¡Descarga Entrevistas clínicas: Componentes no verbales y buen entrevistador - Prof. Prat y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
Unitat temàtica 4: Estratègies i eines per garantir la continuïtat
assistencial en atenció familiar i comunitària
TEMA 1: Eines per afavorir la continuïtat de l’atenció de les persones des
de l’atenció primària
Entrevistes clínica, motivacional. L’educació per a la salut
La comunicació i l’entrevista clínica
L’entrevista clínica és una interacció social entre els professionals, les persones que atenem i les seves famílies.
És un espai on es creuen elements de relació humana amb elements purament tècnics.
És molt important la conducta desenvolupada pel professional ja que determinarà el grau de qualitat de la comunicació.
La comunicació és l’intercanvi d’informació en un context determinat.
Inclou la transferència directa d’una informació.
Una conducta es considera comunicativa quan influeix al receptor.
L’entrevista és una forma de comunicació verbal i no vergal, en la que s’estableix una relació interpersonal amb una finalitat diferent que la d’una conversa amistosa.
Components de la comunicació no verbal
Aparença física: Té una influència clara en els primers moments de l´entrevista, ja que dona informació de molts atributs encara que sigui de forma esteriotipada (nivell social, intel·ligència, experiència...). Aquests atributs fan pensar o no “estic en bones mans”.
- Proxèmica: És la utilització de l´espai durant la relació interpersonal (distància, disposició del mobiliari, llum, desordre, sorolls...).
- Posició corporal: Com ens asseiem, com ens movem, contacte visual, ...
- Gestos corporals i expressions facials: Tenen un efecte comunicatiu molt marcat i és important que s´interpretin sempre en relació al context en el que apareixen
L’entrevista clínica és un instrument bàsic que l’infermer/a utilitza per:
- Recollis i proporcionar la informació al pacient i a la família.
- Detectar necessitats.
- Informar.
- Educar Educació per a la salut.
- Afavorir la relació terapèutica.
*És important recollir la informació en el context del malalt.
En una entrevista clínica hi ha dos elements que conviuen de forma inseparable:
- Relació interpersonal.
- Acte tècnic en la que el professional procedeix a aplicar els seus coneixements per tal d’arribar a un diagnòstic, prevenir, educar...
Característiques d’un bon entrevistador
En el primer contacte tant tan pacient com professional es fan una lectura mútua que ve donada per:
Errors freqüents durant entrevista clínica [EXAMEN]
ERRORS FREQÜENTS DURANT
L’ENTREVISTA
SOLUCIONS
No saludar, salutació impersonal Salutació cordial i personalitzada
Infravalorar interferències a la consulta (mobiliari, sorolls, interrupcions...)
(^) Modificar interferències o advertir d’elles al pacient
Interpretació estereotipada d’alguns pacients
Mantenir una actitud flexible per evitar interpretacions i judicis
Centrar-se excessivament en els papers o en l’ordinador
Utilitzar facilitadors (assentir, mirar al pacient...)
Negar o penalitzar alguns estats emocionals
Facilitar l’expressió emocional, mostrant empatia i sincronitzar amb les expressions del pacient
Pèrdua d’intimitat, violentar l’exploració física
(^) Crear confiança
Acomiadament per esgotament, manca de temps
Acomiadament cordial
Motiu de la consulta. Què cal tenir en compte? [RESUM]
- Delimitar correctament el motiu de la consulta.
- Recolzar adientment les explicacions espontànies del pacient.
- Obtenir informació específica per un abordatge professional.
- Evitar la presumpció del motiu de consulta: Suposo que ha vingut a...
- Evitar judicis ètics per part dels professionals (genera reaccions de vergonya, ràbia, etc.).
- Sol·licitarem el seu permís per evitar resistències: Li sembla que parlem de..., establir pactes...
Tipus d’entrevista [Important saber els tipus]
Entrevista semiològica
Es considera una entrevista semiològica quan la infermera està obligada a avaluar la presència d’un símptoma o un signe.
S’emmarca en la clàssica anamnesis.
Comprèn la recollida de dades clíniques rellevants així com antecedents personals i familiars.
