¡Descarga La Formación de la Persona Humana: Cultura, Etnocentrismo y Libertad - Prof. Benavent y más Apuntes en PDF de Antropología Social solo en Docsity!
MECANISMES D’ADAPTACIÓ
Necessitem les nostres estratègies culturals per sentir-nos vius
Manca d’aquestes estratègies
ANOMALIA HUMANA
L’home presenta certa adaptació animal. Hi ha una anomalia respecte al que es la norma de la selecció natural, a causa de:
• Factor etològic: va ampliar la seva alimentació.
• Factor funcional: curiositat exploradora lligada a l’inacabament i a la no
especialització. (curiositat per explorar el món per part de Tim)
• Factor morfològic: bipedisme, cervell, facultats cognitives es desenvolupen gracies als
canvis que es produeixen en el cervell (percepció de si mateix com a entitat separada, memòria, imaginació, interrogar el mon, llenguatge). Ha desenvolupat facultats cognitives gracies als canvis en el seu cervell.
CULTURA
- És una forma de vida social. Són sistemes de coneixement compartits per un grup relativament gran de persones. Cultura és comunicació i comunicació és cultura. En un sentit ampli és el comportament cultivat a través d’un aprenentatge social. No ve donada genèticament, s’aprèn.
2- La cultura és el conjunt de regles amb l’ús de les quals les persones donen forma a la relació que les persones mantenen entre sí, en la seva vida social.
3- La cultura és el conjunt de regles amb l’ús de les quals les persones donen forma a la seva acció social.
Comunicació simbòlica, són models implícits i explícits( no som capaços de reconèixer) de comportament que constitueixen trets distintius d’un grup humà. Es la suma de tot el comportament adquirit.
Una programació col·lectiva de la ment que distingeixen els membres d’un grup o categoria dels d’un altre.
Dipòsit acumulatiu de coneixement, experiència, creences, valors, actituds, significats, jerarquies, religió, noció del temps, rols, relacions espacials, conceptes de l’univers, objectes materials
La cultura es acumulativa: cada generació pot inventar coses noves, no tots els canvis culturals perduren, i tots els elements culturals relacionats entre si.
EX: Tim Guenard no ha tingut cap aprenentatge social en el qual ha adquirit cap cultura, ni el conjunt de regles per la relació amb les persones en la seva vida social.
Una de les aportacions de la cultura, són les regles que afavoreixen i donen forma a les relacions, en tim al no conèixer unes regles troba dificultats per adaptar-se i relacionar-se, i per tant, sovint no es troba còmode als llocs on resideix. L’experiència cultural negativa fomentada pels abusos que ha patit, el fan crear una desconfiança i trobar encara més dificultats per entendre una cultura i poder-s’hi adaptar.
Aconsegueix anar-se adaptat i convivint amb diverses subcultures, però no acaba d’integrar-se en la cultura més general. Guérard ha patit tant a la seva infantesa, que amb una mirada etnocèntrica es crea la seva pròpia cultura, i cau en un reduccionisme on jutja tot el que li passa i tots els comportaments ca a ell, que es distorsionen els seus criteris culturals.
Poc a poc les experiències culturals positives d’en tim van augmentant, i fan apartar aquesta mirada etnocèntrica, donant pas a un relativisme cultural que possibilita l’oberta integració d’en tim en una cultura més generalitzada. Fen-lo créixer així amb uns valors culturals molt potents i generalitzant, que promouen la seva subsistència i les seves ganes de seguir endavant.
Una de les coses que tim aconsegueix a la seva vida es trencar amb el determinisme cultural , per el qual de gran hauria de ser delinqüent, rodamón,... perquè segons aquest determinisme, la gent es el que aprèn i el que està condicionada a ser.
ENDOCULTURACIÓ
Procés de transmissió cultural d’una generació a una altre, l’equilibri que aconsegueix l’individu a nivell social. Mecanisme dominat per la formació de la seva estabilitat cultural. Rebem pautes i les descodifiquem, les podem modificar.
Experiències d’aprenentatge parcialment conscient i parcialment inconscient. Afavoreix la continuïtat dels estils de vida en una cultura. No explica l’evolució de la cultura.:
- Tim de petit no havia tingut cap transmissió de la cultura fins a conèixer a León el qual és més gran i el transmeteix tot el que sap
- Quan l'home aquell comença a parlar del cristianisme a en Tim i ell comença a conèixer i a interessar-se per aquesta religió, acabant modificant-la i convertint-se en cristià.
ETNOCENTRISME
És la tendència a considerar superior a la nostra pròpia cultura i aplicar els valors per jutgar els comportaments de les altres cultures.
No som conscients de la nostra pròpia cultura
Acostumem a valorar les altres cultures en funció de la nostra
És un reduccionisme, que relega “l’altra forma de vida” a una versió distorsionada de la pròpia
LLIBERTAT
L’esser humà davant d’un estimol pot donar diferents respostes depenent de l’autoconsciencia, valors, imaginació, voluntat...
