Vista previa parcial del texto
¡Descarga UF. HPC TEXT 1 y más Apuntes en PDF de Historia del Pensamiento Político solo en Docsity!
Declaració d' Independencia dels Estats Units (Declaració d'Independencia de les tretze colónies, [4 de juliol de 1776) ¿| Aquest document extraordinavi, que marcó una inflexió en la bistdria contemporénia i fou pre- =euisor dels conceptes polttics i morals que es concretaren en la Revolució Francesa (1789), nasqué de la profunda insatisfucció dels habitants de les colonies americanes l'origen británic davant les arbitrarietais, vexacións i atemptats contra la propia autonomia á capacitar d'qutagovera que “havien dur a terme, al sen entendre, les autoritats en les quals delegava la Corona i de les quetds ena vesponsable, en darrer terme, el monarca. Els incidenis de procediment, les extralimitacions dels governadors britanics, la introducció unilateral Limpostos i altres motius d'enfrontament, *eom ara la retállada de poders a les assemblees legistatives, vaven fer palesa la divergencia d'in- "teressos ¡el xoc entre la Corona i un poble que comengava a considerar=se dl sí ntateíx un cos :polític separas, una nació. Una combinació d'interessos no coincidents, la maduresa creixent Luna societas que es reconeíxia com a diferens, el sentiment de grenge E imposició arbitraria, i da voluntat de la població, va precipitar els esdeveniments, Els representants elegíts de los trerze * colonies rennits en asserablea varen proclamar la Independoncia, amb arguments filosoficament fonamentats en les idecs illustrades. El conflicte estava obert i Gran Bretanya no es va resignar dentada a la independencia americana. Esclatá una guerra que només es resolgué, després de duses batalles, amb la Pan de Versalles el 1783, en la qual Gran Bretanya accepiava finalment la independencia dels Estats Units. La declavació de 1776, que marca el naixement dels Estats Units com a nació independent, és substancialment un memorial de grenges i una proclamació de la voluntat sobirana d'un poble que apella als drets inalienables de la llibertas. Fon una ve- ritable innovació conceptual, si consideren el context d'idees prodominam a Europa de lépoca, en la qual la sobirania exa atribut de monarques de dret diví, $ no del consentiment dels pobles. Des del moment que es va fer efectiva la independencia, les idees exposades en aquest document (Vesborrany del qual redacta Thomas Jefferson) han inspisne diverses generacions Larrea ¿ han contribuit, efectivament, a modelar el món tal com el coneíxem. 114 Quan en el decurs dels afers humans esdevé necessari per a un poble dissoldre els 1Jj.'; gams polítics que Phavien mantingut unit a un altre, i assumir entre els poders de la terra La posició separada ¡ igual a qué té dret segons les Lleis de la Naturalesa ¿les Lleis de Déu, el respecte ¿la decencia envers Popinió de la humanitar cxigeixen que declare les causes que el mouen a la separació, Considerem evidents per si mateixes aquestes veritats: que tots els homes han estat create iguals, que han estat proveits pel Creador amb certs drets inalienables, entre els quals es troben el dret a la Vida, a la Llibercac ¡a la recerca de la Felicitat. Que per assegurar aquests drets, cls Homes han instiruit els Governs, els justos poders dels quals deriven del consen- fiment dels governats. Que sempre que un Govern, qualsevol que siga, esdevé destructor d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble canviar-do o abolir-lo i insticuir an nou Govern que es fonamentara en els principis i organitzará els seus poders de la manera que li semblara; més idónia per assolir la Salur ¡ la Felicitar, La prudencia, certament, dirá que els Governs establerts d'enga de molt de temps no haurien de ser canviats en raó de causes lleugeres a circumstancials; ide la mateixa manera, Pexperiéncia ha mostrar que la humanitar está més disposada a sofrir, mentre els mals són tolerables, que no a aixecar-se per abolir les formes a, les quals estava avesada, Peró quan un llarg seguit Pabusos i usurpacions que perseguelxen invarlablement el mateix objectiu fan pales un desigai de reduir el poble a un despotisme absolut, és el seu dret, ¡el seu deure, Penderrocar aquest govern i establir noves ba la seua seguretal futura. Aíxí ha estar el sofriment pacient 'aques ara la necessitat que les obliga a alterar els seus sistemes anteriors de govern, La história del rei actual de Gran Bretanya [Jordi UN] és una história d'agressions i usurpacions reiterades, tores les quals han tingut Pobjectiu directe d'establir una tirania absolura sobre aquests Estats, Per provar aixd, exposarem els fets davant un món que els desconeix: Aries i favorables al bé públic, Ha prohibir als seus