La Reforma Protestante y la División Religiosa en Europa del S.XVI, Ejercicios de Historia Moderna

¡Descarga La Reforma Protestante y la División Religiosa en Europa del S.XVI y más Ejercicios en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!

REFORMES RELIGIOSES

LA DIVISIÓ RELIGIOSA DEL SEGLE XVI ERA INEVITABLE?

Gemma Barranco Margenat NIUB: 18112754 Grup: D

Introducció

A mitjans del segle XIV la església vivia una profunda crisis, portant amb si els primers aires de ruptura, especialment considerant que contínuament havien fracassat els intents de reforma. La església catòlica havia mantingut al llarg de la Edat Mitjana una posició hegemònica enfront a qualssevol opinió contraria als seus dogmes: es considerava intermediària entre Déu i la humanitat i gaudia de privilegis i de riqueses. Els orígens de la Reforma protestant deuen buscar- se en les crisis que patia la església des de la Baixa Edat Mitjana. L’alt clergat vivia amb un gran luxe i allunyat dels principis que establien els evangelis. A principis del segle XVI, la crisi religiosa es va aguditzar quan els papes van decidir concedir indulgencies a tots aquells que entreguessin diners per poder construir la nova basílica de Sant Pere a Roma. Això va provocar una riuada de crítiques. Es produeix un dels esdeveniment més importants en la historia europea: les reformes religioses, entre elles, la reforma protestant. Aquest fet va suposar la divisió del cristianisme occidental entre catòlics i protestants, però, a més a més va dividir a la societat europea, i va generar conflictes i guerres entre diversos estats, que es van estendre fins a mitjans del segle XVII. La influencia de la religió en la vida política i social es veurà afectada d’una part per les reformes protestants i, d’altra banda per el racionalisme que qüestionarà les teories sobre l’origen diví de la autoritat real. Tenim en compte que l’edat moderna es caracteritza per la ideologia de l’humanisme, mot que es creat al segle XIX per definir la tendència del Renaixement que dóna importància a l’home i a les humanitats. El seu origen cal anar a buscar-lo a Itàlia, i mes en concret a la Toscana, precisament el lloc d’Europa on les ciutats eren més poderoses. Per tant, l’humanisme, entre d’altres coses, és una tendència que considera l’esser humà com el valor suprem. És a dir, enllaçant la influencia de la església en la edat mitjana on es el centre neuràlgic, social i polític de la vida de les persones, podríem dir que el clergat és la màxima autoritat terrenal que dicta les normes socials i de comportament de la població. És per això que, amb la idea de l’humanisme i la qüestió de que l’home serà el centre neuràlgic de la vida social i política, les doctrines de l’església i els abusos de poder es veuran més recalcats que mai. Durant aquest segle XVI, veurem una sèrie de reformes per tal de poder renovar el concepte de església i religió i com el poder papal es veurà afectat. També podrem veure com, amb la reforma protestant, Europa quedarà dividida i sorgiran les primeres guerres, no de caire religiós, però que al cap i a la fi, les aliances esdevindran gràcies a la religió predominant en els estats (com la guerra dels 30 anys).

Aquest desenvolupament protocapitalista ja s’havia iniciat en temps anteriors a la Reforma. Des del principi, va tenir que superar grans resistències per part d’un entorn i una opinió pública fortament orientats cap a una economia natural.

