Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Test modul1 activitat2 3, Exámenes de Construcción

Asignatura: Construccio II, Profesor: Jose Manuel Gómez Soberon, Carrera: Enginyeria d'Edificació, Universidad: UPC

Tipo: Exámenes

2010/2011

Subido el 19/01/2011

niko088
niko088 🇪🇸

4

(25)

15 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Esco la Policnica S u perior
d ’E d if ic a ci ó d e B ar ce lo n a
UPC
CONSTRUCCIO-II
ACTIVITAT -2 (CONTINGUT MÒDUL-1) TEST
A
Nom i cognoms
Classe
X
Grups
3T
Individual
X
Data Valoració
5%
1.- Una sabata combinada o associada, respecte a dues sabates properes:
a. Redueix la concentració tensions de treball
t
i els bulbs de pressió, per efecte de la
combinació.
b. Redueix la tensió admissible
adm
del terreny i els bulbs de pressió, per efecte de la
combinació.
c. Duplica la tensió admissible
adm
del terreny i disminueix els bulbs de pressió, per
efecte de la combinació.
d. Duplica les tensions de treball
t
i els bulbs de pressió, per efecte de la combinació.
2.- La diferència entre una biga trava i una biga centradora:
a. La biga trava és necessària per efectes sísmics, la biga centradora per efectes
d’excentricitats.
b. La biga trava és necessària per efectes d’excentricitats, la biga centradora s’empra en
sabates centrals.
c. Les dues requereixen armadura de pell però la biga centradora necessita més
armadura longitudinal en el centre de la seva secció.
d. La biga trava és necessària per efectes sísmics i no és un element estructural portant,
la biga centradora, al ser un element estructural portant, centra la càrrega en el seu eix
longitudinal.
3.- En quant a les armadures d’una sabata rígida o flexible:
a. Que tant la flexible com la rígida s’armaran, com a mínim, amb l’armat corresponent a
la quantia geomètrica mínima de secció d’acer.
b. La flexible, al adaptar-se a les irregularitats del terreny, li cal molt poca armadura
inferior i molta superior.
c. La flexible es calcula pel mètode de bieles i tirants.
d. La rígida sempre necessitarà ser armada contra el punxonament.
4.- Les riostes entre sabates tenen per funció principal.
a. Centrar les càrregues de les sabates que uneixen.
b. Evitar els moviments en cas de terratrèmol i treballen a torsió.
c. Evitar els moviments en cas de terratrèmol i treballen a tracció i compressió.
d. Disminuir el cantell de les sabates.
5.- El diàmetre mínim aconsellable per armat de una llossa es de:
a. 8 mm.
b. 25 mm.
c. 12 mm.
d. 16 mm.
6.- Una sabata es rígida si la relació vol/cantell es:
a. inferior a 2.
b. igual a 1.
c. superior a 2.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Test modul1 activitat2 3 y más Exámenes en PDF de Construcción solo en Docsity!

E s c o la P olitè c nica S u p erio r

U P C^ d ’E d ificació d e B arcelon a

CONSTRUCCIO-II

ACTIVITAT -2 (CONTINGUT MÒDUL-1) TEST A

Nom i cognoms

Classe X Grups 3T Individual X Data Valoració 5% 1.- Una sabata combinada o associada, respecte a dues sabates properes: a. Redueix la concentració tensions de treball t i els bulbs de pressió, per efecte de la combinació. b. Redueix la tensió admissible adm del terreny i els bulbs de pressió, per efecte de la combinació. c. Duplica la tensió admissible adm del terreny i disminueix els bulbs de pressió, per efecte de la combinació. d. Duplica les tensions de treball t i els bulbs de pressió, per efecte de la combinació. 2.- La diferència entre una biga trava i una biga centradora: a. La biga trava és necessària per efectes sísmics, la biga centradora per efectes d’excentricitats. b. La biga trava és necessària per efectes d’excentricitats, la biga centradora s’empra en sabates centrals. c. Les dues requereixen armadura de pell però la biga centradora necessita més armadura longitudinal en el centre de la seva secció. d. La biga trava és necessària per efectes sísmics i no és un element estructural portant, la biga centradora, al ser un element estructural portant, centra la càrrega en el seu eix longitudinal. 3.- En quant a les armadures d’una sabata rígida o flexible: a. Que tant la flexible com la rígida s’armaran, com a mínim, amb l’armat corresponent a la quantia geomètrica mínima de secció d’acer. b. La flexible, al adaptar-se a les irregularitats del terreny, li cal molt poca armadura inferior i molta superior. c. La flexible es calcula pel mètode de bieles i tirants. d. La rígida sempre necessitarà ser armada contra el punxonament. 4.- Les riostes entre sabates tenen per funció principal. a. Centrar les càrregues de les sabates que uneixen. b. Evitar els moviments en cas de terratrèmol i treballen a torsió. c. Evitar els moviments en cas de terratrèmol i treballen a tracció i compressió. d. Disminuir el cantell de les sabates. 5.- El diàmetre mínim aconsellable per armat de una llossa es de: a. 8 mm. b. 25 mm. c. 12 mm. d. 16 mm. 6.- Una sabata es rígida si la relació vol/cantell es: a. inferior a 2. b. igual a 1. c. superior a 2.

d. Inferior a 1. 7.- El cantell mínim de una sabata ha de esser: a. major de 100 cm. b. major de 50 cm. c. major de 30 cm. d. Major de 70 cm. 8.- El cantell útil de una sabata es: a. h-5 cm. b. h-10 cm. c. h-15 cm. d. H-8 cm. 9.- L’ esforç de tracció de les armadures es determina per mitjà del mètode de les bieles i tirants. La forma convencional es establir l’equilibri de moments entre la reacció de la base de la sabata i la tracció de les armadures respecte el punt “O”. Aquest punt es troba situat a: a. Una distancia de 0,85d, essent “d” el cantell útil de la sabata i a una quarta part de “a” corresponent a l’amplada del pilar. b. Una distancia de 0,85d, essent “d” el cantell total de la sabata i a una quarta part de “a” corresponent a l’amplada del pilar. c. Una distancia de 0,85d, essent “d” el cantell útil de la sabata i a una tercera part de “a” corresponent a l’amplada del pilar. d. Una distancia de 0,85d, essent “d” el cantell útil de la sabata i a una meitat de “a” corresponent a l’amplada del pilar. 10- Els estreps de les bigues centradores que es determinin en el tram central es portaran fins: a. Els extrems com armadura de reforç, doncs la geometria de les sabates esta capacitada per absorbir el tallant sense l’auxili de la biga centradora. b. Els extrems com armadura de muntatge, doncs la geometria de les sabates esta capacitada per absorbir el moment flector sense l’auxili de la biga centradora. c. Els extrems com armadura de muntatge, doncs la geometria de les sabates esta capacitada per absorbir el tallant sense l’auxili de la biga centradora. d. Els extrems com armadura de muntatge, doncs la geometria de les sabates esta capacitada per absorbir el tallant sense l’auxili de la riosta. Rúbrica: Marcar amb un cercle la resposta que consideris correcte. Apartat Valor màxim Pregunta amb resposta correcte 1 punt Pregunta sense resposta 0 punts Pregunta amb resposta incorrecte -0,5 punts