¡Descarga Test introducció al Dret y más Exámenes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
1. EL DRET
Cada estat dicta les seves lleis per resoldre els conflictes, aquestes lleis son normes jurídiques, establertes, admeses i defensades per l'estat (tot i que no totes les normes jurídiques son lleis). Les normes jurídiques estan dirigides i dictades per igual per tothom, amb observació obligatòria i imposades coactivament (per la força si no es compleixen per voluntat pròpia, amb sancions.
Les normes jurídiques, admeses, han de tenir un supòsit de fet i una consciencia jurídica, i per a que sigui eficaç, una reclamació, un lloc (tribunal de justícia) i una sentència
*Classes de normes jurídiques:
- Escrites i no escrites: passen de generació e generació o son costums.
- Estatals o no estatals: dictades o no per l'estat
- Generals: s'apliquen a tothom
- Particulars s'apliquen a concrets
- Imperatives: manen fer alguna cosa
- Prohibitives: prohibeixen
- Permissives: permeten
*Finalitats del dret (Ha d'estar paral·lelament, l'una amb 'altre):
- Ordre: Existeix un algú mana, i això algú ho vol. L’objectiu d'aquest serà evitar el despotisme, l'anarquisme i la dictadura.
- Seguretat: Protecció des interessos bàsics de la persona humana, per a la que són necessàries: ·La publicació de les lleis al DOC (Diari Oficial de Cat.) o al BOE (Bolletí Oficial de 'Estat) ·Les lleis s'apliquen per al futur, i s’exigeixen a l'endemà de dictar-les. No es té en compte el passat ·Les normes superiors tindran més cas que les inferiors, respectant a jerarquia.
- Justícia: L'Estat té u poder limitat, ja que la llei es igual per el governant que per al governat
*Dret objectiu i dret subjectiu: El primer constitueix el poder que la norma concedeix a una persona, com el dret a viure, i el segon, fa referencia a tot el conjunt de normes que formen el dret *Dret públic i dret privat: El primer es el dret d'àmbit particla (civil, mercantil...), i el segon, regula les qüestions d'àmbit general (fiscal..)
*Interpretacions de les normes
- Interpretació objectiva i subjectiva: La primera es realitza contemplant la norma que indica, la segona, des del punt de vista de qui ha comès la infracció
- Interpretació autèntica, usual i doctrinal: L’autèntica la realitza el legislador, l'usual els tribunals de justícia, i la doctrinal els investigadors de dret
- Interpretació gramatical, teològica, sistemàtica i històrica: la gramàtica l’interpretem des del punt de vista de la gramàtica per no canviar sentits (punts i coes) la teològia té en compte que la norma persegueix, e la sistemàtica interpretem la norma com a conjunt (no com a unitat) i a a historia, interpretem els precedents amb el tema.
2. EL DRET PRIVAT I LES SEVES FONTS
*Dret civill i dret civil espanyol: El primer es el que regula més coses, el dret privat que regula les relaions més comunes de la onvivencia humana. El segon, es supletori per als que tenen dret privat propi.
*D'on surt el dret?(fons del dret): tenim el fon formal i el material (com es fa el dret, i qui el fa, respectivament)
*Qui fa la llei? El parlament li pot demanar al poder executiu, al legislatiu,... tot i que els propis poders poden fer lleis sense ue el parlament les demani, i els mateixos ciutadans també poden demanar-les demanant firmes, per exemple.
*Passos per fer una llei:
- sanció: firmar-la (pel cap d'Estat)
- Promulgació: donarla a conèixer
- Publicació: DOC BOE ... La eficàcia de la llei, depèn si es obligatòria o no, i si es constitutiva (tindrà conseqüències)
*Les consequenies de les lleis constitutives:
- La ignorancia de la llei no excusa l’incompliment
- L'error de dret produira els efectes que a llei determini
- Renuncia valida quan no vagi en contra de l’interès o l'ordre public, ni perjudiqui tercers
- Els actes contraris al dret son nul de ple dret (sense transcendència)
- Frau de llei o simulació (aparentar una cosa mentre fas un altre)
*Àmbits on la llei actua:
- Àmbit temporal: A) Quan entren les lleis en vigor? segons si son successives (6 mesos des de ser pactades) o simultànies (20 dies naturals des de la seva publicació) B) Quan deixen de tenir vigor? segons si on externes (anul·lada per una nova o una superior de categoria) o internes (si van ser dictades per un temps determinat o la seva finalitat es va aconseguir o tenia un resultat impossible) C) Poden tenir retroactivitat? La llei o pot mirar actuacions anteriors al seu establiment com a tal.