Cultura i religió. Les reformes religioses

La vida espiritual europea abans de la Reforma, amb el transfons de fortes pervivències de les tradicions escolàstiques, resulta afectada per les diferents corrents del humanisme renaixentista. A partir de les anticipacions italianes del Quatrocento, l’humanisme s’havia establert com a moviment cultural en tota la cristiandat llatina. El transit dels ideals culturals formals a programes de reforma dels continguts, de la critica de les tradicions a la critica de les institucions, etc. També s’inclouen ja qüestions de la ètica social i econòmic en el marc d’un reformisme cristiano-racional. Son tres les reformes més importants que volien trencar amb la tradició catòlica: la reforma luterana, la reforma calvinista i la reforma anglicana. No obstant això, la que va provocar la divisió europea i les aliances religioses va ser la de Martí Luter anomenada reforma luterana o protestant i, és en aquesta darrera reforma en la que ens centrarem. La reforma luterana Els partidaris de la reforma insistien en els aspectes més negatius, els seus contraris feien referencia a les dimensions més positives següent decadència. Els precondicionants socials a aquesta reforma son els següents: En primer lloc, podem parlar de la existència de situacions socials que deformen el servei pastoral com la preponderància de la noblesa en els alts càrrecs eclesiàstics. En els quals s’ha de dividir el baix clergat i l’alt clergat, també en un sentit econòmic, les carències de la formació teològica i l’extens absentisme, mitjançant inclús la existència de remuneracions il·lícites de la acció pastoral. El baix clergat, mal pagat, s’adaptava, sobre tot en el mon rural, a les circumstancies i formes de vida del seu entorn i estava obligat a cobrar rigorosament les taxes prescrites pels actes eclesiàstics. La reforma protestant va ser iniciada per el frare agustí alemany Marti Luter, professor de Teologia a Wittenberg. Segons la llegenda, l’any 1517 va clavar a la porta de la església de la ciutat esmentada abans un document que contenia 95 tesis, en les que resumia les raons de la seva critica a la església. Això va provocar la seva excomunió i expulsió de la església. Luter defensava una doctrina en la que es valorava més la fe que les obres. L’important era tenir fe i, per tant no realitzar determinades accions externes, com defensava la església catòlica. Un

altre punt de vista de la doctrina luterana seria la lliure interpretació de la Bíblia, que podia realitzar qualssevol creient sense necessitat d’una autoritat religiosa que el vigilés. Per poder fer possible aquesta lliure interpretació havia que traduir la Bíblia del llatí. Luter va traduir al almenys la Bíblia. Una tercera qüestió fonamental del luterisme va ser el rebuig al luxe i a les imatges dels tempres, a la jerarquia eclesiàstica i al celibat dels sacerdots. Només s’admetien dos sagraments: el bateig i la eucaristia. Llavors podem classificar la reforma luterana en tres blocs: El primer es podria dir amb la justificació de la fe, és a dir, les persones només se salven per la fe i no per les bones obres. El segon seria el sacerdoci universal que vol dir que tots els homes són sacerdots, els sacerdots que esdevenen pastors de la comunitat que poden contreure matrimoni i treballar per a sostenir-se. I el tercer i últim bloc seria el de la infal·libilitat doctrinal només en els textos i no en els homes, és a dir, la màxima autoritat de la Bíblia i la interpretació directa pels homes. La reforma protestant no nomes va tenir conseqüències religioses , sinó que va tenir importants repercussions polítiques. Després de la seva excomunió, els prínceps del nord d’Alemanya, que estaven enfrontats a l’emperador Carles V, van donar suport a Luter, oposant-se a la autoritat papal i de l’emperador. Aquesta divisió va provocar que l’emperador convoques una sèrie de reunions per intentar posar fi al cisma i evitar una guerra. Però no es va arribar a cap acord i les tropes imperials es van enfrontar a les dels prínceps protestants. El 1555 es va firmar la Pau de Augsburg. Els prínceps del nord van quedar en llibertat per decidir quina religió desitjaven adoptar en els seus dominis. El protestantisme es va estendre per tota Europa i, fins i tot va originar altres tendències o petites reformes dins del luterisme com la reforma calvinista, que defensava la necessitat de mantenir una intensa fe personal, en la creença de la predestinació i en el compliment d’una rígida moral. Va intentar establir en la ciutat de Ginebra, a mitjans del segle XVI, un govern d’acord als seus principis religiosos. Els seguidors de Calví serien els calvinistes i es van estendre pels Països Baixos, França i Escòcia. A Anglaterra, el rei Enric VIII, en contra del Papa Climent VII per no concedir-li el divorci de la seva esposa Caterina d’Aragó, va decidir separar-se de la església catòlica al 1534. Va promulgar l’Acta de Supremacia, per la que va proclamar que el rei era el cap de la església d’Anglaterra. Així naixia la reforma anglicana, amb elements catòlics i protestants. La corona desamortitza els béns de la església: abadies, convents i esglésies; en doctrina, no s’implanten grans diferencies al catolicisme sinó que es una jerarquia sotmesa al monarca.

