Text per treballar a l’aula
Avui, quan esmentes la paraula "bombolla", de seguida es pensa en la immobiliària. Fa
uns anys també era la de les punt-com, i ara ja es comença a parlar de la de les dos-punt-
zero. En tot cas, totes són exemples de bombolles econòmiques. I de tant parlar-ne,
arribem a oblidar algunes bombolles ben interessants: les de tota la vida, les del cava,
les de sabó o les de l'aigua bullint. Unes bombolles que amaguen fenòmens insospitats.
En principi, una bombolla només és una certa quantitat de gas atrapada dins d'un fluid
més dens, habitualment un líquid. Tenen forma rodona, sobretot quan són petites,
perquè és la que reparteix millor les pressions i l'energia de la membrana de la
bombolla. I si les podem veure és gràcies al fet que la llum, en passar del gas al líquid
pateix una certa refracció que marca la frontera.
De totes maneres, la característica més típica de les bombolles (de totes) és que més o
menys ràpidament, acaben petant. I aleshores podem plantejar una d'aquelles preguntes
que només es fan els científics i que aparentment no tenen cap sentit. De quina manera
peta una bombolla?
Normalment la veiem i, puf! Un moment després ja no hi és. Únicament queden gotetes
caient. I en el cas de les bombolles del cava encara més. Arriben a la superfície,
s'amunteguen unes amb les altres durant uns breus moments i sobtadament també
desapareixen fent que la resta es reordenin fins que la següent també peti.
Doncs uns físics van agafar una càmera d'alta velocitat i van estudiar que passava
exactament quan una bombolla arriba a la superfície del líquid i peta. I la cosa va
resultar ser molt més complexa del que semblava. Podríem pensar que simplement la
superfície de líquid simplement esclata en mil bocins, però la realitat és molt més
estètica. Quan la bombolla peta, les parets líquides que la formaven es contrauen fins
arribar a la superfície del líquid. I quan arriben allà, no es desfan simplement sinó que es
pleguen sobre si mateixes donant lloc a una anella feta de petites bombolles. Unes
petites bombolles que poden tornar a petar, creant aleshores els seus encara més
minúsculs anells de microbombolles.
El que passa amb tot això és que al formar-se noves bombolletes tornen a atrapar gas
dins el líquid. La diferència important és que en ser les noves bombolles més petites,