Per exemple:
Consulta per un procés agut. Amb el seguiment dels símptomes guia, tractarem d’avaluar amb detall totes les seves característiques que ens permetin determinar el procés que està patint.
Entrevista operativa i d’infermeria
En l’entrevista operativa tant la infermera com el pacient tenen clar el contingut de la mateixa:
- Control d’un trastorn (control HTA, diabetis, obesitat, etc.).
- Aplicació d’una tècnica (administrar vacuna, realitzar cura, fer ECG, etc.).
- Dur a terme una educació sanitària (deixar de fumar, preparació al part, dieta saludable, etc.).
El professional d’infermeria pot actuar sobre signes i símptomes, observant, mesurant o valorant les possibles causes.
Això no s’utilitza per emetre diagnòstics mèdics ni prescriure fàrmacs sinó per poder definir si està dins d’un patró normal o no per tal de poder ajudar a la persona a millorar la seva salut.
En l’entrevista operativa els professionals d’infermeria centren les seves intervencions en ajudar i orientar a la persona afectada a obtenir els recursos més apropiats per la seva autocura.
Entrevista d’integració psicosocial
L’abordatge d’infermeria va més enllà de la simptomatologia.
S’inclouen elements psicològics i socials:
- L’entorn del pacient (domicili, entorn laboral).
- Esdeveniments vitals (canvis importants a la seva vida recentment, dificultats a la feina, problemes econòmics, vivències de situacions violentes).
- Estat anímic i pensament (estat d’ànim, nerviós, relaxat, idees que no el deixin descansar).
Permet parlar al pacient sense interrupcions i li sol·licita aclaracions.
Situa el motiu de la consulta (demanda, preocupació o queixa) en un context biogràfic.
Situacions especials: Entrevista familiar
Permet que tots els membres tinguin un paper rellevant en la comprensió i l'abordatge d’un problema que els afecta de forma directa.
Es realitza sempre que sigui útil pel pacient, la família o el professional.
És útil dur a terme entrevistes familiars de forma habitual en les següents situacions:
- Ingrés o alta hospitalària
- Atenció prenatal i perinatal
- Quan el pacient es troba en situació terminal i en el moment de la mort
- Davant el diagnòstic d´una malaltia crònica severa
- Davant situacions de mal control terapèutic d´un transtorn crònic
Conduir una entrevista familiar requereix entrenament i preparació abans de dur-la a terme:
- Descriure els objectius de la mateixa (discussió sobre ingrés en una residència, mesures a adoptar al final de la vida, mala adherència al tractament, etc)
- Revisar la informació que disposem de la familia. Els genogrames aporten informació de problemes de salut i de la dinàmica familiar.
Fases e la entrevista familiar
- Fase d'acomodació (dels membres i descripció tema a tractar).
- Pactar l’agenda sobre la que treballarem.
- Sol·licitar les diferents opinions sobre el problema.
- Consens del pla d’acció per l’abordatge del problema.
- Aportarem informació sobre el nostre paper.
El professional ha d’estar atent a :
- El patró de comunicació que estableixen els diferents membres de la familia.
- Observar als membres menys actius
- Si el problema s’havia presentat anteriorment
- Estratègies que han desenvolupat per resoldre’l
- Situacions noves que han pogut influir
- La contribució dels diferents membres i com entenen el problema.
Situacions especials: Entrevista al pacient ancià
La valoració del pacient es realitza des de l´avaluació tetradimensional dinàmica.
- Condició física.
- Capacitat funcional.
- Estat psicològic i mental.
- Situació social.
En una entrevista a una persona anciana s´ha de tenir en compte: enlentiment en la parla, dèficits sensorials, dèficits cognitius i problemes de llenguatge, negació de símptomes, tendència a les reminiscències, disminució de la capacitat de retenir informació, creences molt estructurades, por a perdre l’autonomia...
Situacions especials: Entrevista telefònica
Afavoreix l'atenció continuada , millora la gestió del temps, el seguiment i el maneig de diferents situacions.
És fonamental aguditzar la capacitat d’escolta i transmetre seguretat i suport.