El concili de Trento va ser un concili ecumènic de la església catòlica desenvolupat durant 25 sessions entre els anys 1545 i 1563. Va tenir lloc a Trento, una ciutat del nord de la Itàlia actual, que llavors era una ciutat imperial lliure regida per un príncep-bisbe. Encara que no va aconseguir reunificar la cristiandat, el Concili de Trento, va suposar per la església catòlica una profunda catarsis. Es va convocar com a resposta a la Reforma Protestant per aclarir diversos punts doctrinals. També va abolir els ritus eucarístics locals, respectant només aquells que omplien de més de dos segles d'antiguitat (ritu mossàrab, ritu lionès, ritu ambrosià) i va establir el ritu de la ciutat de Roma conegut com Missa Tridentina, com a ritu de tota l'església llatina. Des d'un punt de vista doctrinal, és un dels concilis més importants i influents de la història de l'església. D'altra banda es va abordar la reforma de l'administració i disciplina eclesiàstiques. El concili va eliminar molts abusos flagrants, com la venda d'indulgències o l'educació dels clergues, i va obligar els bisbes a residir en els seus bisbats, amb el que es va evitar l'acumulació de càrrecs.

La divisió religiosa del segle XVI era inevitable?

Observant les diferents fonts i la bibliografia que es esmentada a la pagina final del treball, podem veure com el context històric de l’època reformista es un de grans avenços tecnològics i culturals, com per exemple la revolució mercantil i la nova concepció del precapitalisme, on la burgesia comença a guanyar poder i a enriquir-se i, les classes obreres estan sent cada dia més explotades. Davant d’aquesta desigualtat social, ens trobem en una església catòlica que viu en grans luxes i comoditats, però que en els seus textos predica l’ajuda dels més desfavorits, la solidaritat ciutadana, la lluita contra les desigualtats socials, etc. Davant d’aquestes contradiccions, alguns membres de la mateixa entitat van decidir rebel·lar-se i iniciar una nova concepció de la església que recollia una sèrie de característiques adequades amb el tipus de vida que regia la Bíblia. Si ens fixem en els segles XI, XII i XIII de la Edat Mitjana, ens trobem que hi ha moltes reformes religioses i apareixen molts ordes diferents, cadascun més radical amb el tipus de vida que havien de portar els membres de la església com per exemple: els franciscans, que portaven com a filosofia de vida el vot de la pobresa a l’extrem i treballen amb aquest vot per donar respostes a la societat, treballen amb i per el poble i rebutgen les classes benestants com la burgesia. Aquestes noves reformes per part de la església de la edat mitjana va començar quan la burgesia es va iniciar en la vida activa i va començar a tenir poder, també coincideix amb les formacions de les primeres ciutats i amb la concepció d’aquesta. És per això que els grans canvis o les noves

