¡Descarga La controversia sobre las piedras ceràunias: su origen y descubrimientos clave - Prof. Ase y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Arqueología solo en Docsity!
The meaning of Ceraunia
Aquest text de Matthew R. Goodrum tracta el tema de les peces ceràunia, i com el seu descobriment va ser un debat general sobre el seu origen. Es van posar en dubte textos de la Bíblia que fins aleshores eren presos com a vàlids.
Tot va començar amb la intervenció de Michele Mercati al segle XVI. A la pàgina 258 veiem que aquest naturalista italià va argumentar que les peces ceràunia no s’originaven quan un llamp colpejava el terra (com es creia) sinó que eren clarament d’origen atròpic. Ho va fer comparant les peces ceràunia amb mostres dels natius americans del que ells anomenaven el “Nou Món”. Al comparar el que es creia que eren simples pedres amb els artefactes dels natius, Mercati va adonar-se’n de similituds entre algunes peces ceràunia i caps de fletxa, i això el va portar a suggerir que totes les peces ceràunia eren artefactes i no pedres. Però per desgràcia, els textos de Mercati no van tenir un gran impacte, ja que no van ser publicats fins el segle XVIII.
Més endavant a la mateixa pàgina, un geòleg anglès anomenat John Woodward al segle XVII, va expressar que les peces ceràunia eren clarament artefactes creats per éssers humans, ja que tenien cert caràcter artístic i semblaven construïdes per realitzar una clara funció.
A la pàgina 259 veiem que el naturalista francès Antoine de Jussieu va arribar a la conclusió al segle XVII de que les peces ceràunia guardaven una ressemblança amb les dels natius del “Nou Món”. A una conclusió semblant va arribar Edward Lhwyd un quart de segle abans.
A banda de tots aquests descobriments, trobem a la pàgina 260 probablement el més remarcable de tots, de mà de Bernard de
1 Anna Fernández Iglesias
Montfaucon l’any 1685. Montfaucon va trobar a Cocherel una tomba i va descriure diverses pedres sepultades amb forma de fulla de destral. Va notar que una de les fulles tenia un forat com si hagués de passar un mànec de fusta. Montfaucon va intentar justificar la seva teoria de que les pedres eren armes citant a Herodot, Pausanies i Tàcit. A més, a la pàgina 261 apareix el seu argument de que les armes havien estat fabricades per bàrbars que no sabien utilitzar el metall o el bronze o que no tenien accés a aquests materials. També veiem a continuació el punt de vista del ja anomenat Woodward, que creia que els artefactes de pedra van ser creats abans de que el metall fos descobert.
A la pàgina 262, s’exposa la teoria de Nicolas Mahudel (segle XVIII). Va presentar una carta que argumentava que la pedra es un material òptim per construir armes o utensilis, es fàcil de trencar, durador i sòlid. Quan es fragmenta queda afilat, ideal per fer armes. A continuació apareix l’argument de Jussieu, que deia que les peces de pedra trobades a vegades no posseïen un material natiu de la zona on apareixien, i això significava que els pobles antics havien de fer comerç per aconseguir aquella pedra quan no estava disponible.
Més endavant a la pàgina 263 trobem a Dezallier d’Argenville, que va promulgar l’any 1742 que les peces ceràunia eren peces de pedra conformades per homes que van construir utensilis i armes abans de la utilització del metall. A una conclusió semblant van arribar Wallerius i Élie Bertrand al 1753 i 1763, respectivament.
Tots aquests descobriments van suposar un gran avenç en la història del coneixement antròpic. Però a la vegada van suposar un problema, ja que els investigadors no entenien perquè els pobles antics europeus utilitzaven pedra enlloc de metall. Era una suposició raonada ja que segons la Bíblia, el metall va ser introduït des dels principis del món. A tots aquests descobriments els van seguir un munt de dubtes i incoherències.
1 Anna Fernández Iglesias
A la pàgina 266 s’expressa la idea de Charles Lyttelton, que va suggerir que els artefactes van ser construïts abans del coneixement del metall. A la mateixa pàgina s’explica la troballa de John Bagford, un arma al costat del cos d’un elefant. El més interessant no era l’arma sinó l’elefant, ja que el van trobar a Gran Bretanya. Bagford sabia que molta gent atribuiria l’extranya localització de l’elefant al diluvi universal però ell va proposar la idea de que l’elefant havia estat portat allà per l’exèrcit de l’emperador romà Claudi en una de les seves nombroses batalles i va morir allà.
A continuació, a la pàgina 267 es relata l’experiència de Johann Friedrich Esper, similar a la de Bagford. Aquest va trobar cossos humans juntament amb fòssils d’ossos d’animals. Esper va adonar- se’n de que l’espècie animal no era coneguda i que possiblement s’havia extingit. Ell arribà a la conclusió de que l’esdeveniment que va col·locar els ossos dels animals allà era el mateix que havia col·locat el dels humans. Només va trobar tres possibles explicacions raonables a això: la primera, que pertanyia a un Druida. La segona, que eren restes prèvies al diluvi i la tercera que era d’origen recent. Va concloure amb l’explicació de que es tractava de restes anteriors al diluvi. Tot i això, va intentar que la seva explicació no contradigués a la Bíblia.
Continuant a la pàgina 267, i la 268, s’explica el descobriment de François-Xavier Burtin, que va trobar una destral de pedra i va fer un estudi estratigràfic. Va trobar que la destral es trobava al tercer estament, el més antic. Així, Burtin va arribar a la conclusió que aquesta troballa era anterior als sis mil anys d’antiguitat que pregonava la Bíblia i probablement era més antic que el que ells tenien present com a història de la humanitat.
Encara a la mateixa pàgina, es narra la troballa de John Frere, una destral de mà, que va marcar de moltes maneres la transició de les interpretacions dels artefactes de pedra del segle divuit a les interpretacions posteriors del segle dinou.
1 Anna Fernández Iglesias
Amb tots aquests investigadors dels segles disset i divuit, les anomenades pedres ceràunia, considerades simples pedres amb una forma peculiar causades per un llamp, van passar a ser peces arqueològiques de gran valor i van atorgar a la humanitat una nova perspectiva de la nostra pròpia història, canviant tot el que hi havia establert, posant en dubte coneixements generalitzats i molt acceptats, un repte difícil però que es va aconseguir.
1 Anna Fernández Iglesias
