Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Movimientos del hombro: abducción, flexión, rotaciones - Prof. Lorente, Ejercicios de Fisioterapia

Los movimientos del hombro en diferentes ejes: sagital, vertical y transversal. Describe las fases y músculos implicados en la abducción, flexión y extensión, además de las rotaciones internas y externas. El texto resaltaba la importancia de la coordinación entre músculos y articulaciones para lograr el máximo rango de movimiento.

Tipo: Ejercicios

Antes del 2010

Subido el 17/12/2007

alohomora-6
alohomora-6 🇪🇸

4.3

(3)

1 documento

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1- Títol: Els moviments de l’espatlla
2- Guió contingut:
a) moviments en l’eix sagital: Abducció i adducció
b) moviments en l’eix vertical: Flexió i extensió
c) moviments en l’eix tranversal: Les rotacions
3- Resum
La gran varietat de moviments que l’espatlla en diferents eixos es deu a l’acció
conjunta de diversos músculs que actuen simultàniament o de manera encadenada a
diferents articulacions per aconseguir, per exemple, aixecar la ma per sobre el cap.
Els moviments en l’eix sagital, l’abducció i l’adducció, tot i estar en el mateix eix, són
moviments contraris, i per tant els provoquen músculs diferents en cada cas.
Per a aconseguir l’abducció és necessària la col·laboració de varis músculs i en tres
fases.. La primera serà per l’acció del deltoides i el supraespinós dels 0° als 90°, que
provoquen l’abducció de l’escapulohumeral,. La segona fase la provoquen el trapezi i el
serrat major, que arriba fins als 150° per moure l’escapulotoràcica, i la tercera i última
fase arriba fins als 180° (la vertical) amb la intervenció del raquis i els músculs espinals.
Encara que fem aquesta distinció de les fases, el moviment es fa d’una manera
encadenada, per exemple, l’escàpula comença a girar abans d’arribar als 90°. En
finalitzar el moviment tots els músculs que hi participen es troben en estat de
contracció. Tot i que en un segon pla també hi participen altres músculs com el
subescapular, el infraespinós, el rodó major i el bíceps.
L’adducció és el moviment contrari a l’abducció i per tant per fer baixar el braç es
necessiten uns altres músculs que treballen per parelles. El romboides i el rodó major
per una banda, i la porció llarga del tríceps (que evita la luxació de l’articulació) i el
dorsal ample per l’altre.
Els moviments en l’eix vertical són la flexió i l’extensió. Consta també de 3 fases com
en l’abducció. Els músculs motors de la primera fase són, la porció clavicular del
deltoides, el coracobraquial i la porció clavicular del pectoral major que arriben fins als
50°-60°. La segona fase la componen el trapezi i el serrat major, que provoquen una
rotació de les articulacions esternocostoclavicular i de l’acromioclavicular fins als 120°.
Per últim a la tercera fase que arriba fins als 180°, si es unilateral intervé el raquis fent
una inclinació lateral, o si és bilateral, es provoca una hiperlordosi per acció dels
músculs lumbars.
L’extensió és el moviment contrari a aquest, per tant intervenen altres músculs. Per a
l’extensió de l’escapulohumeral es necessita la intervenció del rodó major, rodó menor,
porció espinal del deltoides i el dorsal ample. I per a l’extensió de l’escapulotoràcica, el
romboides, la porció transversal del trapezi i el dorsal ample.
Per últim trobem els moviments en l’eix transversal, que són les rotacions. Per a la
interna necessitem el dorsal ample, el rodó major, el subescapular i el pectoral major. I
a la rotació externa participen el infraespinós i el rodó menor, aquest són més dèbils
que els de rotació interna, però son indispensables per exemple per escriure.
4- Idees
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Movimientos del hombro: abducción, flexión, rotaciones - Prof. Lorente y más Ejercicios en PDF de Fisioterapia solo en Docsity!