concepcions sempre venen donades d’una molèstia social que va creixent i d’una desigualtat social que va augmentant mica en mica. Si parlem de la edat moderna podem veure que és una època de grans contradiccions. Centrant- nos amb les reformes religioses veiem que s’imposa l’humanisme, però el centre de vida social continua sent la església catòlica i on la gent té por d’aquesta. La església és el centre de poder de la Europa occidental i els papats regulen com ha de funcionar la vida política dels estats. Diem que és una època de contradiccions, ja que filosòficament situem com a important l’home, però alhora tenim un òrgan molt poderós que els hi va tallar les ales en molts aspectes, sobretot en la ciència i, per això els estats que van deixar de ser catòlics, com Anglaterra, van ser els que més avenços van aconseguir. Vivien en una època de molts canvis i molts avenços que originava que la societat estigués cada vegada més dividida: els burgesos cada cop s’enriquien més, la noblesa i la reialesa ho ignoraven i la població obrera estava cada cop més explotada i s’empobria a passos de gegant. Davant de totes aquestes contradiccions no es lògic que la església catòlica, que en teoria defensava aquestes classes més desfavorides, estigués plenes de luxes i s’envoltés amb la reialesa i la noblesa (molts cops ficada dins de la mateixa església). En aquest escenari religiós, si Luter no hagués fet la seva reforma, el poble, al cap i a la fi, s’hagués tornat en contra d’aquesta i hagués acabat iniciant una revolta des de sota. La reforma de Luter va ser una via d’escapament cap a un nou ideal eclesiàstic que fos del poble i pel poble, sinó aquesta situació hagués explotat i la perjudicada hagués sigut la església catòlica. Si ens preguntem si la divisió europea del segle XVI era inevitable, la resposta es que no perquè davant d’una situació insostenible s’havia de trobar una solució que igualment hagués enfrontat Europa. La reforma de Luter va ser útil en molts àmbits. Primerament perquè els estats que no estaven a favor del Papat a roma ni de les seves polítiques pogués acollir-se a una religió que els deixes més lliures per a fer la seva política dins del seu estat. També va permetre que estat que estaven sotmesos sobre una altra potència poguessin adherir-se a aquesta nova ideologia i així trobar aliats per iniciar una guerra com es el cas de la guerra dels 30 anys (en el cas dels Països Baixos i la seva independència d’Espanya i de l’Imperi del Sacre Imperi). La reforma de Luter, també va ser molt útil en la revisió de la doctrina catòlica amb el concili de Trento i la Contrareforma. Aquesta reforma luterana i el seu impacte a Europa va permetre que els alts càrrecs eclesiàstics es qüestionessin el seu full de ruta i això va permetre que iniciessin una sèrie de punts a revisió i una sèrie de modificacions dins d’aquest òrgan. Com a cosa negativa que cal dir és la recuperació de la Inquisició que propagava la por a la població i va ser una eina de control contra allò que ells denominaven les heretgies i també de tota persona que es volgués desviar o qüestionar la ideologia cristiana catòlica. És a dir, que van imposar una pseudoentitat

Bibliografia

Fonts o documents

• Egido, T., “Las causas y el ambiente de la Reforma” i “La Contrarreforma”, dins Las claves de la Reforma y la Contrarreforma, 1517-1648, Planeta, Barcelona, 1991. Pàgines 5-19 i 91 - 109.
• Delumeau, J., “Las causas de la Reforma”, dins La Reforma, Labor, Barcelona 1967. Pàgines 181-197.
• García Cárcel, R., “De la reforma protestante a la reforma católica. Reflexiones sobre una transición”, a Manuscrits 16 (1998). Pàgines 39-63. Document 4
• Luter. A J. DELUMEAU, La Reforma, Barcelona, 1967, capítol II, apèndix 2.
• Calví. A J. DELUMEAU, El catolicismo entre Lutero y Voltaire, Barcelona, 1979.
• Concili de Trento. El catolicismo entre Lutero y Voltaire, Barcelona, 1979, pp. 4751 Document 5
• Església calvinista de França. Normes acordades al primer sínode nacional (1559). Document 6
• Dedicatòria al lector de la Introducción del símbolo de la fe de fray Luis de Granada Document 7 (aportat per l’alumne)
• Ángel M. Mergal, “La reforma Protestante”, dins de Reformismo cristiano y alma española, Editorial La aurora, Buenos Aires 1949. Pàgines 33 - 43. Llibres
• Delumeau, J., La Reforma, Barcelona 1967.
• Elliott, J. H., La Europa dividida: 1559-1598, Madrid 1973.
• Lutz, H., Reforma y contrarreforma, Madrid 1992