- Àmbit de l'espai (territorial) Aquest té una sèrie de principis ·Regles de dret intern d’aplicació necessària: les lleis penals de la policia o seguretat publica, obliguen a totes el que es trobin en territori Espanyol · Principis de llei personal: La capacitat i l'estat civil (majoria d'edat), els drets i deures de la familia (drets matrimonials amb poligàmia) i la successió pe mort (herència per normativa nacional), es regeixen per la llei personal de cadascú. · LexReistae: Les coses es regeixen per la llei on físicament es troben. · Principi personal (d'autonomia de voluntat): Les obligacions contractuals s'apliquen a la llei sotmesa, sempre que hi hagi connexió, i en cas de defecte, s’aplicarà a llei nacional comuna, la de residencia comuna o la del lloc on es celebra el contracte, amb aquest mateix ordre. · Lous regit actum: La llei s'aplica als actes formals ue portem a terme. · Qualifcació: Esbrinar la normativa segons la llei Española (si es una llei estrangera, s'aplicarà aquesta, pero si l’estrangera es refereix a una tercera, no s'admet). · El costum: hàbit de comportament que a gent a habitualment i queda com algo obligatori, i que neix d'una pluralitat uniforme de forma espontània i constant. Les costums poder ser segons la llei, contraries a la llei o costums extres (mes enllà de la llei), aquestes ultimes regulen aspectes que no regulen la llei.
- Causa: el perquè o raó de ser.
*La institució jurídica (es diu om han de ser les nostres relacions jurdiques). *El deure jurídic: son irrenunciables (a diferencia del dret) i poden ser transmissibles entre persones. Darrere hi ha algú per fer-los complir. *El dret juridic (o també dret subjectiu): Poder concedit per satisfer interessos. Aquests drets els tenim per utilitzar-los i el titular del dret, ha d'estar facultat per exercir-lo o defensar-lo
*Problemes d'identificació (4 situacions excepcionals):
- Subjecte aprenent: manifestació d'un titular de dret que no ho es
- Subjecte incert: no se sap de qui es la titularitat
- Subjecte indeterminat: no se sap si existeix el titular del dret
- Subjecte plural: hi han varios tituars, una propietat pertany a varies persones.
*La vida del dret subjuctiu: Néixer (existir) i adquirir (unir el dret a una persona). El dret subjectiu: -Pot sorgir d'una unió ordiaria (algú adquireix un dret que no era de ningú) o derivativa (algú adquireix un et que era d'una altre persona)
- Pot desaparèixer per motius relacionats amb el titular o amb a resta de ciutadans
- Modificacions objectives (incrementant/disminuint el dret) o subjectives (canviant el titular)
- Pot tenir un exercici facultatiu (exerceix el dret si es desitja o no) i renunciable (eerceix el dret quan no perjudiqui a terceres persones o estigui en contra de la llei) *- Frontera des drets: abús del dret (quan l'exercici perjudica algú no satisfà cap interès) o la col·lisió de drets (quan dos o mes drets coincideixen, es retiren a un nivell interior perque no coincideixin) *-Protecció del dret subjectiu: Amb mesures preventives (evitar o protegir el dret) o repressives (quan la lesió ja s'a produt, ialitat per dur a terme, que pot ser judicial (davant d'un tribunal) o extrajudicial (al marge dels tribunals)).
