Treball Final Recursos Informàtics, Guías, Proyectos, Investigaciones de Historia Europea

¡Descarga Treball Final Recursos Informàtics y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia Europea solo en Docsity!

TREBALL SOBRE UN MUNICIPI DE CATALUNYA:

TERRASSA

Recursos Informàtics

Índex

• 1. Descripció de l’àmbit territorial triat que inclogui una breu evolució històrica………
• 2. Anàlisi crític de les fonts bibliogràfiques disponibles…………………………...…....
• 3. Obres generals / estudis locals.………………………………………………………..
• 4. Anàlisi crític de les fonts arxivístiques trobades……………………………………...
• 5. Presentació i comentari dels mapes elaborats………………………………………...
• 6. Reflexió a l’entorn dels recursos informàtics utilitzats……………………………….
• 7. Bibliografia………………………………………………………………………......

modernització molt destacable amb la revolució industrial, cosa que va provocar que incrementés la seva importància dins de la comunitat autònoma. Tanmateix, la idea en aquest moment no és esplaiar-se en el tema, sinó que relacionar-lo amb la tipologia de bibliografia disponible de la ciutat. Aquest fenomen el trobem altament reflectit, sobretot, en l'àmbit de les tesis doctorals. Tot i que també n'hem trobat d'altres temàtiques, la majoria d'estudis acadèmics d'aquest caire situen l'ull sobre la Terrassa del segle XIX. Tanmateix, si es vol treballar des d'aquest tipus de bibliografia, també hem pogut trobar temàtiques medievals relacionades amb esglésies que es mantenen en bones condicions al territori i, també, de la terrassa contemporània. En aquest sentit, en destaquen tesis doctorals que avaluen la relació entre els espais de la ciutat amb el comportament dels seus habitants. És per això que, a tall de conclusió d'aquest tipus de bibliografia, diem que podem trobar bibliografia de la Terrassa medieval, industrial i postindustrial, però que hi ha una clara manca d'informació pel que fa a la Terrassa de a la història moderna.

L'altre tipus de bibliografia de caràcter acadèmic que hem trobat en abundància és la revista acadèmica. És ben cert que també hem trobat llibres acadèmics dedicats a Terrassa, però la tipologia amb més varietat informativa sobre la ciutat és, en aquest cas, la revista. En aquest cas, trobem articles dedicats a moltes qüestions, i en la nostra tria hem intentat ser el més variat possible. Tot i que també trobem una clara manca d'articles dedicats a la Terrassa compresa entre el segle XV i XVIII, cercant bé hem acabat topant amb fonts que parlen de la Terrassa medieval, la industrial, la contemporània i un especial interès pel paper de la ciutat en els anys de Segona República, Guerra Civil i Franquisme. La revista que destaca per sobre de les altres com a especialització de Terrassa en tots els sentits és la "Revista Terme". Hi ha espais de la ciutat com Torre de Palau, l'església de Sant Miquel o el nucli antic als que hi ha diversos estudis dedicats, tanmateix, per esplaiar-nos més en aquests utilitzarem els mapes en el cinquè punt del treball.

3. Obres generals / estudis locals Aquesta part del treball la podem desenvolupar des de tots els resultats obtinguts durant les diferents entregues que hem anat realitzant en el transcurs de l'assignatura. Ara bé, la que en

guarda més relació és la primera part de la tercera de les entregues. És per això que ara, en gran part, parlarem de les hemeroteques.

Els portals que millor ens han funcionat per trobar des d'obres generals i estudis locals fins a notícies acadèmiques de la ciutat són l'ARCA i el RACO. En aquest cas, se'ns repeteix el resultat de la "Revista Terme" com la més destacada a tall d'estudi local. És una revista que va publicar durant més de vint anys, tancant el 2018. En aquest temps va anar publicant sobre qüestions tant d'actualitat com d'història de Terrassa, tot destacant també els centres culturals de la ciutat i la seva evolució. L'altra troballa interessant que hem classificat és la revista "La Lucha", la qual no va ser precisament exitosa (es va publicar només l'edició de 1932) però surt de la tònica general de revistes del moment, doncs aquesta suposava un estudi local del moviment obrer a Terrassa en una època tan indicada com la Segona República Espanyola.

