¡Descarga UNITAT 2: LA POBLACIÓ y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity!
UNITAT 2: LA POBLACIÓ
Continguts:
- La distribució de la població mundial.
- Les grans etapes del creixement demogràfic.
- L'estructura demogràfica d'una població.
- Alguns indicadors demogràfics bàsics.
- El model de Transició Demogràfica a Europa.
- Tendències actuals de la població dels països desenvolupats.
- La Transició demogràfica al Tercer Món
- La distribució de la població mundial.
Quants som? El recompte de la població mundial.
No s'ha efectuat mai un recompte conjunt de tota la població del planeta. Només en tenim una visió aproximada, rigorosa, però no exacta. Com s'arriba a determinar aquesta xifra aproximada? Se n'arriba a través dels recomptes de població que cada país en fa. Aquest recompte s'anomena "cens de població".
En el cas d'Espanya, hi ha un organisme encarregat de fer el recompte, el "Instituto Nacional de Estadística". A Catalunya tenim l'Institut d'Estadística de Catalunya.
El INEM elabora censos, recomptes de població, cada 10 anys. El més recent és de 2011. Es fan amb tant poca freqüència per la gran quantitat de recursos que en calen. És un recompte exhaustiu de tots i cadascun dels individus. Hi ha persones, els agents censataris, que passen casa per casa per omplir un qüestionari. A partir dels resultats d'aquests, es treuen les dades demogràfiques del país. Això suposa una gran inversió, per la qual cosa s'ha de realitzar cada deu anys.
Les dades a nivell mundial són rigoroses, però aproximatives, pot haver una diferència respecte a la xifra real. El referent a nivell mundial per fer el recompte són les Nacions Unides, és l'organisme que arxiva totes les dades demogràfiques a nivell mundial. Al 2015 tenim comptats 7.349.472 milions d'habitants.
Hi ha un altre mètode de recompte de població, amb un caràcter més actual: els padrons municipals. En el cas espanyol es realitzaven fins al 1996 cada 5 anys, amb una periodicitat molt més curta en comparació a l'INEM. Des de 1996 està informatitzat, i, per tant, es pot actualitzar de forma permanent i regular. Els padrons actuen de manera complementària a un cens, però no tenen la mateixa funció.
Els padrons municipals són elaborats per l'ajuntament de cada ciutat o poble. L'elaboració d'aquest registre no només serveix per determinar el nivell d'habitants d'un municipi, sinó també per elaborar el "cens electoral" de cada municipi.
Hi ha errors en el recompte de la població. Sobretot, a països subdesenvolupats, on hi ha una infravaloració del nombre total de persones. Hi ha persones que es desplacen de domicili a domicili, y no es pot realitzar el recompte, i el mateix en zones aïllades. A més, a causa dels problemes econòmics, en aquests països no es considera prioritat fer recomptes de la població.
També hi ha problemes perquè en segons quins països la població no té habitatge, i per tant és difícil adreçar-se a la població. Hi ha grans magnituds de població vivint als suburbis de grans ciutats d'Àfrica, Àsia, en el que s'anomena la ciutat informal: habitatges que es van acumulant, fets pels propis habitants amb materials que troben, aquí hi viuen les persones sense un habitatge fix i es difícil incloure’ls en els recomptes de població. Entre 600.000 i 1.000.000 de persones hi viuen.
En els països més desenvolupats també hi ha problemes, hi ha irregularitat estadística, bàsicament relacionats amb el que es diu "empadronament atípics", on la gent té una segona residència on s'empadrona, en comptes d'empadronar-se allà on realment està vivint. És per aquestes segones residències que es donen les irregularitats estadístiques. Llavors es produeix una subestimació de la població urbana i sobreestimació de la població rural. A nivell de planificació provoca conseqüències, perquè els pressupostos dels municipis estan relacionats amb la quantitat de població, i pot tenir avantatges com pagues i subvencions per a algunes persones. Els ajuntaments es basen en una demanda que no es real, i provoca problemes econòmics.
Contrastos en la distribució de la població mundial.
Per a la distribució de la població, per calcular-la, observar-la, podem fer servir diferents criteris, diferents aproximacions:
- Se solen utilitzar els hemisferis, perquè arbitràriament la Terra està dividida en dos. El 90% de la població es troba a l'hemisferi nord, el 10% restant a l'hemisferi sud.
- Continents: aproximació de la distribució a partir dels continents. Al continent asiàtic se situen dos terços de la població mundial. Des d'aquest punt de vista, Sud-Amèrica representa el sector del planeta menys poblat. (mirar tabla del power en el CV)
- Podem dividir també segons àrees costaneres, litorals i d'interior. La majoria de la població es concentra a les àrees costaneres, litorals. Se situen en àrees per sota dels 500 metres d'alçada si ens fixem en l'altitud.
