¡Descarga TOP temes 1 i 2 y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
Teoria de l’opinió pública. TEMA 1 Què és opinió pública? “idees preformades” “no són correctes”
- Opinió de la gent, sumatòria del que els individus (població) opinen sobre un tema particular.
- Opinió d’uns pocs, d’una minoria o de les elits dins la societat.
- Opinió publicada, emesa des dels mitjans de comunicació.
Hi ha varietat de definicions i dificultat per definir un únic fenomen.
Enciclopèdia catalana:
Opinió:
- Concepte que hom té d’una persona, manera com hom la jutja.
- Concepte que hom té d’una cosa qüestionable; parer. “opinió no és veritat, ni realitat, és un parer” Opinió pública:
- Estat de consciència col·lectiu a què arriba. Trets nodals de la idea d’opinió:
- Les opinions són sempre relatives i solen ser objecte de fort dissentiment.
- Les opinions són susceptibles al canvi segons “l’esperit de l’època” “abans canvi climàtic, ara crisis”
- Les opinions són judicis de valor més que de fets.
Elements per definició d’opinió pública:
- Idea: que s’entén com a opinió.
- Subjecte: qui opina - Definició
- Objecte: sobre que s’opina Àmplia o
- Àmbit: espai en el qual té lloc l’expressió de l’opinió. Estricta
Definició àmplia
- Subjecte ampli (població, societat...)
Definició estricta
- Subjecte limitat (una persona concreta)
- Antigament ciutadà no era global (no esclaus...)
- Classe burgesa
- Persones privades
- Adult
- Subjectes opinants
- Votants
- ...
Definició d’opinió pública: és l’expressió de qualsevol col·lectiu que tingui la capacitat de manifestar-se al voltant d’un objecte públic o privat, però d’exposició pública, en un àmbit socialment visible.
Elements bàsics de la definició:
- Què s’entén per opinió:
- Manifestació verbal (sortir al carrer) o no verbal (portar un llacet, tots apaguem les llums a partir de les 20h com a reivindicació...) de les actituds.
- Expressió oberta, manifesta i visible.
- (^) Qui opina (subjecte):
- Qualsevol col·lectiu que tingui la capacitat ( hi ha que no tenen la capacitat/ no volen expressar-se/ no coneixen el tema “capacitat
- L’opinió pública es pot entendre de manera agregada (suma) o discursiva (opinió predominant/ no suma, és la que acabem fent servir).
Discursos Històrics:
Sobre la definició de l’opinió pública
- Judici de valor sobre les qüestions d’interès públic.
- Reputació dels governants
- Imatge que no necessàriament té a veure amb la veritat. “ no ha de ser bo, ha de semblar bo”
Discursos Moderns
Sobre la definició d’opinió pública
- Teories pluralistes
- Àrbitre en el conflictes d’interessos que dirimeix "intenta trobar una solució" qui té el dret de governar.
- Teories elitistes
- Opinió dels líders o representants dels ciutadans informats, d’elaboració racional i compromesa amb el bé comú.
TEMA 2
Conceptes bàsics de l’opinió pública
Recomanació inicial: “la ola” (die welle)
Opinió: manifestació verbal o no verbal de les actituds.
Actitud: predisposició o modes d’orientar-se cap a aspectes diferenciats de la realitat del subjecte.
- Estabilitat temporal (canviem el que manifestem, potser no de pensament o actitud) EX: si algú et cau malament no ho canviaràs d’avui per demà, potser canvies com ho manifestes, però no de pensament)
- Dos grans tipus: conservadores i progressistes. (és molt difícil de classificar “a ella no li serveix”)
- Components (els tres van lligats): afectiu, cognoscitiu i conatiu.
- Afectiu: emocions, el que sentim
- Cognoscitiu: coneixement “racional o cerebral” el que pensem.
- Conatiu: acció, comportament de la persona vers al producte, la marca, una altre persona... EX: tenim idees diferents però no pots evitar estimar-te’l. (afectiu i cognoscitiu) Valor: (no ens ve donat per vies naturals) meta o fi transinstitucional que expressa interessos (col·lectius i/o individuals) relatius a un tipus de motivació; apresos en els processos de socialització. “els pares t’ensenyen els valors primaris... en la primera fase de socialització. principi que em serveix per actuar. Va més enllà d’una situació en concret.
Adult: persona que té clars els valors que són importants, quins són correctes... No canviem de valors, però si que els anem fent nostres durant tota la vida en processos de socialització. Els valors varien amb el temps. Creença: coneixement fermament assumit respecte d’una cosa, més o menys general. No necessita proves, no necessita validar-se. Quan anem a vendre un producte has de saber les creences dels del auditori per no atacar-les. Si ataco els valors del meu públic desconnectaran i no escoltaran res del que els hi expliqui. Nivell superficial Marc mental “FRAME” Goffman. La seva teoria diu que les persones actuem com en un teatre continu fent escenes.
O
Tot Subjecte busca alguna cosa (Objectiu) i es trobarà amb Ajudes i obstacles al seu camí.
