1- Títol: Els moviments de l’espatlla
2- Guió contingut:
a) moviments en l’eix sagital: Abducció i adducció
b) moviments en l’eix vertical: Flexió i extensió
c) moviments en l’eix tranversal: Les rotacions
3- Resum
La gran varietat de moviments que té l’espatlla en diferents eixos es deu a l’acció
conjunta de diversos músculs que actuen simultàniament o de manera encadenada a
diferents articulacions per aconseguir, per exemple, aixecar la ma per sobre el cap.
Els moviments en l’eix sagital, l’abducció i l’adducció, tot i estar en el mateix eix, són
moviments contraris, i per tant els provoquen músculs diferents en cada cas.
Per a aconseguir l’abducció és necessària la col·laboració de varis músculs i en tres
fases.. La primera serà per l’acció del deltoides i el supraespinós dels 0° als 90°, que
provoquen l’abducció de l’escapulohumeral,. La segona fase la provoquen el trapezi i el
serrat major, que arriba fins als 150° per moure l’escapulotoràcica, i la tercera i última
fase arriba fins als 180° (la vertical) amb la intervenció del raquis i els músculs espinals.
Encara que fem aquesta distinció de les fases, el moviment es fa d’una manera
encadenada, per exemple, l’escàpula comença a girar abans d’arribar als 90°. En
finalitzar el moviment tots els músculs que hi participen es troben en estat de
contracció. Tot i que en un segon pla també hi participen altres músculs com el
subescapular, el infraespinós, el rodó major i el bíceps.
L’adducció és el moviment contrari a l’abducció i per tant per fer baixar el braç es
necessiten uns altres músculs que treballen per parelles. El romboides i el rodó major
per una banda, i la porció llarga del tríceps (que evita la luxació de l’articulació) i el
dorsal ample per l’altre.
Els moviments en l’eix vertical són la flexió i l’extensió. Consta també de 3 fases com
en l’abducció. Els músculs motors de la primera fase són, la porció clavicular del
deltoides, el coracobraquial i la porció clavicular del pectoral major que arriben fins als
50°-60°. La segona fase la componen el trapezi i el serrat major, que provoquen una
rotació de les articulacions esternocostoclavicular i de l’acromioclavicular fins als 120°.
Per últim a la tercera fase que arriba fins als 180°, si es unilateral intervé el raquis fent
una inclinació lateral, o si és bilateral, es provoca una hiperlordosi per acció dels
músculs lumbars.
L’extensió és el moviment contrari a aquest, per tant intervenen altres músculs. Per a
l’extensió de l’escapulohumeral es necessita la intervenció del rodó major, rodó menor,
porció espinal del deltoides i el dorsal ample. I per a l’extensió de l’escapulotoràcica, el
romboides, la porció transversal del trapezi i el dorsal ample.
Per últim trobem els moviments en l’eix transversal, que són les rotacions. Per a la
interna necessitem el dorsal ample, el rodó major, el subescapular i el pectoral major. I
a la rotació externa participen el infraespinós i el rodó menor, aquest són més dèbils
que els de rotació interna, però son indispensables per exemple per escriure.
4- Idees