A nivell continental, podem destacar àrees. La majoria de la població se situa en 88 focus de població, repartits per tot el món.
- Un gran focus és Àsia Oriental, que engloba Xina, Japó, Vietnam i les dos Corees, que engloba un 22% de la població mundial (1600 milions d'habitants).
- Al sud d'Àsia (Índia, Pakistan i Bangladesh) se situa una altra quarta part de la població (gairebé la meitat de la població està situada en aquests països).
- Un altre focus de població, més al sud d'Àsia, trobem països com Malàisia, Birmània, Tasmània i Filipines, que són 620 milions de persones.
- Un altre focus de persones es troba a Europa nord-occidental: 800 milions de persones.
- Àfrica: Nigèria (150 milions d'habitants), coincideix amb el golf de Guinea.
- EEUU: població concentrada a Philadelphia, Detroit, Nova York i Chicago.
- Amèrica del Sud: Brasil (Sao Paulo i Rio de Janeiro).
- Pròxim Orient: Egipte, Israel, Jordània, Síria.
On no hi ha focus és:
- A les terres fredes dels dos hemisferis (regió àrtica i antàrtica);
a. Mortalitat.
Què és? La podríem definir com la xifra de defuncions, però des del punt de vista demogràfic és: la xifra de les defuncions que es produeixen en un període determinat. Aquesta variable esta influïda per dos conjunts de causes:
i. Crisis demogràfiques: augment sobtat de la mortalitat durant un període de temps, passat del qual les xifres de mortalitat retornen al seu nivell habitual. Històricament aquestes crisis han tingut dos factors principals:
a. De subsistència
b. (^) D’epidèmies: malalties epidèmiques (que tenen una difusió molt ràpida, actualment el VIH)
b. Crisis endèmiques: són aquell tipus de mortalitat que persisteix al llarg del temps i que limiten de forma crònica les possibilitats de creixement de la població. Bàsicament l’acció o impacte que tenen les malalties infeccioses: la malària (als països tropicals) ubicada en una zona delimitada del territori. També el problema de la desnutrició entesa com insuficient o desequilibrada.
b. Natalitat. La natalitat és el nombre de naixements que es donen en un període determinat i en una població específica. Bàsicament respon al comportament duna variable com es la fertilitat.
La fecunditat és el nombre de fills que com a mitjana tenen les dones en edat fèrtil duna població. Depèn de 3 factors més:
- La fertilitat marital: la quantitat de fills que es tenen habitualment en una parella en una població determinada, pot estar limitada. La nupcialitat, nombre de matrimonis que es donen en un període determinat, aquesta variable a més a més està influïda per la proporció d’homes i dones existents en una població determinada.
- La fertilitat natural: pot estar limitada per la capacitat de l’espècie humana per procrear.
- Limitació familiar.
c. Migracions. Les migracions al llarg del temps, han adquirit diferents formes. Podem parlar de les migracions temporals que poden estar ocasionades per crisis econòmiques o també podem parlar de migracions permanents per establir la seva residencia en altres llocs o països, també les migracions interterritorials camp-ciutat.
El que es s’ha de tenir en compte es com pot afectar de manera significativa les migracions en les edats que solament afecten a uns col·lectius de persones determinades: gent jove i famílies amb fills.
- Alguns indicadors demogràfics bàsics.
Com es mesura quantitativament, quines formes s'utilitzen, els aspectes que hem tractat qualitativament? Fórmules per calcular la quantitat de població.
Fórmula per a la població en general
Pf = Pi + N - D + I - E --> La població final (Pf) és el resultat de tenir en compte la natalitat (N), restar les morts, les defuncions (D), sumar-hi els immigrants, els que arriben nous (I), i els que marxen, els emigrants (E).
La natalitat
No consisteix en el nombre de naixements, sinó que es fan proporcions i estadístiques per poder comparar situacions diverses. Definició de natalitat: és el nombre de nadons nascuts vius al llarg d'un període determinat, normalment un any.
Per a les estadístiques sobre natalitat es fa servir el que s'anomena Taxa bruta de natalitat (TBN). Aquesta taxa considera el nombre de nascuts en un període determinat, dividit per la població total, i multiplicat per
- És una proporció, però no és un percentatge, es fa per mil (%).