Llibertat és la capacita de viure i construir la teva pròpia vida, de triar el camí a seguir, sempre dins d’un context, d’un marc determinat. El fet de no conformar-nos amb viure el que els altres han triat per nosaltres, el que ens és imposat, és tenir llibertat.
Llibertat és decidir i saber que estas decidint, es troba en l’opció, ha d’inventar-se a si mateix. No som allò donat prèviament, és la capacitat de reinventar-nos permanentment, desmentir el que hem sigut, transformar-nos. Es el que ens defineix com a persones.
Trobem que a la infància d’en Tim tant a casa seva, quan es maltractat pel seu pare, com quan es troba al centre i ha de seguir les només de conducta establertes, està mancada de llibertat, perquè el context en els que es troba no el deixen desenvolupar-se seguint els seus propis criteris.
Es per això que en la vida tan inestable d’en Tim, ell busca diferents marcs, contextos que li permetin fer ús de la seva llibertat tal i com ell l’entén. I no es fins que es regeix per les bases cristianes i per el seu context, que troba la capacitat de desenvolupar la seva plena llibertat i conviure amb una certa estabilitat.
Cal remarcar, que la llibertat interior, l’actitud davant les diferents circumstancies, es l’últim que es perd. Es veu clar en la vida d’en Tim quan fuig de casa seva i del centre, i va canviant de context, sempre amb esperança, buscant el marc en el que de veritat es senti lliure, i sense abandonar, fet que el portaria a caure en una vida coartada de llibertat.
• Determinisme: la llibertat no es possible, es una il·lusió, quan vol reacció humana pot
tenir una causa: teològica, metafísica, científica.. (Tim Guenard Déu el fa sentir d’una determinada manera)
• Indeterminisme moderat : parteix de la realitat de l’existencia per dir que es pot actuar
independentment dels estímuls que ens donen. Nosaltres tenim quelcom a dir en el procés de confuguracio. (tot i que Tim es troba amb molts estímuls en el seu camí, ell configura el seu proes per tirar endavant independentment dels obstacles viscuts. La llibertat pot emergir allò determinat.
SENTIT
El sentit, les ganes de trobar l’amor, de completar el ser d’en Tim són els motors que el fan tirar endavant i superar totes les situacions dificultoses amb les que es troba. L’exercici de la seva llibertat interior, l’actitud, el sentit que troba en buscar relacions interpersonals són aquell què fan que no s’estanqui, que no deixi de lluitar. El moment en el que es troba amb el catolicisme i es relaciona amb les persones practicants, es quan omple el seu sentit, quan el troba, quan aquestes relacions interpersonals, li aporten tot l’amor i totes les respostes que buscava i quan aquestes relacions el completen i el fan ser ell.
Es a partir d’aquest moment que verifica la seva idea de projecte. Provocant que avui dia Tim Guénard es dediqui a acollir gent a casa seva, procurant donar a aquestes persones les relacions que solucionin la troballa de l’amor i del sentit. Facilitant així que la gent trobi el que ell va perseguir durant tants anys de la seva vida.
FRAGILITAT
La fragilitat ens porta al dol: Resposta emotiva davant la pèrdua d’algú o d’alguna cosa. No és el record sinó la immersió en el dolor, en la solitud. Ja que ningú pot resoldre aquesta situació, et poden acompanyar, però al final sempre estàs sol.
La pèrdua no produeix sempre la mateixa emoció. No podem ignorar o rebutjar els sentiments que ens ocasiona. Es una oportunitat per madurar i créixer. Em de saber agafar lo positiu.
Sobretot al principi de la seva vida, Tim, es sent molt fràgil, intenta auto conscienciar-se de que ha de ser fort. Ningú ha de veure que plora, que està malament. En primer moment quan entre a la presó de bojos, o a la beneficència, quan entra al correccional, i els nens es fiquen amb ell, o simplement quan apareixen totes aquelles imatges de la seva mare, la violència del seu pare, la família de la granja,..
També passa això amb la mort de León, de Herman (amiga de Trosly), de Roger i del seu pare.
El dol és un procés: entenem com a dol o procés de dol al conjunt d’emocions, representacions mentals i conductes vinculades amb la pèrdua afectiva, la frustració i el dolor.
3 moments:
• Fase de negació.
• Fase d’ajustament: entendre-ho, moments de melancolia, depressio, culpa...
• Fase d’adaptació.
RELIGIÓ
L´home viu la seva espiritualitat també desde la religió. La religió son formes concretes de donar sentit a molts interrogants.
Es un fet específicament humà. Apareix en el mateix moment que l’esser humà, davant la seva presa de consciencia de ser com a tal. Les religions sempre són un fet concret, ubicat en un espai i un temps concret. Les religions veritables és aquella que en un context cultural determinant ha ajudat a les persones a donar sentit a la vida, la religió és un fet complex. No es fàcil d’entendre, estan relacionades amb la significació, el sentit.
Elements basics del fet religiós:
• Persona creient