Per a altres estudis de caràcter més periodístic comptem amb diversos portals virtuals dedicats tant a Terrassa com a la comarca en general, com per exemple "Terrassa Digital". També hi ha estudis locals provinents d'altres ciutats importants de la zona, com per exemple els del "Diari de Sabadell". Finalment, també com a portal digital i al mateix temps en format físic, comptem amb la "Revista del Poble", la qual suposa una espai dedicat tant a la història cultural de les comarques del Vallès Oriental i Occidental com a l'actualitat d'aquests territoris. Està dedicada sobretot a les noves activitats del lleure i culturals que hi apareixen, i és la més llegida d'aquesta tipologia a les dues comarques. Ja per acabar, cal destacar que no hem trobat obres generals que parlin de Terrassa com a subjecte històric en evolució en un marc històric realment ampli. Tanmateix, sí que hi ha grans obres que estudien moments, etapes particulars de la ciutat, com poden ser "Els Anys foscos de la postguerra: Terrassa, 1939-1945", de Xavier Marcet i Gisbert o "Terrassa medieval : visió històrica", de Salvador Cardús i Florensa, entre d'altres. Com veiem, són obres reconegudes que s'escauen a un marc històric particular, i que no ens permeten fer un estudi del tot clar de l'evolució de la ciutat. A més a més, la majoria s'emmarquen en les habituals temàtiques ja comentades en el punt de les fonts bibliogràfiques. Aquest estudi evolutiu de la ciutat, on el veurem amb més claredat, serà en visualitzar els mapes dels diferents moments històrics de la ciutat.

5. Presentació i comentari dels mapes elaborats

a) Mapa de la Terrassa Medieval

El primer dels mapes que comentarem és el que correspon al de la Terrassa Medieval. D'aquest, cal destacar que no hem tingut especial dificultat per trobar elements corresponents al període històric. A més a més, cal destacar certa varietat en la tipologia dels elements en qüestió, cosa que no veurem amb tanta abundància en un altre dels plànols. En primer lloc, cal destacar que la majoria d'indrets assenyalats els trobem a l'actual nucli antic de la ciutat, i alguns d'ells ja no es conserven. En aquest nul estat de conservació es troben tots els elements del voltant de la Plaça Major, la qual sí que es conserva en bon estat. Tant les cases del palau com els porxos del palau han desaparegut per donar lloc a nous edificis, mentre que la Torre de Palau sí que és conservada en bon estat i és un dels elements icònics del municipi avui en dia. A la perifèria del nucli antic trobem diverses vies que constituïen la ciutat del moment. Amb la senyalització dels carrers en qüestió, queden ben clars els límits de la Terrassa Medieval i on es trobava la part més important, la central. Finalment, també hem assenyalat

indrets que, en el període històric que tenim entre mans, es trobaven fora de la ciutat. Tanmateix, avui en dia es conserven molt bé i també són icònics del municipi.

b) Mapa de la Terrassa Moderna

Aquest mapa és el que ens ha quedat més pobre en comparació amb la resta de plànols elaborats. Com hem anat comentant en el treball, existeix certa manca de documentació del municipi en època moderna, i tal cosa ha quedat plasmada en el nombre d'elements anomenats. Val a dir que en el mapa trobem un espai dedicat a la producció, la "Masia Freixa", cosa que no trobàvem en el mapa anterior. L'altre aspecte que cal destacar del mapa és que veiem elements repetits amb el plànol medieval que han canviat la seva funcionalitat, és a dir, que amb el pas dels anys i el canvi de període històric s'han convertit en elements de distint ús. És el cas del "Castell Cartoixa de Vallparadís" i la "Torre de Palau", que van passar de ser estructures defensives a monumentals. Això ho podem relacionar amb què l'etapa moderna del municipi va ser més tranquil·la a escala bèl·lica que l'etapa medieval. Finalment, també destaquem que el fet de trobar masies residencials més allunyades del nucli antic com

