI.
a) Quins valors prendrien el multiplicador i la producció
d'equilibri?
b) Quina seria la condició d'estabilitat del model? Fer una
representació gràfica.
9 - Suposem una economia, amb la mateixa funció de
consum i d'inversió que al problema 1, on hi ha sector
públic. Si sabem que T = 40 + 0,25 Y, G = 175, TR = 75 ,
calcular:
a) Quin és el nivell de producció d'equilibri?
b) Trobeu el valor del Saldo Pressupostari.
c) Si equilibrem el SP variant el nivell de despeses, quina
partida pressupostària modificaries per tal que el nivell de
renda i d'activitat econòmica fos el més gran possible? Quant
hauria de variar aquesta partida?
d) Si en la situació d'equilibri inicial el govern decideix
equilibrar el SP , però amb un nivell de renda 300 unitats més
gran, ¿en quines quantitats ha de modificar G i T 0?
e) Sense necessitat de calcular-ho, què passarà amb la renda
d'equilibri i el SP si t agafa un valor de 0,3 en qualsevol de
les situacions anteriors?
10 - Si l'economia del problema anterior estableix relacions
econòmiques amb l'exterior, de forma que:
X = 150 i M = 20 + 0,15 Y
es demana:
a) Calcular els nous valors de la producció d'equilibri i del
multiplicador.
b) Calcular el Saldo per Compte Corrent.
c) Calcular el Saldo Pressupostari.
d) Si el govern decideix reequilibrar el sector exterior,
¿quines partides del sector públic modificaria i amb quina
RESPOSTES
QÜESTIONS TIPUS TEST:
Aclaració Pregunta Test N.3:
La condició ∆ T = ∆ G implica que:
∆ T 0 + t ∆Y = ∆ G
∆ T 0 + t (μ ∆G – c μ ∆T 0 ) = ∆ G
reordenant l'expressió tenim:
∆ T 0 (1 – t c μ) = ∆ G (1– t μ)
" T 0
=
1 # t μ
1 # tc μ
" G
Atès que es tracta d'una economia oberta amb una propensió
marginal a importar, 1 > m >0, tindrem que el multiplicador
és:
μ = 1 / (1 – c + c t + m)
Substituïnt el valor de μ dins l'expressió [1] ens quedarà el
següent:
1 # c + ct + m
1 # c + ct + m
t
1 # c + ct + m
1 # c + ct + m
1 # c + ct + m
ct
1 # c + ct + m
1 # c + ct + m # t
1 # c + m
L'augment de la producció serà:
∆ Y = μ ∆G – c μ ∆T 0
substituïnt ∆T 0 pel seu valor segons l'expressió [2], i el
multiplicador pel seu valor dóna:
Es treu el factor comú i el mínim comú denominador i resulta:
" Y =
1 # c + m
( 1 # c + ct + m ) ( 1 # c + m )
c ( 1 # c + ct + m ) # ct
( 1 # c + ct + m ) ( 1 # c + m )
$
%
&
'
(
)
" G
Reordenant l'expressió queda:
Expressió que es pot simplificar i dóna el següent:
" Y =
1 # c
( 1 # c + m )
" G
És a dir, quan tenim un sector exterior amb importacions que
depenen del nivell de renda, el multiplicador del pressupost
equilibrat ja no és 1, sinó que és menor que 1. Això és degut al
fet que una part de l'expansió induïda per l'augment de la
despesa es filtra cap a l'exterior.
" T = " G 1 > m > 0
1 # c
1 # c + m
PROBLEMES:
1. a) Y = (1/(1–0,8))*(100+50) = 750; b) S = 50;
c) Si Y = 800, el consum és 740, la Inversió planejada 50 i la
Inversió realitzada és 60 (IR = Y – C = SR). Això implica que hi
ha una acumulació involuntària d'estocs de 10.
d) Si I = 100, ∆Y = (1/(1–0,8))*(100+100) = 1000
e) μ=(1/(1–0,8))=
2. a) S'ha d'esperar un nivell de renda més gran, atès que la
propensió al consum és més gran i, per tant, el multiplicador
serà més gran. El nou valor serà:
b) Si I = 100, el nivell de producció d'equilibri serà 2000.
