Varios ejercicios de Educación, Ejercicios de Integración de Información

¡Descarga Varios ejercicios de Educación y más Ejercicios en PDF de Integración de Información solo en Docsity!

TREBALL DE SÍNTESI

Nuria Aguirre, Yue Laseras, Leticia Tesouro Teories i Processos educatius Roser De Querol Curs 2021- 07/06/

ÍNDEX

• 1. Introducció………………………………………………………………………………….
• 2. El personalisme……………………………………………………………………………
  • 2.1. Context històric i pedagògic………………………………………………………...
  • 2.2. Idees principals …………………………………………………………...…………
  • 2.3. Principals autors destacats…………………………………………….……………
• 3. Lorenzo Milani ………………………………………...…………………………………..
  • 3.1. Presentació i biografia……………….………………………………………………
  • 3.2. Proposta pedagògica…………………………………………………..……………
• 4. Reflexions en relació a la pràctica professional………………………………………..
  • 4.1. Punts forts i febles d’aquest corrent pedagògic i de la proposta de l’autor……
  • d’aquesta teoria…………………………………………………………………………… 4.2. Descripció del funcionament d’un recurs o servei de l’àmbit social a partir
  • defensa l’autor…………………………………………………………………………….. 4.3. Opinió personal des de la reflexió crítica sobre la proposta pedagògica que
• 5. Quadre resum dels diferents autors…………………………………………………….
• 6. Conclusions………………………………………………………………………………
• 7. Bibliografia………………………………………………………………………………..

2.3. Principals autors destacats Lorenzo Milani, Paulo Freire, Emmanuel Mounier, Maurice Nedoncelle, Immanuel Kant, Søren Kierkegaard, Romano Guardini, Gabriel Marcel, Karol Wojtyla, Jacques Maritain.

3. Lorenzo Milani 3.1. Presentació i biografia -Neix a Florència, el 27 de maig de 1923, i mor al 1967, als 44 anys d'edat. -Durant l'ensenyament mitjà, va anar adquirint una educació fonamentada en els valors de lleialtat, confiança en la raó, esperit crític. -En 1943, amb vint anys, va entrar en el Seminari per a convertir-se en sacerdot. -Va plantejar una escola “política”, on la gent sabés diferenciar els opressors dels oprimits. -Va fer patent la ineficàcia de l'escola que existia en aquells dies. -Causes del fracàs del sector de la població empobrida: Incapacitat per part dels pares per a ajudar-los amb els deures, falta de recursos per a ajudar als més petits. -Va plantejar la necessitat de crear una “nova escola”, que donés al poble la coherència de la raó, el sentit i el valor del temps. 3.2. Proposta pedagògica Totes les persones tenen dret a saber, ja que el saber és un dret que l'escola ha de garantir i l'educació és una transformació social. L'escola és el bé de la classe obrera, la dota d'instruments. No existeix separació entre la responsabilitat del qual mana i dels quals obeeixen. Milani va viure el feixisme i va entendre que el seu millor antídot era una ciutadania capaç de pensar de manera crítica. Res del periòdic serveix per als vostres exàmens, i aquesta és la prova que hi ha poc a la vostra escola que serveixi per a la vida.

4. Reflexions en relació a la pràctica professional 4.1. Punts forts i febles d’aquest corrent pedagògic i de la proposta de l’autor Punts forts Punts febles El personalisme -Aquest corrent gira al voltant d’un procés d’aprenentatge basat en el diàleg i la llibertat. -Fonamenta el diàleg interior mitjançant el diàleg entre educador-educand, per tal de desenvolupar el jo. -Reconeix l’home com a un ésser imperfecte que necessita un continu procés d’aprenentatge. -L’exclusió de la seva teoria i l’aplicació d’aquesta a tot aquell que no considera la transcendència com fonamental. -Es centra massa en l’individu. -No és entesa com una única vida per adquirir coneixement. Proposta de Milani -No hi ha segregació escolar, és a dir, que tothom té el dret d’accedir a l’escola. -Lluita contra el fracàs escolar. -Jornada escolar molt intensiva de dotze hores diàries i no hi ha vacances. 4.2. Descripció del funcionament d’un recurs o servei de l’àmbit social a partir d’aquesta teoria Escola: Treballarem principalment a partir de l’ús dels periòdics com a recurs d’aprenentatge. Cada dia es repartirà als alumnes el periòdic del dia i entre tots hauran de llegir algun article. Ens haurem d’assegurar que tothom l’entengui. Portarem a convidats per tal de que puguin fer les preguntes que considerin oportunes i així el seu procés d’aprenentatge sigui més enriquidor. No s’avaluarà a través d’exàmens.

5. Quadre resum dels diferents autors NATURALISME PEDAGÒGIC

CONSTRUCTIVISTA

SISTÈMIC

REALISME

PEDAGÒGIC

JUSTIFICACIÓ

Unitat 1. La tradició renovadora De les pedagogies tradicionals a les pedagogies actives Moviment de l’Escola Nova. Pestalozzi i el treball

X

Considera que “l’home és bo per naturalesa” i es centra en l’infant (puerocentrisme). Defensa una educació natural, no dirigida, a través del contacte amb la natura i els objectes de forma directa. L’educador és un guia, no fa per als infants sinó que deixa que ells facin. Froebel i el joc

X

Aprenentatge actiu a través d’activitats, els infants s’han de deixar anar pels seus propis impulsos i decisions.