Per determinar si un país té una natalitat alta o baixa, existeixen uns límits, unes xifres que ho marquen. Si la natalitat es troba en 35/1000 o més, es tracta d'una TBN alta. En cas de trobar-se entre un 25 i un 34'9/1000, parlem d'una TBN. I si és igual o inferior a 24'9/1000, parlem d'una TBN baixa.
Una altra mesura per calcular la natalitat és la Taxa General de Fecunditat (TGF). Aquesta taxa ajuda a veure el ritme de creixement demogràfic funció dels naixements. Aquesta mesura posa en relació els nascuts a les dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys apròx.). Es divideixen aquestes dues xifres, es multiplica per mil, i igual que l'anterior, no és un percentatge, també és sobre mil.
Amb la TGF també hi ha indicadors, nombres, que marquen si és més alta o més baixa. Per una banda, els valors baixos els tenim quan surten iguals o inferiors 2 fills. Si els valors es troben entre 2'1 i 3, parlem d'una TGF mitjana. Si va de 3 a 4 fills, és una taxa alta, i a partir de 4'1 fills parlem de valors molt alts. Es considera que la població es compensa a partir del 2'1.
La mortalitat
La mortalitat d'una població és el nombre de defuncions que aquesta població registra en un període de temps, un any habitualment. El concepte que s'acostuma a fer servir és la Taxa Bruta de Mortalitat (TBM). Aquesta relaciona, per una banda, el nombre de defuncions, dividit per la població total, i es multiplica per mil.
Els indicadors del nivell de mortalitat són:
- 15/1000 o inferior --> TBM baixa.
- De 15 a 20'9/1000 --> TBM mitjana.
- Iguals o superiors a 21 --> TBM alta.
L'efecte distorsionador de la TBM: (mirar apuntes dropbox)
La Taxa de Mortalitat Infantil (TMI) relaciona les defuncions de menors d'un any (o 5 en alguns casos), i les divideix entre els nascuts en el període d'un any, i es multiplica per mil. Si aquesta es troba per sota o igual al 25/1000, parlem d'una TMI baixa. Entre 25 i 49'9/1000 és una taxa mitjana. Parlem de taxes elevades a partir de 50 i fins 99'9/1000. Si la xifra supera el 100/1000, parlem d'una TMI molt elevada.
L'esperança de vida
L'esperança de vida és el nombre d'anys que s'espera que visqui un nen en una població determinada. Les esperances de vida més baixes del món estan representades, en aquest moment, per tots els països de l'Àfrica Subsahariana.
En moments de crisi econòmica, les esperances de vida poden variar geogràficament de manera molt significativa, fins i tot en els països més rics.
- La millora en els sistemes de transport, que cada cop són més eficients. És el període en que es comencen a utilitzar-se mitjans com el ferrocarril, que facilitava les comunicacions entre els centres productors i els centres consumidors.
- Una creixent obertura cap als mercats internacionals. Hi ha un increment en el transport de mercaderies, i també hi ha una millora dels sistemes alimentaris, perquè apareix la possibilitat, la capacitat, d'obtenir productes diversificats, ja que hi ha contacte amb diferents centres productors.
- Millores en les pràctiques higièniques: no només personals, també hi entra la neteja de les cases, de les vies públiques... Totes aquestes millores, de caràcter higiènic, va afavorir amb l'eliminació radical dels cicles d'epidèmies, que havien estat causes de la mortalitat. A Europa es dona el moviment de l'higienisme , un moviment social i cultural. Arran d'aquest moviment hi ha una sèrie de millores higièniques.
- Avenços en la medicina. En aquest període comencen les campanyes de vacunació massiva, que fan reduir, sobretot, la mortalitat infantil d'aquest període. D'aquesta manera, es controlen malalties que en aquell moment eren mortals: el xarampió, l'escarlatina, la victèria...
Tota aquesta sèrie de millores porten a la caiguda progressiva de les taxes de mortalitat, tot assumint valors entre un 15 i un 20 per mil. Una altra manera de veure l'efecte de les millores és a través de l'esperança de vida, que en aquest període experimenta un increment molt notable, i els valors passen dels 30-40 anys a 60 anys d'esperança de vida. Entre el descens de la mortalitat, i un creixement de la natalitat, es dona un creixement notable de la població.
Fase 3: Consolidació de la industrialització: el descens de la natalitat.
Quan parlem d'aquesta fase, parlem d'un període que avarca de finals dels segle XIX a mitjans del segle XX. En aquesta fase es veu afectat el comportament d'una variable: la natalitat, que es veu reduïda progressivament. Els demògrafs no expliquen una sola causa, i per tant no hi ha res 100% clar, però hauríem de destacar els següents motius per aquest descens:
- La millora en la qualitat de vida. Majoritàriament, la població és rural, i la població rural tenia molts fills per assegurar mà d'obra al camp, ja que molts nens morien. Si la qualitat canvia, i hi ha més possibilitats i esperança de vida, no cal tenir tants fills, perquè ja està assegurat que viuran.