*Prescripció extintiva: pérdua del dret per transcurs del temps (n el subjecte actiu no reclama ni el passiu ho reconeix). Cada dret té un temps per prescriure: -Terminis prescripció dret català: ·10 anys la general (sense un termini específic) ·3 anys els pagaments o en terminis mes breus (lloguers, pensions alimentaries..) ·1 any reclamar possessió -Terminis prescripció dret espanyol: ·Bens mobles prescriuen als 6 o 3 anys, i els immobles als 30 anys. ·L'hipoteca prescriu als 20 anys ·1 anys reclamar possessió
4.LA PERSONA FÍSICA Y LA PERSONA JURÍDICA
LA PERSONA FÍSICA
Capacitat de exercit drets i deures, que consisteix en la possibiltat de ser titular de drets i obligacions, pero alhora, també es poden tenir incapacitats, com poden ser les enfermetats o la minoria d'edat, i aquesta pot ser parcial o total. Quan volem incapacitar algna persona, ho hem de fer per els tribunals.
*Limitacions a la capacitat d'obrar: malalties o deficiencies de caracter psíquic o físic incapaçes de governarse a si mateixa, i el jutje determinara la grvetat o el grau d'incapacitat, via judicial. Una altra limitació poden ser causades per estafes, manipulacions...
*Legimitació: possibilitat de ser titular d'una relació concreta, es a dir, excercir una
capacitat dura, com pot ser, vendre una casa sense ser el titular. La persona que té el dret i té el deure, necessita un domicili, (la seva seu jurídica, on se'l localitza jurídicament).
*La nacionalitat es el vincle jurídic i polític que lliga a una persona a una determinada comunitat organitzada en forma d’Estat. Aquesta converteix una persona en membre d’un estat, i aquesta atribució a una nacionalitat, es pot fer de manera originària (fer-ho des de que es neix) o derivativa (canvi de nacionalitat). La nacionalitat originària es pot obtenir per dos principis: el dret de la sang (porta la nacionalitat per la seva sang, per la nacionalitat dels pares) o dret de la terra (nacionalitat del lloc , independentment d’on siguin els teus pares).
*El veïnatge civil: Tenen un veïnatge o un altre els nascuts de pares que també el tinguin. Per
l’adopció, l’adoptat també adquireix el veïnatge dels pares adoptius. Fins fa poc les dones pel
fet de casar-se adquirien el veïnatge del marit i això comportava que els fills sempre tenien un
sol veïnatge, el mateix dels pares. Però fins fa poc ho van canviar.
El veïnatge civil també s’adquireix pel dret de residència F 0 E 0El temps necessari també són 10
anys, però en aquest cas és automàtic, no has de demanar el canvi. I si no vols canviar de
veïnatge civil has d’anar al jutjat i modificar-ho, fer-ho constar. Aquest període pot quedar
reduït a 2 anys amb prèvia petició.
L’estranger que adquireix la nacionalitat al mateix temps també adquireix el veïnatge.
*Registre civil: Registre, oficina on s’hi inscriuen tots els fets relatius a l’estat civil d’una
persona. Els registres civils depenen del magisteri de justícia i en ells s’inscriu el següent: el
naixement d’una persona, la seva afiliació (de qui és fill), el seu nom i cognoms, l’emancipació
i la majoria d’edat, les modificacions a la capacitat d’obrar, l’absència i la declaració de
defunció, la nacionalitat i el veïnatge civil, la pàtria potestat i la tutela, el matrimoni i les seves
modificacions i finalment la defunció.
*Persona jurídica: Entitats formades per la realització de finalitats col·lectives i permanents
humanes a les que el dret objectiu reconeix capacitat per drets i deures. Entitats independents
dels seus components i se’ls hi reconeixen drets i obligacions. Un exemple: una societat
anònima, un ajuntament, un partit polític, un sindicat, El FCB…
*Drets de la persona jurídica:
- Drets corporatius: Les persones es poden associar amb altres pj.
- Drets de la personalitat: Tenen dret a un nom (no es pot utilizar per cap altre personalita
juricida) i un honor
- Drets patrimonials: pot disposar de capital, pot ser propietària de bens, pot vendre,
comprar… etc
*Responsabilitats de les persones jurídiques:
Penal (abans requeia en les persones físiques, actualment recau en la persona jurídica: Es pot
dissoldre la organització).
Civil (recau en la persona jurídica)
- Unilaterals o bilaterals: Els primers, aquells que requereixen una sola declaració de voluntat, i els segons, els que en requereixen més d’una.