Condemna la coacció als infants i proposa donar llibertat amb una metodologia basada en el joc i confiar en les seves possibilitats i capacitats. Maria Montessori i la pedagogia científica

X

Bon clima i ambient a les seves aules, a través de l'equipament de materials necessaris per als nens i adaptats a la seva alçada. Va fomentar l'aprenentatge actiu, la implicació de l'alumne en tot moment en el seu propi aprenentatge. El paper del mestre havia de ser d’observador, sense que hagués d'estar dictant normes als alumnes. Defensa el contacte de l'alumne amb l'entorn fonamentalment. Ressalta l'experiència sensorial i concep al nen com a treballador, concentrat i posant tota l'atenció en allò que està elaborant. Rudolph Steiner i la pedagogia Waldorf X Es centra en l’individu, és a dir, en l’infant i que aquests puguin tenir un futur aprofitable. També el fet de l’aparició de la imaginació, els sentiments i les experiències. La naturalesa és clau pel desenvolupament dels infants i el que més es treballa és la cultura en les arts. Es potencia la capacitat d’aprenentatge del nen, donant més importància a que l’infant construeixi la seva pròpia personalitat que als continguts.

Freinet i la cooperació educativa X El nen ha de ser autònom, creatiu, ha de crear el seu propi aprenentatge. Se centra en l'ambient escolar i en les funcions dels professors. El seu objectiu és que els nens aprenguin fent. Unitat 2. Teories antiautoritàries L’antiautoritarisme de Neill X L’autor ressalta la importància de què l’estudiant o infant aprengui en forma de joc i que sigui aquest qui té la decisió de quan començar a anar a classe. La “no directivitat" de Rogers X Considera que l'objectiu més important de l'aprenentatge consisteix a aconseguir el creixement personal mitjançant la llibertat. Tot això implica necessàriament que l'home aprengui a utilitzar els seus propis sentiments i aptituds per a descobrir i garantir un procés d'autoaprenentatge permanent. Els estadis de la moral de Kohlberg X L'alumne és el centre de l'educació i té els mateixos drets que el professor (no hi ha diferència entre tots dos), el nen construeix el món i interpreta la realitat a la seva manera (sense imposició).

Unitat 3. El moviment anarquista i la pedagogia llibertària Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna X L'infant és el centre, es basa en la llibertat de l'alumne, l’autoactivitat, té com a objectiu el desenvolupament personal de l'alumne i un major desenvolupament a les àrees del coneixement. Unitat 4. Pedagogies marxistes L’educació de Marx i Engels X Està basat en la ciència i en que els alumnes assoleixin uns continguts sense opció a decidir. Esforç, disciplina conscient i comunitat: les colònies de Makarenko X Els estudiants han de seguir una mateixa formació i s’està en la recerca d’un futur “ideal”. Unitat 5. Les pedagogies crítiques Ivan Illich i la desescolarització o educació sense escola X L’autor està a favor d’una educació fora de l’àmbit acadèmic, on l’infant és el centre de la seva educació.

6. Conclusions Fent aquest treball ens hem adonat de la importància i repercussió que han tingut en l'àmbit de l'educació tots els autors estudiats ja que cadascú ha aportat un granet de sorra per a fer possible el desenvolupament de l'ensenyament, i gràcies a ells s'han dut a terme tècniques d'estudi beneficiant a l'alumnat i al professorat. Els resultats han sigut gratificants, hem tingut l’oportunitat d’aprendre molts conceptes nous de diferents corrents pedagògics que no sabíem que existien sabent diferenciar-los, i gràcies a aquest treball hem après com n'és d'important que els professors tinguin una bona tècnica d'ensenyament, com n'és d'important els alumnes ja que ells han de ser el centre de l'educació, i com són d'importants els instruments utilitzats per a ensenyar. 7. Bibliografia ● Bassas, A. (2022, 19 març). Eduard Vallory: “Durant molts anys he amagat la vergonya de suspendre i haver de repetir cursos”. Ara.cat. https://www.ara.cat/societat/durant-anys-he-amagat-vergonya-suspendre-repetir-curs os_128_4307536.html ● Desaprendre a l’estiu: riscos i programes que funcionen. (2018, 9 juliol). Fundació Bofill. https://fundaciobofill.cat/noticies/desaprendre-lestiu-riscos-i-programes-que-funcione n ● Lorenzo Milani (biografía). (2014, 18 junio). mis amigos los educadores. https://juancursoblog.wordpress.com/biografias-de-grandes-maestros/lorenzo-milani- biografia-3/ ● M. (2016, 8 diciembre). LORENZO MILANI Y LA ESCUELA DE BARBIANA. EDUCACIÓN PARA LA SOLIDARIDAD. https://educacionparalasolidaridad.com/2016/12/08/lorenzo-milani-y-la-escuela-de-ba rbiana/ ● La pedagogía de Milani en 5 citas. (2020, 3 junio). pedagogia350.blogspot.com. http://pedagogia350.blogspot.com/2020/06/la-pedagogia-de-milani-en-5-citas.html