- La posada en marxa de pràctiques de control de mortalitat i natalitat.
Fase 4: L'Europa industrialitzada i urbana: taxes baixes de mortalitat i natalitat.
Abarca del segle XX fins a l'actualitat, encara estem immersos en aquest període. Aquest és caracteritza per dos fenòmens: taxes baixes de mortalitat, i, d'altra banda, taxes baixes de natalitat. Com a conseqüència, hem de destacar dos elements: per una banda, taxes baixes de mortalitat i per l’altra banda, taxes baixes de natalitat. Estabilitat en el creixement demogràfic. Baby Boom , tot i la tendència va encaminada a una disminució hi ha moments que per diversos factors es tenen més fills del que és natural.
- Tendències actuals de la població dels països desenvolupats.
Referència a països no europeus.
Podem destacar tendències com el comportament de mortalitat. Actualment hi ha un lleuger increment d'aquesta, que no és degut a un empitjorament de la qualitat de vida. També es dona l'envelliment de la població.
La mortalitat creix a causa de les malalties causades per l'edat, i l'accidentalitat. L'envelliment, en canvi, es dona per el creixement de l'esperança de vida.
Una de cada cinc persones arriba als 60 anys.
- la transició demogràfica al tercer món
Característiques generals
- En el cas dels països del Primer Món, el del món desenvolupat, la transició demogràfica s'ha acabat de completar al segle XX, a la dècada dels 50. En canvi, als països subdesenvolupats, la transició demogràfica comença tot just als anys 50. Per tant, les etapes vistes de la transició Europa no s'hi poden reflectir.
- Els països del tercer món estan creixent demogràficament encara ara, el creixement de la població està concentrat en aquests països.
- En aquests països es comença a registrar, de manera generalitzada, una reducció de la mortalitat.
Evolució de la mortalitat. Principals causes al Tercer Món
Tot i la reducció de la mortalitat, si comparem les taxes de mortalitat amb les dels països desenvolupats, encara són molt elevades.
En molts d'aquests països, als anys 50, les esperances de vida de la població, en el conjunt, estaven situades al voltant dels 40 anys. Bàsicament, perquè a la dècada dels 50 encara no hi havia factors que reduïen la mortalitat que ja existien en països europeus, com la industrialització. D'altra banda, la medicina, que ja portava un segle de desenvolupament als països desenvolupats, la difusió d'aquest coneixement era molt limitada, i no arribava als països dels tercer món.
En el camp agrícola, a més, els avenços tècnics es comencen a introduir de manera gradual, tot just comencen a implantar-se, promoguts per organismes i empreses vàries. És quan comença la transició demogràfica.
A partir dels anys 50 es poden registrar una sèrie de tendències. Per una banda, l'esperança de vida comença a créixer. Àfrica, per exemple, actualment l'esperança de vida es troba ja als 59, Amèrica Llatina als 75, i 71 anys a Àsia, però són taxes molt baixes comparades amb Europa, que es troba al voltant dels 80 anys. Per tant, són taxes més altes però encara no es poden comparar amb països desenvolupats.
La taxa bruta de mortalitat, d'altra banda, té un comportament molt similar al conjunt de països, perquè hi ha una disminució al llarg del temps. En aquest cas, es poden comparar les taxes de països desenvolupats i subdesenvolupats perquè a Europa hi ha més gent gran. Es poden comparar les taxes, però no les condicions de vida, i les causes de les taxes, perquè són molt diferents.
En el cas de la taxa de mortalitat infantil, veiem una altra tendència: una reducció de la taxa. Però hi ha una diferència molt substancial entre Europa i els països del Tercer Món. Àfrica, actualment, té les taxes de mortalitat infantil més altes món, seguida per Àsia. D'altra banda, el desenvolupament econòmic, els avenços en medicina i la industrialització afecten a la taxa a Europa, i es veu reduïda considerablement. A Àfrica i altres països, les malalties i altres condicions fan que la taxa sigui encara molt alta.
Les condicions generals, les principals causes de mort als països del Tercer Món són:
- Les crisis de subsistències: bàsicament es refereixen a la manca periòdica d'elements, i una manca en excés d'aigua potable. La sequera i les inundacions creen un gran impacte en les collites que provoquen aquesta manca. Les crisis de substàncies a partir dels anys 50 han estat pal·liades per organitzacions humanitàries, però