- Patrimonials o no patrimonials: Els primers, aquells que profueixen efectes de carácter economic, els segons, els que no produeixen efectes de caracer economic
- Omerosos o gratuïts: Els primers, aquells que requereixen una contraprestació (una cosa a canvi d’una altre), els segons, gratuïts, sense cap contraprestació (donacions)
- D’Administració o de disposició: Els primers, aquells que tenen com a finalitat preservar el patrimoni, els segons, contrariament, alteren el matrimoni.
- Inter-vius o moris-causa: Els primers teneneficaçia en vida (casi tots), els segons, després de la mort (el testament)
- Solemnes o no solemnes: Els primers cal celebrar-los respectant unes solemnitats, els segons es poden fer com es vulgui
- Principals o accessoris: Els primers tenen vigencia per si mateixps, els segons, depenen l’un de l’altre (com afiançar a algú)
- Casual o abstractes: Els primers depenen d’una causa, els segons, de cap, malgrat tenir-la.
- Típics o atípics: Els primers es troben regulats per l’ordenament jurídic (casi tots), els segons, no estan regulats per l’ordenament jurídic.
*Elements del negoci jurídic -Consentiment o declaració de voluntat: Fa referència a la coincidència en l’oferta i acceptació, es a dir, algú ofereix algom i l’altre concedeix. Els vicis, arriben quan per arrencar el consentiment s’utilitza una força, que pot ser per intimidació (violència psíquica, amenaces), engany, error o equivocació (l’error pot ser en la cosa, en la qualitat, en la quantitat o en la persona). Aquests vicis són aliens a mi, pero existeixen i no deixen que el negoci s’exerceixi bè. -L’objecte: allò sobre què recau l’objecte jurídic. Aquest té tres requisits (ha de ser possible, lícit i determinat.
- La causa: La raó de ser del negoci
- La forma: En funció de si es un negoci jurídic solemne (s’han de respectar determinades formalitats), on la forma és un element essencial, o no solemne, on la forma és indiferent
*Els elements accidentals del negoci jurídics: Cap contracte té elements accidentals, però si els encobrim, s’hauran de complir, per l’eficacia del negoci. Tenim la condició, el termini i l’element moral:
1) La condició : Aquesta té quatre requisits; l’arbitrarietat (les condicions les posem perquè volem, no son obligatòries), incertesa (que passi o que no passi), possibilitat (condició possible) i lícita (no pot ser il·lícita), i alhora té cuatre criteris: *-Primer criteri: Hi trobem la condició suspensiva (el negoci jurídic no produeix efectes si no es compleix el fet del que depèn) i la resolutòria (contrari a la suspensiva, el negoci produeix efectes si no es complís el fer del qual en depèn) *-Segon criteri: Hi trobem la condició positiva (que succeeixi alguna cosa) i la negativa (consisteix en que no succeeixi res) *-Tercer criteri: Hi trobem la condició expressa (la inclous al contracte) i la tàcita (quan no cal posarla perquè es dedueix) *-Quart criteri: Hi trobem la condició casual (el fet del que depèn es basa en la sort o l’atzar) i la no casual (el fet del que depèn no té res a veure amb la sort o l’atzar).
Ademès, el negoci condicionat pot passar per tres fases:
·La pendent: el fet del que depèn no ha succeït encara ·El deficient: el fet ja no es pot complir ·L’existent: el fet ha succeit
2) El termini: funciona de forma semblant a la condició, ja que l’eficàcia del negoci jurídic depèn d’un momento futur i cert. Hi ha el termini inicial i el termini final , o el termini determinat i l’indeterminat (momento futur que ha d’arribar, pero no sabem quan)
3) L’element moral : Obligacií acccessoria que es pot imposar al beneficiari en contractes celebrats a titul gratuit, i que només es dona en tipus determinat de negoci jurídic.