1- Títol: Els moviments de l’espatlla

2- Guió contingut:

a) moviments en l’eix sagital: Abducció i adducció b) moviments en l’eix vertical: Flexió i extensió c) moviments en l’eix tranversal: Les rotacions

3- Resum

La gran varietat de moviments que té l’espatlla en diferents eixos es deu a l’acció conjunta de diversos músculs que actuen simultàniament o de manera encadenada a diferents articulacions per aconseguir, per exemple, aixecar la ma per sobre el cap.

Els moviments en l’eix sagital, l’abducció i l’adducció, tot i estar en el mateix eix, són moviments contraris, i per tant els provoquen músculs diferents en cada cas. Per a aconseguir l’abducció és necessària la col·laboració de varis músculs i en tres fases.. La primera serà per l’acció del deltoides i el supraespinós dels 0° als 90°, que provoquen l’abducció de l’escapulohumeral,. La segona fase la provoquen el trapezi i el serrat major, que arriba fins als 150° per moure l’escapulotoràcica, i la tercera i última fase arriba fins als 180° (la vertical) amb la intervenció del raquis i els músculs espinals. Encara que fem aquesta distinció de les fases, el moviment es fa d’una manera encadenada, per exemple, l’escàpula comença a girar abans d’arribar als 90°. En finalitzar el moviment tots els músculs que hi participen es troben en estat de contracció. Tot i que en un segon pla també hi participen altres músculs com el subescapular, el infraespinós, el rodó major i el bíceps. L’adducció és el moviment contrari a l’abducció i per tant per fer baixar el braç es necessiten uns altres músculs que treballen per parelles. El romboides i el rodó major per una banda, i la porció llarga del tríceps (que evita la luxació de l’articulació) i el dorsal ample per l’altre.

Els moviments en l’eix vertical són la flexió i l’extensió. Consta també de 3 fases com en l’abducció. Els músculs motors de la primera fase són, la porció clavicular del deltoides, el coracobraquial i la porció clavicular del pectoral major que arriben fins als 50°-60°. La segona fase la componen el trapezi i el serrat major, que provoquen una rotació de les articulacions esternocostoclavicular i de l’acromioclavicular fins als 120°. Per últim a la tercera fase que arriba fins als 180°, si es unilateral intervé el raquis fent una inclinació lateral, o si és bilateral, es provoca una hiperlordosi per acció dels músculs lumbars. L’extensió és el moviment contrari a aquest, per tant intervenen altres músculs. Per a l’extensió de l’escapulohumeral es necessita la intervenció del rodó major, rodó menor, porció espinal del deltoides i el dorsal ample. I per a l’extensió de l’escapulotoràcica, el romboides, la porció transversal del trapezi i el dorsal ample.

Per últim trobem els moviments en l’eix transversal, que són les rotacions. Per a la interna necessitem el dorsal ample, el rodó major, el subescapular i el pectoral major. I a la rotació externa participen el infraespinós i el rodó menor, aquest són més dèbils que els de rotació interna, però son indispensables per exemple per escriure.

4- Idees

Crec que el tema del que tracta aquest apartat del llibre de fisiologia articular de l’extremitat superior, en concret de l’espatlla, és interessant en el sentit que hem de tenir en compte que un moviment que a simple vista sembla simple, com l’abducció de l’espatlla, requereix la intervenció de diferents articulacions i músculs, i que per tant, patir una patologia en un d’ells implica que aquell moviment ja no es pot realitzar en tota la seva amplitud. Potser també caldria remarcar la coordinació que han de tenir tots aquests músculs en provocar el moviment, i com se sincronitzen amb les articulacions que calen moure per poder arribar als màxims graus d’amplitud del moviment. L’única cosa que criticaria d’aquest tema és la part on durant un paràgraf sencer parla de la descomposició de la força del deltoides en l’abducció relacionant-la amb el moviment de l’extremitat, ja que és un tema massa teòric, que s’hauria pogut enfocar d’un altre forma en comptes d’usar tantes fórmules.

5- Dades interès

Abd, la Flexió i Rotacions de l’espatlla. Kapandji I.A (2001) Fisiologia Articular Tomo 1: Miembro superior 5ª edición Barcelona. Maloine Edición Médica Panamericana. páginas 68-81.

6- Autor