Té diferents fases:
- Fase d’escolta i clarificació de la demanda.
- Fase de suport (validació de la trucada).
- Fase de sortida( indicacions i consells).
Presenta limitacions:
- Comunicatives (no veiem la comunicació no verbal del pacient).
- Sovint és necessari retallar el temps de la trucada.
- Dificultat de valoració.
- Contenció de l’ansietat que li genera a la infermera sobretot quan es tracta de trucades urgents.
Coordinació assistencial
Beneficis
- Augmenta la satisfacció dels usuaris.
- Disminució de les taxes d’hospitalització.
- Disminució de la despesa de recursos.
- Major compliment dels tractaments prescrits.
- Millora de l’atenció preventiva.
· Creació d’aliances entre nivells assistencials implicats en l’atenció a PCC.
· Les estratègies es basen en: Assegurar l’accessibilitat, la continuïtat assistencial.
· Agents implicats: Serveis d’hospitalització i urgències, el SEM, l’especialitzada, els socio- sanitaris, els CUAPs, el PADES i l’AP.
· Creació de protocols de procés i rutes assistencials consensuades amb tots els nivells assistencials implicats.
Continuïtat assistencial
La Continuïtat Assistencial és el resultat de la coordinació assistencial: Grau de coherència i unió de les experiències en l’atenció que percep el pacient al llarg del temps.
Rutes assistencials
Les rutes assistencials especifiquen quin és el paper de cada dispositiu i professional en el procés d'atenció i estableixen com i de quina manera s’ha de realitzar un procés entre AP i la especialitzada.
Rutes assistencials: Trajectòria realitzada per un pacient pels diferents serveis d’un sistema salut en un procés assistencial longitudinal.
La importància de crear estratègies de col·laboració i aliances entre els diferents nivells assistencials per a oferir una atenció de qualitat i integrada.
El Pla d’Innovació d’Atenció Primària i Salut Comunitària del Departament de Salut, proposa la creació de rutes assistencials en pacients crònics complexes en 5 situacions: [1] estabilitat clínica, [2] difícil maneig, [3] re-agudizació, [4] hospitalització i [5] final de vida.
En la ruta assistencial d’un PCC intervenen gran quantitat de professionals, protocols, guies, tràmits administratius, etc.
Professionals i serveis tenen maneres especifiques de treballar i el pacient serà :
- Qui entri en contacte amb tots ells i la única persona que experimenta el procés sencer sense una oportunitat integradora.
- Els professionals només veuen una part (on son responsables).
“Mapear” en detall la ruta assistencial per entendre tots els processos involucrats.
Productes basats en l’evidència
Son Instruments elaborats amb una metodologia sistemàtica que ajuden i guien als professionals i persones usuàries dels serveis de salut a la presa de decisions més apropiades front una situació assistencial o sanitària concreta.
L’objectiu d’aquets instruments és promoure la utilització de la informació que garanteixi una assistència de qualitat basada en criteris científics.
Protocols
Un protocol és un document dirigit a facilitar el treball clínic, elaborat amb una síntesi d'informació que detalla els passos a seguir front un problema assistencial específic.
Determinen el compromís que els professionals tenen en el desenvolupament de les cures a les persones.
Són una guia d’actuació que disminueix la variabilitat de la pràctica clínica.
Està consensuat entre els professionals, amb caràcter “d’acord a complir” i s’adapta al entorn i als mitjans disponibles.
Documenten l'assistència que ha de donar la infermera.
Determinen el que cal fer, és un punt de partida per assegurar la qualitat de l'assistència.
És una base escrita que documenta el que es fa i com es fa.
Ajuden al desenvolupament de la qualitat de les cures.
Al ser un document escrit proporciona un canal de comunicació entre el personal d’infermeria ajudant a la comunicació amb la resta del equip.
És un document d'aprenentatge per la persona que s’incorpora a una unitat o en la creació de nous serveis.
Els protocols no substitueixen el criteri del professional, que és el qui té la capacitat de decidir com actuar front a les circumstàncies i les característiques del pacient que va a cuidar.