*Representació del negoci jurídic: (quan el negoci jurídic no el fa el propi interessat, sino un altre a nom seu) Hi han tres tipus de representació: ·Legal: pares de menors d’edat ·Necessària: la que tenen els òrgans de la persona jurídica; l’administrador actua en nom de la persona jurídica ·Voluntària: Una persona designa voluntariament una altra perque actui en nom seu, i els efectes del negoci jurídic recauran sobre el representat (a qui representa). Aquesta representació voluntària pot ser directe o indirecte (el representat actua en nom del seu representant, o no diu que actua per una altre)
La representació pot plantejar dos problemas: ·Autocontracte: Una persona actua en nom d’una altre, amb el seu propi nom (amb l’autorització i sempre que no li causi cap prejudici) ·Representació directe sense poder: Representar a algú sense tenir-ne autorització (aquest contracte será nul de ple dret, a no ser que es tarifiqui la persona que ha actuat abans de que l’altre part no en demani la seva revocació).
La ineficiencia del negoci arriba per: inexistencia (falta algún element esencial al negoci jurídic), nul·litat absoluta (es celebra violant una prohibició), nul·litat relativa o anul·labilitat (contracte que pateix un vici o efecte susceptible de motivar la seva anul·lació per via judicial), recessió del contracte (es rescindible un contracte quan el mateix perjudica als propis interessats o a terceres persones) o, per últim, resolución o revocabilitat (començat el contracte, apareixen circunmstàncies que el deixen sense efecte de manament legal, en ser ineficaç).
6. LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA
Tipus de relació on la persona pot exigir d’una altra la realització d’una determinada conducta, el compliment de la qual respon amb els drets i vèns propis de l’obligat. Aquesta té tres característiques genèriques: · Dinamisme (canvis patrimonials: avio es meu pero demà es teu) · Temporalitat (els drets i deures s’han de cumplir en un momento determinat) · Bona fe (no poden ni els creditors ni els deutors comprometre’s a algo que no podrán cumplir)
*Característiques del deutor: tot deute ha de tenir un dret de credit, els deures i les obligacions es generen d’algun fet que les genera, els deures consisteixen en la realitzacio d’algun acte dels molts que pot dur a terme el deutor,… *Característiques del creditor: Tot crètit es un mitjà per aconseguir una prestacio del deutor, els credits son relatius (es concedeixen per exigir una conducta),…
*Els elements de la relació obligatòria: 1)Element subjectiu o personal: creditors i deutors cal que quedin identificats 2)Elament subjectiu o prestació: conducta que el creditor pot exigir (a donar, a fer o a no fer) al deutor. Per a que la prestació sigui vàlida, ha de ser possible, lícita
resolutòria tàcita. La condició resolutòria expressa és aquella en que les parts han fet constar
expressament.
4) Classifica la relació obligatòria pels subjectes que intervenen en el mateix. D’acord amb els
subjectes les obligacions poden ser parciàries, mancomunades o solidàries. Són les més
importants.
· Obligació parciària: és aquella que es pot complir parcialment, per parts, fragmentàriament. En
canvi, les obligacions mancomunades i les obligacions solidàries no. Aquestes s’han de complir
conjuntament, amb unitat.
· Obligació mancomunada: Quan en una obligació intervenen vàries persones el deute es
considera dividit en tantes parts com persones hi ha, però si algú no paga, les altres no han
d’afegir res, això és una obligació mancomunada. Totes les obligacions són sempre
mancomunades a menys que s’estableixi el contrari, sinó s’ha de pactar. Pots pactar que
l’obligació és solidària, però la regla és la mancomunitat.
· Obligació vol dir que si alguna no paga, les altres assumeixen el seu deute. En la solidària
poden existir varios deutors i creditors i poden haver regles internes i externes (regles de
funcionament):
- Les regles externes: qualsevol creditor es pot dirigir contra qualsevol deutor exigint-
li la totalitat del deute, el deutor a qui es reclami pot pagar a qualsevol dels creditors, però si la
reclamació s’ha efectuar judicialment necessàriament haurà de pagar a qui li ha reclamat.
- Les regles internes entre creditors: el creditor que cobri ha de repartir el que ha
cobrat entre els seus companys de crèdit, el creditor pot fer qualsevol acció que sigui
beneficiosa per cobrar el crèdit, però no pas res que sigui perjudicial.
- Les relacions internes entre deutors: tots són responsables de tot, si algun deutor
resulta insolvent els altres hauran de soplir proporcionalment la seva insolvència i si tots menys
un són insolvent aquest s’ho emporta tot.