c) Perquè el multiplicador és més gran
d)
3. Atès que no hi ha impostos, ni transferències, Yd = Y
Y = DA = C + I = C 0 + c Y + I
⇒ Y = (1/(1-c))(C 0 +I)
S = Y – C = Y – C 0 – c Y = – C 0 + (1–c) Y = – C 0 + s Y
⇒ Y = (1/s) (C 0 + I) = (1/(1-c)) (C 0 + I)
4. S = Yd – C = Y – C = Y – 100 – 0,8 Y
5. a) S^0 = S 0 + s Yd = – C 0 + (1–c)Yd
b) S^1 = ∆S0 – C 0 + (1–c)Yd
C, I,
DA
Y
750 1000
150
200
Y
1000 2000
C, I,
DA
200
S, I
I
Y
S
0
S
1
c) En equilibri, I = S
I = – C 0 + (1–c) Y + ∆S 0
Y = (1 /(1-c)) (I + C 0 – ∆S 0 ) < Y 0
∆Y = – ∆S 0 /(1–c)
6. a) En equilibri, Yt = Yt- 1 = Y. Anàlogament, Ct=Ct- 1 =C.
Per tant, el nivell de renda d'equilibri serà:
b) Si I = 150, aleshores:
c)
d) Es tardarà infinits periodes en arribar a l'equilibri. Després
de 4 periodes la situació serà que s'ha realitzat un 59,04% de
l'ajust (veure taula)
t I C Y Sr Sp % ajust
El càlcul del S realitzat és: Sr= Yt – Ct
El càlcul del S planejat és: Sp = – C 0 + (1–c)Yt- 1
El percentatge d'ajust s'ha calculat com:
100(Yt – Y 0 )/ (Y–Y 0 ) = 100*(Yt–550)/(1250–50) =
= 100*(Yt / 700)– 100
Si ∆ C = 10, tindrem que
Aquest resultat ens diu que si augmenta la demanda, la
producció d'equilibri és més petita. Però el comportament de
les empreses no és aquest, sinó el contrari. Si augmenta la
demanda augmentarà la producció i, per tant, seguiran
augmentant la demanda induïda i la producció indefinidament,
ja que la producció en lloc de disminuir i acostar-se a l'equilibri,
està augmentant i, per tant, s'està allunyant de l'equilibri. El
problema és que aquest equilibri és inestable, degut al fet que el
multiplicador prèn valor negatiu. El valor negatiu és degut a
que la propensió a la despesa és més gran que 1. En altres
paraules, la condició d'estabilitat del model renda-despesa és
que el multiplicador tingui un valor positiu.
8. a) Y = C + I = C 0 + c Y + I 0 + ay I
!
1
1 " c " ay
( C 0 + I 0 )
!
μ =
1
1 " c " ay
>
1
1 " c
b) La condició d'estabilitat és:
1 ≥ c + ay ≥ 0
a) Y=(1/(1–0,8+0,80,25))(100+175+50+0,875–0840) =
b) SP = T–G–TR = 40+0,25*882,5– 175 – 75 = 10,
c) Si hi ha superàvit, la forma de reduir-lo que tindrà més
impacte sobre el nivell de producció i ocupació és augmentant
la despesa pública en béns i serveis (G). Per equilibrar el SP cal
que aquest variï en – 10,625. La variació és:
∆SP = – 10,625 = ∆T – ∆G = t∆Y – ∆G = tμ∆G – ∆G =
= (tμ__) ∆G
∆G = ∆SP / (tμ____= – 10,625/(0,25*2,5 – 1) = 28,
L'impacte expansiu d'aquesta despesa extra serà:
∆Y = μ∆G = 2,5*28,333333 = 70,
d) En primer lloc, la condició d'equilibri pressupostari amb un
nivell de renda 300 unitats més gran implica que:
Per un altre costat sabem que:
∆Y = 300 = μ∆G – c μ ∆T 0
= μ(85, 625 + ∆T 0 ) – cμ∆T 0 =
= (1–c) μ∆T 0 + μ *85,625 = 300
En conseqüència,
a) Y = 878,
b) SCC = X–M = 150 – 20 – 0,15*878,1818 = – 1,
c) SP = T–G–TR = 40+0.25*878,1818– 175 – 75 = 9,
d) El reequilibri del sector exterior mitjançant el canvi dels
paràmetres fiscals mantenint la màxima producció es pot fer
amb qualsevol instrument (T, G) atès que el nivell de
producció per SCC = 0 és el mateix en qualsevol cas.
e) Per reequilibrar el sector exterior, atès que X és fix, cal
disminuir M, que depèn del nivell de renda. La disminució de
renda necessari per a eliminar el superàvit del sector exterior
és:
∆ Y = ∆M / m = – 1,72727272 / 0,15 = – 11,
DA
Y = DA
250
110
550 1250
Y
C,I, DA
Y = DA
I 0
C 0
Y
C
C + I 0
C + I 0 + ayY