cas de la Torre de Palau. Tanmateix, val a dir que les esglésies han mantingut la funció religiosa que les ha caracteritzat durant els tres períodes històrics. També cal destacar la instauració de polígons industrials majoritàriament a la perifèria de la ciutat. El caràcter industrial és una constant del municipi en qüestió, i tal cosa ens demostra com la important revolució industrial que va viure el municipi al segle XIX encara és visible a la ciutat. La ciutat és hereva de tot aquest procés i del modernisme que va comportar, cosa que es veu molt ben plasmada en el mapa en qüestió i amb l'evolució dels tres que hem comentat. Finalment, també cal destacar l'aparició d'àrees comercials com la del "Mercat de la Independència", cosa que no havíem vist en els plànols anteriors.

6. Reflexió a l’entorn dels recursos informàtics utilitzats En aquesta part del treball tancarem els punts que hem anat desenvolupant amb una reflexió sobre quins són els recursos informàtics que se'ns han brindat a classe els que ens han sigut més útils per aconseguir documentació fiable. En primer lloc, per l'elaboració dels mapes, ens va ser indispensable l'ús del Vissir (ICGC), ja que en desplegar el plànol de Terrassa del portal podíem anar assenyalant elements que ens semblaven interessants i, a partir d'aquí, ja a internet buscar informació sobre el seu origen i història. A part d'això, també mostra les coordenades de l'indret en qüestió, cosa que ens va ser molt útil per completar la taula d'Excel en qüestió. En segon lloc, per la pràctica de fonts bibliogràfiques, cal destacar que ens va ser molt útil el portal de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), ja que com podem comprovar en la nostra quadrícula en qüestió gran part de les fonts són tesis doctorals. Tot i que ja ho hem comentat al segon punt d'aquest treball, les tesis doctorals digitalitzades ens han estat de gran ajut per entendre l'evolució de Terrassa. També cal destacar el portal de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), a partir del qual vam arribar a les revistes "Terme", font indispensable per l'elaboració del projecte. Finalment, d'aquest àmbit també mencionem el Dialnet i el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic (CCPBC), els quals ens van servir per trobar documentació a part. Com a últim recurs, també vam utilitzar el CRAI. En tercer lloc, per desenvolupar l'estudi de notícies i obres generals relacionades amb el municipi, els recursos que millor resultat ens han donat són, com ja hem comentat en el treball, l'ARCA i el RACO. Pel que fa a les fonts arxivístiques, hem combinat l'ús de recursos ja comentats amb la recerca directa des d'internet. En comptar amb l'arxiu municipal i

comarcal per trobar bona documentació, no hem necessitat l'abundant treball amb recursos informàtics específics com sí que ho hem fet amb les altres pràctiques. Per finalitzar aquesta pregunta, a tall de conclusió, cal destacar que els recursos informàtics que se'ns han explicat a classe han estat més que suficients per desenvolupar un estudi del municipi que tenim entre mans. Valorem molt positivament tant la feina de les institucions del municipi per tal de conservar la documentació antiga del territori com l'abundància d'estudis dedicats al mateix, cosa que permet que mitjançant pràcticament qualsevol dels recursos informàtics disponibles trobar documentació del període històric desitjat. Així doncs, pensem que Terrassa és un exemple de com s'ha de preservar la memòria històrica d'una zona, un model en el qual s'haurien d'emmirallar altres territoris del país.

7. Bibliografia Per l'elaboració del treball hem consultat diversos números de la mateixa revista, notícies, tesis doctorals i obres que ja estan especificades a les pràctiques entregades. És un llistat de bibliografia extensíssim, amb el que aquí deixem algunes a les quals hem parat especial