Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La Gran Depressión de 1929: Orígenes, Causas y Consecuencias - Prof. Monfort, Guías, Proyectos, Investigaciones de Historia Contemporánea

Una detallada descripción histórica de la gran depressión de 1929, desde sus orígenes en la primera guerra mundial hasta sus consecuencias, como la segunda guerra mundial y el auge del comunismo. El texto explica cómo la prosperidad económica estadounidense antes de la crisis fue causada por la producción y la demanda aumentada, la inflación y la sobreproducción, que finalmente provocaron una burbuja especulativa. Además, se discuten las políticas económicas implementadas en respuesta a la crisis, como the new deal de franklin d. Roosevelt y las políticas proteccionistas de algunos países europeos.

Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones

2017/2018

Subido el 16/01/2018

juliamaluuu13
juliamaluuu13 🇪🇸

3.7

(3)

3 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
CRISI 1929
Quan abunden els bons temps econòmics, el treball, la circulació incessant de diners i una rica
alimentació distribuïda regularment a tota la població, sembla que la felicitat i els bons moments
duraran així per sempre. Qualsevol esser humà li es fàcil acostumar-se a viure en la abundància
i en la riquesa. Però com ja se sap, la història esta repleta de bons temps i seguidament de
dolents, igual que va passar amb els Estats Units i la Gran Depressió.
Com tot fet històric, la Gran Depressió, i per concretar la crisi del 1929, no va néixer del no-res,
sinó que es va anant desenvolupant poc a poc per una sèrie d'esdeveniments fins que al final el
24 d'octubre del 1929 es va esdevenir un crac borsari al Wall Street que va portar al món la
major recessió econòmica coneguda fins al dia d'avui.
Un dels fets que va portar posteriorment a la crisi del 1929 va ser l'esclat de la Primera Guerra
Mundial al 1914. Amb els Estats Units en el bàndol del aliats que els hi proporcionava
armaments i productes de primera necessitat i amb la posterior victòria de la guerra dels aliats
al 1918 l'economia dels EEUU va anar en alça mentre que la resta d'Europa estava patint les
conseqüències de la guerra.
Els Estats Units es van considerar els grans guanyadors de la Gran Guerra; no van patir
conflictes de lluita bèl·lica en el seu territori, no van patir un alt nombre de baixes militars estato
unidencas en comparació amb la resta de països implicats en el conflicte, i com proporcionador
d'armament, aliment i productes de primera necessitat, els altres països que formaven part del
bloc dels aliats es van convertir en els grans deutors dels EEUU.
Els pròxims anys després de la Gran Guerra van portar a l'alça l'economia capitalista i la política
dels Estats Units, transformant-la en la major potència mundial, superant per primer cop a Gran
Bretanya i França i tenint com a nou rival l'URSS i el seu sistema econòmic comunista i
política socialista. Cap al 1925 la situació econòmica i social a Europa semblava estabilitzar-se,
però tot i això quedava en una posició molt endarrerida en quant a la prosperitat productiva, el
benestar social i la innovació tecnològica en comparació amb els Estats Units. Això era degut al
deute que tenien que pagar amb or o mercaderies els països europeus als EEUU. Al mateix
temps els nord-americans frenaven les seves importacions d'Europa amb els nous drets de
duana, cada vegada més elevats, alhora que utilitzaven la seva superioritat per imposar les seves
exportacions a Europa.
Durant els anys de prosperitat estat-unidenca previs a La Gran Depressió,
es va incrementar la producció i la demanda dels seus productes, gràcies a la innovació
tecnològica. L'optimisme i la bonança econòmica van influir en la Borsa, que es va veure un
prolongat increment en la participació, en la compra i venta activa d'accións i una alça en les
cotitzacions, finançada pel crèdit que va portar al endeutament massiu a causa de la influència
del sistema capitalista per consum massiu, que va portar més endavant a la inflació de preus i
una sobreproducció, que posteriorment va portar a la formació d'una bombolla especulativa que
des d'abans de l'estiu de 1929, es va veure en diversos indicadors macroeconòmics uns suaus
descensos en l'economia, sense que els economistes de l'època ho detectessin raonessin en
prendre mesures preventives adequades.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La Gran Depressión de 1929: Orígenes, Causas y Consecuencias - Prof. Monfort y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia Contemporánea solo en Docsity!

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

CRISI 1929

Quan abunden els bons temps econòmics, el treball, la circulació incessant de diners i una rica alimentació distribuïda regularment a tota la població, sembla que la felicitat i els bons moments duraran així per sempre. Qualsevol esser humà li es fàcil acostumar-se a viure en la abundància i en la riquesa. Però com ja se sap, la història esta repleta de bons temps i seguidament de dolents, igual que va passar amb els Estats Units i la Gran Depressió.

Com tot fet històric, la Gran Depressió, i per concretar la crisi del 1929, no va néixer del no-res, sinó que es va anant desenvolupant poc a poc per una sèrie d'esdeveniments fins que al final el 24 d'octubre del 1929 es va esdevenir un crac borsari al Wall Street que va portar al món la major recessió econòmica coneguda fins al dia d'avui.