governadors sancionar lleis limportáncia immediata iurgents, fent pera :s colónies, i aquesta és > El rei ha negar a aprovar les lcis més nec que la scua vigencia quedés en suspens fins assolir el seu assentiment; i una vegada suspeses Sha negat absolutament a fer-hi cas, S'ha negat a sancionar altres llcis convenients a regions molt poblades, com no fos qué la població renunciés al seu dret a representació en la Legislatura, un dret de gran valua pers al poble i paorós tan sols per als titans. Ha convocar els cossos legislarius en llocs inusuals, incómodes ¡ distants dels lHacs on. són dipositats els arcius públics, amb Púnic propósit de facigar-los per complir amb les S£CUCs MOSuros. EE Ha dissolt reiteradament les Cambres de Representants, per opasar-se vitilment a les seues intrusions en els drets del poble, Durant molt de temps, després d'aquestes dissolucions, Sha negar a permetre Pelecció:. «Paleros Cambres, per la qual cosa els poders legislarius, que no poden scr extingits, han: retornat al poble sense limitació d'exercici; mentrestant, PEstat ha romás exposat a tots de perills Puna invasió exterior i a convulsions internes, k en to E decla r ¡haz E pleta i perl nació E el ser scues ER Ha encoratjar insurreccions internes entre nosaltres, i ha procurat Jlangar contra els ha. bitants de les nostres fronteres els imumisericordiosos indis salvatges, amb la seua coneguda mancra de fer la guerra, consistent a destruir vides sense distinció d'edat, sexe i condició, En totes les erapes d'aquests abrsos hem sol-licitar la reparació en els termes més humils; les nostres reiterados sol-licituds només han rebut com a resposta noves ofenses. Un príncep el carácter del qual está, dones, marcat per tots i cacascun dels actos que defineixen un tira, no és apte per governar un poble Hliure, Tampoc no hem pas mancat d'acencions als nostres germans britknics. Els hem assa- bentat quan calia, i en cada cas, dels intents de la seua legislavura Pestendre una jurisdicció injustificable sobre nosaltres. Els hem recordar les circumstáncies de la nostra emigració ¡ assentament en aquests territoris. Hem apel-lat al seu sentit innar de la justícia i la magna- nimitar, ¡els hem conjurar, en raó dels ligan del nostre llinatge comú, perque desaproven Jar aquestes usurpacions, les quals inevitablement menaran a interrompre els nostres vincles ¡ correspondencia, Ells també s'han mostrat sords a la veu de la justícia i als lligams de sang, Així doncs, hem d'acceptar la necessital que proclama la nostra Separació, i d'ara endavane els considerarem, com a la resta de la humanitat, Enemics en la guerra, Amics en la pau, Per consegtient, nosaltres, els representanis del Estats units d'América, aplegars en Congrés General, tot apel-lant al Jutge Suprem del món quant a la rectirud de les nostres intencions, en el nom ¡ per Pautoritat del bon poble d'aquestes Colónies, solemnement publiquem ¡ dectarem que aquestes Coldnios Unides són, ¡ han de ser de dret, Estats lliures i independents; que resten alliberats de qualsevol Adclitar a la Corona Británica, i que qualsevol lligam polític entre ells i PEstar de la Gran Bretanya és i hra de ser totalment dissolt, i que com a Estats Lliures i Indcpendents, gaudeixen de tots els poders per a declarar la guerra, concertar la pau, arranjar aliances, establir cl comerg i dur a terme tots aquells actes i coses que els Estats Independents poden fer de dret. 1 en suport d'aquesta Declaració, tor confiant fermament en la protecció de la Divina Providéncia, comprometem mútuament les nostres vides, els nostres béns i el nostre honor sagrar, Signar: New Hampshire: Josiah Bartlett, William Whipple, Matthew Thornton Massachusetts: John Hancock, Samuel Adams, John Adams, Robert Lreat Paine, Elbridge Gerry Rhode Island: Stephen Hopkins, William Ellery 3 Connecticut: Roger Sherman, Samuel untington, Willian Williams, Oliver Wolcott New Yorke: William Floyd, Philip ivingstone, Francis Lewis, Lewis Morris ¡BA New Jersey: Richard Stockton, John Witherspoon, Francis Hopkánson, John Hart, Abraham Clark Pennsylvania; Robert Morris, Benjamin Rush, Benjamin Franklin, John Morton, George Clymer, Janes Smith, George Taylor, James Wilson, George Ross Delaware: Caesar Rodney, George Read, Thomas McKean Maryland: Samuel Chase, William Paca, Thomas Stone, Charles Carroll of Carrollton Virginia: George Wythe, Richard Henry Lee, Thomas Jefferson, Benjamin Harrison, Thomas Nelson, Jr, Francis Lightfoor Lee, Carter Braxton North Carolina: William Hooper, Joseph Vews, John Penn South Carolina: Edward Rutledge, Lliomas Heywatd, Jr, Thomas Lynch, Jr, Arthur Middleron Georgia: Button Gwinner, Lyman 1lall, George Walton. N Traducció de Gustan Muñoz 