Llibre: “l’heroi de les 1000 cares”
Conducta de l’individu psicòleg
Conducta de grup sociòleg
Som incapaços de viure sols.
Barlett, psicòleg anglès: “tinc la impressió de penetrar un home d’una part a l’altre, però no gosaria afirmar la més petita cosa respecte al que farà a l’interior d’un grup (conducta social)”
Quan les opinions individuals s’agrupen, la col·lectiva preval
- L’estudi de les multituds constitueix una de les majors preocupacions de les classes dirigents i un dels nuclis de la pràctica política.
- L’individu ja no actua exclusivament mogut per les seves necessitats i desitjos, sinó que es veu limitat en lligar-se als altres.
Perspectives d’estudi de les opinions col·lectives
1 Psicològica: opinió col·lectiva com a agregació d’opinions individuals [OP agregada]
2 Sociològica: opinió col·lectiva que sobrepassa la suma de les opinions individuals i genera efecte multiplicador. [OP discursiva] “basada en el discurs de les persones, en el que parlen... (influències)”:
- Convergència d’opinions i actituds fonamentals que es recolzen entre sí.
- Consciència de formar part d’un tot dinàmic que demanda notorietat i es dirigeix a un mateix objectiu.
- Enfrontament de les opinions pròpies amb les dels demés, on es creen corrents d’opinió que duen al consens o al conflicte.
Una opinió és per si mateixa opinió pública?
- Depèn de l’àmbit. Ha de ser socialment visible per ser considerat OP.
- No és qüestió de tamany ni característiques del grup. Espai públic: àmbit socialment visible on tenen lloc el diàleg i la discussió sobre assumptes diversos. La conducta de l’individu es basa en criteris socials.
Porta = intimitat No porta = NO intimitat
Canals d’expressió de l’opinió pública:
- Centrals: mitjans de comunicació.
- Perifèrics: rumors, microàmbits territorials, manifestacions i portadors d’opinió. Tots els col·lectius són, per si mateixos, subjectes de l’opinió pública?
- Públics i altres col·lectius. 1 POBLEConjunt de ciutadans que forma part d’una comunitat o Estat. 2 POBLACIÓNombre d’habitants d’un país, regió o Estat. Més demogràfic. 3 ELECTORATOpinió manifestada a les urnes, subjecte en el cos electoral. 4 MUNIÓ “muchedumbre”Agregats de persones, concentrades en un lloc de forma transitòria, sota l’efecte d’un centre comú d’atenció o acció. Agrupació d’individus.
5 MULTITUDMassa d’individus que, davant d’un centre comú d’atenció, allibera certes actituds, emocions i accions profundes. Partits de futbol.
- Legitimació del poder. No poden actuar en contra de la gran majoria de població. L’opinió pública influeix en el poder. Si estan d’acord l’opinió pública amb ells tenen més poder. Suport necessari pels governants.
- Vigilància i control de la vida política. Vigilem que les coses funcionin. Nosaltres demanem ser informats sobre el que s’està fent, sobre àmbits de la vida política. En àmbit social: coses que no estem d’acord es comenten entre nosaltres.
- Enviament de demandes al sistema polític. Queixar-nos quan tenim problemes fem arribar la nostra queixa formal.
Procés de formació de l’opinió pública:
- Criteri historicista:
- Societats preindustrials
- Societats industrials
- Criteri dinàmiques socials (punt de vista discursiu)
- Model d’esquema seqüencial
- Model d’interacció entre les esferes públiques
- Altres:
Criteri historicista (dos models diferents):
- Societats preindustrials: grups de ciutadans que es reuneixen per discutir qüestions públiques (problemes de la comunitat) i consensuar l’acció. Auditori (reunions de poble). Transformacions econòmiques, socials i polítiques: vida urbana, divisió del treball i globalització, mitjans de comunicació... no ens assabentem de tots els esdeveniments que fan a BCN... interacció a les xarxes/ no podem esperar a sortir del metro, truquem i diem: on ets?
- Societats industrials:
- Uns pocs fan arribat les seves opinions a moltes persones.
- Anonimització de l’opinió.
- Interpretació de l’opinió pública en mans d’experts.
- L’àmbit d’expressió de l’opinió pública s’amplia.
- L’opinió pública s’expressa contínuament i canvia ràpidament.
Criteris de dinàmiques socials (models des d’un punt de vista discursiu (dinàmics):
- Model de l’esquerra seqüencial
- Fases de construcció de l’opinió pública:
- Construcció personal.
- Construcció social: aparició de diversos corrents d’opinió.
- Construcció política. Personal Social Política
- Dispositius que faciliten la transformació de dinàmiques d’opinió en opinió pública: - Empresaris cognitius (líders formals, comunicatius i informals): selecció i emmarcament. - Debat públic mediat. - Clima d’opinió.
- Model de la interacció entre esferes públiques
- Esfera central: “té molt de pes, però no és una opinió pública autèntica” intervenen mitjans de comunicació, institucions... - Opinions que tendeixen al consens i a la legitimació del poder. - Institucions polítiques, informatives i demoscòpiques (enquestes). - Opinió pública manipulada (Habermas)