Un dels fets que va portar posteriorment a la crisi del 1929 va ser l'esclat de la Primera Guerra Mundial al 1914. Amb els Estats Units en el bàndol del aliats que els hi proporcionava armaments i productes de primera necessitat i amb la posterior victòria de la guerra dels aliats al 1918 l'economia dels EEUU va anar en alça mentre que la resta d'Europa estava patint les conseqüències de la guerra.

Els Estats Units es van considerar els grans guanyadors de la Gran Guerra; no van patir conflictes de lluita bèl·lica en el seu territori, no van patir un alt nombre de baixes militars estato unidencas en comparació amb la resta de països implicats en el conflicte, i com proporcionador d'armament, aliment i productes de primera necessitat, els altres països que formaven part del bloc dels aliats es van convertir en els grans deutors dels EEUU.

Els pròxims anys després de la Gran Guerra van portar a l'alça l'economia capitalista i la política dels Estats Units, transformant-la en la major potència mundial, superant per primer cop a Gran Bretanya i França i tenint com a nou rival l'URSS i el seu sistema econòmic comunista i política socialista. Cap al 1925 la situació econòmica i social a Europa semblava estabilitzar-se, però tot i això quedava en una posició molt endarrerida en quant a la prosperitat productiva, el benestar social i la innovació tecnològica en comparació amb els Estats Units. Això era degut al deute que tenien que pagar amb or o mercaderies els països europeus als EEUU. Al mateix temps els nord-americans frenaven les seves importacions d'Europa amb els nous drets de duana, cada vegada més elevats, alhora que utilitzaven la seva superioritat per imposar les seves exportacions a Europa.

Durant els anys de prosperitat estat-unidenca previs a La Gran Depressió, es va incrementar la producció i la demanda dels seus productes, gràcies a la innovació tecnològica. L'optimisme i la bonança econòmica van influir en la Borsa, que es va veure un prolongat increment en la participació, en la compra i venta activa d'accións i una alça en les cotitzacions, finançada pel crèdit que va portar al endeutament massiu a causa de la influència del sistema capitalista per consum massiu, que va portar més endavant a la inflació de preus i una sobreproducció, que posteriorment va portar a la formació d'una bombolla especulativa que des d'abans de l'estiu de 1929, es va veure en diversos indicadors macroeconòmics uns suaus descensos en l'economia, sense que els economistes de l'època ho detectessin raonessin en prendre mesures preventives adequades.

Tot aquesta sobreproducció, endeutament massiu, i inflació de preus va fer explotar la bombolla especulativa el 24 d'octubre del 1929 (conegut com el Dijous Negre ) quan el valor de les accións començaven a caure de forma imparable produint la fallida de mercat dels valors de la borsa de Wall Street, produint la crisi del 1929 que més tard va esdevenir una crisi mundial coneguda com La Gran Depressió que va afectar a la estabilitat financera, política i social de tot el món, i que inclús fins els dies d'avui, es coneguda com la pitjor recessió econòmica mundial.

La imatge següent la podem relacionar amb la crisi del 1929, on el pop representa la crisi del 1929 als Estats Units que poc a poc va envoltant tot el món amb els seus tentacles i d'aquesta manera una fallida en el mercat de la borsa del Wall Street arriba a convertir-se en poques setmanes en una crisi mundial que va afectar en tots els nivells els sistemes econòmics, politics i socials del món capitalista i convertint-se així en La Gran Depressió, amb una durada aproximada d'una dècada_._

La Gran Depressió va portar amb ella la fallida dels bancs i les empreses, grans taxes de desocupació i una gran inflació de preus, juntament amb la falta de liquiditat i els elevats deutes de crèdit van ficar a milions de famílies a viure sota el llindar de pobresa del moment.

Tots els països que van adaptar un sistema econòmic capitalista es van basar en la idea de la no- intervenció del Estat en l'economia, ja que confiaven en que aquet es regularia per si sol basant- se en el concepte de la mà invisible, al no millorar la situació financera, al 1933 quan Franklin D. Roosevelt del Partit Demòcrata va ser escollit com president dels Estats Units va aplicar un programa polític conegut com The New Deal que tenia l'objectiu de acabar amb la recessió seguint les teories Keynesianas que recolzaven necessària la intervenció del Estat en l'economia quan aquesta no estava capacitada de regular-se per si mateixa. Roosevelt començà a combatre la recessió per mitjà del deute públic. El programa plantejava mesures financeres com ara la devaluació del dòlar, ajudes als petits grangers, reglamentació del treball industrial i inversions en obres públiques, amb l'objectiu de que les famílies tornin a tenir alguns ingressos per tal de tornar a reactivar el consum i per tant, el mercat.

Alguns estats europeus com Gran Bretanya, desconfiant del New Deal i volent evitar un mal major, van preferir retornar a les mesures proteccionistes dificultant la entrada d'importacions buscant millorar la seva economia independentment de la situació internacional. Alguns altres Estats com Alemanya es van refugiar en les polítiques nacionalistes recolzant les idees nazis d'Adolf Hitler que anys més tard van portar al món a la Segona Guerra Mundial. A més, La Gran Depressió i la desconfiança cap al capitalisme i el bon funcionament del sistema econòmic comunista va portar les idees socialistes i el sistema ecònoms comunista al ideal per les classes populars, sobretot entre la classe obrera. Això va ser degut a que com l'URSS basava les seves